Per Frederic Cervelló
Aquest dissabte 8 d’abril Pau Vallvé presentarà a Lo Submarino de Reus el seu darrer treball discogràfic, Abisme cavall hivern primavera i tornar (auto-editat, 2017), el 15è ja de la seva extensa discografia i el 4at signat sota el seu nom. Amb aquest disc doble, que es va publicar el passat 20 de gener, el músic de Barcelona dóna un altre pas endavant en la seva convicció de treballar al marge de la indústria i dels cercles comercials. A l’auto-gestió i auto-edició discogràfica encetada en el seu anterior disc, Pels dies bons (2014) – i que paradoxalment li va permetre poder viure de la música per primer cop -, s’hi afegeix en aquest la no-distribució. És a dir, el disc no es ven en botigues, només es pot comprar a la seva web, www.pauvallve.com, i als concerts.
El concert que oferirà Pau Vallvé aquest dissabte a Reus forma part, doncs, de la gira de presentació d’aquest disc, concebut com un viatge circular, segons paraules del mateix músic, i que defensarà amb l’ajut d’una banda formada per ell mateix a la veu i guitarra elèctrica, Valen Nieto als teclats, guitarra i cors, Dario Vuelta al baix i teclat, i Víctor Garcia a la bateria i sampler. Amb aquesta gira, a més, Vallvé celebra els seus primers 20 anys als escenaris, des de que hi va pujar per primer cop tocant la bateria en un grup de metal.
- Amb quin músic t’agradaria col·laborar?
He tingut la sort de col·laborar amb molts músics de casa nostra que respecto molt: Maria Coma, Standstill, Joan Colomo, Inspira, Nico Roig, Daniel Lumbreras, Núria Graham, Quartet Brossa, New Raemon, Love Of Lesbian, Ferran Palau, etc. Potser seria guai col·laborar amb algú de fora, però tampoc em preocupa massa ara per ara.
- Amb quin músic, de qualsevol època, t’agradaria sortir de festa?
Sóc una mica avorrit jo, i probablement si tingués la oportunitat de quedar amb un músic de qualsevol època que jo triés, no gastaria la ocasió anant de festa amb ell, preferiria xerrar-hi, tocar-hi o coses així. Però no ho se, Lennon? Txaikovski? Thom Yorke?
- Quin ha estat el millor moment de la teva vida com a músic?
Sempre l’actual, sinó malament aniríem! Per molt nostàlgic que sembli, jo sempre miro cap endavant
- Amb qui no compartiries mai escenari?
Això no es diu, només es pensa i es fa, però no es diu.
- Quin clàssic de la música creus que està sobrevalorat?
Vivaldi o els Rollings.
- Quina és la teva principal font d’inspiració?
Les coses que em passen, no sé inventar-me històries.
- Quin va ser el primer disc que et vas comprar?
El primer K7 que em van regalar va ser Mc Hammer “Can’t touch this” i el primer CD que em van regalar va ser el “Dangerous” de Michael Jackson. Però crec que el primer que em vaig comprar va ser el “Sailing the Seas of Cheese” de Primus.
- Consideres que formes part d’una escena musical?
No. Internet, per sort, ho ha globalitzat tot. Tant bec del músic del costat com del que està a l’altra punta del món. I crec que és la sort del panorama musical català actual, que cadascú fa lo seu, hi ha molta riquesa diversa i molt nivell des que vam sortir de l’endogàmia dels 90’s.
- Et costa trobar bolos a la província de Tarragona?
El que costa a la província de Tarragona és trobar públic! I no és una cosa meva, tots tenim por de baixar perquè sempre costa molt! A veure si aquest dissabte tenim sort!
- Tens prou públic al sud de Catalunya?
Ho veurem aquest dissabte, vull creure que sí!
- Coneixes algun grup o solista del Camp de Tarragona / Terres de l’Ebre?
Home, el primer que em ve al cap és l’Espaldamaceta, quin bon paio!
lanovaescena.cat 