El Qüestionari: Espaldamaceta

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Marta Mas

El divendres 29 d’abril es va publicar Yo y Espaldamaceta (Hidden Track Records, 2022), el nou disc del músic tarragoní José Juan González Nieto (aka Espaldamaceta). Es tracta d’un disc cru i auster que ens transporta als seus primers elapés. Sense cors, instrumentacions ni grans arranjaments. Amb la seva veu, sensibilitat i guitarra de nylon com a únics acompanyants.

Yo y Espaldamaceta ens ha semblat el seu treball més sincer i personal. No només perquè s’interpela a si mateix, tant en la dedicatòria del disc com en una de les cançons, el (gran) single d’avançament: “Yo y mi mal”. De fet, el títol del disc i de totes les cançons comença amb un contundent “Yo”.

Per compondre el disc, José Juan es va plantejar un repte: les cançons haurien de tenir un tempo de 60 bpm, només podia alternar dues cordes i havien de tenir dos compassos abans d’entrar la veu.

Yo y Espaldamaceta ha estat produït per Joan Pons Vilaró (El Petit de Cal Eril) i José Juan González, amb la col·laboració de Ferran Palau; gravat i mesclat al Teatre de ca l’Eril (Guissona) per Joan Pons, i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering. La foto de portada i direcció d’art és de Marta Mas i el vestuari d’Espaldamaceta d’Isabel Domènech. El disseny de l’àlbum és de l’estudi de disseny gràfic adeusiau.

Espaldamaceta va presentar per primer cop les cançons d’aquest disc el passat 10 d’abril al Teatret del Serrallo (Tarragona) en l’edició de primavera del festival Ja Veus.

1. El primer disc que et vas comprar.

Unplugged in new york de NIRVANA i el vaig aprendre a tocar i cantar amb tabulacions que vaig trobar a internet. Un programa que es deia Olga.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Com a actor de teatre amb el grup de l’institut Vis de Vanadi. Torna-la a tocar Sam de Woody Allen. Feia d’amic executiu agressiu i estressat de Woody Allen. Una comèdia fantàstica que em va enganxar als escenaris. 

3. El primer grup del qual vas formar part.

Improbables, era el cantant del grup de versions de música dels 60 en anglès. Els membres eren músics increibles però ningú volia cantar. Tocaven genial i em van ensenyar música, vaig aprendre a escoltar els grups diferenciant els sons de cada instrument.

Improbables

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Alguna del grup DeLma amb Jordi Valls, Nando Rabassó i Ramón Agustí.

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Thom Yorke.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Espaldamaceta.

Ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos.

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

GMF de Jhon Grant and Sinéad O’Connor.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Recopilatorio Eternelle 1987 de Edith Piaf.

9.  La darrera descoberta musical.

Anna Andreu.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Islandia nunca quema.

Islandia Nunca Quema. Foto: German Rull

El Qüestionari: Maatkara

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Dani Fernández

Maatkara és una banda tarragonina-reusenca de post grunge formada per la Cris (bateria), la Nerea (baix), la Maria (guitarra) i la Claudia (veu). El 7 de desembre van debutar en directe al Retro Bar (Manchester), acompanyades de The Elephant Trees, en el concert de presentació del seu segell discogràfic, Incantation Records, amb qui han publicat el seu primer single “Claim”.

Després d’un cap de setmana en el que han actuat a Riudoms (Barraques) i Tarragona (Mojo Club), les podreu tornar a veure en directe el 7 de maig a la Sala Taro (Barcelona), obrint per la nova banda barcelonina Salvana.

1. El primer disc que us vau comprar.

Cris: Gorillaz – “Clint Eastwood”.

Nerea: Paramore – “Paramore”.

Claudia: David Bowie – “Space Oddity” .

Maria: Arctic Monkeys – “AM”.

2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.

Cris: 2011.

Nerea: 2016.

Claudia: 2013.

Maria: 2021.

3. El primer grup de què vau formar part.

Cris: Origin of Symmetry, tributo a Muse.

Nerea: Good Jane.

Claudia: Agora.

Maria: Maatkara.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Todas: “Claim”.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Todas: Nos encanta y enorgullece trabajar con Incantation Records. Vamos creciendo juntas y ojalá nuestra relación sea para largo.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Maatkara.

Cris: Alt-J – “An Awesome Wave”.

Nerea: El disco homónimo de Warpaint.

Claudia: The Menzingers – “Hello exile”

Maria: El homónimo de The Smiths.

7. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de què voldríeu fer-ne una versió.

Cris: Alguna canción de “petardeo”, puede que alguna de Britney Spears, “Toxic”.

Nerea: Tove Lo – “Disco Tits”.

Claudia: GRLwood – “Nice Guy”.

Maria: Thom Yorke – ‘’Dawn Chorus’’.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Cris: System Of A Down – “Toxicity”

Nerea: Wolf Alice – “Visions Of A Life”

Claudia: Jordi Ganchitos – “Gladiator”

Maria: VVV [Trippin’you] – “Turboviolencia”.

9. La darrera descoberta musical.

Cris: B1N0

Nerea: Arlo Parks

Claudia: Bones UK

Maria: Mitski

B1N0. Foto: Lluis Tudela

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Cris: Monkey Jane

Nerea: Patricios.

Claudia: Sotaterra.

Maria: Volpini.

El Qüestionari: Verde Prato

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Maria Muriedas

La jove músic tolosana Ana Arsuaga (Serpiente, Mazmorra) ha creat Verde Prato, un projecte en solitari en què porta la música tradicional basca a terrenys sonors contemporanis amb l’ajut de la seva veu i unes bases electròniques minimalistes. És un viatge que han fet, també, altres joves músics de diferents procedències de l’estat espanyol, cadascú amb el seu background, com Rodrigo Cuevas, Baiuca, Maria Arnal i Marcel Bagés o Joana Gomila i Laia Vallès. Amb referents com Mazzy Star, Nico o Mikel Laboa, l’experimentació, sobretot en la veu, és la raó de ser d’aquest projecte.

El 25 de març de 2021 es va publicar el debut de Verde Prato, Kondaira eder hura (Plan B Rec, Lago/Cráter), un disc conceptual, gravat i produït per Jon Aguirrezabalaga (We Are Standard) a Tigre Studios (Bilbo), que narra les aventures d’un jove que decideix canviar el seu poble natal per la ciutat. Cada cançó correspon a un personatge clau en la vida del jove protagonista.

Aquest divendres 18 de març, Verde Prato actuarà, juntament amb Juli Bustamante i Clara Viñals, al Cafè del Teatre (Lleida) en el marc de la quinzena edició del MUD – Músiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’estat espanyol que tindrà lloc entre el 17 i el 19 de març en diversos escenaris de la capital de ponent.

1. El primer disco que te compraste.

Three Imaginary Boys – The cure.

2. La primera vez que subiste a un escenario.

Con Serpiente, en Izar Beltz, un ateneo okupado en Bilbo.

3. El primer grupo en el que tocaste.

Serpiente.

Serpiente. Foto: Ane Rodríguez.

4. La primera canción tuya que sonó en la radio.

Ilargi ilun de Serpiente.

5. El músico o productor con el que te gustaría trabajar.

Badbadnotgood.

Badbadnotgood

6. La canción o disco sin la cual no existiría Verde Prato.

Bat-hiru de Mikel Laboa.

7. La canción de un estilo muy diferente al tuyo de la cual te gustaría hacer una versión.

Como una ola de Rocío Jurado.

8. El disco que hace más agradables las horas en la carretera.

Carole King – Tapestry.

9. El último descubrimiento musical.

Babyxsosa.

10. Un grupo o solista a reivindicar de tu pueblo o ciudad.

Ibon Rg

El Qüestionari: INMOONERE

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Noemí Roma

INMOONERE és una banda de heavy metal melòdic nascuda el 2006 al Camp de Tarragona. Les seves influències són diverses: Iron Maiden, Metallica, Sangtraït, Black Sabbath, Dream Theater… El setembre del 2013 van publicar el seu disc de debut, Un dia perfecte per morir, produït, gravat i mesclat a EQ Estudis (Reus) per Xavi Moreno i Albert Mariné, i masteritzat a Sonido XXI (Pamplona). El disc anava acompanyat d’un llibret dissenyat pels germans Risalde amb les lletres de les cançons.

Un dia perfecte per morir, quees va presentar a la Sala Toman (Reus), va tenir una gran acollida, tant per part del públic (esgotant en unes setmanes la primera tirada de 500 còpies) com de la crítica especialitzada: van ser nominats a millor disc català de l’any per Ràdio Nacional d’Espanya. Això els va permetre compartir escenari amb Blaze Bayley (Iron Maiden), Su Ta Gar, Barón Rojo o A Sound of Thunder, i participar el 2014 en el disc de tribut a Sangtraït, amb una versió de “Somnis entre boires”.

El 2019 es van produir canvis en la formació de la banda. INMOONERE es va reconvertir en un power trio amb Jose Ramon Romero a la guitarra principal, David Valera al baix i cors, i Pedro Gutiérrez a la bateria. L’any 2020 se’ls va unir la Paula Reboll (Onniria) a la veu.

Aquest mes de març, la banda ha publicat dos nous singles: “La Teva Mirada” i “Dona De Foc”, disponibles a la seva pàgina de bandcamp i que presentaran en directe aquest dissabte 12 de març a Lo Submarino de Reus.

1. El primer disc que us vau comprar.

Pedro: “Invasion of privacy” dels Ratt (però només per la caràtula 😉)

Jose Ramon: “Scarred for life” dels Obsession

David: “The headless children” dels WASP

Paula: Tokio hotel

2. El primer cop que vau pujar a un escenari.

Paula: novembre de 2018 amb SVTIL

Pedro: No recordo ni el lloc ni quan però va ser a Torredembarra segur

JR. : Pub Hendrix (Tgna), any 90

David:Amb els Brainworm, cap als 98-99

3. El primer grup del qual vau formar part.

Pedro: El Paso

Paula : SVTIL

JR. : Mixomatosis

David: Que arribés a tenir nom i una mínima estructura, els Pseudoprayer.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Pedro i JR. : “Un dia perfecte per morir” , dels Inmoonere

Paula: Glass de SVTIL

David: Alguna dels Brainworm

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Andi Deris i Alberto Rionda

6. La cançó o disc sense la qual no existiria INMOONERE.

Pedro: “Respira el present” (Cd 2013)

JR. : “The evil in me” (2006-09)

David: “Suicide”, com a primer single no gravat (2006-09)

7. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Billie Jean” de Michael Jackson, “Tubular bells” de Mike Oldfield i alguna dels Pink Floyd

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Pedro: Rainbow/Deep purple

Paula: underworld de Tonight alive

JR. : “Somewhere in time” dels Iron Maiden

David: Qualsevol treball dels Tool

9.  La darrera descoberta musical.

Pedro: Ghost

Paula: the crab apples

JR. : Myrath

David: Jinjer

The Crab Apples. Foto: Angela Mora.

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Pedro: Maybe tomorrow

JR. : Onniria

David: Només l’oblit

Paula: Onniria

El Qüestionari: Islandia Nunca Quema

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: German Rull

Després de gairebé quatre anys allunyats dels escenaris, Islandia Nunca Quema actuaran aquest dissabte 12 de març a l’Absenta de Reus dins la programació estable de música en viu Reus Cultura Contemporània, una iniciativa de l’Associació Cultural Anima’t amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

El concert serà molt especial per aquest grup de pop-rock del Camp de Tarragona, amant de les melodies i estridències d’Orange Juice, The Go-Betweens, The Kinks o Yo La Tengo. A part de retrobar-se amb el seu públic, Salvador Miranda (guitarra), Carles Ribas (veu i guitarra) i Jordi Ximeno (bateria) presentaran per primer cop les cançons del seu nou disc, gravat per German Rull a Llimac Estudis (Valls) i que es publicarà aquest 2022 amb el segell pratdipenc No Aloha Records. A més, serà el debut en directe del nou baixista de la banda: Marc Volpini, a qui coneixíem fins ara en la seva faceta de cantant i guitarrista (Brott, Zien Años). Tot plegat farà que les emocions estiguin a flor de pell.

1. El primer disc que us vau comprar.

Jordi: Communiqué, dels Dire Straits.

Carles: The Light, d’Afrika Bambaataa and Family.

Marc: Un recopilatori de músiques d’anuncis amb clàssics del soul (Locos por la tele, volum 2), en doble cassette.

Salva: Suposo que algun K7 de The Cure. Potser l’Standing on a Beach.

2. El primer cop que vau pujar a un escenari.

Jordi: Fent teatre a l’escola, i ja d’adolescent, en algun karaoke.

Carles: Hi ha diferents circumstàncies a tenir en compte, i sense comptar els karaokes. A mitjans dels 90, al Zeppelin de Salou, un grup convidava a pujar a gent del públic al final del concert hi vaig tocar la guitarra, però més val oblidar-ho. Amb inq, deuria ser al 2000, a Arbolí. Va ser el nostre primer concert.

Marc: Al festival Vallsona, del 2009.

Salva: De nen tocava la guitarra clàssica i feia concerts. En elèctric, el primer va ser amb els Pupille, el 97 o 98.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Jordi: inq

Carles: inq (que no és Islandia nunca quema, encara que les sigles coincideixin) va existir del 1998 al 2008.

Marc: My Father Says (fèiem alguna cosa entre indie i punk rock).

Salva: Pupille.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Que en tinguem constància, crec que va ser The Wrong Parade, el nostre primer single, gravat el 2010.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Jordi: amb Phil Ek o Pat McCarthy de productors i amb músics com Elvis Costello, Doug Martsch, Daniel Romano, Sharon Van Etten o Kim Deal. Dels músics d’aquí amb Josele Santiago, Ross, Ferran Baucells o Lourdes Casany.

Carles: No tinc cap nom al cap. Més que amb un productor o un músic de renom, m’estimaria més treballar amb algú que ens ajudés en alguns arranjaments, sobretot de vents i cordes, ja que  són instruments que no controlem.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Islandia Nunca Quema.

Jordi: L’àlbum blanc dels Beatles, entre molts altres.

Carles: En el meu cas, crec que és més el moment o la circumstància en què comences a escoltar música amb una mica de criteri i fa que sorgeixi la urgència de fer música, o almenys, d’intentar-ho.

Salva: Impossible. Des del primer dia sempre hem parlat d’un munt de coses que ens agraden.

7. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Jordi: Can’t Get You out of My Head, de Kylie Minogue.

Carles: Agradecido, de Rosendo.

Salva: No Other, de Gene Clark.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Jordi: Pup Tent, de Luna.

Carles: Qualsevol de Nick Drake o Richard Hawley.

Salva: The Unseen In Between, d’Steve Gunn.

9.  La darrera descoberta musical.

Jordi:  Jerry Leger i Love, Burns.

Carles: RVG i Cut Worms.

Marc: Ara mateix estic escoltant Boogarins, un grup de pop psicodèlic del Brasil.

Salva: Anders & Poncia i Fontaines DC.

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Tenint en compte que ens sentim més arrelats al territori que no a una ciutat en concret, parlarem de músics del Camp de Tarragona com Sebastià Puntí, Albert Jordà, Maurici Gené, Murmur, TMN, Celistia… Tot i que amb la majoria no tenim una clara afinitat estilística, cal reivindicar-los perquè tots aporten el seu propi segell i, a més, hi tenim una bona relació.

El Qüestionari: Xavier Baró

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Juan Miguel Morales

Amb més de vint anys de carrera artística i una dotzena de discos publicats, l’almacellenc Xavier Baró és un dels músics més importants de les terres de ponent. La seva obra beu del rock, el folk americà, la psicodèlia dels 60 i 70, el simbolisme francès (Baudelaire, Rimbaud), el romanticisme anglès (Blake) i poetes catalans com Verdaguer, Salvat-Papasseit o Maria Mercè Marçal.

Enguany, Baró és un dels artistes que prendran part de la quinzena edició del MUDMúsiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’estat espanyol, que es durà a terme entre el 17 i el 19 de març en diversos escenaris de la ciutat de Lleida. Com Baró, els altres artistes programats mantenen un vincle amb la música d’arrel, ja sigui des d’una perspectiva més clàssica, però sempre pensant en la disrupció, l’experimentació i el pensament contemporani.

El divendres 18 de març a La Panera, Xavier Baró presentarà La veu de la muntanya (La Llàntia), el seu darrer treball, publicat l’abril de 2020. El disc, produït pel mateix Baró amb Héctor Beberide i enregistrat a La Bassa (Tarroja de Segre) i El Finestral Aeri (Almacelles), es concep com un conjunt de cançons contemporànies tocades amb instruments tradicionals.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Un single, Get off of my cloud, de The Rolling Stones.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Quan tenia 8 anys. Un oncle meu tocava en una orquestra de ball. Un dia hi vaig anar amb els meus pares i com que el meu oncle sabia que m’agradava la música, em va fer pujar a tocar les maraques en una cançó.

3. El primer grup de què vas formar part.

Camps de cotó, grup de folk.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Mitjanit, a Ràdio 3, l’any 1980.

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Chie Hanawa, músic japonesa que toca el shamisen.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Xavier Baró com a projecte musical.

June 1, 1974, de Kevin Ayers – John Cale – Eno – Nico.

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

‘Round midnight, de Thelonious Monk.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

La felicidad salvaje, de Ramon Godes y Alejandro Royo.

9. La darrera descoberta musical.

Ki & Ki, duet japonès que barregen la música tradicional amb la contemporània amb una barreja d’instruments tradicionals, el shamisen i electrònics.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Fadane, cantant, guitarrista i compositor senegalès que viu al mateix carrer que jo. Va publicar un disc fa un any, que ha passat desapercebut i em sembla un dels discos més bonics que s’han fet últimament.

El Qüestionari: Maria Hein

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Marta Mas

Maria Hein és una jove músic de Felanitx (Mallorca). Després d’anys de formació com a pianista i de penjar alguns covers a les xarxes, l’any 2019 va decidir-se a compondre les seves pròpies cançons. Unes cançons que es mouen entre el pop i el folk, amb referents com Maria del Mar Bonet, Núria Graham, Joan Miquel Oliver i Antònia Font, lletres quotidianes i nostàlgiques i un paisatge clarament mediterrani. L’estiu del 2020, na Maria va penjar un parell de cançons, “No te veig” i “Idò un cafè” en diverses plataformes de streaming que van captar l’atenció del segell Hidden Track Records i de l’agència Pértiga Music.

L’octubre del 2021 va publicar el seu disc de debut, Continent i contingut (Hidden Track Records), produït per Ferran Palau i amb una sonoritat senzilla i minimalista, marca de la casa del pop metafísic. El disc es va gravar i mesclar a l’estudi d’en Panxii Badii a Banyoles, amb la Maria Hein a la guitarra, veu, piano i teclats, en Ferran Palau a la bateria i teclats i en Dani Comas al baix. El master va anar a càrrec d’en Víctor Garcia. La cançó “Els teus ulls davant la mar” es va gravar a ca’n Ginés Valverde (Felanitx) amb la Maria a la guitarra, veu i teclats i en Jordi Matas al baix, producció i mescla. El disseny del disc és obra de COURE i les fotos de Marta Mas Gironès.

Bona mostra de la bona acceptació d’aquest disc, són els dos Premis Enderrock de la música Balear 2021 que va guanyar la Maria: Millor Artista Revelació i Millor cançó per “Sa teva presència”.

El pròxim 18 de març tindrem ocasió de veure en directe a la Maria Hein a l’Absenta de Reus, dins el Reus Cultura Contemporània, la programació estable de música de l’Associació Cultural Anima’t amb el suport de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Reus. Un directe en el qual la Maria (veu, piano i guitarra) es fa acompanyar per l’Enric Fuster a la bateria i el Camil Arcarazo al baix.

1. El primer disc que et vas comprar.

ara mateix no ho recordo, però diria que un de na Maria del Mar Bonet 🙂

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Va ser quan era molt petita a la meva primera audició de piano, però cantant va ser més endavant a un concert de la meva assignatura de combo.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Vaig tenir un únic grup abans del meu projecte que es deia Estepa Blanca on amb les meves amigues fèiem versions.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Diria que No te veig o Idò un cafè, no estic segura!

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Un productor que m’encanta i el seguesc de molt a prop és n’Alizzz, m’encantaria fer alguna cosa amb ell, i músic n’hi ha moltíssims també però B1n0 o Sílvia Pérez Cruz, són dos artistes diferents però que em criden bastant l’atenció.

Alizzz

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Maria Hein com a projecte musical.

Sense dubte qualsevol disc de na Núria Graham o Alenar de na Maria del Mar Bonet.

Foto: Marc Cuscó

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Alguna cançó de Carolina Durante per exemple o del grup Cariño.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Moltíssimes cançons em fan les hores més agradables, però com el jazz no hi ha res… Crec que diria Ella & Louis o Chet Baker Sings.

9.  La darrera descoberta musical.

Ara mateix no ho recordo, però qui mai havia escoltat i darrerament m’està encantant és en Frank Ocean.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

na Mar Grimalt o Saïm, són increïbles!

El Qüestionari: Joana Gomila & Laia Vallès

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Dorothee Elfring

La cantant i compositora manacorina Joana Gomila i la pianista i compositora sabadellenca Laia Vallès formen un duet musical que combina la música tradicional amb l’experimentació i la recerca.

L’octubre del 2016, la Joana Gomila publicava Folk Souvenir (Bubota Discos), un disc que sacsejava la música tradicional mallorquina, despullant-la de les seves cotilles i reinterpretant-la amb una forma de fer molt personal i atrevida, a base de folk i free jazz. El disc, que es va gravar en directe el gener de 2015 a Medusa Estudio, comptava amb la participació de Joana Gomila (idea original i veu), Laia Vallès (wurlitzer i sintes modulars), Àlex Reviriego (contrabaix), Arnau Obiols (bateria) i Santi Careta (guitarres i pedals). La producció va anar a càrrec de Jaume Manresa (Antònia Font), la mescla era de Marco Morgione, a Micromaltese, i el màster de Toni Pastor, a Swing. Joan Garau es va encarregar del disseny gràfic. Folk Souvenir es presentava en tres versions, cadascuna amb un collage diferent de l’artista Maria Bartrons.

El segon treball de Joana Gomila, Paradís (Bubota Discos), compost a duo amb Laia Vallès, i publicat el març de 2020, incorporava cançons de creació pròpia i profunditzava en l’esperit d’investigació i experimentació del disc anterior. El llenguatge sonor era més ampli, defugint els sons orgànics i abraçant textures sintètiques, amb teclats, sintetitzadors i samplers. El treball de Laia Vallès a les bases feia que hi ressonessin des de Bon Iver a Alan Lomax i Chopin. Paradís naixia de textos que la Joana havia escrit anant en tren, vaixell o avió, sempre en moviment. El disc es va gravar a La Plana amb Jan Valls i Jaume Manresa. Les mescles van anar a càrrec de Jaume Manresa i Joan Miquel Oliver, i Jan Valls va ser el responsable, també, de la masterització. L’art del disc era de Catalina Julve i el disseny i maquetació d’Antonia Monroig.

El desembre de 2021 es va editar, en format casset, Així deçà (Suralita Recol·leccions), EP firmat per Joana Gomila i Laia Vallès i considerat el germà petit o cara B de Paradís. El treball és una continuació de l’esperit i essència del disc anterior, però amb una major llibertat creativa, mesclant paraula recitada i samplers i electrònica; modernitat i món rural. Així deçà es va gravar a Suralita, el seu nou lloc de treball i espai de residència i creació artística. La producció va anar a càrrec de la Laia i la Joana, la mescla és de Jaume Manresa i el màster de Jan Valls. El casset va acompanyat per unes làmines dissenyades per Odile Carabantes i un text de Maria Callís.

Joana Gomila & Laia Vallès van oferir el concert inaugural, el 22 de gener de 2022, de l’ExtincióFest, proposta multidisciplinària comissariada per Oriol Fuster, que s’exposa a Les Golfes de Casa Canals, Tarragona, fins al 6 de març, sota el paraigua de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies, després d’una primera edició al Centre d’Art Lo Pati.

1. El primer disc que us vau comprar.

Joana: el primer disc no el record,… però amb el meu primer sou de la vida, que va ser fent de pare noel, amb una amiga també vestida de pare noel, dins una bicicleta d’aquestes de guiris, per Manacor. Amb el que vaig guanyar vaig fer una compra de discos entre els que record que hi havia Cuando los ángeles lloran dels Maná, un disc de BoyzIIMen, i el primer disc den Javier Álvarez.

Laia: recordo haver gravat i regravat un munt de cassettes abans de comprar música en qualsevol format, però diria que el primer cd que vaig comprar va ser Clandestino de Manu Chao.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Joana: la guitarra.

Laia: xiular.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Joana: a part de la tuna de l’escola (hahaha), Espiral d’Embulls va ser el meu primer grup. Érem uns motivats, enamorats de llegir poesia i de les arts escèniques, ens unia l’amistat i les ganes de somiar, part damunt de tot.

Laia: Katiuska, un grup de ska-punk combatiu Sabadellenc. Festes majors a les tantiiiíssimes de la matinada.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Joana: veig que no tenc bona memòria per a les primeres vegades,… no som molt romantitzadora, crec que per això no record els primers cops. Me venen moltes primeres vegades d’haver actuat en directe. Fins i tot m’atreviria a dir que gairebé sempre que faig un concert ho sent com una primera vegada.

Laia: quan tenia 9 anys, amb una obra de teatre dels tallers de teatre infantil de la Faràndula de Sabadell. No recordo de què anava, només que em van repentinar tota amb els cabells cap enrera i la meva primera frase era: quin rotllo!

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Joana: podria ser… No tot és desar somnis,  o alguna altra d’Espiral d’Embulls.

Laia:  potser Cayuco de Kanimambo.

6. El lloc més especial on heu tocat.

Joana: a les Pedreres de s’Hostal, Líthica, Menorca.

Laia: a Tilcara, Argentina. Especial per tot el que va envoltar el viatge.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Joana: Seward.

Laia: Laurie Anderson.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Joana: cantant de música tradicional o de folk

Laia: folk

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Joana: I Hear You dels The Bad Plus (avui dic aquesta, demà en diria una altra, segur!)

Laia: l’obertura de l’Orfeu de Monteverdi.

10. Si ens agrada Joana Gomila & Laia Vallès, també ens hauria d’agradar…

Joana: això no ho sé! puc dir coses que ens agraden a nosaltres: laurie anderson, beñat achiary, bon iver, sidsel endresen, araki,…

Laia: i Jaume Manresa, Bill Evans, Fred Hersch, Giacinto Scelsi, Helena Tulve…

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Joana: Ensemble Topogràfic

Laia: Genís Bagés

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Joana: amb na Lali Ayguadé a Tarragona, al fòrum romà, la tardor passada.

Laia: amb la Laura Guarch a Ulldecona, el 25 de Setembre.

El Qüestionari: Perpetu

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 16 d’agost de 2021]

Perpetu és el projecte personal del músic i compositor manacorí Toni Llull (Jorra i Gomorra, Myoboku, Marina Herlop, The Bird Yellow).

L’any 2016, Llull va descobrir al Centre Cultural El Pumarejo (l’Hospitalet de Llobregat) la música no normativa i experimental i va conèixer un grapat de músics amb inquietuds que hi acudien habitualment. Un any després, naixia Perpetu, entès com un binomi de música experimental i videoart amb l’artista mallorquí Joan Garau.

El 15 gener del 2021, Perpetu publicava el seu primer treball, de títol homònim, amb el segell barceloní The Indian Runners. El disc es va gravar als Estudis Favela (Palma) l’octubre de 2019; va ser produït per la banda i gravat, coproduït i mesclat per Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada, Miquel Serra). Rafa Rigo el va masteritzar a Urban Studios (Palma).

El disc, ple d’electrònica minimalista i guitarres nervioses, simbolitza una descàrrega elèctrica de totes les experiències que en Toni Llull havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els quals s’erigeixen les nou cançons del disc, que tracten temes com la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor.

Actualment, Perpetu està format per Toni Llull (composicions, bateria i electrònica), Joan Garau (direcció artística, efectes visuals i videoart), Pol Batlle (guitarra i electrònica), Jaume Àvila (baix elèctric), Òscar Garrobé (baix elèctric i sintetitzador) i Sergio Ossorio (teclats).

Perpetu va actuar en format quartet el passat 27 d’agost al Mercat Vell de la Ràpita en el marc del festival Eufònic. Nosaltres vam aprofitar l’ocasió per demanar-li a en Toni Llull que respongui el Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc que em vaig comprar va ser al 2006, del grup “Lordi”, els carismàtics monstres d’Eurovisió, encara recordo la seva actuació al festival, vaig flipar!!

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La meva mare sempre havia volgut aprendre a tocar l’acordió, però a casa no s’ho podien permetre, cosa que la va incentivar a apuntar-me a classes de música. Des dels 8 als 14 anys vaig anar a guitarra, però mai em vaig encantar amb l’instrument, a més, tocava com el cul.

3. El primer grup de què vas formar part.

El meu primer grup va ser “Rock’e’fort”, un quartet de rock, guardo molts bons records dels assajos, els primers concerts, lo molt que rèiem i lo bé que ens ho passàvem… Trobo molt a faltar la vitalitat, manca de prejudicis i la manera d’entendre la música que teníem, que de vegades em fa tanta falta!

4. El primer cop que vau actuar en directe.

El primer directe de Perpetu va ser el 31 de Gener del 2020, un poc abans del principi de la pandèmia, al centre cultural “El Pumarejo”, un lloc molt estimat per nosaltres! Juntament amb Myoboku, el projecte d’un dels membres de la banda, Òscar Garrobé.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

A Mallorca hi ha un programa de ràdio de difusió cultural fantàstic, “Els Entusiastes”, em van fer la primera entrevista per anunciar el llançament del disc. La primera cançó que va sonar va ser “Irregularment Perpetu”, un dels temes que més han agradat, segons els oients!

https://theindianrunners.bandcamp.com/track/irregularment-perpetu

6. El lloc més especial on heu tocat.

És possible que sigui per pura estimació a casa meva, però segurament al Teatre de Manacor.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens encantaria treballar amb la Joana Gomila i la Laia Vallès, són les millors!

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

No acabem de pillar les semblances amb el Rock Progresiu, tampoc som experts en estils musicals, però vaja, ens identifiquem més dins tota la cultura del Noise i l’Ambient.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Sóc un molt fan dels meus estimats Power Burkas, per mi de les millors bandes de punk dels països catalans. Hi ha un tema del darrer disc que han tret que es diu “Si però no”, no té res a veure amb el que fem nosaltres, però m’encantaria versionar-la, amb el permís de la banda, clar!

https://powerburkas.bandcamp.com/track/s-per-no

10. Si ens agrada Perpetu, també ens hauria d’agradar…

Daniel Lanoise, Sly & The Family Drone, Micachu and The Shapes, Sew Swing, Brian Eno, Shit & Shine, Julian Sartorius…

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

El Teatre Magnètic!

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

No hem tocat mai per ara, espero tocar-hi molts cops, de moment, ens veiem el 27 d’Agost a l’Eufònic, ens fa moltes ganes!!!

El Qüestionari: Josep Xortó + The Congosound

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 5 d’agost de 2021]

El falsetà Josep Xortó és un artista polièdric. Reconegut com a cèlebre agitador de les nits barcelonines i responsable de les Glove Party, també exerceix de Dj a diferents sales i festes de la capital catalana i és vocalista i performer. L’haureu pogut veure al capdavant de multitud de bandes, des de Stand Up Against Heart Crime, Critters i Tothom fins a Jesus & Meritxell.

The Congosound és l’àlies que utilitza l’artista olotí Carles Congost quan desenvolupa tasques de composició i producció musical per a les seves instal·lacions en l’àmbit de l’art contemporani. En actiu des de finals dels anys noranta, The Congosound ha publicat referències a diversos segells nacionals i internacionals i ha acollit un nombrós grup de col·laboradors, d’entre els quals caldria destacar el músic i gestor cultural rapitenc Vicent Fibla i la cantant Jessie Park. Destaquen les remescles per a bandes com Astrud, Manta Ray o Fangoria, de qui Congost va fer la portada del disc Arquitectura Efímera i el videoclip de “Retorciendo palabras”.

Josep Xortó + The Congosound neix l’any 2015 de la col·laboració d’ambdós artistes amb la voluntat de recrear alguns dels seus gèneres musicals favorits: italodisco, new wave i synthpop dels vuitanta a través de cançons carregades de melancolia i humor. Actualment, la formació està immersa en la gravació d’un àlbum que ampliarà el repertori de senzills publicats fins ara a les seves plataformes digitals, com “Això que sona és nostre”, “Port de la Selva”, “Nova Esplendor”, “Els Hits” i “Bill Viola”.

Tot i ser principalment un projecte d’estudi, Josep Xortó + The Congosound compta amb una translació en directe gràcies a la participació dels músics Miquel Mestres, Xavier Paradís, Andrés Papas Pérez i Aleix Perdigó.

El passat 28 d’agost vam tenir l’oportunitat de gaudir del seu directe en un espai tan idíl·lic com els Ullals de Baltasar (Amposta), en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que us vau comprar.

Josep Xortó: ¡Es que no hay manera! – Fresones Rebeldes.

Carles Congost: Architecture & Morality dels OMD.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

JX: La guitarra.

CC: En realitat, no he après mai a tocar cap instrument.

3. El primer grup de què vau formar part.

JX: Passive Attitude.

CC: Únicament The Congosound.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

JX: Amb Passive Attitude a Sant Boi de Llobregat.

CC: Com a The Congosound, amb en Vicent Fibla i la Jessie Park al hall del CCCB, el Sonar de l’any 2002.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

JX: No m’en recordo.

CC: Crec recordar que va ser Smoke (The Congosound Remix) dels Manta Ray al Siglo 21 de Radio 3, l’any 1998.

6. El lloc més especial on heu tocat.

JX: Tots i cada un dels llocs on he tocat són especials.

CC: Al Centre Cultural Can Balaguer de Palma amb en Josep, telonejant en Joan Miquel Oliver. També amb en Josep al Matadero de Madrid abans de l’actuació d’ Azul y Negro.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

JX: Ostres, doncs amb en Guille Milkyway, La Casa Azul, estaria genial.

CC: En Guille és un sí rotund però posats a derrapar diria que amb Giorgio Moroder, Jacno, Stock, Aitken & Waterman, Stephen Bray, Quincy Jones, Pier Luigi Giombini, en fi …

Guille Milkyway

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

JX: L’ italodisco.

CC: Sí, l’ italodisco i fan molt bé. La única pega és que actualment hi ha la mania d’anomenar italodisco a qualsevol cosa melòdica on soni un sintetitzador oblidant que, principalment, és un gènere de música de ball.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

JX: Un pasodoble.

CC: Qualsevol de l’Hèctor Vila.

10. Si ens agrada Josep Xortó + The Congosound, també ens hauria d’agradar….

JX: Tversky, Màquina Total, Casiowaves, Honolulu.

CC: Italoconnection, Cabiria, Hidrogenesse, La Casa Azul, Nala Rami…

Josep Xortó + The Congosound amb Hidrogenesse

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

JX: Un concert de la banda de Falset amb l’Esteve Pi i la Marta Cardona em faria molta gràcia.

CC: Fibla, per la part que em toca.

Fibla

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

JX / CC: A la sala Zero de Tarragona, el mes de desembre passat.

Foto: Luis Pérez Contreras