El Qüestionari: vàlius.

Per Frederic Cervelló.

IMG_3887.JPG
Foto: Frederic Cervelló.

Aquest diumenge 30 de juliol, vàlius, grup de capçalera d’aquesta revista, toca, segons expliquen ells mateixos a la seva pàgina de Facebook, prop de Tarragona, en un concert “secret, tàcit, ocult i privat”. Si hi voleu anar, cal que us poseu en contacte amb el grup a través de les xarxes socials. Ells mateixos us donaran les coordenades per trobar el lloc del concert.

Nosaltres hem volgut parlar amb el duet, format per Gerard Segura (guitarra i veu) i Pol Serrahima (bateria i cors), abans de tal misteriós esdeveniment.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Gerard: Un de Bob Dylan el títol del qual no recordo. Bé, ara que hi penso, abans que Bob Dylan m’agradaven molt Whisky’ns collons i me’n vaig comprar algun disc. 13 anys…

Pol: No ho recordo, la veritat… deuria ser algun de Blur o Oasis amb 12 o 13 anys.

  1. El primer instrument que vau tocar.

Gerard: La guitarra. La flauta dolça no compta, oi? I la veu, tampoc, oi?

Pol: A l’escola ens feien tocar el teclat electrònic.

  1. El primer grup del què vau formar part.

Gerard: Amb un amic de l’escola, l’Aleix (Extraperlo, Ulldeter, el Guincho) vam fer un grup de dues guitarres que es deia àdhuc.

Pol: vàlius és el primer grup de què he format part. Àdhuc l’únic.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Gerard: Amb El pèsol feréstec al parc de les infantes, Barcelona. Tenia 17 o 18 anys.

Pol: Per mi va ser el primer concert de vàlius, a la Piella, ara ja fa set anys…

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu…

Gerard: Com que no som gaire músics, podem considerar que faríem el que fem.

Pol: Si no hagués perdut tant temps amb vàlius potser seria catedràtic.

  1. Si ens agrada vàlius també ens hauria d’agradar….

Gerard: Raimon.

Pol: The Fall.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Gerard: Toti Soler.

Pol: Les Sueques.

  1. El millor moment de la vostra vida com a músics.

Gerard: N’hi ha tants… m’agrada especialment quan alguns amics que tenen fills t’expliquen que algunes cançons són himnes familiars.

Pol: Les invasions d’escenari són moments que m’encanten. Diria que a l’Embassa’t del 14 vam tocar sostre en aquest sentit.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Gerard: Escena lo-fi?

Pol: Ens inclouen en alguna escena? La del Pop Català?

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Gerard: A cada concert.

Pol: No ho recordo… sóc poc de pànic escènic.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Gerard: Súper Gegant, encara que fa molts anys que viuen a Barcelona

Pol: Islandia Nunca Quema.

  1. L’última vegada que vau tocar a la província de Tarragona.

Al Festival Pingüí fa ben poquet! Però no es diu província, no? A TV3 en diuen demarcació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s