Per Frederic Cervelló Rodes

Avui, 17 de març, es publica el primer disc de socunbohemio, el projecte musical del jove barceloní Artur Viñas. La seva proposta mescla la música d’autor amb l’indie més suau i el pop metafísic, amb influències de Bon Iver, Men I Trust, Manel, la iaia o el Petit de Cal Eril. Socunbohemio es va donar a conèixer el 2020, en plena pandèmia, amb l’EP Les coses que no et diré mai.
Per la gravació del seu primer LP, de títol Conte de les quatre estacions (Vida Records, 2023), l’Artur s’ha envoltat d’alguns dels músics més destacats de la seva generació: Oscar Acón (Nasty Walkers, Baobab), Gerard Lopez (Sabana) i Biel Colomer (Massaviu, Lluc Planes, Moli), que també l’acompanyaran en els seus directes. El disc ha estat produït per socunbohemio i Biel Colomer i el Màster ha anat a càrrec de l’omnipresent Víctor Garcia.
El divendres 24 de març, socunbohemio presentarà el seu flamant nou disc en directe a l’Espai Orfeó de Lleida, en el marc de la 16ª edició del MUD – Músiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’estat espanyol, que tindrà lloc del 23 al 26 de març i en el que també hi prendran part artistes tan interessants com Pau Vallvé i Baiuca.
- La cançó o disc sense el qual no existiria el projecte Socunbohemio.
Les ratlles del banyador, La Iaia. Va ser l’àlbum que vaig tenir més present en la creació del meu EP Les coses que no et diré mai, amb el qual el projecte va començar a funcionar veritablement. Fins aleshores havia tret música encara sense un estil i direcció molt clars, va ser aleshores quan vaig entendre què volia fer, què volia dir i cap on volia que anessin les coses.
2. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
La veritat és que no ho tinc molt clar, em venen al cap en Joan Pons, Pau Vallvé, Jordi Casadesús, Arnau Vallvé, Alizz...
3. La primera cançó que vas aprendre a tocar.
Crec que la cançó amb que més he donat la tabarra segurament és Al Mar, de Manel. La tocava amb els amics a totes hores, és amb ells on vaig començar-ho tot.
4. La cançó d’un estil molt diferent al teu que t’agradaria fer-ne una versió.
En verano, Carolina Durante. M’encanta aquest grup.
5. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.
Out of the blue, Electric Light Orchestra.
6. Un guilty pleasure; és a dir, aquella cançó que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.
Lana del Rey, en general. M’agradava molt d’adolescent i escoltar-la em genera comoditat i bons records.

7. Un grup o solista a reivindicar del teu poble/ciutat.
Sempre que puc reivindico tota la comunitat emergent d’artistes que vam iniciar farà any i mig, parlo de Massaviu, Roserona, Lluc, Moli, Iglú, Xicu, Ven’nus, Paunez, Maio, Ariox…Espero no deixar-me a ningú! És amb ells amb qui vaig tenir el primer contacte amb el món musical.
8. L’última descoberta musical.
Últimament escolto bastant Sen Senra, Matt Maltese i The Marías.
9. La cançó o disc dins del qual et quedaries a viure.
Atletes baixin de l’escenari, Manel.
10. Els discos que van fer més suportable el confinament del 2020.
Fins a maig no revisc, Maria Jaume
Les ratlles del banyador, La Iaia
També em vaig tornar una mica boig i vaig escoltar molta música de Txaikovski.