El Qüestionari: Miqui Puig.

Per Frederic Cervelló

Aquest dissabte 6 de maig, dins del cicle Radar Palmfest organitzat pels companys de la Sala Zero, tindrem ocasió de veure en directe a Tarragona a Miqui Puig & ACP (22.30h, 12/15 euros).

El de l’Ametlla del Vallès ens presentarà les cançons del seu darrer disc, Escuela de capataces (Buenritmo Records, 2017), el cinquè de la seva carrera en solitari, que ens arriba gairebé una dècada després de la seva darrera referència, Impar (2008).

Durant aquesta aturada tècnica, Puig ha aprofitat per fer espectacles amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona, composar bandes sonores, fer ràdio i tele, i dedicar temps al Lav Records, el seu taller de desenvolupament de grups musicals i solistes, oficina de contractació d’espectacles i micro-segell discogràfic. Ah, i de visitar-nos sovint amb el seu Old Wave New Wave acompanyat de l’ínclit Napoleón Pincha.

Encetaran la vetllada els locals Islandia Nunca Quema que, segons hem pogut saber, estrenaran algunes cançons que formaran part del que serà el seu proper disc.

Tenim moltes ganes de retrobar-nos sobre els escenaris amb en Miqui Puig; mentrestant, fins que no arriba el dissabte, li fem un dels nostres Qüestionaris.

1. Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

A la meva llista de musics en actiu sempre he volgut col·laborar amb Bob Stanley, de Saint Etienne, o Fatboy Slim; per sort somiar encara em surt de franc.

2. Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?

No vulguis conèixer als teus herois musicals; és una màxima que m’aplico des de fa temps. Per sortir de festa, els amics és el millor.

3. Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?

L’onze de setembre de 1986; el dia en què vaig debutar amb “Aullidos en el Garaje”. Després d’allò, tot ha sigut un regal, un descobrir dia a dia el món que estimo.

4.  Amb qui no compartiries mai escenari?

Contestar a aquesta pregunta pressuposaria una superioritat moral i artística que mai he professat, i que m’espantaria si ho fes sense pensar. Vull per als demés el mateix respecte que m’agradaria a mi.

5. Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?

Tres quarts del mateix. Espero que cap music en actiu sigui capaç de fer aquest acte de suïcidi verbalitzant això (les xarxes et posen a lloc, si ho fas).

6. Quina és la teva principal font d’inspiració?

Els discos que escolto, que estimo. Els artesans que fan coses amb les mans. Buenaventura Durruti, Josep Pla i Georges Orwell. La família i els amics.

7.  Quin va ser el primer disc que et vas comprar?

Un de Neuronium, al mercat de Canovelles, i “La Magia del Estudiant”, de Sisa, a la parada de l’Associació de Veïns. Tot a finals dels 70’s.

8.  Consideres que formes part d’una escena musical?

Si, membre destacat del “Club Decadencia”, espècie resistent d’homes invisibles i tossuts.

9. Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?

Tens els bolos que la teva musica i proposta desperta en la gent; ni un més ni un menys.

10. Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre?

Uns quants, però admiro a Islandia Nunca Quema i als Mitel’s.