Melòmans: Laia Beltran.

Per Frederic Cervelló

La Laia Beltran és una periodista freelance apassionada per la moda, el disseny i el procés creatiu. Fa poc va decidir tornar amb la família al seu poble natal: Ulldecona; però, per feina, segueix anant a Barcelona dos o tres cops a la setmana. Treballa al departament de comunicació de l’Editorial Gustavo Gili i col·labora setmanalment amb la revista Time Out Barcelona i el diari Ara, on ens presenta persones i projectes artístics que la inspiren. La Laia, llicenciada en Periodisme i Ciències Econòmiques per la Universitat Popeu Fabra, també ha donat classes de periodisme en un postgrau de comunicació de moda i fa consultoria per algunes marques de moda.

Encuriosida per saber com es formaven els dissenyadors de moda, va cursar estudis d’Estilisme de la Indumentària a l’escola Llotja. Precisament amb la moda està relacionat el seu projecte més personal: la pop-up (botiga efímera) Sastreria Moderna, que té com a principal objectiu generar un consum més sostenible, tot evitant la compra compulsiva i la generació d’ stocks. A Sastreria Moderna les clientes poden emprovar-se la roba i comprar-la, però no endur-se-la; només es confecciona sota comanda. Precisament, entre el 18 i el 20 d’aquest mes de maig es celebrarà la tercera edició de la pop-up, aquest cop a l’emblemàtica botiga de teixits Gratacós 1940, a la ciutat de Barcelona. Entre els expositors hi trobareu l’ebrenca Eva Humo, que presentarà la seva col·lecció de roba: Jazz, així com diverses marques d’accessoris.

Una altra de les seves creacions és la seva pàgina d’Instagram, on des de fa un temps ha endegat un projecte consistent en fotografiar parets de cases amb les què es topa tot passejant i que ben bé podrien ser obres d’art, en un exercici de buscar la bellesa en llocs on aparentment no hi és.

Ara la Laia ens demostrarà que, a banda de ser una persona molt inquieta i dinàmica, és també una gran Melòmana.

1 El disc que fa que els viatges entre Ulldecona i Barcelona es facin menys llargs.

Darrerament m’he enganxat a les llistes del suplement Play del diari ARA que hi ha penjades a Spotify. La de febrer ja l’hauré escoltat mil vegades. I tot per culpa de Say Something Lovely de The XX. M’encanta. I quan una cançó t’agrada te’n vas directe al disc. Haig de dir que “I See You” ha complert les meves expectatives (i el single On Hold també).

2 La banda sonora ideal per un recorregut en cotxe pel Delta de l’Ebre.

Un recorregut en cotxe pel Delta sempre s’hauria de fer amb les finestres baixades. Cal sentir aquella olor d’arròs tan característica que forma part del paisatge. I el “Summerteeth” de Wilco sonant a tota pastilla.

3 La cançó que situa Ulldecona al mapa.

Ara em posaré nostàlgica. Molt nostàlgica. I diré cançons que van marcar la meva adolescència al poble i que a vegades encara ara escolto (tinc una llista a l’iTunes). Somebody d’Escape with Romeo, The Promise de When in Rome, Friday I’m in love de The Cure, Nowhere Girl de B-Movie, Candy Candy d’Iggy Pop… En podria dir desenes. I mai em sobraria Depeche Mode.

4 El disc que sona de fons mentre tu penges les teves fotos a Instagram.

Els meus gustos són eclèctics, fins i tot irracionals. Així que podria sonar des del “Singles” de Future Islands o “Stories From The City, Stories From The Sea” de PJ Harvey al “Batiscafo Katiuscas” d’Antònia Font o el “Born To Die” de Lana del Rey (per cert, m’agrada molt la versió que va fer del Summer Wine de Nancy Sinatra i Lee Hazelwood). O bossa nova. O pop rock en castellà (durant un temps escoltava molt Love of Lesbian i Christina Rosenvinge). O, senzillament, silenci. A vegades és la millor companyia.

5 La cançó que a tu t’encanta i que els teus companys de redacció no suporten.

Fa tants anys que sóc freelance que fins i tot enyoro aquestes “negociacions” musicals amb companys de redacció. Però ara recordo una festa de Cap d’Any on vaig posar en bucle Last Nite de The Strokes. És una mala costum que tinc (que tenim, la meva germana fa igual). Una cançó ens atrapa i no sabem escapar-ne.

6 El disc dins del qual et quedaries a viure.

Ara mateix “Art Angels” de Grimes. M’agrada sentir aquesta espècie d’instint primari que et fa connectar amb un disc o una cançó i no saps explicar ben bé perquè. Això em passa amb Grimes. I el directe que vaig anar a veure a Birmingham reforça la meva teoria. Havia d’experimentar-ho.

7 El disc que aconsegueix que, almenys per uns minuts, oblidem que Donald Trump és l’home més poderós del món.

Si em canten fluixet Yard of Blonde Girls de Jeff Buckley m’evadeixo del món. I millor ho deixo aquí, no?

8 La cançó que et fa ballar, ballar i ballar.

Podria dir uns quants hits (des de Madonna a Javiera Mena), però em quedaré amb el Single Ladies de Beyoncé. Somiar és creure que algun dia podré ballar com ella (o com Rihanna, que també em mola).

9 La cançó que no podrà faltar a la llista de reproducció de la nova edició del Sastreria Moderna.

Sastreria Moderna més que una pop-up no convencional és una petita heroïcitat. Així que a la play-list de la tercera edició -que farem el 18, 19 i 20 de maig a la botiga Gratacós de Barcelona- haurà de sonar Heroes de David Bowie. Sí o si.

10 La teva darrera descoberta musical.

Conviure amb un periodista musical té avantatges. Ni que sigui perquè compartim el mateix espai vital acabes escoltant de tot (Hip hop valencià? També, també…). Quan alguna cosa em crida l’atenció li pregunto qui són. Així vaig descobrir a Kate Tempest. Encara flipo. La recomano a tothom, les seves lletres són poesia, un retrat molt cru del món que vivim.

At this very moment, on this very street

Seven different people in seven different flats

Are wide awake, they can’t sleep

Now, of all these people, in all these houses

Only these seven are awake

And they shiver in the middle of the night

Counting their sheepish mistakes

 

Més informació:

@laiabeltranquerol

@sastreriamoderna