El Qüestionari: Ubaldo

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Xavier Casanueva.

Ubaldo és un dels múltiples projectes del músic ampostí Andreu Garcia Serra, però possiblement el més personal, ja que l’ha batejat amb el nom de sun pare i sun iaio (el dels rètols) i amb el renom amb el qual es coneix l’Andreu a Amposta.

La premisa d’Ubaldo és l’experimentació. Una experimentació sonora, des de la seva habitació, que s’amara dels llocs on ha viscut (Amposta, Barcelona, Lisboa, Brusel·les) i que podem trobar embolcallada amb capes de noise, ambient i molta improvisació. Entre els seus referents, hi reconeix Esperit!, Negro, Marco Bernacchia (Above the Tree) i Berger (Jealously Mountain Duo).

L’any 2014, Ubaldo va debutar amb el disc Sud Ego, editat pel segell ebrenc Boira Discos, del qual l’Andreu n’és responsable. El disc es va gravar entre Amposta i Barcelona i va ser produït i mesclat per un altre gran nom de l’escena de l’Ebre, Carlos Martorell (Shoeg). El disseny era d’Alex Basterra. El gener del 2015, Ubaldo va publicar Santos beheaded at Floridablanca, treball compartit amb el músic i productor mexicà Mr. Vampire.

La pèrdua de l’estat (Boira Discos, 2017), va ser el treball que el va posar en el punt de mira. El disc, més intimista i melancòlic que l’anterior, va ser gravat per l’Andreu al pis on residia a Barcelona, a excepció de la cançó “Tremolor”, enregistrada a La Isla Estudio (Barcelona) per Pablo Miranda i que comptava amb la col·laboració de Jose Pitarch a la bateria. A finals del 2018 va editar el single Martinique Imaginaire, format per dues cançons gravades entre el 2015 i el 2016.

Aquest estiu, Ubaldo ha publicat el seu darrer disc, Casa, editat pel segell barceloní Urpa i Musell. Segons explica l’Andreu, és el seu treball més personal i introspectiu i en el que la guitarra queda en un segon pla, jugant un paper més important els instruments de vent. El disc es va gravar i mesclar entre el 2018 i el 2019 a Brussel·les, Amposta i La Ferme du Riu Ferrer (França).

Després de presentar Casa el passat setembre al festival Sónar, Ubaldo tocarà de nou el disc a casa seva, aquest cop en un concert molt especial a l’Auditori de la Societat Musical La Unió Filharmònica, on l’Andreu, de petit, va aprendre música. El concert s’inclou en el 26è Cicle de Música Ciutat d’Amposta.

1. El primer disc que et vas comprar.

No recordo exactament un disco (cd) en concret, però molt probablement algo de Rage Against the Machine, era el meu grup preferit d’adolescent. Si que et puc dir que el primer vinil que vaig comprar-me era un 10” de R.A.T.M. on apareixien ‘People of the Sun’, ‘Bullet in the Head’ i ‘Killing in the Name Of’.

Rage Against The Machine

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El saxo alt.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Last Blind, un grup de versions amb els amics de l’institut, tot i que la que considero la meua primera banda va ser The Noise of Mutt, on no hi havien limitacions ni a l’hora de crear, ni tampoc al plantejar-nos portar els directes cap a territoris performatius.

The Noise of Mutt

https://thenoiseofmutt.bandcamp.com/

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les audicions de l’escola de música compten? Hahah

Als 16 anys amb Last Blind.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic no sé si seria la paraula, crec que no he sentit mai això, nervis més d’una vegada…als dos últims concerts que he fet presentant el nou disc ‘CASA’, tant al Sonar Festival com a Lo Pati d’Amposta estava bastant nerviós, nou directe, nous instruments, etc.

6. Si ens agrada Ubaldo, també ens hauria d’agradar…

A nivell nacional: Sara Fontan, Orquesta de las Nubes, Jason Kolar, Boliden, Anur, Rayo 60, Negro, Atomizador, Suso Saiz, Naraisneus, Carles Santos, Lloret Salvatge, Tostadas, ITW.

I internacional: Kali Malone, Ellen Arkbro, Tuxe, Ssaliva, Kiran Leonard, Mabe  Fratti, DBH, Orphan Fairytale, Vica Pacheco, Sarnadas, Saloli, Above the Tree, Felicia Atkinson,  Leya.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Ni idea. Però sempre fa il·lusió que algú te fiqui al seu programa ja sigui a “Apartament18” de Ràdio Alfacs a la Ràpita o al “Are You Before” de la NTS a Londres.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Això d’escena és una paraula complicada, però imagino que parles a nivell estilístic. Podríem dir que a l’escena “folkie”, blues i ambient… i en part tenen raó, faig un tipus de música bastant contemplatiu i que beu molt d’aquest gènere, però prefereixo dir que faig NAPCORE.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Moltes i molts els he dit a la pregunta n.6, però aquí en van uns quants que són bastant difícils  d’assolir: Efrim Manuel Menuck de GY!BE, Brian McBride de Stars of the Lid, Karlos Osinaga de Lisabo, Brian Eno, o qualsevol dels minimalistes: Terry Riley, Steve Reich, Roberto Cacciapaglia, Charlemagne Palestine i ja per a acabar amb un impossible, el recent difunt Mark Hollis de Talk Talk.

10. El lloc més especial on has tocat.

No puc triar, però podria dir que a l’Ermita  de la Pietat d’Ulldecona per les vistes, llocs  autogestionats com Estrela Decadente de Lisboa, Rumsteek a Brussel·les, Rincón Pio Sound de Don Benito o l’últim que em va fer especial il·lusió va ser el primer del 2020, un “house show” ubicat a un garatge de Long Beach a Califòrnia.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Així a vote pronto…”Dolerme”, de Rosalia, últimament l’he escoltat en loop.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Miquel Angel Marin, Shoeg, Ensemble Topogràfic, Purkinje, Ethos, William Luke Valerio, Mont i crec que ara mateix no me ve ningú més al cap, però amb el teu permís allargaré fins als veïns nord   valencians i te diré a KLS, Anacardos Lata i ITW una altra vegada.

Shoeg

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

El dia 16 de juliol al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta.

La Crònica.

“Una llum tímida” de La Cicatriz: art necessàri per pensar i reflexionar

 Per Nerea S. Also

L’actual situació causada per la pandèmia de la Covid-19 ha provocat una important aturada en el sector cultural. Les circumstàncies que estem vivint han fet que la cultura tingue la necessitat de trobar formes de mantenir-se i sobreviure, per això, reinventar-se ha estat una opció gairebé obligada i en moltes ocasions s’ha buscat fer-ho de forma digital. Una de les propostes que ha seguit este camí ha estat el Femme in Arts d’enguany. El festival, organitzat per Lo Pati del 25 al 29 de novembre, ha oferit una edició totalment digital amb actes que es podien veure tant al seu web com a les xarxes socials.

El Femme in arts ha arribat a la seua quarta edició en una situació excepcional que l’ha obligat a canviar el seu format, però que no ha impedit que mantingue la seua essència crítica i reflexiva que busca tractar temes al voltant de la violència contra les dones. L’edició d’enguany s’ha centrat en el plaer i la identitat sexual mitjançant diferents disciplines artístiques amb una programació que inclou les projeccions d’audiovisuals o la performance, tot seguit de col·loquis que busquen posar sobre la taula diferents temes dels quals encara avui dia és necessari parlar.

Entre les activitats programades hi ha un espectacle musical de La Cicatriz, un col·lectiu feminista i autogestionat que té per objectiu donar visibilitat a sexualitats dissidents i de crear referents per dones artistes, ja que com a dones lesbianes i bisexuals no es veuen representades en àmbits com el teatre. L’espectacle que presenten al Femme in arts porta per títol “Una llum tímida” i amb una gran delicadesa i mescla de narració amb música ens expliquen la història d’amor entre dues dones a mitjans del s. XX, que com explicaran més tard les artistes, està basada en una història real.

L’espectacle està construït amb música de violoncel, guitarra i veu i juntament amb un joc de llums que ajuda a crear atmosfera ens endinsem dintre la història de la Carme i la Isabel, una parella de professores que viuen una relació amorosa molt marcada pel context en el qual viuen, on una de les dues és enviada a teràpia electroconvulsiva per “ser curada”. Malauradament, estes teràpies eren habituals, però és un tema amagat i el col·lectiu també ho vol visibilitzar.

En el transcurs d’esta narració, gràcies a la gran capacitat interpretativa de les artistes, passem de sentiments com la tendresa a la tristor i la ràbia en un instant, perquè “La llum tímida” és una obra que parla de sentiments, però també d’una societat que no és capaç d’acceptar un amor. Es tracta d’una obra punyent, reivindicativa i colpidora que ens manté volent saber com segueix la història tot fent-nos reflexionar i qüestionar.

Amb una mica més de vint minuts, la Cicatriz en fa sentir, pensar, qüestionar i reflexionar, tot recordant-nos que encara necessitem este art, i que encara hi ha moltes coses per canviar.

https://www.lopati.cat/es/actividades/femme-in-arts/femme-in-arts-2020/549/

El Qüestionari: Pinpilinpussies

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista realitzada el 22 de setembre del 2020]

Foto: Sharon López

Pinpilinpussies és un duet basc-català, amb seu a Barcelona, format a finals del 2017 per l’Ane Barcena  (bateria, veu i guitarra) i la Raquel Pagés (guitarra, veu i bateria). El nom del grup és fruit d’una variació punk de la paraula «pinpilinpauxa», que significa papallona en euskera. Amb referents com Courtney Barnett, Bikini Kill o Sleater-Kinney, la seva proposta musical es pot definir, segons afirmen elles mateixes, com garatge- pop amb actitut post-punk.

L’any 2018 van publicar la seva primera referència, la demo Live at Freedonia, una gravació en directe a la sala barcelonina Freedonia del seu primer concert. La demo va ser escollida com una de les millors del 2018 per la revista Mondo Sonoro. El febrer del 2019 van editar l’EP 80/B (autoeditat), produït per Bernat Sánchez i masteritzat per Víctor Garcia. El títol de l’EP feia referència a la talla de sostenidor de totes dues.

Aquest 2020 ha sortit a la llum el seu primer LP, Fuerza 3 (Aloud Music), el títol del qual fa esment al gel fixador que solen usar la Raquel i l’Ane en els seus concerts. El disc ha estat gravat i mesclat per Raúl Pérez a l’estudi La Mina (Sevilla) i masteritzat per Cem Oral als estudis Jammin Masters (Berlín). L’artwork és obra de l’Ari Schneider.

El passat 3 d’octubre, les Pinpilinpussies van oferir el seu primer concert a terres tarragonines, prenent part del festival MAIG (Santa Coloma de Queralt), amb motiu del qual els hi vam fer aquest Qüestionari.

1. El primer disc que us vau comprar.

RAQUEL (R): No ho tinc gaire clar, però juraria que dels primers que em vaig comprar amb els meus diners va ser el “Stripped”, de Christina Aguilera.

ANE (A): No m’en recordo de quin exactament, però un dels Berri Txarrak 100%.

Berri Txarrak

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

(R): Si la flauta dolça no compta com a primer instrument… el piano.

(A): L’acordió.

3. El primer grup del qual vau formar part.

(R): L’únic grup així com professional que he tingut ha sigut Pinpilinpussies. Tot i així, a una escola de música vaig tenir un combo.

(A): L’orquestra simfònica d’acordions de Bilbao.

4. La primera vegada que vau tocar en directe.

(R): Jo, la primera vegada que vaig actuar en directe va ser a la coral de l’escola, quan tenia 7 o 8 anys. I a nivell d’instrument… a l’escola de música on tocava el piano.

(A): Amb l’orquestra simfònica d’acordions de Bilbao.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

(R): Doncs va ser fa poc, al concert que vam fer al Castell de Montjuïc dins la programació de Sala Bcn. Feia molts mesos que no tocàvem en directe i jo era un flam abans de pujar a l’escenari. El cor m’anava a mil.

(A): Lo mateix, però estaven els nostres amics i ho van fer tot més senzill cridant tonteries entre cançó i cançó.

Les Pinpilinpussies al Sala Bcn

6. Si ens agrada Pinpilinpussies, també ens hauria d’agradar….

(R): No sé que dirà l’Ane, però… us podria agradar potser Belako, Courtney Barnett o Bikini Kill.

(A): Dua Lipa.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

(R): Crec que va ser “Gritos”, no Ane?

(A): Sí, va ser el nostre primer single.

https://pinpilinpussies.bandcamp.com/track/gritos

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

(R): Ufff… Jo crec que no ens han encasellat mai en una escena en concret o almenys, si ho han fet, jo no m’enterat. Però entenc que si fos alguna, seria com l’escena underground de Barcelona.

(A): L’escena dels músics precaris, com tots, no?

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

(R): Jo clarament diré Courtney Barnett. Seria el meu somni fer una cançó amb ella. O el que vulgui, realment.

(A): Amb Gorka Urbizu.

Courtney Barnett

10. El lloc més especial on heu actuat.

(R): Hem tocat a llocs molt especials per diferents motius. Al Primavera Weekender pel fet d’estar tocant a un parc aquàtic tematitzat en Robin Hood, al carrer a un callejero de la Setmana Gran de Bilbao…

(A): A les festes del meu poble (Durango).

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

(R): Jo ara mateix tinc al cap dues cançons: “Toxic”, de Britney Spears, i la versió que han fet al The Last Of Us 2 de la cançó “Take On Me”, dels a-ha.

(A): Ja vam fer una cover de “Gimme, Gimme, Gimme”, d’ABBA, a un programa de la tele. Era el meu fetiche.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

(R): La veritat és que no en coneixem gaires, tot i que també és veritat que moltes vegades coneixem molts grups però no sabem d’on són. Haurem d’aplicar-nos més!

(A): Personalment, ningú; però segur que al MAIG coneixem algun músic del sud.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

(R): El primer després del confinament va ser el concert que vam fer juntament amb Yawners al cicle de Sala Bcn al Castell de Montjuïc. Va ser èpic. [16 d’agost del 2020]

(A): Amém, hermana.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

(R): Juraria que no hem tocat mai pel sud de Catalunya. Ane?

(A): Lo més al sud ha sigut L’Hospitalet, o sigui que estem encantades de tocar al MAIG i descobrir nous llocs.

Les Pinpilinpussies al festival MAIG

El Qüestionari: Súper Gegant.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 28 d’agost del 2020]

Foto: Dani Sisteré.

Súper Gegant podria ser una banda de Glasgow dels 80. Les seves cançons estan farcides de melodies, guitarres distorsionades, reverbs, ecos i delays i practiquen un estil a mig camí entre el shoegaze i el noise. Però no, són de Reus i editen els seus discos amb The Indian Runners.

Súper Gegant el formen Claudi Herreros (veu i guitarres), Marcel Mercadé (bateria) i el molinenc Miquel Bernís (baix i veus). De vegades recorden als The Pains of Being Pure at Heart, altres als The Cure, però sempre duen The Velvet Underground i The Jesus and Mary Chain ben presents.

Van debutar el 2013. Al maig sortia la seva primera referència, Súper Gegant EP, i a l’octubre el seu primer disc, Camina i Oblida, que va merèixer el Premi Enderrock en la categoria de Grup Revelació. Després, un llarg silenci. Fins al novembre del 2019, que es va publicar el seu segon disc, Una casa als aiguamolls. Entremig, un intent fallit de gravació el 2015 i la marxa i tornada a la banda del seu bateria.

Amb Una casa als aiguamolls, Súper Gegant amplien la seva paleta de colors, incorporant-hi traços de post punk, blues, folk i americana. Pau Albà (Les Sueques, Joan Colomo) hi posa les bateries i l’Ota Quílez (Estruç) i la Clara Molins i la Montse Martín (Rombo) les veus. El disc va ser gravat i mesclat per Roger Marín a Barcelona, entre el novembre del 2018 i l’octubre del 2019; produït per Claudi Herreros i masteritzat per Àngel Medina. L’artwork és obra de Basora.  

El març del 2020 van editar el single “La llum blanca”, una versió lliure del “White Light / White Heat” de The Velvet Underground, gravada per Magí Batalla i produïda per Claudi Herreros i Magí Batalla.

El passat 25 de setembre, Súper Gegant van oferir, junt a la vigatana Núria Graham, el concert inaugural del Festival Terrer (Priorat).

1. El primer disc que us vau comprar.

El Nevermind, de Nirvana.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Un teclat de joguina.

3. El primer grup del que vau formar part.

Un grup de Reus que es deia Cigarro.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb Súper Gegant vam fer el primer concert un Festival Hoteler de Vic l’any 2012.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

L’any 2015, al Hi Jauh de Barcelona.

6. Si ens agrada Súper Gegant, també ens hauria d’agradar….

Velvet Underground, Spaceman3, Yo la tengo.

The Velvet Underground.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Abisme”, que curiosament va acabar essent un separador en un programa de ràdio de Rac 1.

https://supergegant.bandcamp.com/track/labisme

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

Potser amb el primer disc si que hi havia més grups de la nostra onda, però ara ja no ens inclouen en cap escena.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ostres, no ho sé…

10. El lloc més especial on heu actuat.

En una piscina al Festival Faraday. Part del públic estava a l’aigua, nedant molt content.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

“Siempre que quiera”, de Muchachito Bombo Infierno. De fet, algun cop l’hem tocada al local.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Pepet i Marieta.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

A l’Heliogàbal. Crec que és dels millors concerts que hem fet mai. Hi havia bastanta mala lluna acumulada.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A Reus, poc abans del confinament [28 de febrer, a l’Absenta].

El Qüestionari: Meritxell Neddermann.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista realitzada el 27 d’agost del 2020]

La Meritxell Neddermann és una pianista i cantant barcelonina. Ha desenvolupat part de la seva carrera acadèmica i professional als Estats Units, on va començar a escriure la seva pròpia música i a experimentar amb loops, pedals i vocòder. La seva proposta musical s’alimenta del jazz, la música clàssica i l’indie.

L’any 2019, un cop tornada a Catalunya, va publicar amb la seva germana Judit el disc Present (Satélite K), que incloïa nadales populars arranjades amb patrons musicals moderns, un tema propi basat en un poema de Salvador Espriu i una cançó tradicional veneçolana. Al març del 2020 va editar el seu primer disc en solitari, In the Backyard of the Castle (Halley Records), produït per Genís Trani. Es tracta d’un disc doble, un en format breu i l’altre amb la versió estesa de les cançons que el conformen i dos interludis de piano.

El passat 19 de setembre, la Meritxell va actuar a Ascó (Ribera d’Ebre) en el marc de la Nit de la Cultura.

1. El primer disc que et vas comprar.

“Dy-na-me-tee” de Dy-na-me-tee

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça. Sí. 

3. El primer grup del que vas formar part.

Un que no tenia nom amb la meva germana i un veí del carrer que tocava la bateria, el Pepe. 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les audicions de l’escola de música tocant el piano. 

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A les proves d’accés de l’escola superior de música. 

6. Si ens agrada Meritxell Neddermann, també ens hauria d’agradar…

…no ho se. A mi m’agrada Debussy, Bola de nieve, Frank Ocean, James Blake, Laura Mvula, els Beatles, els Yoruba Andabo i moltes altres coses.

Frank Ocean.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Inside” o potser “prec de Nadal”. 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Noia que toca el piano que ve del clàssic i canta i li agraden els acords que tenen més de 3 notes. 

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

James Blake.

James Blake.

10. El lloc més especial on has tocat.

Sobre el llac de Banyoles. 

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Dreamer” de Supertramp.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Txeic.

Xeic!

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Amposta! 🙂

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Amposta!! 🙂

El Qüestionari: Maria Jacobs.

Per Frederic Cervelló Rodes.

 

Foto: Teodora Pop.

Maria Jacobs és una jove cantautora vallenca. La seva proposta musical flueix entre el pop i el country. El 2017 va publicar el seu primer disc, 7teen Secrets, produït per Xavier Llorach. El novembre passat va editar el seu segon disc, Invisible (Música Global, 2019), produït per Marc Martín als estudis La Vall (Santa Eulàlia de Ronçana) i masteritzat per Antonio Baglio als seus estudis de Florida.

Aquest setembre ha col·laborat amb el músic Joan Blau en el single “Una flor, un ocell”.

1. El primer disc que et vas comprar.

Doncs mira, el primer disc que recordo haver comprat jo mateixa ja tenia un estil country. Era Fearless de Taylor Swift. M’encantava la Taylor Swift.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

De ben petita em van regalar un piano de joguina. Diuen que era la meva joguina preferida. Així que ben aviat, tenia 8 anys, vaig començar classes de piano a l’escola  de música.

3. El primer grup del que vas formar part.

Als 12 anys, juntament amb el meu amic Jordi Vives, vam voler crear un grup juvenil. Érem una colla d’uns vuit o nou nois i noies, entre 10 i 17 anys. Vam posar-li el nom de Els Pessigolles. Cadascú tenia la seva tasca, jo m’encarregava de la direcció musical. La veritat és que va ser una etapa molt bonica perquè portàvem música i molta alegria allà on anàvem, a pobles, residències, hospitals… El grup va ser-hi fins al 2017.

Els Pessigolles.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les primeres actuacions en directe van ser els finals de curs de l’escola de música on anava.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Bé, pànic, pànic no … però sí que vaig tenir uns quants nervis quan vaig anar a tocar aquest any, just abans del covid, a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona per presentar el segon disc “Invisible”. La veritat és que em feia una il.lusió molt i molt gran.

6. Trap si o trap no?

Depèn del “mood” del moment…jajaja

7. Si ens agrada Maria Jacobs, també ens hauria d’agradar…

Carrie Underwood.

8. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

És molt especial quan sents una cançó pròpia a la ràdio. El primer cop va ser a Ràdio Hit103, l’any 2016, que van posar cançons del primer disc “7teen Secrets”.

9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Doncs mira, el primer disc no em podria ningú encasellar en un estil concret, ja que el que vaig fer va ser una recopilació de cançons que havia estat escrivint els últims anys. De fet, en algun mitjà havien dit  “la cantautora vallenca expressa sentiments pop d’adolescència”. En aquest segon disc hi ha hagut un gir musical i he apostat pel pop-country. I m’encanta!!! Això no vol dir que en algun altre moment més endavant provi un altre estil, qui sap… potser més electrònic?

10. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Doncs, la veritat, m’agradaria treballar amb molta gent diferent perquè de tothom sempre s’aprenen moltes coses. Però si em fas escollir ara mateix un de sol, em quedaria amb en Miki Nuñez.

Miki Nuñez.

11. El lloc més especial on has tocat.

mmmm… aquesta és una pregunta complicada…  En realitat per a mi cada lloc és especial. Sí que hi ha escenaris que et fan molta il·lusió perquè els comparteixes amb músics que admires. Però m’agrada personalitzar cada escenari, gran o petit, ja que cada lloc té un encant i un públic especial que, en definitiva,  són allà per gaudir de la  teva música, i això… emociona.

12. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Balance ton quoi – Angèle.

13. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Oixx… només un?? No puc… m’agraden tots i a més els tinc un apreci especial a tot@s.

14. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Durant el confinament no vaig parar de fer música. Vaig agafar la lletra de la cançó “Recordes” i la vaig rescriure amb una lletra adient a la situació, i aleshores amb la banda la vam gravar a distància i la vam publicar.  També vaig fer un munt de lives a l’instagram , i un concert de l’Ajuntament de Barberà de la Conca per Youtube al mes de maig. En sortir del confinament, el primer directe va ser a Altafulla per Sant Joan.

El Qüestionari: Donallop.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Biel Modino 1

Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de Donallop, duet format pels mallorquins Pere Bestard (veu i guitarra) i Joana Pol (veu i teclat), establerts des de fa uns anys a la ciutat de Solsona. El disc ha estat coproduït per Paco Loco i Joana Pol i enregistrat als estudis del Puerto de Santa Maria (Cadis), per on ha passat gran part de l’indie estatal. A Crisàlide, gravat en format power trio, amb en Josep Servera a la bateria, hi trobem el dream pop marca de la casa de Donallop mesclat, aquest cop, amb altres formes musicals com el synth pop dels 80, el trap, el house i l’slowcore.

Actualment, superat l’escull de la còvid, la banda està reprenent la gira de presentació de Crisàlide i està previst que aquesta tardor publiquin un EP, gravat de nou amb Paco Loco, el seu productor de capçalera.

Els mallorquins seran els protagonistes del concert inaugural de l’edició d’enguany del Festival Accents, que es celebrarà aquest dissabte 3 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus), a les 13 h.

1. El primer disc que us vau comprar.

Joana (J):Banda sonora de Dirty Dancing.

Pere (P):Va venir amb una botella de Pepsi “Generation Next by Pepsi”

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

J: La veu, cantava abans de parlar.

P: El meu primer instrument va ser el trombó de vares, mig any va durar.

3. El primer grup del qual vau formar part.

J: DONALLOP.

 P: AIXÍ ANAM.

4. El primer cop que vau tocar en directe

J: En solitari, amb 8 anys, per les festes del poble, en lloc de fer playback van posar-me un micro per cantar “Pena, penita, pena” i “I will always Love you”

P: Amb 14 anys AIXÍ ANAM vam actuar al concurs de pop-rock d’Inca.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

J: El mateix dia que el Pere, record que em tremolaven les cames.

P: Pànic pànic com a tal no, nervis nervis sí, a la presentació del nostre primer àlbum al Teatre Principal de Palma.

6. Si ens agrada Donallop, també ens hauria d’agradar….

J: Cigarettes after sex.

P: Damien Rice, Sufjan Stevens, Debussy, Chopin, Fela Kuti, Neil Young (Na Joana em diu si n’he de posar més…hahaha).

Cigarettes after sex. Foto: Ebru Yildiz.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“La ciclista suïcida”.

https://donallop.bandcamp.com/track/la-ciclista-su-cida-2

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

P:Ningú de moment s’ha entestat en incloure-mos dins cap escena musical, no hi ha hagut res forçat, hem passat per la cançó d’autor, el pop-folk, el pop mediterrani i recentment el dream-pop, amb la llibertat d’anar cap a nous escenaris musicals en els propers treballs.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

J: Rick Rubin posats a demanar o Refree, tot i que també resideix als EUA i ara no estem per viatges això com a productors, com a músic m’agradaria treballar amb molts dels músics amb qui cohabito a l’escena

P: Mai hauria imaginat treballar amb en Paco Loco, ja és l’hòstia en vinagre, posats a demanar de nou, El Guincho & Rosalía com a tàndem de productors, reviure a George Martin i perquè no, Quincy Jones, o Brian Eno. Disculpeu l’excés.

Paco Loco.

10. El lloc més especial on heu actuat.

J: És massa difícil contestar aquesta pregunta, un concert és més que el lloc, són les persones que el viuen i que el fan, afortunadament moltes vegades s’ajunten els astres i són concerts que queden et guardes per sempre.

P: El Castell de Bellver a Palma.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

J: No sabe no contesta.

P: Qualsevol del “Californication” o “By the way” dels RHCP.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

P: Els Pets.

J: Intana (assajen a Vilanova).

Intana. Foto: Lluís Tudela.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19. 

A Solsona, al cicle “Solsona Dona la Nota”.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

 Va ser Altacústic 2019  a Altafulla.

El Qüestionari: Núria Graham.

Per Frederic Cervelló Rodes.

marccusco_3

Foto: Marc Cuscó.

Marjorie (Primavera Labels, 2020), publicat el febrer d’enguany, és el tercer llarga durada d’una de les nostres músics de capçalera, la vigatana Núria Graham. Amb cançons que es mouen entre el soft-rock i el soul i la influència d’artistes com Joni Mitchell, Carole King, Cass McCombs o Angel Olsen, el disc té com a escenari principal la Irlanda de la seva família paterna, amb la qual sempre ha mantingut un intens vincle emocional, tot i que, com ella mateixa admet, no ha estat un fet premeditat, sinó que ha sorgit per pura casualitat.

Marjorie ha estat produït per la Núria i el Jordi Casadesús a la Fontderola, mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Heba Kadry. El disseny és d’Eduard Vila i les fotos de Marc Cuscó. El disc es va presentar oficialment el passat 27 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, en el marc del Guitar Fest BCN, però l’esclat, poc després, de la còvid 19 en va paralitzar, temporalment, la seva gira de concerts.

Aquest divendres 25 de setembre tindrem ocasió d’escoltar en directe les cançons que conformen aquest treball en el concert inaugural de la quarta edició del Festival Terrer Priorat, amb l’actuació també de Súper Gegant, que tindrà lloc a partir de les 19.30 h al Mas de Sant Marcell (Cornudella de Montsant).

1. El primer disc que et vas comprar.

No me’n recordo de quin debria ser el primer, perquè era molt jove i ara em falla la memòria. Però un dels més significatius va ser el “childish prodigy” d’en kurt vile. Estava a la Martulina Divina de Vic investigant discos i sonava aquest de fons, me’l vaig comprar corrents. Es va convertir en una gran influència.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica, des dels 6 anys. Des d’aquell moment que no me n’he separat.

3. El primer grup del que vas formar part.

El meu propi. Sempre havia volgut tenir un grup amb els meus amics, quedar per assajar, totes aquestes coses típiques, però amb 16 anys ja vaig començar amb el meu projecte en solitari!

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El primer concert que vaig fer com a Núria Graham va ser a Santa Eulàlia de Puig oriol, al lluçanès, un company de classe de l’escola d’arts em va enxufar a la festa major del seu poble. Va ser allà on va començar tot. Ho recordo com una meravella de nit, tocant sola, però amb tots els amics, i una bona festa després.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic pànic no n’he sentit mai, però l’última vegada que vam tocar a l’apolo, aquest febrer, estava tant nerviosa que em pensava que m’agafava un soponcio. Però no era pànic, era una exaltació i uns nervis molt bonics.

6. Si ens agrada Núria Graham, també ens hauria d’agradar…

Uff no ho sé, a mi m’agraden moltes coses i em sento relacionada amb moltes coses!  Us recomano una noia que he descobert fa poc irlandesa que ha tret un discasso: Aoife Nessa Francess. Parlant de noies irlandeses, aquí a Catalunya tenim a la Elle León que ha tret un EP preciós que us encantarà també.

Aoife Nessa Frances.

https://elleleon.bandcamp.com/album/heart-to-hearts

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No me’n recordo, crec que el primer cop que vaig sonar a la ràdio debria ser quan vaig anar en directe amb en Basté a rac1, un dia bastant mític! No volia anarhi perquè tenia classe de teatre, però clar jo no tenia ni idea de qui era en basté ni del programa. Me’n recordo que el meu pare deia: “que estàs boja? Has d’anarhi, aquest programa l’escolta molta gent!” hahaha

8. Lestil o escena musical dins la qual tots els mitjans sentesten en inclouret.

No ho sé, ha anat canviant. Per sort ara ja no sóc cap jove promesa, m’he tret aquest pes de sobre. Els mitjans sempre diuen una mica el que volen però a mi ja m’està bé perquè no m’hi menjo gaire el coco. Ben orgullosa de formar part de l’escena vigatana, i d’anar de la mà de tots els germans del pop metafísic… al cap I a la fi som amics.

9. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Ui, tinc molts somnis d’aquests I van canviant.  Estic obsessionada amb el Blake Mills, un guitarrista músic i productor increible i molt jove. Ha produit l’últim de’n bob dylan, el Perfume genious… en fi, un referent gros. També em ronda pel cap últimament una idea estrambòtica i brutal, que seria colaborar amb música del Sahara com les filles de illighadad. Trobo que hi ha alguna cosa molt forta que m’uneix amb aquesta música i em transporta a algo molt familiar, m’agradaria investigar-ho.

10. El lloc més especial on has tocat.

A molts, és difícil triar quin és el més especial. Sempre dic la Jazz Cava de vic, un dels primers bolos I primeres celebracions bojes del principi de tot. Una meravella.

11. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

moltes, de fet la majoria de música que m’escolto s’allunya molt del meu estil. D’algun bolero, per exemple. “vete de mi” del bola de nieve. No se’m dona bé cantar boleros, però.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Renaldo I Clara (compta com a sud?) la meva nova obsessió!

Renaldo & Clara. Foto: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Al Rec de Igualada, un gustasso de lloc i gent. Va ser preciós!

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de lEbre.

No me’n recordo, tinc un batibull de dates al cap… no deu fer gaire però! Ens veiem aviat!

Núria Graham al Portal 22 (Valls). 2018. Foto: Frederic Cervelló.

El Qüestionari: Dewinter.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Raquel Villar

Foto: Raquel Villar.

Dewinter és el projecte musical de la barcelonina Marta Forns (veus, bases electròniques). En directe, l’acompanyen l’Alba Laguna (sintetitzadors) i en Tiago Lopes (baix). Amb referents com Beach House, Cocteau Twins, Curve o Erasure, practiquen un dreamwave electrònic amb influències del synthpop, el post punk dels vuitanta i el trance dels noranta.

El gener del 2019 es va publicar el seu EP de debut, Cold Like The Winter (Musarañas Records), amb les col·laboracions de Dean Garcia (Curve), la soprano Laia Vidal i Ramacod. El disseny del disc era de Glòria Bonet i les fotos de la Marta Forns. El treball es va presentar el 2 de febrer del 2019 a la sala barcelonina Koitton Club. Aquest març, en plena pandèmia, van editar un segon EP, Contractures (Musaraña Records, 2020), amb disseny d’Alba Font, fotos de Marta Forns i en el què col·labora de nou la Laia Vidal. Tots dos discs han estat gravats i mesclats a Caballo Grande Estudios (Barcelona), produïts per Cristina Pallejà, Ferran Resines i Marta Forns i masteritzats per Zlaya Loud.

Dewinter van actuar el passat divendres 28 d’agost a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que et vas comprar.

MARTA (M): Roxette, Look Sharp, en cassette.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

M: La flauta, a l’escola de primària.

3. El primer grup del qual vas formar part.

M: Dewinter.

4. El primer cop que vas tocar en directe.

M: 8 de desembre de 2018 a Sala New Underground (Barcelona).

5. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Abans de cada concert.

6. Si ens agrada Dewinter, també ens hauria d’agradar….

M: Cocteau Twins, Erasure, Curve, Beach House, Pet Shop Boys, synth pop dels 80, trance dels 90.

Cocteau Twins.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

M: “Mayflower”, el primer single del nostre primer EP, Cold Like The Winter, a Catalunya Ràdio. Gràcies Blai Marsé!

https://dewinter.bandcamp.com/track/mayflower

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

M: dreamwave, synth pop.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

M: En Dean Garcia, de Curve.

10. El lloc més especial on heu actuat.

M: A l’Eufònic!

Dewinter a l’Eufònic 2020.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

M: “Danse Macabre”, de Camille Saint-Saëns.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: El Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

M: El de l’Eufònic, aquest divendres [28 d’agost].

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

M: Aquesta serà la primera vegada.

El Qüestionari: Odina.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Odina_PressShot

Odina és el projecte personal de la músic i productora tarragonina Blanca Romeo, actualment assentada a Londres. Amb Dylan i Springsteen com a banda sonora de la seva infància i Keaton Henson, Bon Iver, Björk i Regina Spektor com a referents, la seva proposta beu del folk i del pop alternatiu.

El 2016 va debutar amb l’EP Broken, editat pel segell Silverball Records. El 2018 va publicar un segon EP, Nothing Makes Sense, autoeditat. Enguany, ha vist la llum el seu primer llarga durada, What I Never Told You, també autoeditat.

El passat 29 d’agost va tornar a casa per prendre part del festival Eufònic en un concert celebrat a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un de la Hannah Montana.

rs_1024x818-161027110450-1024.hannah-montana.102716
Hannah Montana.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup del que vas formar part.

Era un grup de covers, però mai vam arribar a fer cap concert.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A una audició de piano, al conservatori de Tarragona.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A finals de l’any passat, en el primer concert de la meva primera gira per Anglaterra.

6. Si ens agrada Odina, també ens hauria d’agradar…

Mavica, St Woods

MAVICA BY Vitoria cranstoun2
Foto Mavica: Vitoria Cranstoun.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“You Loved Me, You Killed Me”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

   Alt-Folk, alt-pop.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Weyes Blood.

Weyes Blood.

10. El lloc més especial on has tocat.

A les montanyes a prop de Derborence, a Suissa.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Una que ja he versionat, “Love Will Tear Us Apart “, de Joy Division.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets.

Els Pets.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Encara no n’he fet cap, el primer serà dissabte a l’Eufònic.

Foto: Odina a l’Eufònic 2020.

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Vaig tocar al Faristol, a Altafulla, fa bastants anys.