Per Frederic Cervelló
El Pèsol Feréstec és una banda barcelonina que combina l’esperit i la immediatesa del punk amb la poesia. Formats l’any 2003, actualment en formen part en Gerard Segura (vàlius) a la guitarra i veu, en Marià Codina (Estruç) a la bateria i teclat, la Carlota Serrahima a la veu, la Montserrat Martin (Rombo) al baix i la poeta Maria Cabrera a la rapsòdia. També hi han pres part anteriorment en Vito Spampinato (baix) i la Cèlia Nadal (rapsòdia). Entre els seus referents trobem Pau Riba, Sisa, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, The Feelies i Young Marble Giants.
Després d’un primer disc fallit, Fa temps que ho diem (La Salseta Records, 2011), la banda es va fer un lloc a l’escena independent de casa nostra amb Cor de carn (The Indian Runners, 2015), gravat, mesclat i masteritzat per Cristian Pallejà i Ferran Resines als estudis cavall fort. El disc incloïa sis poemes musicats (Maria Mercè Marçal, Blai Bonet, Jordi Vintró, Carles Riba, Ausiàs March, Gabriel Ferrater i Marià Vilangómez), dos poemes d’Enric Casasses, una versió de Pepe Sales (“Virgo Vamp”) i tres cançons pròpies.
Aquest abril han editat la seva tercera referència, l’imperdible Treure’n robins (The Indian Runners, 2017), gravat, produït i mesclat als estudis Caballo Grande per en Ferran Resines i en Cristian Pallejà i masteritzat a l’Estudio Hukot per en Milo Gomberoff. El disc inclou tres poemes musicats de Maria Cabrera, recent guanyadora del premi Carles Riba de poesia, dos dels quals pertanyents a La Ciutat Cansada (Óssa Menor, 2017); un poema de Joan Vinyoli, quatre cançons pròpies i una versió del clàssic de Rino Gaetano Ma il cielo è sempre piu blu, que tanca el disc. La il·lustració de la coberta és de Pol Montserrat.
Els podeu escoltar a: https://pesol.bandcamp.com/
lanovaescena.cat 