Melòmans: Montse Virgili

Per Frederic Cervelló

montse-virgili

La nostra melòmana del mes de desembre (i, per tant, darrera del 2016!) es la tarragonina Montse Virgili, directora i presentadora del “Cabaret elèctric”, un dels programes més emblemàtics d’Icat.cat, l’emissora radiofònica de referència de l’escena musical de casa nostra, que aquest any ha celebrat (programa i emissora) els seus deu primers anys d’existència. El “Cabaret elèctric” és un magazine cultural i de tendències que podeu escoltar cada dijous de 21 a 22h. La Montse també és la responsable del programa cultural “Interferències” (cada tarda a Catalunya Ràdio) i col·labora amb la revista Time Out i el diari Ara.

  1. El disc que ho va canviar tot.

Consti que no estic parlant de la història de la música…estic parlant dels meus gustos. Per mi, Disintegration de The Cure. No era un disc de guitarres, que és el que m’havia construït fins llavors. Era un altra cosa, d’un altre món.

db054b03d08884d3e507213f795c025a-1000x1000x1

  1. La millor cançó que ha sonat al Cabaret Elèctric.

La millor, no ho sé, no tinc tanta memòria però hi ha cançons que et deixen en silenci per dins, (el millor que et pot passar quan fas ràdio). “Hard Luck guy” d’ Eddie Hinton.

  1. Un guilty pleasure, és a dir, la cançó que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.

No hi ha cap pleasure que hagi de ser guilty. Celebrem-ho tot. “Ni tú ni nadie”, d’ Alaska y Dinarama, l’he cantat mil vegades. Resum de la meva adolescència i no sé si de més enllà…

  1. El disc que et fa ballar.

Uf, molts. Pet shop boys, Actually, però demà te’n diré un altre. Aquest últim any, he ballat molt amb No me quiero enamorar, de Papaya.

Adobe Photoshop PDF

  1. La darrera descoberta musical.

Dellafuente, barreja trap amb flamenc. El disc: Ansia viva. Emocionant. Barreja dos estils que m’agraden molt sense cap mena de tabú, hip hop i flamenc.

dellafuente-ansia-viva-portada-1

  1. La cançó que a tu et torna boja i que els teus companys de redacció no poden sofrir.

Ummmm, moltes!!! Qualsevol de Flamaradas. No és que no els agradi, però no sé si entenen la meva obsessió per aquest músic.

flamaradas_hk_8
Foto: Helle Kettner
  1. La cançó que t’agradava de petita i que encara ara t’emociona.

“Singing in the rain”. Sí, sóc d’aquelles que és feliç quan plou.

  1. El millor disc del 2016.

Blackstar, de David Bowie. No és la típica tria d’homenatge. Ho crec. L’he escoltat centenars de cops.

david-bowie-blackstar-2016-billboard-1000

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s