Per Frederic Cervelló.
Aquest diumenge 30 de juliol, vàlius, grup de capçalera d’aquesta revista, toca, segons expliquen ells mateixos a la seva pàgina de Facebook, prop de Tarragona, en un concert “secret, tàcit, ocult i privat”. Si hi voleu anar, cal que us poseu en contacte amb el grup a través de les xarxes socials. Ells mateixos us donaran les coordenades per trobar el lloc del concert.
Nosaltres hem volgut parlar amb el duet, format per Gerard Segura (guitarra i veu) i Pol Serrahima (bateria i cors), abans de tal misteriós esdeveniment.
- El primer disc que us vau comprar.
Gerard: Un de Bob Dylan el títol del qual no recordo. Bé, ara que hi penso, abans que Bob Dylan m’agradaven molt Whisky’ns collons i me’n vaig comprar algun disc. 13 anys…
Pol: No ho recordo, la veritat… deuria ser algun de Blur o Oasis amb 12 o 13 anys.
- El primer instrument que vau tocar.
Gerard: La guitarra. La flauta dolça no compta, oi? I la veu, tampoc, oi?
Pol: A l’escola ens feien tocar el teclat electrònic.
- El primer grup del què vau formar part.
Gerard: Amb un amic de l’escola, l’Aleix (Extraperlo, Ulldeter, el Guincho) vam fer un grup de dues guitarres que es deia àdhuc.
Pol: vàlius és el primer grup de què he format part. Àdhuc l’únic.
- El primer cop que vau tocar en directe.
Gerard: Amb El pèsol feréstec al parc de les infantes, Barcelona. Tenia 17 o 18 anys.
Pol: Per mi va ser el primer concert de vàlius, a la Piella, ara ja fa set anys…
- Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu…
Gerard: Com que no som gaire músics, podem considerar que faríem el que fem.
Pol: Si no hagués perdut tant temps amb vàlius potser seria catedràtic.
- Si ens agrada vàlius també ens hauria d’agradar….
Gerard: Raimon.
Pol: The Fall.
- Un músic amb qui vulgueu col·laborar.
Gerard: Toti Soler.
Pol: Les Sueques.
- El millor moment de la vostra vida com a músics.
Gerard: N’hi ha tants… m’agrada especialment quan alguns amics que tenen fills t’expliquen que algunes cançons són himnes familiars.
Pol: Les invasions d’escenari són moments que m’encanten. Diria que a l’Embassa’t del 14 vam tocar sostre en aquest sentit.
- L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.
Gerard: Escena lo-fi?
Pol: Ens inclouen en alguna escena? La del Pop Català?
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Gerard: A cada concert.
Pol: No ho recordo… sóc poc de pànic escènic.
- Un grup o solista del sud de Catalunya.
Gerard: Súper Gegant, encara que fa molts anys que viuen a Barcelona
Pol: Islandia Nunca Quema.
- L’última vegada que vau tocar a la província de Tarragona.
Al Festival Pingüí fa ben poquet! Però no es diu província, no? A TV3 en diuen demarcació.
lanovaescena.cat 