Per Frederic Cervelló
La nostra Melòmana del mes d’abril és la Louise Joanne Sansom, nascuda a Londres l’any 1979 i veïna, des de fa una pila d’anys, de Collbató, petit poble del Baix Llobregat situat als peus de Montserrat.
Tot i que de petita el seu somni era ser ballarina – fins i tot li van concedir una beca per anar a estudiar a Paris -, la seva vida ha acabat girant al voltant de la música. Treballa com a responsable de promoció del segell discogràfic BCore, exerceix de traductora en festivals i és membre, des de fa 14 anys, d’Anímic, grup imprescindible de l’escena musical independent de casa nostra. Ells són els autors d’ Skin (Bcore Disc), un dels grans àlbums del passat 2017 i cop de timó notori en la trajectòria de la banda, virant cap a l’electrònica, com ja s’apuntava en el seu anterior treball, Hannibal (BCore Disc, 2013).
Junt amb el seu company Ferran Palau, la Louise s’ha embarcat recentment en un nou projecte. Es tracta de Hidden Track Records, segell discogràfic que n’aglutina altres de més petits (Famèlic, El Mamut Traçut, Boira Discos, Hang the Dj, Aiguamoll Records, Bubota), representant bona part del teixit musical indie del país, i que dóna cobertura a aquelles bandes que auto-editen el seu material. El segell també funciona com a agència de serveis per a grups novells. Els ajuden a demanar ajuts i subvencions, a tenir presència a les plataformes digitals, a portar la contractació, la promoció i a fer un seguiment del procés de fabricació dels seus discos. D’entre les primeres referències de Hidden Track Records trobem a Nigra Sum o Albert Lax, dels que ja us n’hem parlat a La Nova Escena; d’entre les darreres referències, els tarragonins TMN, que publicaran aquest mes d’abril el seu esperat disc de debut.
La Louise Sansom és també una destacada activista feminista i lluitadora pels drets dels nens transgèneres.
- El disc que millor descriu la teva Londres natal.
AIM, el último disco de M.I.A.
- La cançó que s’hauria de convertir ja en el nou himne del Barnet Football Club.
(¿Es una indirecta? Jaja, sabéis entonces que mi padre jugó para este equipo de futbol?) jaja, si lo asocio a un recuerdo os diría que el tema de “Take a Fall for Me”, de James Blake, porque hay una estrofa que habla de fish and chips, y por alguna razón me lleva a recordar los entrenamientos de mi padre y como al acabar corríamos a pillar el tren con nuestros fish and chips en mano.
- El disc que et transporta a l’adolescència.
En honor a mi querida Dolores O’Riordan diré que el No need to argue de The Cranberries. Me sé cada acorde de cada instrumento y cada gemido de su voz.
- La cançó que et fa ballar, ballar i ballar.
No puedo evitar levantarme cuando mi hijo pone temas de Rihanna y Katy Perry, esos ritmos me sacan el animal que tengo dentro jajaja, ahora si me pones un disco de Sarin, techno oscuro a tope, puedo estar en trance durante horas.
- La cançó que més ràbia et fa que s’hagi convertit en sintonia d’un anunci publicitari.
Pues rabia no me da, pero encuentro que se ha explotado demasiado a The XX tanto en anuncios como sintonías.
- El disc que explica el pas d’Anímic del folk a l’electrònica.
Eso es más bien una evolución natural de que mi ser, siempre me ha gustado la electrónica desde que tenia 10 años y escuchaba sin parar mi cinta de Technotronic. Me inspiran artistas como FKA Twigs o MIA pero me gustan mezclarlo con el rock y elegancia de Savages por ejemplo.
7. La millor cançó que ha publicat BCore Disc.
Uala que difícil!! Va, diré uno más reciente, ‘Cuando el aire resuena’ de Alberto Montero.
- El disc dins del qual et quedaries a viure.
Illinoise de Sufjan Stevens o If you wait de London Grammar.
- El teu guilty pleasure; és a dir, la cançó o grup que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.
Jejeje, pues mira, me dio una época por escuchar el Halcyon de Ellie Gouldyn, muy sobreproducido y comercial, pero mira, me gustaba!
- El disc que més il·lusió et fa haver pogut editar amb Hidden Track Records.
Eso es muy difícil porque lo que sacamos son cosas que me gustan muchísimo y que son muy diferentes entre ellos, si tengo que decir uno supongo que sería la de Wind Atlas porque soy fan desde hace tiempo.
- La cançó que a tu et torna boja i que els teus companys odien.
Ha costado mucho este, lo hemos pensado entre amigos jajaj, repetirme a la Ellie Goulding, Ferran nunca se acuerda de quien es pero cuando sale una canción y la canto me dice que no la suporta.
- La darrera descoberta musical.
Pues mira, hablaré de un dúo que lanzaré ahora con mi nuevo sello Hidden Track, porque me gustan mucho, se llaman WEIA, son miembros de la banda Aloha Bennets y lanzaremos su primer single en febrero ‘So Blue’.
Per a saber-ne més:
lanovaescena.cat 