David Montserrat
@davidmontserrat_
Ens diu en David:
Entenc la fotografia com una eina d’estudi i anàlisi, una manera de
mirar amb especial atenció quelcom m’envolta. No busco la perfecció en
la imatge, més aviar la senzillesa que permet posar el focus en el
moment que vull captar. Un llenguatge monocromàtic em permet
sintetitzar la imatge, i evidenciar els contrast, no tan sols en la
propia imatge sinò en una societat farcida de contrastos, i
desigualtat entre individus, ja sigui en questió de classes, raça,
sexe; o diferències culturals entre diferents regions.
La fotografia analògica em permet, o m’hi obliga més ben dit, a tenir
especial cura en el moment de premer l’obturador, no valen ràfagues,
no es pot repetir l’instant, de fer-ho ja seria un de nou. He perdut
imatges per falta de precisió a l’hora de disparar, aixi com per
aspectes tècnics dels processos químics del revelat; és part de
l’encant i al final tot aixó m’empeny a posar els cinc sentits a cada
imatge i a cada rodet. Vaig apendre fotografia amb camares
analògiques, amb una càmera dels anys setanta que encara m’acompanya.
M’agrada la textura, el gra la sencillesa i les imatges modestes i
sense pretensions que aquesta em regala.
M’nteressa la fotografia social i documental. Tracto de centrar-me en
allò que la gent no veu, o no vol veure. Per afinitat, m’agrada
treballar el tema de “l’art urbà”, bé, el graffiti més ben dit; per a
gran part de la societat molest i degradant, però on jo hi trobo una
una enorme dòsis de llibertat i i lleialtat als principis étics de
cada individu. El graffiti és molest per al sistema, un sistema al que
preten deixar en evidència. Per a mi l’art del graffiti no està tan
sols en l’obra, sinó en una forma de viure i entendre la societat; una
forma de sortir del sistema del qual ens considero esclaus, i sense el
qual no te sentit el graffiti en si. És en quest terreny on
desenvolupo part del meu treball en estudiar el MODVS VIVENDI i la
relació d’aquests individus amb la ciutat, el sistema, i la societat.
Una fotografia pot tenir sentit o no tenir-lo, i aquest pot variar
segons la seqüencia d’imatges que l’acompanyin; és amb la
seqüencialització on crec que les meves fotografies agafen un sentit
més trascendent, quan es relacionen amb altres imatges i formen part
d’un conjunt. De fet gran part de les imatges de la galeria formen
part d’un mateix projecte editorial, autoeditat, en el que treballo i
que espero aviat pugui enllestir i publicar.
A tot això gràcies per l’oportunitat de mostrar i explicar part del
meu treball, i als lectors per perdre uns minuts en llegir la meva
humil opinió.
lanovaescena.cat 