LNE us recomana: La Femme Brutal.

Per Frederic Cervelló Rodes.

74693497_452550155620003_442653511507771392_o

La Femme Brutal és un duet barceloní de punk-rock format l’any 2017 per la Laura Sisteró (bateria i veu) i l’Alba Miquel (guitarra i veu). Adherides al moviment riot grrrl i al do it yourself, la seva proposta musical és hereva de bandes com Bikini Kill i The Breeders.

El 22 de novembre del 2019 van publicar el seu EP de debut, The Future is Brutal, de la mà del segell Hidden Track Records. El disc es va gravar a Atlántida Estudio (Barcelona) i va ser produït i mesclat per l’Edu Bujalance (Aliment, Univers) i masteritzat per Daniel Husayn. L’artwork va a càrrec de La Femme Brutal.

L’EP va ser precedit pel single “Ciudad Muerta”, el videoclip del qual va comptar amb la direcció i muntatge de la Laura Sisteró, també directora de cinema, i amb estilisme de l’Alba Miquel, també dissenyadora i directora d’art.

 Podeu escoltar-les a: https://lafemmebrutal.bandcamp.com/releases

 

LNE us recomana: Yana Zafiro.

Per Frederic Cervelló Rodes.

unnamed.jpg

La Yana Zafiro és una jove artista nascuda a Ucraïna però criada a Múrcia. Segons explica, la seva carrera musical va començar el dia que li va regalar una guitarra al seu pare. La guitarra va acabar a les seves mans, va aprendre els quatre acords bàsics i el 26 de setembre del 2016 va escriure la seva primera cançó: “Raquel”.

Tot i que va començar el projecte en solitari, posteriorment s’hi van afegir en Jaime Arriaga, en Javi Garcia (Cometa) i l’Adrian Garcia Moreno (Adri), que s’encarreguen de la producció de les cançons i del treball a l’estudi de gravació. La Yana defineix la seva proposta musical com Bedroom Lo-fi Pop i se sent propera a altres artistes actuals com Cariño, Marcelo Criminal, Rebe y Confeti de Odio.

El setembre del 2018 va penjar a les xarxes un recull de demos gravades entre el juliol del 2017 i el maig del 2018, anomenat Demo Songs, l’artwork del qual anava a càrrec seu. El 2019 va fitxar pel segell madrileny Mont Ventoux, amb qui va publicar a l’octubre del mateix any la seva primera referència, l’EP Mi perro se va a morir, en una edició limitada de 20 unitats en cassette fetes a mà que es va esgotar ràpidament. El disc es va gravar, mesclar i masteritzar a Tocino Records (Múrcia) pel Jaime Arriaga, el Cometa i l’Adri.

La Yana Zafiro està molt vinculada a l’escena artística de Múrcia i forma part de Derrota, col·lectiu nascut a principis del 2018 amb l’objectiu de donar a conèixer joves artistes de la comunitat autònoma.

Es preveu que a principis d’aquest 2020 s’editi el seu primer llarga durada que durà el títol de Luceros del alba.

Podeu escoltar-la a: https://yanazafiro.bandcamp.com/

 

 

LNE us recomana: Museless.

 

Per Frederic Cervelló Rodes.

Enric Sant.jpg
Enric Sant.

Museless és un projecte d’electrònica-pop liderat per la sabadellenca Laura Llopart. L’Enric Sant és el responsable de la imatge de l’artista i de les visuals dels seus directes.

L’estiu del 2016 es va publicar la primera referència de Museless, l’EP Grey Boy, de la mà del segell blanenc Luup Records, amb qui ha editat tots els següents treballs.

El maig del 2017 sortia al mercat el seu LP de debut, Dichtomic History. Des de llavors, ha publicat quatre singles: “Cliché”, “Japanese Church”, “El Catolicismo” i “Anonymus”.

Podeu escoltar-la a: https://museless.bandcamp.com/

LNE us recomana: Albany.

Per Frederic Cervelló Rodes.

01.jpg

Albany és una de les artistes més interessants de la nova escena urbana. Nascuda a Girona, criada a Granada i resident a València, va començar a escriure cançons de ben jove, influenciada pel seu germà gran, Breakness. El gener del 2015, amb 17 anys, va penjar a YouTube la seva primera cançó, un freestyle anomenat “Trap niggareños”. La cançó la va gravar a l’estudi casolà del seu germà i com a nom artístic va escollir el títol d’una cançó de Kev Brown.

Comparada amb artistes com Kefta Boyz, Pedro Ladroga, Bladde o Lil Peep, es tendeix a incloure a l’Albany dins l’emo, un subgènere de la música urbana caracteritzat pels ritmes lents, els baixos potents, un cert desencís i malenconia en les lletres i l’ús de guitarres.

La publicació el 2018 del single “NADIE”, produït per DRIP 133, un dels responsables del segell nord-americà TeamSESH, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical, obrint-li les portes de festivals i públics diferents dels habituals, com el Cara B i el Primavera Sound.

Aquest 2019 ha editat els singles “Cosa Rara”, produït per Yibril Rue, “Articuno”, en col·laboració amb Yung Beef, i la mixtape (els músics urbans no graven discs sinó mixtapes) Alcohol & Sullivans, en la que hi col·laboren Goa, Hoseo Bby i Eliop i els beatmakers Karma C, Marvin Cruz i Tundra.

 

El Qüestionari: Marem Ladson.

Per Frederic Cervelló.

Helena de Wind.png
Foto: Helena de Wind.

Marem Ladson és una jove cantautora gallega. La seva proposta musical beu del folk, el pop i el rock i reconeix influències de Bob Dylan, PJ Harvey, Cat Power, Joni Mitchell i Núria Graham.

De ben jove va entrar en contacte amb els músics que freqüentaven el Café Pop Torgal, un espai de creació artística i sala de concerts de la seva Ourense natal. Allà va pujar per primer cop a un escenari i va esbossar la seva personalitat musical.

Amb 17 anys es va mudar a Madrid per estudiar i, de retruc, donar-se a conèixer en l’escena musical de la ciutat. Ben aviat va aconseguir un contracte discogràfic amb el segell madrileny Mont Ventoux, amb qui editaria la seva primera referència, el single “All My Storms”. L’any següent va publicar el seu disc de debut, Marem Ladson (Mont Ventoux, 2018), gravat a El Invernadero (Madrid) i produït per Brian Hunt i Juan Diego Gosálvez. El 2 de novembre d’aquell any va obrir per a la Cat Power en un concert al Teatro Circo Price de Madrid.

Aquest 2019 ha editat el single “Nothing Really Matters” (Mont Ventoux) i ha col·laborat amb la Natalia Lacunza en la cançó “Otras Alas”. Actualment, la Marem està treballant en el seu segon disc.

El pròxim 13 de desembre la podrem veure a la Capsa de Música de Tarragona, al costat de Mavica, en un concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar. En aquest concert, la Marem presentarà la seva darrera referència, el single “Fight”, que es publicarà el 10 de desembre.

  1. El primer disco que te compraste.

“Antes muerta que sencilla”, de María Isabel.

  1. El primer instrumento que aprendiste a tocar.

Guitarra.

  1. El primer grupo en el que tocaste.

Ninguno, siempre he sido solista.

  1. La primera vez que actuaste en directo.

Mmm, creo que tendría 14.

  1. La última vez que sentiste pánico antes de subir a un escenario.

No recuerdo sentir pánico, a veces estoy nerviosa, pero los nervios son buenos.

  1. Si no fueras músico, te hubiera gustado trabajar de… / estudiar…

Chef.

  1. Trap si o trap no.

Trap sí.

  1. Si nos gusta Marem Ladson, también nos gustará…

Weyes Blood, Empress Of o Vagabon.

methode_times_prod_web_bin_edad532e-56ce-11e9-a8f5-a9ee11ff7e6d.jpg
Weyes Blood.
  1. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluirte.

Folk.

  1. El músico con el que te gustaría colaborar.

Blood Orange.

e6e632df57223018301bc7c04d311dec.jpg
Blood Orange.
  1. La canción de un estilo muy diferente al tuyo que te gustaría versionar.

“I fall in love too easily”, de Chet Baker.

  1. El sitio más especial en el que has actuado.

Vida Festival.

  1. Un grupo o solista catalán que te guste.

Núria Graham.

IMG_5875.JPG
Núria Graham. Foto: Frederic Cervelló.
  1. La última vez que diste un concierto en Catalunya.

En septiembre, en el festival Altaveu.

El Qüestionari: Escuelas Pías.

Per Frederic Cervelló.

13603729_328259804171753_8676131456804506410_o.jpg

Escuelas Pías és un duet sevillà format per Cristian Bohórquez (guitarra, baix, sintetitzadors i programacions) i Davis Rodríguez (veu, sintetitzadors i programacions) que es mou entre el shoegaze i el synthpop. El Cristian i el Davis ja havien coincidit en un projecte anterior, Sundae.

Influenciats per Beach House, Slowdive, Chromatics, The Cure, Astrud o Carlos Berlanga, Escuelas Pías van debutar l’any 2016 amb el LP Nuevas degeneraciones (El Genio Equivocado). L’estiu del 2017 van publicar l’EP Pequeñas Desviaciones, al que seguiria un altre EP, Mapa espacial para personajes secundarios, editat el 2018. El seu darrer treball és Música ligera para un funeral (El Genio Equivocado, 2018).

Aquest divendres 29 de novembre els podrem veure en directe a La Capsa de Música de Tarragona, al costat dels balears Papa Topo, en un altre concert organitzat per la Capsa i Concerts Movistar.

  1. El primer disco que os comprasteis.

Cristian (C): supongo que alguno de Parchís o Enrique y Ana, porque los escuchaba mucho de niño, pero el primero de mis gustos actuales y con intención fue “La canción de Juan Perro”, de Radio Futura.

Davis (D): Introspective, de Pet Shop Boys.

d7f0e0014676c711feaa42b1bb562f59.953x953x1.jpg

  1. El primer instrumento que aprendisteis a tocar.

C: el bajo.

D: computadora.

  1. El primer grupo en el que tocasteis.

C: Hiroshima Atomic Garden.

D: Sundae.

Sundae.jpg
Sundae.
  1. La primera vez que tocasteis en directo.

C: con este proyecto, creo recordar que en el festival Ruidismo, de Bullas.

  1. La última vez que sentisteis pánico antes de subir a un escenario.

C: hace un par de semanas, en un concierto de Martes Niebla. Creo que el pánico no se ha ido nunca.

D: siempre salimos al escenario con un estado de nerviosismo bastante alto, para nosotros es necesario un pequeño toque de sufrimiento para pasarlo bien.

  1. Si no fuerais músicos os gustaría trabajar de… / estudiar…

C: claramente, astronauta.

D: Psíquico.

  1. Trap si o trap no.

C: no me gusta casi nada, pero sí, por qué no.

D: trap sí, pero los géneros de por sí no son ni buenos ni malos, lo son las canciones, y en el trap hay temazos.

  1. Si nos gusta Escuelas Pías, también nos gustará/n…

C: Algora.

D: Doble Pletina.

FC 010.jpeg
Doble Pletina. Foto: Frederic Cervelló.
  1. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluiros.

C: nos han puesto la etiqueta de Synth Pop, pero estamos bastante a gusto dentro de esa casilla.

D: o Synthgaze, pero realmente hacemos lo que nos da la gana, y a veces no encajamos en ningún lugar.

  1. El músico con el que os gustaría trabajar.

C: me gustaría que nos produjera algún disco David Rodríguez, de La Estrella de David.

D: Y por pedir, Damon Albarn.

_MG_4081.jpg
La Estrella de David.
  1. La canción de un estilo muy diferente al vuestro que os gustaría versionar.

C: “Relojes en la oscuridad” de Nacha pop.

D: hace poco hemos hecho una versión del hit eurodance ‘Yo te siento así’, todo nos viene bien.

  1. El lugar más especial en el que habéis tocado.

D: en Limoges, Francia. Con nuestro anterior proyecto Sundae.

  1. Un grupo o solista catalán que os guste.

C: Lost Tapes, Nueva Vulcano, Madee, Las ruinas.

LP 4
Nueva Vulcano. Foto: Luís Pérez Contreras.
  1. La última vez que tocasteis en Catalunya.

C: hace muy poco, el pasado 1 de marzo.

El Qüestionari: Sandré.

Per Frederic Cervelló.

Sandré.jpg

Sandré són un quartet de Barcelona format a principis del 2018 per la Rosa (veu), la Stefi (baix), el Carles (guitarra) i el Marc (bateria). Amb influències reconegudes de L7, Devo, Grace Jones, Mark E Smith, Fugazi o B-52’s, reivindiquen, en la seva proposta musical, la part més festiva del punk, mesclada amb espurnes glam.

Van debutar en directe el maig del 2018, en el marc del Gutter Fest, la Fira d’Autoedició i Micro edició de Barcelona, i a l’agost del mateix any van editar el seu primer EP.

A principis del novembre d’enguany s’ha publicat el seu primer llarga durada, Ave Muñón (Bcore Disc, Snap Clap!, Mama Vynila), gravat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava. El disc es presentarà oficialment aquest dijous 21 de novembre a l’Heliogàbal de Gràcia.

El dissabte 23 de novembre els podrem veure al Groove de Tarragona, acompanyats de Chicos Raros (21 h, 6 euros). Abans, però, a les 19.30 h hi haurà una exposició d’il·lustracions de Jorge Parras, Pablo Taladro, Irkus Zeberio, Néstor Fernández i Sergi Puyol, també components dels esmentats Chicos Raros.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Marc (M): Salve, de La Polla Records.

Stefi (S): Play, de Moby.

Carles (C): Llença’t, Lax’n’ Busto.

Rosa (R): Lenny Kravitz – Greatest Hits.

la-polla-records-salve-lp.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

M: La flauta dolça i el pito.

S: También la típica flauta escolar.

C: Flauta dolça.

R: Cap. Vaig intentar aprendre a tocar la bateria, però mai n’he sabut.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

M: A Plomo, grup de versions punk rock de l’insti Barna-Congrés.

S: Con un amiga y compañera de piso montamos Satí, pero nunca salimos del piso en cuestión. Sandré es mi primera banda en plan “serio” y tal.

C: SEGALS, amb 14 anys, grup de versions eclèctic.

R: The flying Bed.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

M: A l’aula d’usos múltiples de l’Institut l’any 1994.

S i R: Al Gutter Fest de l’any 2018.

C: Al gimnàs de l’institut, l’any 2005.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Ahir [18 de novembre] al plató del Feel de BTV.

C: Festigàbal.

R: Pànic em sembla exagerat, però vem tocar a Mallorca l’any passat i ho vaig passar força malament perquè va ser una caca de concert.

  1. Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar

M: Fem música però no som professionals! Jo em guanyo la vida d’il·lustrador i m’encanta.

S: Yo también soy ilustradora y he montado un taller de ceramica y estampación manual con una amiga, ademas trabajo en una sala musical de Barcelona, Heliogàbal.

C: Director de cine i fuster.

R: Cap de nosaltres es dedica a això de forma professional. Però m’encantaria estar sempre al paro o tenir un santuari d’animals.

O PODRIAMOS JUNTAR ROLLO:

Todos nos dedicamos a otras cosas…

  1. Trap si o trap no.

M: Tot sempre.

S: Hay momentos para todo.

C: trap no.

R: No ho sé.

  1. Si ens agrada Sandré, també ens agradarà

Chicos raros.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.

M: Ni idea.

R: Punk.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

M: Teddy Bautista.

S: Por pedir.. Battiato!

C: John Dwyer.

R: Ty Segall.

FRANCO-BATTIATO.jpg
Franco Battiato.
  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

S: Me fliparia “Me casó mi madre”, romance popular español.

R: Grapa – “I wish you”. El meu tiet era el teclista.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

La Tetería de Úbeda.

R: Navahermosa.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: Marcel Bages.

05 Helena B.jpg
Foto: Helena Blanch.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Mai encara!

R: Mai! És el primer cop.