Melòmans: Anna Pallarès.

Per Frederic Cervelló.

David Sanz Gironès.jpg
Foto: David Sanz Gironès.

L’Anna Pallarès és una tarragonina inquieta. Més d’un la tindrà vista del Groove i d’altres saraus de la ciutat punxant punk-rock i tots els seus derivats possibles: indie-rock, garatge, hardcore.. amb les DJ’S Harveys o en solitari, amb el nom de DJ A. Harvey. O us sonarà de les activitats que organitza l’Associació Cultural Bandera Negra, de la què en forma part. Per a qui no ho conegui, Bandera Negra és un projecte cooperatiu que engloba diferents manifestacions culturals en un espai comú, llibertari i recíproc. El primer gran projecte de l’associació és #TarragonaCaraB, que pretén recollir 300 fotografies en blanc i negre dels deu districtes de la ciutat (30 per districte) i publicar-les en un llibre. El projecte és totalment participatiu. Es fan crides obertes a tot aquell que ho desitgi per fer una excursió fotogràfica a cadascun dels districtes de Tarragona i, a posteriori, s’escullen les 30 fotos que descriuran el districte en qüestió. La darrera sortida es va fer el passat mes de juliol a la Part Alta. L’acte va finalitzar amb un vermut amenitzat per una sessió de DJ A. Harvey. Bandera Negra també ofereix tallers, com el d’stencil, que van realitzar el juny passat al Minipop, i convoca certàmens fotogràfics; el darrer dels quals centrat en el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona (amb la col·laboració del bar 12 Topos i de la Sala Trash).

L’Anna és també membre de Fridas, un col·lectiu obert i inclusiu que defensa la divulgació, l’acompanyament i l’autoeducació en qualsevol àmbit des d’una perspectiva feminista. El col·lectiu es va presentar a Tarragona al mes de febrer i ofereix diferents actes culturals cada mes.

Més informació:

https://www.facebook.com/resistenciabanderanegra/

https://banderanegra.org/

https://www.facebook.com/colectivoFridas/

https://fridasfeminist.wordpress.com/

L’Anna estarà punxant, com a DJ A. Harvey, el proper dissabte 11 d’agost al Camp de Mart de Tarragona (3h) dins els actes de la Imaginada.

 

  1. El disc que et transporta a l’adolescència.

Vaig ser adolescent en plens anys noranta així que, de rigor, Nevermind de Nirvana; però d’igual manera em transporta un Mike  Patton en l’Angel Dust de Faith No More, uns Dinosaur JrThe SmithsJoy Division, Subterranean Kids

71DQrKpImPL._SL1400_.jpg

  1. La cançó que més cops has ballat al Cau.

Pesadilla en el Parque de Atracciones”, dels Planetas; sense dubte!

  1. El millor disc del punk.

Per a  mi, el millor disc del punk és, en realitat, un disc de transició entre el punk i el hardcore. A partir de descubrir-lo, el punk va a passar de  ser un estil de música a ser un estil de vida, una actitud: el primer disc i de títol homònim de Minor Threat.

minor-threat-minor-threat_1024x.jpg

  1. Un himne riot.

Com a himne indiscutible del moviment Riot Grrrl, “Rebel girl”, de les Bikini Kill. No només per ser del grup més important d’aquest moviment feminista punk, sinó perquè a més aquesta cançó és una oda d’amor i admiració d’una dona cap a una altra dona.

  1. La cançó que millor il·lustra la Cara B de la ciutat de Tarragona.

Una de les mil Cares B de Tarragona és la que il·lustra a la perfecció “Tarragona dorm” de Crim.

  1. La cançó que s’hauria de convertir en el nou himne de la lluita feminista.

“Lisístrata” de la recent desapareguda  Gatta Catana, contundent, real i actual, i que recorda a més dones rellevants i lluitadores de la història…“déjame ser otra cosa que no sea un cuerpo, deja de follarme con los ojos…”

  1. La cançó perfecta per obrir una sessió de DJ A. Harvey.

La primera cançó d’una sessió és tota una declaració d’intencions, així que, inevitablement,  “This is Love”, de la P.J.Harvey.

8. El single que no punxaràs més per por de ratllar-lo.
Sempre que punxo “Keep slipping away”, dels A place to Bury Strangers, la meva veu interior diu, aquesta és la última en molt de temps…però sempre cauen, em passa el mateix amb “Last cares”, de Misfits.

  1. El disc que constata el bon estat de forma de l’escena musical de la demarcació de Tarragona.

Tot i que l’Ep s’hauria d’haver editat el 2010, amb Dotted Lines, els Islàndia Nunca Quema constaten el bon nivell de l’escena tarragonina.

1371-large_default.jpg

10. El disc que sonava de fons mentre et preparaves les oposicions.
Per tal proesa vaig treure la pols a un clàssic que em va funcionar en la època universitària, Play, de Moby.

5107XD8268L.jpg

11. La darrera descoberta musical.
FAVX
, un grup de Madrid que m’ha enamorat amb el seu EP Welfare, enèrgica barreja de punk, grunge i post-hardcore.

Favx-madrid-post-hardcore.jpg

12. Una cançó per fer l’amor.
Uff, una llista sencera per fer l’amor, diria. Ho limitaré a dues cançons: “I feel you”de Depeche Mode i  ”Closer” de Nine Inch Nails.

El Qüestionari: Myriam Swanson.

Per Frederic Cervelló.

Noemí Elias.jpg
Foto: Noemí Elias.

Entre els dies 24 i 27 del proppassat mes de juliol es va celebrar al claustre de l’antic convent del Carme, a Valls, el cicle enVIu. Com en edicions anteriors, el cicle proposava un maridatge entre música en directe i vins de la D.O. Tarragona.

De la programació d’enguany, destacava l’actuació de la cantant i compositora barcelonina Myriam Swanson, aquest cop al capdavant de Magnòlia, un quartet de tall clàssic que li permet explorar la seva vessant més jazzística. El repertori incloïa temes propis i homenatges a les cançons i intèrprets que l’han acompanyat des dels seus inicis: Ella Fitgerald, Billie Holiday, o Etta James.

Els de La Nova Escena vam aprofitar l’avinentesa per fer-li un dels nostres Qüestionaris.

 

  1. El primer disc que et vas comprar.

Algo de la Billie Holiday, però no recordo què; un cassette.

1498044720732.jpg
Billie Holiday.
  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta al cole? Vale, la guitarra.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Un grup de blues de barri, de Sants; jo tenia uns catorze anys.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

Amb ells, a les festes de Sants.

  1. Si no fossis músic, segurament et dedicaries/faries de…

Alguna cosa relacionada amb estudiar molt… recerca.

  1. Trap si o trap no?

La gent que faci el que li doni la gana, tu… masclisme no… hi ha trap feminista?

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Fa un mes, que m’havia pres un relaxant muscular per l’esquena i creia que em desmaiaria

  1. Si ens agrada la Myriam Swanson, també ens hauria d’agradar…

Gizelle o la Nikki Hill … ojalá m’hi assembli una miqueta, Bellrays o Alabama Shakers.

nikkimain.jpg
Nikki Hill.
  1. El músic amb qui t’agradaria col·laborar.

Dr. John ….per demanar…

1513531786_188497_1513543533_noticia_normal.jpg
Dr. John.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t. 

Rockabilly.

  1. L’ última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

A les jornades de l’ermita d’Ulldecona!!!! Fa un parell d’anys….

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Roger Mas? N’hauria de conèixer molts!

FITT. Noves Dramatúrgies 2018

“El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse, habla y grita, llora y se desespera. El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se les vean los huesos, la sangre.”

Federico García Lorca

I així és la vida, i el món, i la petita parcel·la d’un mateix: poesia i realitat. I així ha estat el Vè Festival de Teatre de Tarragona. Per uns dies Tarragona i els seus teatres (no sempre oberts lamentablement a l’experimentació, als nous formats i a una mirada rupturista i nova) han respirat drama, dansa, paraula, silenci, música i  vida.

Assaborim-ho, recordem-ho. Només queden 365 dies per la propera edició!

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Instagramer de l’estiu: Ariadna Pujol

Ariadna Pujol

@adnapujol

En una ocasió vaig creuar-me amb un professional del sector que em va dir “Aquí tenemos a una diseñadora gráfica haciendo fotos, buscas el orden, la composición, las líneas. Tus fotos son fotos gráficas”.

Després de dir-me això em va preguntar perquè fotografia i disseny, quan són dues disciplines completament oposades. Per mi, en canvi, hi ha un punt on les dues es troben, i és en aquest punt quan es complementen l’una amb l’altre.

La primera joguina que jo recordo de quan era petita és una càmera d’aquelles que quan feies una foto, l’objectiu sortia disparat de l’aparell acompanyat d’un soroll. La meva mare sempre em diu –Et tronxaves de riure!–. Més tard, als catorze anys, la meva tieta em va regalar una càmera compacta. Ella ja no la volia. Era una d’aquelles primeres càmeres digitals, grosses, lentes, i on es veien tots els píxels. Amb aquesta càmera vaig guanyar el meu primer concurs de fotografia.

No sé si ve d’aquí, o ve de les ganes d’explicar (d’explicar amb els meus ulls), però a partir d’aquell moment crec que sempre he portat una càmera a sobre (una reflex, una d’analògica, la Polaroid, el mateix iPhone…).

Qualsevol cosa que em cridi l’atenció em serveix: un moment, un raig de llum, una combinació de colors, textures, formes, línies, espais, buits… Per mi, la fotografia, és una manera d’escapar-me, de no pensar amb res més, de fer desaparèixer totes les preocupacions, i l’Instagram és l’eina que utilitzo al meu dia a dia (@adnapujol), hi penjo una mica el què faig i el que sóc. Cada fotografia és un món, una història, un sentiment, és com una autobiografia (només visual), ensenyant poc puc explicar molt.

Si voleu veure el seu treball: www.ariadnapujol.com

 

El Qüestionari: The Unfinished Sympathy.

Per Frederic Cervelló

Alberto Polo.jpg
Foto: Alberto Polo.

Els barcelonins The Unfinished Sympathy, una de les bandes més rellevants de l’escena hardcore de casa nostra, tancaran aquest dissabte 21 de juliol l’edició d’enguany de l’Altacústic, el festival musical d’Altafulla. El concert tindrà lloc a l’escenari del Pou, a les 23,45 hores.

El quartet, liderat pel cantant i guitarrista Eric Fuentes, a qui acompanyen Oriol Casanovas a la guitarra, Joan Colomo al baix i Víctor Garcia a la bateria, presentarà les cançons del seu darrer treball, It’s a Crush! (Bcore Disc), editat a finals del passat 2017. El disc, gravat a Ultramarinos Costa Brava per Santi Garcia, significa el retorn de la banda després d’un període d’inactivitat.

Els de La Nova Escena li hem demanat a l’Eric Fuentes que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

A-ha, Scoundrel days.

51apfdN1K4L._SY355_.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El Casiotone.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Mad Squad.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

Maig del 1991, a l’Institut Maragall de Barcelona, amb Mad Squad.

  1. Si no fossis músic, segurament et dedicaries/faries de…

Zoòleg.

  1. Trap si o trap no.

Clar que sí.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Festival de Benicassim, 2009.

  1. Si ens agrada The Unfinished Sympathy, també ens hauria d’agradar…

Jets To Brazil, Jimmy Eat World, Knapsack, Chamberlain.

Jets To Brazil.jpg
Jets To Brazil.
  1. El músic amb qui voldríeu col·laborar.

Joe Crepúsculo.

joe-crepusculo-1517915004.04.2560x1440.jpg

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us. 

Punk-rock.

  1. L’ última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

Recordo una Festa del Vi de Vilabella on el Ramon Rodríguez, The New Raemon, que hi anava a tocar amb Madee, es va trencar el braç en una gasolinera. Era la prehistòria, segur que n’hi ha alguna de més recent que ara no hi caic.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

TMN, de Tarragona.

LP 08.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.

Melòmans: Aleix Ferrús.

Per Frederic Cervelló

36569216_10155319972022130_813756531471286272_n.jpg

L’Aleix Ferrús va néixer a Flix l’any 1986. De ben jove, cap a meitats dels 90, va començar a interessar-se per la música. La primera cançó que recorda és “Country House”, dels Blur, que estava a un cassette de son germà Joan. Amb ell ha rebuscat i intercanviat grups de música i ha compartit molts concerts.

Confessa que el «cuquet» de ser músic li va despertar en Xarim Aresté. Xarim i son germà petit, Germán Aresté, són amics seus de tota la vida, però el primer cop que el va veure dalt d’un escenari, cantant i tocant la guitarra amb els flixancos Mala Sang, va quedar del tot impressionat. No el reconeixia! Així que, al cap d’uns anys, va començar a tocar el baix amb uns amics del poble. No van arribar a tocar en directe però van omplir molts estius de suor i soroll. Més tard, ja a Barcelona, va formar part de diversos grups, dels quals Parlament és amb qui va fer més concerts. Actualment toca la guitarra amb el grup de punk-rock Pigmeo i amb Gebre, una mena de superbanda formada per músics de l’escena underground barcelonina, entre ells Adrià González (Samitier, L’Anna és un Koala) i Pol Serrahima (vàlius), que s’han unit per fer pop dels 90, inspirats en bandes com Teenage Fanclub o Guided By Voices, i que ben aviat entraran a l’estudi per gravar les seves primeres cançons.

L’Aleix és també un dels organitzadors del Festival Pingüí, impulsat des del 2015 per l’Associació de Músics de Flix i que aquest dissabte 7 de juliol celebrarà la seva quarta edició. El Pingüí té com a objectius dinamitzar l’oferta cultural de la zona, ser un impacte econòmic pel poble (sobretot d’ençà el tancament de la Fàbrica el desembre passat) i normalitzar la figura de la dona dalt dels escenaris.

  1. El disc que et transporta a l’adolescència.

Els dos discs que em recorden a l’adolescència són el Blue Album, dels Weezer, i El Escarabajo Más Grande de Europa, de El Niño Gusano. Tots dos els vaig escoltar sense parar durant molt de temps… El primer, li va deixar Fernando Barbero, de Flix, a mon germà, i des de llavors me l’he comprat quatre vegades més. M’encantava la frescor que tenia i el so de les guitarres amb els solos del Rivers Cuomo. El segon, me’l va deixar Genís Bagés, el germà petit de Marcel Bagés, i m’encantaven les lletres del Sergio Algora. En aquell moment escoltava molts grups que cantaven en anglès i em va sobtar molt el fet que es poguessin fer aquelles lletres en castellà.

El_Nino_Gusano-El_Escarabajo_Mas_Grande_De_Europa-Frontal-600x600.jpg

  1. La primera cançó que vas aprendre a tocar amb el baix.

Quan vaig començar a aprendre a tocar el baix va sortir el Green Album, dels Weezer. No sé quantes hores vaig passar tocant la intró de “Hash Pipe”!

  1. El millor disc dels Teenage Fanclub.

És molt complicat quedar-te amb un sol disc dels Teenage Fanclub. És una de les bandes més completes que conec. Depenent del dia podria triar el Bandwagonesque, el Songs From Northern Britain o el Gran Prix, que són els tres discs més compactes que tenen.

MI0001392478.jpg

  1. La cançó que t’hauria agradat composar.

N’hi ha tantes! El “Heavenly Pop Hit”, dels The Chills, potser hagués estat una. És la cançó pop gairebé perfecta.

  1. Un disc que t’hagis comprat només perquè et molava la portada.

Come Pick Me Up, dels Superchunk. A Flix no hi havia cap botiga de discos i, de tant en tant, quan anava a Lleida, passava per la mítica Sony Gallery, que ara mateix està tancada. Allí, sovint hi havia cds molt barats. No coneixia Superchunk i em va cridar l’atenció aquella portada tan roja amb un moixó. Gran descoberta!

a0001329364_10.jpg

  1. La cançó que s’hauria de convertir ja en el nou himne de la Joventut Esportiva de Flix.

“Freedom”, dels Housemartins, perquè m’imagino el camp del Flix ple i tot el públic cantant la tonada. Crec que és una de les millors tornades de grups de pop amb lletres polítiques.

  1. El disc que fa més curts els viatges entre Flix i Barcelona.

El viatge entre Flix i Barcelona no es fa mai curt. A l’hivern hi passes calor i a l’estiu fred, perquè posen la calefacció i l’aire condicionat com volen. Els discos més pausats fan més curtes les quasi tres hores de trajecte i, en canvi, els més “tralleros” el fan més llarg. Per tant, Neil Young sempre és una bona opció per tornar a casa i els The Hives queden totalment descartats.

Neil_Young.jpg

  1. La cançó de Gebre que, quan es publiqui, ho petarà.

És difícil parlar del que passarà amb una cançó pròpia que ni tan sols s’ha gravat. Ara mateix, una de les cançons que gaudim més tocant és “Caixes”, que tracta d’un trasllat.

  1. El disc que fa menys amarga (si és possible) la trista notícia del tancament de la Fàbrica de Flix.

No hi ha cap disc que em faci oblidar la situació actual del poble; és un veritable drama. Però si haig de triar un disc per animar-me i no pensar-hi gaire, diria el From Langley Park To Memphis, dels Prefab Sprout. És un àlbum que va ser un canvi sonor radical en la carrera d’aquesta banda i sempre em posa de bon humor.

R-605827-1262722102.jpeg.jpg

  1. La millor cançó de Xarim Aresté.

“La Nova Cançó” és, per mi, la seva millor cançó. És meravellosament simple i amb els amics sempre l’acabem cantant com hooligans als seus concerts.

  1. El disc que t’hauria agradat veure enregistrar.

Sóc molt fan de Wilco i el Yankee Hotel Foxtrot és el millor que han fet. És un disc preciós que mai em canso de sentir. Està carregat de detalls i sempre que l’escolto em transmet el mateix que vaig sentir el primer dia.

71-J4jMNfCL._SL1500_.jpg

  1. La cançó perfecta per donar el tret de sortida a una nova edició del Festival Pingüí.

La cançó que defineix el Pingüí es “Malament”, de vàlius. És exactament com va el nostre festival. Comencem i sembla que tot va bé i, de sobte, tenim problemes. El primer any vam haver de tallar una porta perquè un camió no ens passava. Un altre any, al final de la nit, vam acabar tres persones desmuntant tot el festival. O l’any passat, que va ploure com no havia vist ploure mai al poble. Sort que al final sempre ens en sortim i acabem rient.

 

 

El Qüestionari: The Bird Yellow.

Per Frederic Cervelló.

the bird yellow 2

The Bird Yellow és el projecte en solitari del jove músic barceloní Gerard Vidal Barrena. Foguejat en bandes com Cassandra’s Sons & The Bastard’s Band o LeJournal, el 2016 va publicar la seva primera referència com a The Bird Yellow – nom manllevat d’un poema de Zbigniew Herbert i que fa referència a un tipus de color -, The Bird Yellow EP (auto-produït). L’EP, que ja contenia una primera versió en acústic de la cançó “Roses in The Sand”, el va donar a conèixer i li va permetre oferir les seves primeres actuacions, algunes d’elles en concerts íntims a cases particulars.

A començaments del present 2018, Gerard va editar el seu segon disc, Little Kids, sota el paraigües de la discogràfica Delirics; un àlbum d’indie-folk de tradició anglosaxona amb regust melancòlic que li ha valgut el favor de la crítica i que ha fet que se’l comparés amb músics de la talla de Ben Harper, Johnny Cash, Nick Cave, Micah P. Hinson o Elliott Smith. Sobretot gràcies al primer single del disc, una adaptació elèctrica d’aquella “Roses in The Sand” que ja es trobava en el seu EP i que s’ha fet viral.

Aquest divendres, 22 de juny, tenim una bona oportunitat de veure en directe per primer cop a Tarragona a The Bird Yellow a l’Espai Jove La Palmera, en un concert coproduït pel Festival Mirall Sonor i el Festival Sota La Palmera i que comptarà a més amb la participació d’Esperit!, el geni del Montseny, i dels Brave Coast Djs. Tot plegat a partir de les 21h. I gratuït!

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li al Gerard que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

AC/DC Live, probablement.

71pC173hqVL._SL1500_.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Si la flauta dolça de l’escola no compta, la guitarra elèctrica.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Crash Van. Un grup de versions de l’institut.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

A la Bodega la Riera, de Vallcarca; durant l’entreacte d’un concert del grup del meu germà. Devia tenir 17 anys. Vaig tocar dues versions: “Love Is All”, de Tallest Man On Earth, i “Working Titles”, de Damien Jurado.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/ fent de…

Cineasta o dramaturg.

  1. Si en agrada The Bird Yellow, també ens hauria d’agradar…

Nick Drake, Villagers, Steve Smyth, Glen Hansard, Eliott Smith,… i tants altres.

Nick-Drake.jpg

  1. El/la músic amb qui t’agradaria col·laborar.

D’aquí, amb Nico Roig o Núria Graham. D’allà, amb Patrick Watson o Johnny Flynn.

Núria Graham - Albert Rué1.jpg
Foto: Albert Garcia Rué
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

El folk americà.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Tant com pànic, mai. Nervis, sempre. El darrer cop de nervis forts va ser el 26 de maig a La Nau, vam fer-hi un concert amb banda. Un cop vam arrencar, però, tot bé.

  1. Trap si o trap no?

Trap si!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté.

IV 19.jpg
Foto: Ireneu Visa
  1. La última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Juraria que és la 1a vegada. Espero que n’hi hagi moltes més!