Jordi Flores
@miralflores
En Jordi ens proposa una reflexió molt interessant sobre la seva mirada:
“La ciència ens parla de la capacitat per a aprendre al llarg de la vida, l’epigenètica admet que fins i tot podem modificar els gens mitjançant l’aprenentatge. Un dels elements que participen i propicien aquest canvi es la creativitat, tan present en tots els processos artístics i també a la fotografia. A través de la pràctica artística podem impulsar canvis a l’àmbit personal i al social, però aquests processos únicament es donen a partir de la consciencia i les formes de creació producte de la reflexió.
Un dels majors enemics dels processos creatius i d’elaboració dins el marc de les disciplines artístiques i de la imatge es l’actual cultura d’impacte visual i el seu gran abast divulgatiu pels medis de comunicació i les xarxes socials. Immediat, efímer, espectacular, prolífic i frenètic el mon de la cultura de la imatge actual es fidel reflex de la contemporaneïtat, la principal característica de la qual es la superficialitat d’un model primordialment estètic i generalment per sobre del contingut.
Des del mon de la fotografia tenim la gran oportunitat de generar projectes basats en el respecte i l’elaboració de treballs per posar en valor els continguts i mantenir uns estàndards estètics i de qualitat. S’escau potenciar fluxos de treball pensats, treballats i amb fonaments que creixin i posin en valor una forma alternativa de fer les coses de forma diferent, que respecti els ritmes i que ofereixin una oportunitat de reflexionar sobre la societat a la qual vivim i aposti per crear un mon mes just, mes sa i mes digne.
El meu projecte actualment en curs es diu La memòria de l’aigua i te com a principal fil conductor el territori del Delta del Llobregat i la seva antropologia, la seva gent i els seus costums, com a gran oportunitat per a reflexionar sobre el nostre passat recent, el nostre present i el futur que ens volem trobar. La particularitat d’un espai antigament inundat, d’un riu assetiat, que ha sofert diverses modificacions en el seu curs fins a arribar a la definitiva canalització actual i que s’ha vist envaït per les grans àrees logístiques del port i l’aeroport de la ciutat de Barcelona, pel gran creixement urbanístic , vial i de serveis de la seva àrea metropolitana i pel frenètic desenvolupament industrial del darrer terç del segle passat fins a convertir-la en una de les zones mes contaminades d’Europa, li confereixen un particular i delicat estatus d’espai en risc permanent de desaparició. El seu present es un present de supervivència, i la lluita per la seva preservació es mes necessària que mai. Mitjançant el meu projecte vull mostrar el gran valor d’aquest territori que conté un parc agrari amb una de les vegues mes fèrtils del mon juntament amb la del Nil, de la lluita per la pervivència de molts dels seus habitants, de la importància per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a espai natural protegit , com a parc natural i per la seva enorme oportunitat d’acollir tot tipus d’activitats a l’aire lliure d’oci i pràctica esportiva amb desenes de camins i entorns recuperats que inclou la pròpia llera del riu i el renovat litoral”.
Acompanyo l’article amb algunes de les fotos que integren aquest projecte amb l’esperança d’ajudar a enfortir el valor del territori del Delta del Llobregat, les seves gents i la seva riquesa natural, els seus usos i la seva delicada casuística.
“La memòria de l’aigua” gener 2018
lanovaescena.cat 