El Qüestionari: b1n0

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Lluís Tudela

b1n0 (pronunciïs bino) és un projecte musical encapçalat per l’Emili Bosch (sintetitzadors, veu, sampler i piano) i en Malcus Codolà (bateria i sampler), dos músics de la Bisbal de l’Empordà residents a Barcelona. A b1n0, en Malcus i l’Emili fusionen l’experimentació electrònica amb el pop i els sons urbans, a la manera de The Blaze, James Blake, Mura Masa o Tyler, The Creator.

El seu disc de debut, b1n0 (Foehn Records, 2019), enregistrat a Cardamomo Studios (Girona), anticipava una de les senyes d’identitat de la banda, la manca d’una veu principal, suplida per la col·laboració de músics amics, en aquest cas Núria Graham, PHOAC (aka Pau Vehí, de North State) i Adriano Galante (Seward). El disc els va convertir en una de les bandes a tenir en compte de l’escena electrònica de casa nostra. L’abril del 2020 van publicar el single “Dance, Dance, decadence” (Foehn Records), amb la veu d’en Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Aquest 2021 han presentat dues cançons del que serà el seu nou treball, l’EP bi, “DAUS”, de nou amb la veu d’en Joan Pons, i “BUM BUM”, amb en Ferran Palau.

Els b1n0 prendran part del cartell d’una nova edició de la FiM de Vila-seca, després d’una aturada de cinc anys, que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de maig. Serà la primera vegada que els podrem veure a la nostra demarcació. Per al concert, comptaran amb les veus de Núria Graham, Meritxell Neddermann i PHOAC.

1. El primer disc que us vau comprar.

EMILI BOSCH: El Meteora de Linkin Park o potser l’American Idiot de Green Day. Potser els dos de cop.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

EB: La guitarra elèctrica i en Malcus el tible.

3. El primer grup del que vau formar part.

The Jumps i Nowadays.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al Tràmit de la Bisbal d’Empordà i a l’institut de La Bisbal.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

B1.

6. El lloc més especial on heu tocat.

A la Model, dins el BAM.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Dominic Maker.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

“Música electrònica”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Ligeti-Poème Symphonique per a 100 metrònoms.

10. Si ens agrada b1n0, també ens hauria d’agradar…

PHOAC.

https://foehnrecords.bandcamp.com/album/phoac-2020

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

No hi hem tocat mai.

El Qüestionari: Lluís Cabot.

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Manuel Pomar.

Fernanda (Bankrobber, 2020) és el segon treball en solitari del músic mallorquí Lluís Cabot (Da Souza). El disc es va gestar a casa d’en Lluís, a Barcelona, durant el confinament, i es va gravar l’estiu passat a Pollença, amb en Jordi Matas, que també en firma la producció i les mescles. La masterització va anar a càrrec d’en Víctor García. Les cançons són austeres, amb predomini de veu i guitarres, ja que la intenció era mostrar-les tal com van ser compostes, sense massa artificis. La també mallorquina Maria Jaume col·labora a “Verí de s’altra punta”.

El divendres 9 d’abril, en Lluís Cabot presentarà aquest disc a Tarragona, a la Sala Zero, en un concert inclòs en el cicle Curtcircuit en el qual també prendran part els igualadins Marialluïsa.

1. El primer disc que et vas comprar.

“El viaje de Copperpot” de La Oreja de Van Gogh.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

3. El primer grup del qual vas formar part.

No Som Aficionats”, amb uns 12-13 anys. Fèiem versions d’Els Pets i rock català en general, i evidentment sí que érem “aficionats”.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb 13-14 anys, amb el mateix grup. Jo només em sabia 2 o 3 acords i no podia tocar la guitarra a totes les cançons. Quan no em sabia els acords d’una, tocava la caixa xinesa.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Ni idea. Potser “Aixopluc” de Da Souza.

https://dasouza.bandcamp.com/track/aixopluc

6. El lloc més especial on has tocat.

Festival Hoteler.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Clara Rockmore.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Primer era l’escena punk de Vic. Ara l’escena pop Balear. Si seguim així suposo que el següent serà l’escena italo-disco de Sardenya.

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Gangnam Style” de PSY.

10. Si ens agrada Lluís Cabot, també ens hauria d’agradar….

Da Souza.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Valero Sanmartí.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Al Minipop de 2018, amb Da Souza.

Da Souza al festival Minipop 2018. Foto: Minipop.

El Qüestionari: Los Sara Fontán

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Tamara de la Fuente.

Los Sara Fontán és un duet barceloní de clàssica contemporània i postrock format per la violinista Sara Fontán (Manos de Topo, The New Raemon, Árbol) i el baterista Edi Pou (ZA!).

La Sara i l’Edi van tocar junts per primer cop a La Orquesta del Caballo Ganador, un col·lectiu d’improvisació conduïda fundat pels germans Junquera (Negro, Betunizer) i ZA!. Posteriorment, van coincidir a Big OK, un trio completat pel Paul Fuster, on es van adonar que podien funcionar com a duet.

Fidels als seus ideals, Los Sara Fontán no graven la seva música. El seu territori és el directe, sempre canviant i col·laboratiu i amb grans dosis d’improvisació.

Per escoltar-los, doncs, cal veure els vídeos que ténen penjats a les xarxes o acudir als seus concerts. En tindreu una bona oportunitat aquest diumenge 14 de març, que actuaran al Teatre El Magatzem (Tarragona) gràcies a la bona feina i valentia de La Sonora Producciones.

1. El primer disc que us vau comprar.

Sara: No ho recordo, però sí recordo demanar als reis mags molta música clàssica.

Edi: algun CD de punk adolescent al carrer Tallers. Diria que el primer de Rancid (1993).

Rancid, group portrait, Amsterdam , Netherlands, 1995. (Photo by Martyn Goodacre/Getty Images)

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Sara: El violí.

Edi: El piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Sara: La Camerata Viguesa, orquestra de corda on tocaven música clàssica i cubana.

Edi: Homeless?, amb interrogant en el nom. Fèiem hardcore melòdic. Teníem quinze anys.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Sara: Molt petita, 11 anys amb el meu profe de violí fent un duo i amb aquest projecte, no recordo exactament, ha estat un procés lent. Va començar com una col·laboració en un parell de cançons en 2016 fins que l’any 2018 vam decidir que érem un duo. De duo en duo!

Edi: l’any 96 o 97 a l’Altell de Cabrils amb Homeless?, compartint cartell amb Ragnarok que feien black metal.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Ni idea, com que només tenim 5 cançons penjades a les xarxes ha hagut de ser alguna d’elles.

6. El lloc més especial on heu tocat.

Molts, però el més inoblidable a l’interior de l’MS Stubnitz, un antic vaixell pesquer comunista de 80 metres d’eslora, ara reconvertit en local autogestionat itinerant. Aquell dia es trobava al port d’Hamburg.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Moltissims, Hauschka, Yoshimi P, Colleen, Carles Viarnès, Mursego, Greg Saunier, Sarah Davachi. Moltissims no és ni músic ni productor, encara que sona a nom de DJ italià.

Foto Carles Viarnès: Ramon Enrich.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Els mitjans no ens inclouen perquè no encaixem en la seva rutina productiva: en fugir de la imposada roda disco-promo-gira, no hi ha notícia, però si ens han hagut de definir, han escrit que som un grup de rock experimental.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Hem intentat versionar quelcom de trap, però no ens n’hem sortit, hehe!

10. Si ens agrada Los Sara Fontán, també ens hauria d’agradar…

Swans, Tortoise, Schoenberg, Julia Kent, Godspeed you Black Emperor, Colin Stetson, Bartok, Lucrecia Dalt, Bach, Negro, Einstürzende Neubauten ...

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

 Ubaldo, Espaldamaceta, Auver Less

12. El darrer cop que vau actuar a la demarcació de Tarragona.

Al Festival Terrer del Priorat, compartint l’espectacle amb la ballarina Sonia Gómez. Va ser una experiència compartida inoblidable que esperem poder tornar a repetir plegades.

Los Sara Fontán + Sonia Gómez al Festival Terrer.

El Qüestionari: Caseta.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 23 de setembre de 2020]

El passat 3 d’octubre de 2020, els matadeperencs Caseta van presentar al festival MAIG (Santa Coloma de Queralt) les cançons dels seus dos darrers treballs, caracteritzats per un viratge electrònic que els allunya del folk del seu disc de debut, Naufragi (Hidden Track Records, 2017).

El canvi estilístic es va iniciar amb Surto del son (Au! Records, 2019), amb referents com Kiasmos, John Hopkins, Apparat o els darrers Piratas, i s’ha consolidat en el seu darrer EP, Ok (Au! Records, 2020), parit i enregistrat des de la distància del confinament, totalment casolà, sense artificis ni material de gravació professional.

1. El primer disc que us vau comprar.

Xevi Garcia (bateria): RHCPCalifornication.

Jan Buxeda (veus, guitarra, producció, composició): RadioheadOk Computer.

Josep Duran (guitarra, sintetitzadors): Algun dels Pets.

Enric Camarero (baix, sintetitzadors): EstopaEstopa.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Xevi Garcia: Clarinet.

Jan Buxeda: flauta.

Josep Duran: La guitarra.

Enric Camarero: Violoncel.

Pol Codina (teclats, sintetitzadors): Flauta.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Xevi Garcia: K2.

Jan Buxeda: Jiminy Cricket.

Josep Duran: Big Pig.

Enric Camaero: Els PPBJ.

Pol Codina: Caseta.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

Xevi Garcia: Aniversari familiar.

Jan Buxeda: Institut IES Matadepera, Solista.

Josep Duran: El Xou de Sant Sebastià de Matadepera.

Enric Camarero: Recepció d’esdeveniment. Covers de Robbie Williams.

Pol Codina: Amb Caseta a Matadepera.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Xevi Garcia: Fa pocs mesos abans d’una audició de clarinet.

Jan Buxeda: Concert del Pep Ventura a Matadepera.

Josep Duran: A Caseta som una mica pájaros, tinc pànic a tots els concerts.

Enric Camarero: Cloenda de festa major de Sabadell amb Albercocks, despres de Bebe.

Pol Codina: L’any 2019 a la Fàbrica d’Estrella Damm.

6. Si ens agrada Caseta, també ens hauria d’agradar….

Xevi Garcia: Est Oest, Pau Vallvé i Mishima.

Jan Buxeda: La Iaia, Ferran Palau, Manel.

Josep Duran: El Petit de Cal Eril.

Enric Camarero: The Blaze, b1n0.

Pol Codina: Pau Vallve, Sigur Ros, El Petit de Cal Eril, The National.

Foto Pau Vallvé: Ariadna Brunet.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Xevi Garcia: “1104m”.

Jan Buxeda: “1104m”.

Josep Duran: “1104m”.

Enric Camarero: “Ve l’Estiu” – PPBJ

Pol Codina: “La Muntanya”, actualment es diu “1104m”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Xevi Garcia: Pop atmosfèric català.

Jan Buxeda: Pop atmosfèric.

Josep Duran: Tots els mitjans? Això li passa a un grup emergent?

Enric Camarero: Pop català.

Pol Codina: Pop atmosfèric.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Xevi Garcia: Nuria Graham.

Jan Buxeda: David Carabén (Per no dir Núria Graham).

Josep Duran: En Jordi Casadesús (La Iaia) o en Jordi Matas (Ferran Palau i el Petit de Cal Eril), són músics de referència en l’escena catalana, multistrumentistes i tot allò que toquen sóna deliciós!

Enric Camarero: Meritxell Neddermann.

Pol Codina: Pau Vallve.

Foto Núria Graham: Frederic Cervelló.

10. El lloc més especial on heu actuat.

Xevi Garcia: Parc Pep Ventura de Matadepera.

Jan Buxeda: Parc Pep Ventura de Matadepera.

Josep Duran: No sé si és el més especial, però tinc un record fantàstic del concert que vam fer a l’Heliogàbal.

Enric Camarero: Un festival de l’Hospitalet.

Pol Codina: Heliogàbal.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

Xevi Garcia: “Reggeaton lento”.

Jan Buxeda: Sau – “El Tren de Mitjanit”.

Josep Duran: Sent mestre seria molt graciós poder fer un temazo versionant alguna canço infantil.

Enric Camarero: “Sky and Sand” – Paul Kalkbrenner.

Pol Codina: Qualsevol de Sigur Ros.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Xevi Garcia: Senior i el Cor Brutal.

Jan Buxeda: Són de Lleida però, Renaldo & Clara.

Josep Duran: Un dels grans músics catalans és Xarim Aresté.

Enric Camarero: Crim.

Pol Codina: Estopa.

Foto Senior i el Cor Brutal: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

Xevi Garcia: Aquest.

Jan Buxeda: Festival de Maig serà el primer.

Josep Duran: Els que teniem es vna posposar i re-debutem el dia 3  d’octubre al Festival de Maig.

Enric Camarero: Festa major a Terrassa.

 14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Mai.

El Qüestionari: Rampaire

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 26 de setembre del 2020]

Rampaire és el projecte personal del músic i artista visual ampostí Alfred Porres. Rampaire és, també, el nom de l’arrossar que la família de l’Alfred fa generacions que conrea al Delta de l’Ebre. Música i tradició es donen la mà en aquest petit projecte, que beu del rock anglès dels 60 i 70 (Beatles, Stones, Kinks, Clash, Specials, Madness) i de bandes més actuals com Wilco o Bon Iver.

Rampaire dóna els seus primers passos l’abril del 2015, amb la publicació a Bandcamp de l’EP Sol (autoeditat), gravat a Airestudios amb l’ajut de Josep Lanau als teclats i la producció tècnica. La proposta musical de Rampaire es defineix bé en el seu segon EP, Pedretes (Segell Microscopi): cançons pop amb referències als clàssics dels 60 però amb la saó de la música i la cultura ebrenca.

El 2019, Rampaire publica el seu primer llarga durada, L’era de les revolucions (Segell Microscopi), un recull de cançons pop de factura més elèctrica que les del treball anterior. El disc és enregistrat i mesclat per l’Eduard González a 8 BITS ESTUDI (Sabadell) i masteritzat per Marc Ferrando als estudis El Molinet (Santa Coloma de Gramanet).

En directe, l’Alfred (veu i guitarres) es fa acompanyar d’una banda formada per Kike Pellicer (baix), Sergi Molina (bateria i percussions) i Josep Lanau (acordió i teclats).

Rampaire havia d’actuar el 17 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus) en el marc del Festival Accents, però la Còvid ho va impedir.

1. El primer disc que et vas comprar.

A casa sempre va haver música i conservo amb especial estima la col·lecció de ‘singles’ de grups dels seixanta del meu pare. Lo primer vinil que recordo haver-me comprat és Help! (The Beatles).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra. Una guitarra clàssica que vaig aconseguir d’un catàleg de regals d’SPAR. Me sembla recordar que van ser tretze llibretes i mitja, emplenades amb punts que et donaven amb cada compra.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Atzucac va ser el primer projecte propi. Abans van haver altres grups o reunions esporàdiques amb amics per a aprendre i tocar versions dels grups que ens agradaven.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Als 14 anys, a un festival de música de l’institut, l’any 1982.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic no n’he sentit mai, però sí responsabilitat i un cert vertigen just abans, que s’esvaeix al primer compàs.

6. Si ens agrada Rampaire, també ens hauria d’agradar…

Si us agrada Rampaire, segur que abans ja us agradava el pop britànic des de The Beatles, The Kinks, Radiohead, Ocean Colour Scene

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Per a ser tauró”, lo primer senzill del disc Paradisos possibles d’Atzucac.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Rampaire no té gaire presència als mitjans. Això ens situa dins l’escena musical del “sotabosc”, de la munió de propostes de qualsevol signe que formiguegen per sota el mainstream. A banda d’això, l’única escena on los mitjans han situat Rampaire és l’escena musical ebrenca. Tot i reivindicar-la i sentir-me’n molt vinculat, esta classificació estrictament geogràfica emmascara la diversitat musical de les propostes que en formen part.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Jeff Tweedy (Wilco).

10. El lloc més especial on has tocat.

Lo concert més especial que recordo no és pel lloc, sinó per la gent. Fa un any, just abans de la presentació amb banda del disc “L’era de les revolucions”, vaig fer una pre-estrena en solitari per a quinze amics i amigues. Vaig tocar només les cançons de “L’era de les revolucions”, en el mateix ordre en que apareixien al disc, i vaig aprofitar per explicar-les amb un nivell de detall que no s’adiu amb el ritme que intentem imposar habitualment als concerts. No recordo cap altre cop en que hagi arribat a un nivell de connexió i complicitat com el d’aquell dia. Va ser màgic!

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“All you fascists bound to lose” (Woody Guthrie).

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ubaldo.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Va ser en solitari a la Ràpita, un concert de retrobament amb amics i amigues del SUPWAY.

El Qüestionari: Gaya.

Per Frederic Cervelló Rodes.

[entrevista feta el 5 de setembre de 2020]

Foto: Anna Sarlé.

Gaya és el projecte personal de la cantant i grallera junedenca Heura Gaya i Escué, que ha format part de diverses formacions de música d’arrel (Tornaveus, Marcel Caselles, Cobla Catalana dels Sons Essencials). El seu repertori és intimista i viatja entre el pop, el folk i la cançó d’autor més arrelada a la terra.

El seu primer disc, Gaya (Segell Microscopi), es va publicar el 8 de març del 2019 i està format per cançons pròpies i versions. El disc es va enregistrar als estudis Aurha (Esplugues de Llobregat), a càrrec de Mauricio Tonelli, i va ser mesclat per David Casamitjana als seus estudis de Montoliu de Segarra. Eduard Iniesta es va encarregar de la producció i els arranjaments. L’Heura Gaya és, també, la responsable del disseny gràfic. El disc es va estrenar en directe al Festival Tradicionàrius (Barcelona).

A l’Heura l’acompanyen en directe l’Eduard Iniesta (guitarres i cordes), la Cristina Menbrive (baix i contrabaix), la Cati Plana (acordió diatònic), l’Andreu Moreno (bateria) i el Marc Vall (percussions).

L’Heura Gaya va actuar el passat 3 d’octubre a l’ermita del Loreto d’Ulldemolins en el marc del Festival Terrer.

1. El primer disc que et vas comprar.

Algún de Sopa de cabra.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El violí, el piano, la veu, unes olles… tot servia per fer música.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Skalivada i els grallers dels nou salts de Juneda.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Gaya el 8 de març del 2019, al Tradicionàrius; de la vida devia ser amb els grallers de Juneda.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic em sembla molt dur, no recordo haver tingut mai pànic de sortir a l’escenari, nervis en graus diversos sempre. Potser quan he passat més nervis recentment, ha sigut en alguna audició de cant a l’Esmuc on portava repertori força arriscat.

6. Si ens agrada Gaya, també ens hauria d’agradar…

Un passeig a la natura, la pluja, la poesia, el silenci…

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

D’aquest projecte, “La teva pell”; d’altres, suposo que alguna de la Cobla dels Sons Essencials.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Folk.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Em quedo en blanc, depèn del camí que volgués seguir…

10. El lloc més especial on has tocat.

Al mig de les Garrigues, al festival Delicadeses.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Walk on by”, de Dionne Warwick.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Pau Puig.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Cobla dels Sons Essencials + Germà negre al Rodafolk (20 persones a l’escenari, ideal).

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El Cant de la Sibil·la amb Tornaveus al monestir de Poblet, el Nadal passat.

El Qüestionari: The Escarteen Sisters

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 29 d’agost del 2020]

The Escarteen Sisters és un duet format per les germanes Laia (violí, veu i percussió) i Flavia Escartin Pede. Naturals de Font-rubí (Alt Penedès), actualment resideixen a Rotterdam, on estudien. La seva proposta musical és molt eclèctica: hi podem trobar jazz, folk, bossa nova, funk i, sobretot, la naturalesa de la masia on es van criar, envoltades de vinyes i oliveres.

L’any 2016 van guanyar el primer premi i el premi del públic del concurs Música Acústica Barcelona. El 2018 van publicar el seu primer disc, Escarteen Sisters (Rocket Music), que, segons la Laia Escartin, és la benvinguda al món imaginari que porten creant des de petites: íntim, colorit, femení i on tothom està convidat a descobrir-lo.

El passat 3 d’octubre van actuar al Teatre La Renaixença (Cornudella de Montsant), dins la programació del Festival Terrer.

1. El primer disc que us vau comprar.

Highlander’s Farwell – Alisdair Fraser and Natelie Haas.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

El violí (Laia) i el violoncel (Flavia).

3. El primer grup del qual vau formar part.

Sense comptar els grups de cambra i d’orquestra:

Laia: Goscomfuig, un quintet amb els meus amics d’adolescència. Assajàvem al garatge i versionavem a Lou Reed, The Beach Boys, The Fugees… Però tant se’m valia a mi el repertori perquè estava enamorada del pianista.

Flavia: The Escarteen Sisters.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb el nostre duet, el 2014, per l’open mic que organitzàvem a les festes de tardor que fèiem anualment a casa al Penedès.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Flavia: Més que pànic, els nervis per pujar a l’escenari. El que recordo és quan havia de tocar de memòria la Tercera suite de J. S. Bach, ara farà un any d’això, davant els meus companys i professors en una audició al conservatori de Codarts (Rotterdam). Aquell moment que se t’escalfen les galtes i sents una veueta dins teu dient-te “Seràs capaç?”. I com qui es tira a una piscina freda, fas el salt i ja no vols escoltar la veueta que sols et provoca més nervis.

Laia: En les audicions del conservatori. Tinc pànic quan sento que haig de sortir a l’escenari per obligació. No se’m dóna bé fer exàmens, perquè puc oblidar que hi ha examinadors i això em posa molt nerviosa, em fa terriblement conscient i autocrítica de cada gest que faig. En els concerts normalment no em sento obligada a pujar perquè gaudeixo molt de compartir música, però si que tinc por i respecte a vegades, especialment quan hi ha gent al públic els quals la seva opinió m’importa, i a vegades m’importa massa, la por t’emmuralla.

6. Si ens agrada The Escarteen Sisters, també ens hauria d’agradar….

Tants caps tants barrets, no ens considerem d’un estil molt definit i el bonic és que cada u faci les seves associacions i que combini al seu gust. Nosaltres mateixes escoltem un popurri d’estils durant el dia: per exemple, de vegades comences el dia amb una Aria de Purcell, pel migdia Ron Carter amb Rosa Passos amb el seu so tan acollidor i pel vespre acabes les intrínseques peces de la Maria Schneider.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Split of Light”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Folk extrany.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Amb en Dani Lopez.

10. El lloc més especial on heu actuat.

A la festa major de Alcafar en una cala a Menorca.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

Pel primer disc vam arranjar “Please Don’t Stop the Music”, de la Rihanna, cercant un estil molt diferent i adaptar-lo a la nostra formació. En el repertori nou tenim algunes sorpreses. Petits spoilers: l’arranjament d’una peça impressionista i l’arranjament d’una cançó d’un cantautor català molt emblemàtic.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Anna Roig.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

El 8 d’agost a les Caves Rexach Baqués, a Guardiola de Font Rubí.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Als concerts a la fresca de La Secuita, l’estiu passat. L’escenari amb millor vista que hem tingut mai, envers els camps d’oliveres i la posta de sol, preciós!

El Qüestionari: Carles Viarnès

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 31 d’agost del 2020]

Foto: Ramon Enrich.

Carles Viarnès és un pianista i compositor igualadí de formació clàssica. Amb influències de Peter Broderick i Nils Frahm, la seva proposta musical es fonamenta en el minimalisme, la música contemporània i pinzellades d’electrònica i experimentació.

Viarnès va debutar el 2012 amb Urban Tactus (Repetidor), al que va seguir una relectura del Llibre Vermell de Montserrat (Repetidor, 2013). El 2016 va publicar el disc Schematismus (1631 Recordings, Repetidor). El novembre del 2019 va sortir al mercat Nun (Bankrobber), un treball amb peces íntimes i evocadores en el qual el pas del temps té un gran protagonisme. El disc va ser enregistrat per Toni Sistaré i masteritzat per Yves Roussel. L’obra gràfica anava a càrrec de Ramon Enrich. Enguany, Carles Viarnès ha parit, en ple confinament, l’EP Ecos (Bankrobber), amb relectures de cançons de Camarón de la Isla, La Casa Azul i El Petit de Cal Eril.

El passat 27 de setembre, Carles Viarnès va actuar a La Cartoixa d’Escaladei en el context del Festival Terrer.

1. El primer disc que et vas comprar.

El Concert núm. 3 de Rakhmàninov interpretat per E. Kissin.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

El primer realment va ser l’Escolania de Montserrat, dels 10 als 14 anys. Als 16 anys vam fundar Lapsus Quintet, una formació de música contemporània experimental.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

No recordo quin va ser el primer concert amb l’Escolania. Amb Lapsus Quintet va ser a Igualada, el 1993, en una performance artística multidisciplinar en una antiga fàbrica tèxtil.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic no, però la vegada que més vaig patir abans de sortir va ser en una inauguració de l’Eufònic, a causa d’un soroll a les proves de so que no marxava. Al final va anar tot bé, però el concert va començar amb mitja hora de retard.

6. Si ens agrada Carles Viarnès, també ens hauria d’agradar…

Trobar noves dimensions en les emocions, hehe.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La Balalaika, crec.

https://carlesviarnes.bandcamp.com/track/balalaika

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Neoclàssica.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Jon Hopkins, Beth Gibbons, Sara Fontán, Herman Kolgen

Beth Gibbons.

10. El lloc més especial on has tocat.

Molts! El Konvent, els Vespres de la UB, Potsdam, L’Estrany, l’Eufònic

11. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Acabo de treure un EP de versions en el qual s’inclou “La leyenda del tiempo” de Camarón. Volia versionar “Roots” de Sepultura, però no me’n vaig sortir.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Shoeg.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

A la seu d’Ègara de Terrassa. Molt estrany tot plegat.

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A les golfes de ca Flassada, a La Selva del Camp.

El Qüestionari: Laura Guarch

Per Frederic Cervelló Rodes

Laura Roig Guarch by Raphaël Neal

Laura Guarch és una cantant, compositora i multiinstrumentista d’Ulldecona establerta a Londres. Després de prendre part de diverses formacions musicals, aquest 2020 la Laura ha iniciat el seu propi projecte. Amb referents com Nina Simone, Björk, Clara Peya, Agnes Obel i Florence + The Machine, la seva proposta beu del pop electrònic i la música d’avantguarda.

Al juliol va publicar el seu single de debut, “Fleeting Light”, en el qual s’estrenava en la creació i producció de música original. La cançó, disponible a totes les plataformes digitals, es va enregistrar al Studio 9 (Londres) amb la col·laboració de Chris Murphy, Paul Reynolds (baix) i Ingmar Kamalagharan (bateria). La mescla va anar a càrrec de Matthew Ker. Aquest desembre, la Laura ha editat un nou single, “Nàufrags”, produït per ella mateixa, braç a braç amb Chris Murphy, i amb Paul Reynolds al baix i Ben G. Brown a la bateria.

El pròxim 19 de desembre, Laura Guarch i Chris Murphy presentaran en directe aquests dos singles i la resta de cançons que formaran part del primer LP de la músic falduda, previst per al 2021, a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta, dins el Cicle de Música Ciutat d’Amposta.

1. El primer disc que et vas comprar.

Dile al Sol, de La Oreja de Van Gogh.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Laura Guarch Trio.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Juny de 2011, al local Big Bang de Barcelona, amb Laura Guarch Trio.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Una audició de música de cambra com a pianista al Conservatori de Tortosa, fa molts anys!

6. Si ens agrada Laura Guarch, també ens hauria d’agradar…

Clara Peya, Magalí Sare, Maria Arnal, FKA Twigs, Florence + The Machine, Kate Bush.

Clara Peya.

7. La primera cançó de Laura Guarch que va sonar a la ràdio.

El meu primer senzill, “Fleeting Light”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Pop alternatiu, pop d’avantguarda, art-pop, pop experimental

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Björk, Aurora, Meredith Monk.

Meredith Monk

10. El lloc més especial on has tocat.

Sota la Torre Eiffel de París, per a una proposició de matrimoni.

11. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Vestida de nit”, de Sílvia Pérez Cruz.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Coneixeu al duet de clarinets i electrònica Auver Less? Ulldecona – La Ràpita.

Auver Less

13. El primer concert que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

El 19 de desembre a Amposta, amb Chris Murphy.

Exposició Tot allò que veiem és bellesa per a algú

Tot allò que veiem és bellesa per a algú, és una frase tan certa que no l’hauríem d’oblidar. També és el títol de l’exposició creada per Ariadna Pérez Marín i Judit Sánchez Piñol i que hem pogut veure aquests dies a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova. Hi hem trobat fotografies de noies i nois, dones i homes que riuen o miren fixament a càmera. És a dir, son gent com tu i com jo, que han volgut mostrar-se tal i com són.

I és que quantes vegades ens hem mirat al mirall i hem pensat que ens sobraven uns quilos? O hem volgut maquillar allò que considerem les nostres imperfeccions?

I quantes vegades hem comentat que la nostra amiga s’ha engreixat o ens hem desil·lusionat en veure que aquell noi de l’institut de qui ens vam enamorar secretament ara és calb i li ha sortit panxa?

Encara avui, pensem que ser calb o gras o baixet o pelut són defectes i no responen a allò que considerem atractiu. Perquè la nostra societat, la publicitat, tots els estímuls que rebem, ens han fet creure que hi ha un model únic de bellesa.

Per això, l’exposició de l’Ariadna i la Judit ens interpel·la a totes les persones. Perquè deixem de banda els nostres prejudicis i fem un viatge per a recordar-nos que totes les belleses són úniques.

Mitjançant els codis QR que hi ha sota els textos que acompanyen les fotografies, coneixem el Carlos i l’Ariadna que ens expliquen com se senten amb els complexos sobre el seu físic que han tingut o que encara tenen. També ens fan pensar en tot allò que ens imposa la societat a la publicitat i el cinema fent-nos sentir que hem de reduir o esborrar les nostres “imperfeccions”. I fan reflexionar a joves estudiants sobre el seu concepte de bellesa i el concepte de bellesa que ens venen la publicitat i les revistes.

La Judit i l’Ari també ens ofereixen la possibilitat d’expressar tot allò que hem sentit veient les fotografies i els vídeos ja que podem deixar les nostres impressions al llibre en blanc que hi trobem. Les autores se senten satisfetes de veure que moltes persones hi han volgut deixar la seva empremta en notar que alguna cosa els han fet sentir.

L’Ari i la Judit, totes dues graduades en Comunicació Audiovisual, han treballat a parts iguals en aquesta exposició duent a terme tasques tècniques, artístiques, de producció i postproducció. En paraules de la Judit, l’Ari i ella es van retroalimentar a la perfecció durant el procés creatiu.

I com es va crear aquesta idea? La Judit ens comenta que va sorgir de plantejar-se com quedarien unes fotos a l’estil d’una portada de revista si anés sense depilar. I és que: per què hem d’amagar allò què és natural?

L’exposició, que es va iniciar el 2018 amb una prova pilot a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ja ha recorregut Flix, Móra d’Ebre, Ginestar i Móra la Nova. El desig de les autores és el d’acabar de recórrer la Ribera d’Ebre i després portar-la cap a Lleida. Esperem que moltes persones tinguin l’oportunitat de gaudir-la i preguntar-se:

I per a tu, què és la bellesa?

Fotografia i text: Marta Escolà Méndez · @laMartu30