Melòmans: Juan Antonio Moreno

Per Frederic Cervelló

Tarde Mañana Noche_14_2_16_49.jpg
Foto: Adrià Borràs

El nostre melòman del mes de març és Juan Antonio Moreno (Tarragona, 1978), una de les persones més inquietes i polifacètiques de l’actual escena independent de la ciutat. Al Juan Antonio us el podeu trobar dalt dels escenaris, ja sigui al capdavant de Tarde Mañana Noche (TMN), el seu projecte més personal i amb el qual està a punt de publicar el seu primer disc; com a baixista dels Zien Años, o formant part del col·lectiu Laboratorio de Beats del Mediterráneo. També ha col·laborat amb músics com Albert Jordà i en projectes multidisciplinaris com 13poemes. I, com no, us el podeu trobar a peu pla, entre el públic, assistint a gran part dels concerts que es fan i es desfan a la nostra ciutat.

A més de músic, en Juan Antonio Moreno és il·lustrador i historietista. Durant més de dos dècades ha estat al capdavant de diverses capçaleres, la darrera Junkie Python, amb els qui va editar una dotzena de números en tres anys. Ara acaba de crear la micro-editorial Kinky Comics, que presentarà aquest dissabte 11 de març al Feztival, el primer festival d’autoedició del Camp de Tarragona.

  1. El disc dins del qual et quedaries a viure.

Odelay, de Beck. No m’avorriria mai allà dintre.

12824

  1. La cançó que més cops has ballat a la Zero.

Bufff… No sabria dir-ho. Podria ser des de Daft Punk a Rage Against the Machine passant per Beyoncé.

  1. La millor línia de baix de Krist Novoselic.

“Stay Away” per exemple. Però com pots imaginar, m’agraden molt.

  1. Un disc que t’hagis comprat només perquè et molava la portada.

Ara és molt difícil no haver escoltat un disc abans d’haver-lo comprat. En tot cas, A place to stand, de Youth Code, em va cridar l’atenció tant com per descobrir-ho.

91f0780c

  1. La cançó que aconsegueix que, almenys per uns minuts, oblidem que Donald Trump és el nou president dels Estats Units.

“Hallelujah Money”, de Gorillaz.

  1. El disc que escoltaries totes les tardes, matins i nits.

Music for Airports, de Brian Eno.

R-12565-1356571945-3630.jpeg

  1. Una cançó per passar, elegantment, del hardcore al synth pop.

“Agenda Sucide”, de The Faint. Un d’aquells discs que em va girar el cap.

  1. El disc que constata que, en aquests moments, Tarragona (i voltants) té una escena musical envejable.

Se’n fan molts de discs bons ara mateix a Tarragona, però de tots el que he escoltat darrerament em quedaria amb La extraña sobremesa, dels Göttenberg.

15676535_1659661750993643_8902038058642832852_o

  1. La darrera descoberta musical.

Kate Tempest i el seu darrer disc Let them eat chaos. La vaig descobrir fa un mes i em sembla increïble, ho té tot, força, lletres, frassejat…

  1. La cançó que sonarà al teu funeral.

Al meu funeral hi haurà pizza i cervesa (i aigua també!) per tothom, així que espero que soni alguna cosa alegre como el “Get Lucky” de Daft Punk.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s