Per Frederic Cervelló.
Aquest divendres 17 de novembre, els lleidatans FOO presentaran a la ciutat de Tarragona el seu nou treball discogràfic, The seeker (Grans Records / Onorama Records, 2017), en un concert a la Sala El Cau (21.30h, 8 euros) en el qual aniran acompanyats dels bisbalencs Medusa Box.
The seeker és el quart disc d’aquesta banda de rock psicodèlic formada per Oriol Senan (veu i guitarra), Ernesto Moles (baix), Daniel Ishanda (bateria i percussions) i Pol Ishanda (guitarra i veu), un EP concebut com a disc conceptual i publicat en vinil en una edició limitada de 500 còpies. El disc ha estat enregistrat i mesclat per Marc Molas al Sunrise Studio (Barcelona), masteritzat per Alexis Psaroudakis a Sterling Sound (Nova York) i produït per Marc Molas i FOO. L’artwork ha anat a càrrec de la Núria Farré.
Hem aprofitat l’excusa del bolo dels FOO a Tarragona per demanar-li a un dels membres de la banda, Pol Ishanda, que ens respongui el nostre Qüestionari.
- El primer disc que et vas comprar.
Una mena de recopilatori que es deia Máquina total.
- El primer instrument que vas aprendre a tocar.
La flauta dolça.
- El primer grup del què vas formar part.
Molt abans de dir-nos FOO ens dèiem “The Flying Peppers”. Aquell era el nostre primer grup. Quan la gent ens veia en directe, posava la mateixa cara que quan prens “absenta” per primer cop.
- El primer cop que vau tocar en directe.
Va ser en la millor festa universitària que es fa a Lleida. Es diu “Agrònom de ferro”. Tocàvem en un terra totalment metàl·lic i estava plovent lleugerament. Recordo enrampar-me en vàries ocasions amb les cordes de la meva guitarra.
- Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...
Oficinista de banca.
- Si ens agrada FOO també ens hauria d’agradar….
Assemble head in sunbust sound, Boogarins, The Carrousels, Love, Kurt Vile, Temples, etc.
- Un músic amb qui vulgueu col·laborar.
Probablement amb Gem Archer o Daft Punk.
- El millor moment de la vostra carrera musical.
Ara mateix. És com estar a la cresta d’una onada que és a punt d’estimbar-se contra un barranc afilat.
- L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.
Suposo que la psicodèlica o el rock independent, tot i que ens considerem molt fans de la música llatina, sobretot de la “salsa añeja”. La gent hauria d’escoltar els discs que va gravar el germà del Santana.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Mai hem sentit pànic en un escenari. El més semblant és sentir pànic d’algú del públic. Sentim molta admiració per aquells a qui nosaltres anomenem “els cangrejo”.
- Un grup o solista del sud de Catalunya.
Xarim Aresté. Ens encanta i creiem que és un dels artistes amb més talent del panorama actual.
- L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Doncs va ser a Flix precisament, a la festa de presentació del Festival Pingüí. Estan molt bojos/es els i les flixanques. Vam veure com un jove ensangrentat vestit amb faldilla escocesa i sense res davall, pujava espontàniament a tocar la pandereta al nostre últim tema del concert. Ha sigut la col·laboració més brillant que hem tingut mai.
lanovaescena.cat 