LNE us recomana: Ganges.

Per Frederic Cervelló Rodes.

4

Ganges és el projecte personal de la santanderina establerta a Madrid Teresa Gutíerrez (veu, piano, lletres). En un principi, també en prenien part els músics Álvaro Berceruelo (baix i veus) i Jorge Aylagas (percussió electrònica). La seva música beu del dreampop, amb referents com London Grammar, The XX, James Blake, Chet Faker i Lykke Li. El projecte compta amb una part visual molt potent, a càrrec de Juanjo Marbai.

El 2017 van editar, amb el segell blanenc Luup Records, l’EP Lost Aesthetics, gravat a l’estudi El Invernadero, de Brian Hunt. Aquell mateix any van resultar finalistes dels concursos Proyecto Demo, organitzat per Radio 3 i el FIB, i del DCODE, i van guanyar el concurs de bandes del festival Mad Cool. L’any següent van publicar el seu disc de debut, de títol homònim, Ganges (Luup Records, 2018).

L’any 2019 va sortir al mercat el seu segon disc, Boy, Love, Amor (Luup Records), ja com a projecte en solitari de la Teresa. El disc va ser produït per l’Aleix Iglesias al Camaleó Estudi i fou presentat oficialment al Café Berlín (Madrid) el 23 de novembre, dins el cicle Madtown Days.

Segons hem pogut saber, la Teresa té llestos els temes del que serà el seu proper disc. Esperem poder escoltar-lo ben aviat!

 

 

 

 

Litterarum 2020: Una finestra oberta a la creació

Enguany, no volíem deixar passat l’ocasió de gaudir de Fira Litterarum. Malgrat les circumstàncies la Fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre i la Fira del Llibre Ebrenc han aconseguit reinventar-se en format digital, sense perdre la seva essència.

Sense moure’ns de casa hem pogut viatjar a Barcelona, a Pedreguer, a Manacor, a Mallorca, a Cambrils o a Jesús per endinsar-nos, en molts casos, en els espais de creació dels propis artistes.

L’Any Joan Perucho i l’Any Josep Carner, han estat centrals en la Fira. Així, el poeta Josep Pedrals ens ha interpretat El Mèdium, i els més petits han gaudit de l’espectacle de titelles Botànica Oculta, de la mà d’Arnau Colom, tots dos amb textos de Perucho.

Josep Carner ha estat present també per als més petits amb el Bestiari de Gemma Abrié i Manu Sabaté, un espectacle musical fet amb delicadesa on hi conviuen la paraula, la música i la imatge i amb la sentida escenificació d’alguns fragments de Nabí, a càrrec del poeta Víctor Obiols.

Litterarum ens ha sorprès amb un espectacle de lírica gràcies a la veu de Patricia Caicedo i el piano de Manuel Ruiz, en el seu espectacle Collirem els estels, on musiquen textos de Carles Duarte. La narració de contes de Jordina Biosca, la directora d’un altre festival de casa nostra, l’En Veu Alta, de Pradell de la Teixeta (Priorat), ens ha portat a petits i a grans, a descobrir Una estrella que no ha vist mai ningú abans.

Hem tingut el privilegi de veure un tast de l’espectacle L’espai infinit, on l’actriu Marina Mulet interpreta magistralment contes de Rafa Gomar, Mercè Climent i Gràcia Jiménez, autors del País Valencià. I des de les Illes Balears, l’actor Toni Gomila fa una lectura dramatitzada de Memorial de Setmana Santa, de Blai Bonet. Sense sortir de ses illes, Marta Elka i Toni Pastor, musiquen els Poemes de Maternitat de Carme Riera.

El nostre viatge pels espectacles literaris acaba a les Terres de l’Ebre. Des de l’Espai Immart de Jesús, la veu dolça de Pili Cugat i la guitarra de Carlos Lupprian ens han portat els textos de Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.pili5

Però si amb Litterarum hem viatjat arreu dels Països Catalans, amb la Fira del Llibre Ebrenc encara hem anat més lluny, ja que hem conegut les experiències de Magdalena Mądrowska (Polònia), Blanka Békés (Hongria), Stasa Vranjes (Sèrbia) i Rebeka Vasilij (Croàcia), quatre estudiants de català que van assistir a l’edició anterior. També hem pogut entrar a la carpa virtual de llibres ebrencs on les llibreteres i llibreters del territori ens han recomanat les novetats ebrenques publicades durant aquest any i hem assistit a taules rodones amb professionals com Ignasi Blanch, Roser Gay, Paula Jarrín, Joana Vernet, Joan Carles Navarro i Josep Vives.

Tots aquests espectacles s’han pogut veure en directe a la web de la fira i a través de la tecnologia de l’empresa catalana Watchity. Alguns d’aquests espectacles es poden recuperar a la pàgina de Facebook de Litterarum i properament es podran veure a altres plataformes.

En paraules de Montse Pineda i Albert Pujol, directora de la Fira del Llibre Ebrenc i director de Litterarum respectivament, aquesta ha estat l’edició més valenta i és que ha tingut més de 2000 espectadors digitals i s’hi han inscrit 180 programadors, dels Països Catalans i de més lluny, com Bèlgica. Per a l’edició de 2021, esperen poder combinar els actes presencials i els actes en format digital.

 

Text i captures – Marta Escolà (@laMartu30)

 

 

LNE us recomana: Desert.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Mar ORDOÑEZ
Foto: Mar Ordoñez.

Desert és un duet de Barcelona format per la Cristina Checa (producció, composició i veu) i l’Eloi Caballé (producció, composició i disseny de so). Les arrels del projecte les trobem en un grup anterior, Granit, del qual en formaven part la Cristina i l’Alba Blasi (Extraperlo) i en el qual l’Eloi exercia de productor.

La seva música és permeable a diferents gèneres i estils, passant del pop electrònic al dream pop. Entre els seus referents trobem Laurel Halo, Cocteau Twins, Kate Bush, Grimes i Julia Holter.

Desert es van donar a conèixer a finals del 2012, amb els senzills “Camins” i “Desert”. El 2014 van publicar el seu EP de debut, Envalira, amb el segell nord-americà Minty Fresh, i el van presentar en festivals com el South by Southwest o el Sònar. El disc va tenir una seqüela, Envalira Remixes (Modern Obscure Music, 2015), amb versions a càrrec d’alguns dels productors electrònics més importants de Barcelona (Sunny Graves, Sau Poler, Pedro Vian). L’octubre del 2018 van editar un nou EP, Sense EP, aquest cop amb el segell La Castanya.

L’abril d’aquest 2020 han publicat el seu darrer treball, This Feeling Is You, de la mà del segell barceloní Passat Continu. Es tracta d’una experiència immersiva, meitat musical, meitat hipnosis i meditació, en la qual ells han posat la música, mentre que la veu i les lletres han anat a càrrec de la hipnoterapeuta cognitiva londinenca Jessica Boston.

 

 

LNE us recomana: Confeti de Odio.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Confeti de Odio_02_Xavier Llanas
Foto: Xavier Llanas.

Confeti de Odio és el projecte personal del músic madrileny Lucas de Laiglesia (Axolotes Mexicanos, Verano, Saint Clementine). Anteriorment, ja havia publicat un parell de discos en solitari sota el nom de Lucas Vidaur: Light Comes In, You’re Forever (2016) i Whimsical Drama and the Deathlesness of You (2017). En aquest nou projecte l’acompanyen els seus amics Juan Pedrayes (Axolotes Mexicanos, Carolina Durante) i Carlos René (Axolotes Mexicanos).

Lucas defineix la seva proposta musical com a pop dramàtic, mentre que Dani Cantó, responsable del segell barceloní Snap! Clap! Club!, que edita el material del músic madrileny, prefereix parlar de deprepop. Entre els seus referents, hi podem trobar The Smiths, Los Punsetes, La Estrella de David, Of Montreal o Pale Fountains.

El desembre del 2018 va sortir al mercat el primer EP de Confeti de Odio, Llorar de fiesta (Snap! Clap!), en una edició limitada de 100 còpies en cassette purpurina. El disc estava gravat per Juan Pedrayes, produït per Pedrayes i Carlos René, i masteritzat i mesclat per René. La portada era de Zazi White i el disseny de Kos. El 2019 va editar diversos singles: “Hasta Romper el Móvil”, en el que s’apropava a la música urbana, produït per René i amb portada d’Olaya Pedrayes (Axolotes Mexicanos); “Hechizo”, versió del “haunt me (x3)”, dels americans Teen Suicide, inclosa en el cassette recopilatori del festival Prom Party Fest, editat pel segell Jeanne d’Arc; i el doble single “Quiéreme / Si Me Quiero”.

El gener del 2020 va editar la cançó “Muchísimo”, gravada per Pedrayes, produïda per Pedrayes i René, i mesclada i masteritzada per René. Es tractava del single d’avançament del seu primer LP, Tragedia Española (Snap! Clap!), publicat el passat 24 d’abril, en plena pandèmia. El disc ha estat produït per Juan Pedrayes i masteritzat per Carlos Hernández.

Aquest 2020, Lucas també ha publicat la seva primera novela, El tejido de las cosas, editada per Libros Walden, sota el nom de Lucas Vidaur.

Per saber-ne més:

 

 

 

 

El Qüestionari: CARLA.

Per Frederic Cervelló Rodes.

04CARLA_IGNASI ROVIRÓ
Foto: Ignasi Roviró.

CARLA és el projecte personal de la vigatana Carla Serrat. Amb referents com Beach House, FKA Twigs, Everything But The Girl o Cocteau Twins, la seva proposta musical beu del synth-pop i el dream soul. Les bases de les seves cançons són majoritàriament analògiques i estan interpretades per ella mateixa (veu i sintetitzadors) i el seu germà Toni Serrat (bateries i percussions).

El 2014 va publicar el seu primer single, “Let’s Burn A Forest” (autoeditat) i un parell d’anys després va veure la llum el seu disc de debut, Night Thoughts (Sones, 2016), gravat als estudis ACLAM Records (Barcelona), produït per Edu Martínez i CARLA i masteritzat per John Davis.

L’estiu passat es va publicar el seu segon disc, Kill a Feeling, editat pel segell osonenc Great Canyon Records, un treball més lluminós i obert al pop que l’anterior. El disc ha estat produït per Alex Ferrer (The Requesters) i masteritzat de nou pel prestigiós John Davis. La seva germana Joana hi col·labora amb algunes veus i guitarres elèctriques.

La CARLA estarà actuant el pròxim 10 d’octubre al festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant).

  1. El primer disc que et vas comprar.

Give up, de The Postal Service.

1200px-PostalService_cover300dpi

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Ixòdids.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que a l’Institut, a Vic.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Les primeres vegades que vaig pujar a un escenari, quan acompanyava a la meva germana Joana.

FC 4
Joana Serrat al Minipop. Foto: Frederic Cervelló.

 

  1. Trap si o trap no?

No…

  1. Si ens agrada CARLA, també ens hauria d’agradar…

Electric Youth.

electric
Electric Youth.
  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“In The Forest”.

https://carlamusica.bandcamp.com/track/in-the-forest-3

NIGHT

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena musical de la Comarca d’Osona, quan sempre ens pregunten: què us donen aquí?

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Dan Snaith, de Caribou.

Caribou
Dan Snaith.
  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Lucky Now”, de Ryan Adams.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

2 ESPALDAMACETA_H

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El 2016, a la Sala Zero, telonejant a Delafé.

 

El Qüestionari: Kids From Mars.

Per Frederic Cervelló Rodes.

89776634_1083032288719576_8393906374735560704_o

Kids From Mars és un duet  format a Blanes l’estiu del 2018 per en Roger Borrell (bateria i veus) i l’Oskar Jiménez (veu, guitarra i sintetitzadors). Amb referents com The Neighbourhood, Twenty One Pilots o The Beatles, la seva proposta musical fusiona electrònica, indie, hip hop i música urbana. El magnetisme i efervescència dels seus directes recorda als primers Sidonie.

El 2018, els Kids From Mars van penjar tres cançons a Internet que van captar l’atenció del segell blanenc Luup Records, que els va fitxar immediatament i els va editar, l’octubre del mateix any, el seu primer single, “August” (Luup Records).

Com els seus companys de generació, el Roger i l’Oskar estan poc interessats a gravar discos, prefereixen anar publicant singles que després recullen en EPS. El febrer del 2019 van editar el seu EP de debut, </3 (Luup Records), al qual van seguir els singles “Sadflames”, “Tenth” i “Afraid of You”.

El 13 de març del 2020 es va publicar el seu segon EP, I don’t know what you feel, but I feel it too (Luup Records). Malauradament, l’eclosió de la Covid 19 ha impedit que el presentessin en directe.

Els Kids From Mars participaran de l’edició d’enguany del festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant), que s’ha posposat per al 10 d’octubre del 2020.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Roger): El primer disc que em vaig comprar va ser Is This It, dels Strokes.

(Oskar): Que jo recordi, el meu primer va ser The Queen is Dead, dels The Smiths.

the-strokes-is-this-it-1-1068x1068

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

(Roger): El primer instrument que vaig aprendre a tocar és la bateria.

(Oskar): Jo, la guitarra!

  1. El primer grup del qual vau formar part.

Abans de Kids From Mars, vam tenir altres grups. El primer es deia Silver Box.

  1. La primera vegada que vau tocar en directe.

(Roger): La primera vegada que vaig tocar en directe, a part dels festivals de l’escola de música, va ser a la festa major d’Olot, fent de bateria de la Marion Harper.

(Oskar): La meva primera vegada va ser a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (a Barcelona). Va ser el primer concert de Kids From Mars, també.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic abans de pujar a un escenari; simplement estem més o menys nerviosos.

  1. Trap si o trap no?

Trap sí! Sempre que estigui elaborat, és clar.

  1. Si ens agrada Kids From Mars, també ens hauria d’agradar…

Twenty One Pilots, seguríssim.

21
Twenty One Pilots.
  1. La primera cançó de Kids From Mars que va sonar a la ràdio.

La primera que va sonar a la ràdio va ser “August”. Justament, a El Món a Rac 1, d’en Jordi Basté.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indietrónica; no falla mai.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens encantaria treballar amb mil artistes diferents, però ens interessa particularment El Petit de Cal Eril; només per veure què surt.

AB2
Foto: Ariadna Brunet.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

Personalment, la Sala Apolo. Va ser màgica aquella tarda. Vam sentir que era allò al que ens hi volíem dedicar per a tota la vida.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Vam fer una versió de “Seven Nation Army” per la festa d’El Desconcert, d’Icat.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Buhos són de Tarragona, no? Molen massa, la veritat hahaha.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

L’últim cop vam tocar a Reus i ens ho vam passar flipant.

5 discos nascuts d’una ruptura amorosa

Tots hem plorat i ens hem desfogat d’una forma o altra amb el final d’una relació amorosa. Cadascú lluita contra els seus dimonis com pot o sap fer-ho. Alguns dels nostres artistes favorits ho fan publicant discos per després d’un divorci.

BECK “ Sea Change” (2002) 

Beck no té por de mostrar les seves emocions després del final de la seva relació amb Leigh Limon. I ho fa amb aquest fantàstic àlbum. Un disc introspectiu, amb un so càlid i unes cançons tristes però alhora reconfortants. Lletra i música són completament evocadores en un disc molt allunyat del Beck d’”Odelay” (1996) o “Midnite Vultures” (1999). A Already Dead canta “Days fade to Black / In the light of what they lack / Nothing’s measured by what it needs / Already dead to me now / ‘Coz it feels like I’m watching something dyin’” mostrant-nos com tot s’esmicola. Un disc que creix cada cop que s’escolta. Possiblement el millor disc sobre ruptures sentimentals d’aquest segle XXI.

Cançons destacades:  Already Dead / Guess I’m Doing Fine

MARVIN GAYE “Here, My Dear” (1978)

Les cançons d’aquest disc són el so d’un divorci, el final de la relació entre el músic i Anna Gordy Gaye (germana del creador de Motown Records) que li envià els papers del divorci després de confirmar les infidelitats del seu marit amb Janis Hunter amb la que ja tenia un fill. Catorze cançons confessionals on Gaye aprofundeix en la forma i el per què d’una ruptura. Musicalment el disc segueix la línia habitual dels seus àlbums de l’època: soul i R&B sedós, brillant i seductor. Això sí, un disc per sota de la mitjana respecte els seus àlbums anteriors. Un cop reconeguda la infidelitat i vist l’estil de vida luxós i tot terreny d’un Gaye sense diners per pagar la manutenció a la seva exdona, un jutge va decidir que havia de cedir els beneficis del seu proper disc, és a dir, aquest “Here, My Dear” a la seva exdona. D’aquí el títol del disc.

Cançons destacades: I Meet a Girl / You Can Leave, But It’s Going to Cost You

BOB DYLAN “Blood on the Tracks” (1975)

A mitjans de 1974 el matrimoni entre Dylan i Sara, primera esposa del músic, no funcionava. En les darreres espurnes d’aquesta relació en Dylan va ser capaç d’escriure i publicar aquesta joia de disc on canta sobre el que passa entre els amants. L’artista sempre ha negat que sigui un disc d’experiències personals però el seu fill Jakob Dylan va dir que escoltant aquest àlbum escoltava als seus pares parlar. Finalment es van divorciar l’any 1977. És un disc sobre finals, un treball on Dylan accepta l’inevitable situació traumàtica que viu la parella amb una sèrie de cançons pausades, tristes i amargues. Però com ja sabeu, tot final també és un nou inici.

Cançons destacades: Simple Twist of Faith / If You See Her, Say Hello

ABBA “The Visitors” (1981)

L’últim disc d’ABBA es va gestar en un moment de màxima tensió entre les parelles del grup ja que Benny i Frida havien decidit passar pel jutjat per divorciar-se de la mateixa manera que ho havien fet en Björn i l’Agnetha no feia gaire. Un darrer disc sofisticat amb tots els trets estilístics del quartet suec. La cançó que dona títol a l’àlbum parla de dissidents durant la Guerra Freda, una metàfora del divorci? When All Is Said and Done és una balada que ens diu molt sobre les seves situacions personals i a One OF Us reflexionen sobre les conseqüències d’una infidelitat (One of us is crying / One of us is lying / In her lonely bed / Staring at the ceiling)

Cançons destacades: When All Is Said and Done / One Of Us

BLUR “13” (1999)

En Damon Albarn i la Justine Frischmann (Elastica) han trencat i els Blur es treuen de la màniga aquest disc amb cançons com Tender, No Distance Left to Run, 1992 o Mellow Song que mostren la desesperació i el caos sentimental del músic. Així, a la calmada i amb aires gospel Tender canta “Tender is the ghost / The ghost I love the most / Hiding from the sun / Waiting for the night to come / Tender is my heart / I’m screwing up my life / Lord I need to find / Someone who can heal my mind” mentre que a No Distance Left to Run comença cantant “It’s over / You don’t need to tell me / I hope you’re with someone who makes you / feel safe in your sleeping tonight / I won’t kill / myself, trying to stay in your life / I got no distance left to run”. Està tot dit, no?

Cançons destacades: Tender / No Distance Left to Run

 Jordi Ximeno

 

Música per llegir i lectures per escoltar

S’apropa Sant Jordi, una festa que aquest 2020 serà diferent degut al maleït virus, però no volem deixar passar l’oportunitat de recomanar-vos 7 llibres per llegir o per regalar.

cubierta_Material_inflamable-779x1024RICHARD LLOYD “Material inflamable” (Contraediciones, 2019)

A Richard Lloyd el coneixem per ser, al costat de Tom Verlaine, un dels dos guitarres de Television (formació que des de LNE no ens cansarem de reivindicar). També per haver estat al servei de Matthew Sweet a principis dels ’90 facturant alguns clàssics del power pop de l’època. A “Material inflamable” trobem al llarg de 69 breus capítols les aventures i desventures d’un artista en una de les èpoques més creatives i convulses de la història del rock. Aventures creïbles i d’altres que ens fan dubtar de la seva veracitat però clar, al Nova York de finals dels ’70 tot era possible. Una història que comença amb el seu naixement i acaba l’any 2007 amb la seva retirada definitiva de Television passant per pàgines carregades de vivències personals on riurem, ens entristirem o al·lucinarem.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: Television “Marquee Moon” (1977) / Television “Adventure” (1978) / Richard Lloyd “Field of Fire” (1985) / Matthew Sweet “100% Fun” (1995) / Richard Lloyd “The Radiant Monkey” (2007)

33-revoluciones-por-minuto

DORIAN LYNSKEY “33 revoluciones por minuto. Historia de la canción protesta” (Malpaso, 2015)

La història social, política i econòmica del món contemporani a través de grans artistes com Billie Holiday, Woody Guthrie, Bob Dylan, Nina Simone, John Coltrane, Beatles, Aretha Franklin, John Lee Hooker, Stevie Wonder, The Clash, Bob Marley, REM, Billy Bragg, Prince, Public Enemy, Sonic Youth, Víctor Jara, Rage Against the Machine i un llarg etcètera de noms coneguts i no tan coneguts. Un gran assaig dividit en cinc capítols, un gran viatge a través de cançons que han ajudat a despertar la consciència humana a través d’estils com el jazz, el blues, el rock, el pop o el punk. Un llibre que atrau i sedueix des de la primera pàgina, una lectura obligatòria. L’únic però és que està centrat en el món anglosaxó i trobem a faltar referències d’artistes altres països.

Cançons per acompanyar aquesta lectura: 

Old-Records_med_3D-802x1024ERIC SPITZNAGEL “En busca de los discos perdidos” (Contraediciones, 2017)

En plena crisi d’identitat el periodista Eric Spitznagel decideix recuperar alguns dels discos de la seva vida. Discos que havia venut en el passat. Però no vol una còpia qualsevol, tampoc vol reedicions actuals. Vol recuperar la seva còpia de discos dels Rolling Stones, Replacements, Kiss, Bon Jovi o Guns n’ Roses. Aquella còpia ratllada en una cançó en concret, amb la portada escrita amb una amenaça de son germà o amb el número de telèfon d’una noia, o la còpia del disc que feia servir per amagar la marihuana. Ho aconseguirà? Tranquils que no us farem un spolier. Només dir-vos que, com a melòmans i adults de certa edat que som, hem rigut molt amb la lectura d’aquesta obra que podríem ficar en línia amb títols com “Alta Fidelitat” de Nick Hornby, “Lost in Music” de Giles Smith o “No olvides las canciones que te salvaron la vida” de Carlos Pérez de Ziriza.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: The Replacements “Let it be” (1984) / The Rolling Stones “Exile on Main St.” (1972) / Bon Jovi “Slippery when wet” (1986) / Kiss “Alive II” (1977) / Guns N’ Roses “Appetite for Destruction” (1987)

santiago-auseron

SANTIAGO AUSERÓN “Semilla del son. Crónica de un hechizo” (Libros del Kultrum, 2019)

El que va ser líder de Radio Futura i també conegut artísticament com Juan Perro ha mantingut des de mitjans dels anys ‘80 una història d’amor amb el son cubà. Una història sincera i honesta que l’ha portat a produir discos recopilatoris i antologies d’artistes cubans com Compay Segundo. Una finestra a la història d’una illa que ara es complementa amb aquest llibre. Una compilació de textos previs i un inèdit sobre l’impacte de la música africana en la música peninsular a través del carib i on també trobem la influència de la música cubana en els orígens del rock.  La música no té fronteres geogràfiques ni mentals. La curiositat musical tampoc i aquest llibre és una bona mostra d’arqueologia musical molt ben feta.

5 discos produïts per Santiago Auseron per escoltar amb aquesta lectura: Diversos artistes “Semilla del son” (2008) / Antología de Francisco Repilado, “Compay Segundo” (1996) / Benny Moré “Benny Moré” (1992) / El Trío Matamoros “El Trío Matamoros” (1992) /Arsenio Rodríguez “Arsenio Rodríguez” (1992)

Freak-scene_medium-802x1024RICHARD KING “Freak Scene” (Contraediciones, 2018)

Amb el subtítol “Los chalados e incorformistas que crearon la música independiente, 1975-2005” ja està tot explicat. Una lectura àgil, documentada, divertida i amb situacions per a tots els gustos al llarg de 30 anys d’història per on trobem segells discogràfics (4AD, Rough Trade, Factory, Domino, Mute, Beggars Banquet o Creation) artistes diversos (Buzzcocks, Joy Division, Orange Juice, Smiths, The Go-Betweens, Sonic Youth, Pixies, Smog o Teenage Fanclub entre molts altres), promotors, dissenyadors de portades, managers, sales de concerts o tendes de discos. Una obra impagable per als que, d’una forma o un altra, vam viure amb intensitat aquella moguda.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: Buzzcocks “Another Music in a Different Kitchen” (1978) / Joy Division “Unknown Pleasures” (1979) / The Smiths “Meat is Murder” (1985) / Pixies “Surfer Rosa” (1988) / The Go-Betweens “Liberty Belle and the Black Diamond Express” (1986) /Depeche Mode “Violator” (1990) / KLF “Chill Out” (1990) / Teenage Fanclub “Bandwagonesque” (1991) / Boo Radleys “Wake Up!” (1995) / The Strokes “Is this it” (2001)

libro3DPEPE PRIETO “Sonidos circulares. Tesoros melódicos para el inicio de un nuevo milenio” (autoeditat, 2018)

Al Madrid de principis d’aquest segle, un jove inquiet i intrèpid al capdavant del programa de ràdio Hotel Arizona s’enfronta al repte de compilar amb rigor, serietat, bon gust i bona documentació una obra gairebé enciclopèdia amb alguns dels millors discos publicats durant les dos primeres dècades del segle XXI. “Sonidos circulares” és un excel·lent cofre on descobrirem molts tresors musicals inesperats. Per a mèrit seu i plaer nostre, Pepe Prieto, ens descobreix tota una sèrie de discos de folk, powerpop, countrycosmic, pop, indie, rock’n’roll o psicodèlia que hauries d’escoltar. Distribuït en 21 capítols i centenars de ressenyes que es poden llegir de forma independent, aquest és un llibre imprescindible pels amants de la música disposats a circular per carreteres secundàries.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: The Go-Betweens “The Friends of Rachel Worth” (2000) / Sufjan Stevens “Sufjan Stevens Invites You To: Come On feel The Illinoise” (2005) / Absentee “Schmotime” (2006) / Arthur & Yu “In càmera” (2007) / Eilen Jewell “Sea of Tears” (2009) / John Paul Keith “The Man That Time Forgot” (2011) / Kelley Stoltz “Double Exposure” (2013) / Phychic Ills “Inner Journey Out” (2016) / Jake La Botz “Sunnyside” (2017) / La Luz “Floating Features” (2018)

PORTADA-ROCK_addde97e-cabe-429e-98f4-28bcf6509440_1024x1024

SUSANA MONTEAGUDO & LUIS DEMANO “Historia ilustrada del Rock” (Litera Libros, 2018)

Un llibre destinat als més petits de la casa? No té perquè ser així. Estem segur que grans i petits gaudiran d’aquest llibre. Dividit en dinou capítols amb textos de Susana Monteagudo i il·lustracions de Luis Demano ens transporta de forma cronològica i temàtica pels moments clau i les anècdotes de la Història del Rock. A les seves pàgines trobareu els clàssics de cadascuna de les dècades a partir dels anys ’50 però també capítols dedicats a les tribus, a les cançons i àlbums imprescindibles, a les dones i el rock, a les discogràfiques o als cadàvers il·lustres. Un volum de gran format atractiu i divulgatiu a parts iguals que pot ser el mitjà perfecte per introduir als vostres fills o filles al rock.

10 artistes per escoltar amb aquesta lectura: Chuck Berry, Buddy Holly, The Beatles, Velvet Underground, Bob Marley, David Bowie, The Cure, Nirvana, Wilco, Amy Winehouse.

El Qüestionari: Irene & François.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene et François
Foto: Alan Douglas Aranda.

La Irene Paracuellos (veu) i en François Masson (guitarra i banjo) lideren aquest projecte nascut a Barcelona l’abril del 2018 en el si del moviment cultural i musical Open Folk. L’Olalla Wallin (violí) i en Nicolás Palladino (contrabaix) els acompanyen en directe. Amb referències com Simon & Garfunkel, Crosby, Stills, Nash & Young, Bob Dylan, The Tallest Man on Earth o Fleet Foxes, la seva proposta musical beu de les arrels del Folk i el Bluegrass americà.

El gener del 2020 van editar el single “Atlantic Perfumes”, gravat per Carlos Dueñas, mesclat i masteritzat per Nacho de la Riega i produït per Nacho de la Riega i François Masson. Es preveu que aquest 2020 publiquin el seu disc de debut.

Irene & François formen part del cartell d’enguany del Selectes (La Ràpita), festival que s’hauria d’estar celebrant avui mateix però que la Covid 19 ha obligat a ajornar.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Irene) Amb el meu primer sou em vaig comprar Home on High, de Nat Simons, inclús, anys després d’haver sortit. És un dels àlbums que més m’ha inspirat en els últims 10 anys.

(François)  Jo, el primer disc que em vaig comprar va ser In my Room, de Jacob Collier. Una meravella.

nat

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Tots dos vam començar aprenent piano. Amb el temps, però, ens hem anat decantant per la guitarra, l’instrument que més ens ajuda a compondre i ensenyar la música que fem.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

(François) “A priori” va ser el meu primer grup, amb els amics de Batxillerat. Una cacofonia de versions de rock.

  1. La primera vegada que vau actuar en directe.

Amb 17 anys al Festival de música de Batxillerat. El François amb la seva banda de rock i la Irene cantant a Lucie Silvas.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cada cop que pugem dalt d’un escenari hi ha un breu moment de pànic del “bo”, que canalitzem en adrenalina per tocar i estar en el present, fent música.

  1. Trap si o trap no?

Trap no. No sintonitzem amb aquest gènere.

  1. Si ens agrada Irene & François, també ens hauria d’agradar…

Grups com First Aid Kit, The Milk Carton Kids, Gillian Welch & David Rawlings, The Tallest Man on Earth

milk-carton-kids-650-430
The Milk Carton Kids.
  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Balaruc”. És un dels temes que formarà part del nostre àlbum debut. Recordem que van fer sonar una versió d’aquesta cançó del Youtube, d’una actuació en viu. Després de gairebé un any, ara que ja tenim la cançó gravada i masteritzada i tenim moltes ganes que es torni a escoltar per la ràdio, però amb la versió de l’estudi, que està més cuidada i té altres instruments.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Fa relativament poc que estem treballant en aquest projecte, i pocs mitjans de comunicació ens coneixen. Si és cert que des del començament hem estat bastant immersos dins l’escena musical de Folk de Barcelona. Que ens ha inspirat, ens ha permès construir amistats i anar fet, a poc a poc, el nostre camí.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Posats a desitjar, seria un somni poder cantar en harmonies amb Klara i Johanna de First Aid Kit. És un dels grups de Folk que més ens ha inspirat darrerament.

first
First Aid Kit.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

El castell mil·lenari de Claramunt, sota un cel estelat, en una bonica nit d’estiu.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Life on Mars?” de David Bowie.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Específicament del sud de Catalunya, no en sabríem dir. Hi ha grups d’aquí Catalunya que ens agraden molt, però són d’altres territoris.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

És el primer cop que venim a tocar a les Terres de l’Ebre al capdavant del nostre projecte i tenim moltes ganes que arribi el dia!

Podeu escoltar-los a: https://ireneandfrancois.bandcamp.com/releases

El Qüestionari: Ruiseñora.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Alicia Holgado
Foto: Alicia Holgado

Ruiseñora és el projecte personal de l’Elia Maqueda (Espíritusanto), a la veu i lletres, i de l’Atilio González (Matarse en la Castellana), a la música i producció. La seva proposta musical, a la que ells mateixos han batejat com psicodèlia popular, reinterpreta la música popular espanyola (copla, saetas, tonadillas) tot fusionant-la amb l’electrònica i la psicodèlia. De fet, entre els seus referents hi trobem tant a Vainica Doble i Lole y Manuel com Vangelis i Air.

El novembre del 2016 van editar la seva primera referència: Siglo XX (autoeditat), amb producció, arranjaments, mescla i masterització de l’Atilio i portada de l’Alicia Holgado. El 2017, van publicar un single amb dues cançons: “Azulejo” i “Te Lo Digo Yo”.

El seu darrer treball és Relente (Raso Estudio, 2019), amb producció, arranjaments, mescles i masterització a càrrec, de nou, de l’Atilio i portada d’Andrés Federico.

Ruiseñora forma part del cartell de l’edició d’enguany del festival Selectes (La Ràpita), que havia de celebrar-se el pròxim 18 d’abril però que s’ha hagut d’ajornar a causa de la Covid-19. L’organització del festival està buscant una nova data, a poder ser aquest mateix 2020. Seguirem informant.

  1. El primer disco que os comprasteis.

Atilio (A): Everything, The Bangles.

Elia (E): Jagged Little Pill, Alanis Morisette.

bangles

  1. El primer instrumento que aprendisteis a tocar.

A: La flauta travesera.

E: No toco muy allá ninguno excepto la voz, pero el primero que intenté fue la guitarra.

  1. El primer grupo que montasteis.

A: Alta tensión, una banda de versiones (1996).

E: Un grupo en el que éramos cada uno tan de nuestro padre y de nuestra madre que siempre acabábamos tocando canciones de The Cranberries, que era lo único en lo que coincidíamos. Si no recuerdo mal, nos llamábamos Oblivion (año 2000).

  1. La primera vez que actuasteis en directo.

A: En el 96, con ese mismo grupo.

E: A los 5 años, en la fiesta de fin de curso del cole, canté yo sola una canción.

  1. La última vez que sentisteis pánico antes de subir a un escenario.

A: Pánico nunca, pereza siempre.

E: No soy muy del pánico encima del escenario (abajo ya es otro cantar).

  1. ¿Trap sí o trap no?

A: Me da igual.

E: No soy especialmente fan, porque tampoco me he puesto a escuchar lo suficiente, pero ahí está pegando fortísimo y me parece muy bien.

  1. Si nos gusta Ruiseñora, también nos gustará…

No hay forma de contestar a esta pregunta sin que la respuesta sea pretenciosa… así que NS/NC.

  1. La primera canción vuestra que sonó en la radio.

“Animal”.

https://ruisegnora.bandcamp.com/track/animal-2

siglo xx

  1. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluiros.

Música de raíz, electrónica, folclore.

  1. El músico o productor con el que os gustaría trabajar.

Hasta ahora lo ha compuesto y producido todo Atilio, así que trabajar con otra persona ya sería guay. Estamos preparando colaboración para después del verano, pero hasta ahí podemos leer 🙂

  1. El lugar más especial en el que habéis tocado.

El más especial no sé, el más raro: en una explanada en lo alto de las escaleras que hay al lado de Puerta de Toledo en Madrid.

  1. La canción de un estilo muy diferente al vuestro que quisierais versionar.

Barco a Venus (tenemos hasta un boceto por ahí, pero a ver qué pasa con el copyright).

  1. Un grupo o solista catalán que os guste.

Sílvia Pérez Cruz.

silvia

  1. El último concierto que disteis en la provincia de Tarragona.

¡Todavía no hemos tocado allí! El primero que demos será el 18 próximo de abril en La Ràpita y tenemos muchas ganas.

 

Podeu escoltar-los a: https://ruisegnora.bandcamp.com/