El Qüestionari: Ferran Palau

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Sílvia Poch

Fa un parell de dies ens assabentàvem que l’ admirat Ferran Palau, pal de paller del pop metafísic, deixa els escenaris. No és un adéu definitiu; més aviat, una parada en el camí. En el comunicat que va emetre el segell Hidden Track Records es deia el següent: «Ferran deixa els escenaris una temporada per agafar aire i respirar tranquil». L’ última ocasió que tindrem de veure’l en directe abans de l’ aturada serà el pròxim 17 de desembre a la sala Paral·lel 62 (Barcelona), en una festa en la qual es celebrarà el final de gira del seu darrer disc i el cinquè aniversari de Hidden Track Records.

L’ últim concert de Ferran Palau a casa nostra va ser el que va oferir en solitari el passat 22 d’ octubre al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Montferri) en el marc de Fermenta!, la fira de fermentats organitzada per l’ Associació Cultural Santa Teca.

Hi presentava Joia, el disc que, en un principi, havia de ser una pel·lícula inspirada en les sectes. Com que els tempos del cinema són lents i Ferran ja tenia les cançons enllestides, el projecte de pel·lícula es va reconvertir en un videoclip: el de la cançó que dóna nom al disc. El vídeo, realitzat pel col·lectiu Òrbita, mostra la família (o la secta) del Ferran i la Louise Sansom: les artistes i les responsables del segell Hidden Track Records reunides en un espai de seguretat, amor i creativitat.

Joia és un disc a pèl, sense arranjaments ni (gaire) producció. Tal com raja. Gravat durant tot el 2021 en els moments de descans de les produccions dels discs de Maria Hein, Carlota Flaneur i Iris Deco, artistes que han acabat posant veus, com petits mantres amagats, a algunes de les cançons. El disc s’ ha enregistrat a casa del Jordi Matas (Esparreguera), als Estudis Dotze (Banyoles), amb Panxii Badii, i al Konvent Puntzero (Berga), amb Ildefons Alonso. La producció ha anat a càrrec de Jordi Matas i Ferran Palau, la mescla és de Jordi Matas i el master de Víctor Garcia. El disseny del disc és una gran foto de família amb totes les artistes de Hidden Track vestides de groc (tornem a la secta!) feta per la gran Sílvia Poch al Konvent.

Amb motiu del concert a Montferri, li vam demanar al Ferran que ens respongués el Qüestionari. Aquestes són les seves respostes:

1. El primer disc que et vas comprar

To The Extreme de Vanilla Ice. En realitat el va comprar el meu germà però va ser el primer disc que recordo escoltar molt.

2. El primer grup del que vas formar part

El meu primer grup va ser Tipex on tocava la guitarra i cantava. Rollo hardcore skater.

3. El primer cop que vas pujar a un escenari

Cuan tenia 13 anys a la festa Major de La Font del Còdol a Collbató.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio

1,2,3 (es el títol de la cançó)  Del primer disc d anímic. Va ser la meva primera cançó que va sonar a les ràdios i recordo que també posaven el videoclip a la tele

5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar

Sam Evian te un so que li aniria molt bé a les meves cançons però en realitat el productor dels meus somnis ja el tinc al costat. Es el Jordi Matas, el millor productor del mon.

Foto: Frederic Cervelló Rodes

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Ferran Palau

Five Leaves Left de Nick Drake


7. La cançó d’ un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió

Potu de Sandré

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera

Hell Among The Yearlings de Gillian Welch

9.  La darrera descoberta musical

Aldous Harding. Ja la coneixia però no la seguia gaire i ara m’ he enganxat molt al seu últim disc.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat

El pianista Carles Viarnès que viu entre Monistrol i Collbató.

El Qüestionari: Miquel Serra

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Juan Miguel Morales

La nit de divendres 18 de novembre, al Racó de La Palma i dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat per l’ Associació Cultural Anima’t, Miquel Serra, músic eivissenc resident a Manacor, presentarà el seu darrer disc: Una casa és pànic (Foehn Records, 2022), el desè de la seva extensa carrera musical.

El disc, publicat el passat febrer, confirma a Miquel Serra com un dels artistes més singulars i respectats de l’ escena musical balear. Reivindicat per músics més joves, com la mallorquina Maria Jaume, Serra és encara, paradoxalment, força desconegut pel gran públic.

Una casa és pànic suposa un cop de timó en la seva trajectòria artística. No només perquè no s’ha gravat, com de costum, als estudis Favela (Palma de Mallorca), sota la batuta de Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), sinó perquè amplia el seu ventall sonor, caracteritzat, fins ara, per la fusió entre folk i psicodèlia. Bona mostra d’això és “Quadre lleial”, cançó que descol·locarà al seguidor més incondicional de Serra i amb la qual s’endinsa en paisatges sonors orientals del bracet de Soleá Morente. La de la cantaora granadina no és la única col·laboració del disc: l’ admirada Carlota Serrahima (El Pèsol Feréstec, vàlius) canta amb Miquel Serra a “Amèrica dorm”.

Acudiu al Racó de La Palma, divendres. Penseu que és una de les poques ocasions que tindreu per veure en directe a Miquel Serra, poc amant de les gires i els avions. A més, l’acompanyarà la seva banda habitual: Miquel Perelló a la bateria, Michael Mesquida al baix i el gran Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) a les guitarres. Us hem avisat!

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer casset va ser A kind of magic de Queen, estava senzillament al·lucinat de posseïr allò tan meravellós i intrigant.


2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Amb una banda més que oblidable que se deia Mosques i vespes, tenia 17 anys, a un poliesportiu d’un poble.


3. El primer grup del que vas formar part.

Aquest, Mosques i vespes

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Degué ser alguna dels primers discs que feia i repartia pel meu redol; ja no record els noms, la veritat, no eren gran cosa…


5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.

Amb na FKA twigs


6. La cançó o disc sense la qual no existiria Miquel Serra.

Petit omnívor o Opilions

7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Gosh, Jamie XX


8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Nebraska, Bruce Springsteen


9.  La darrera descoberta musical.

En Fermí, un músic que teniu a Catalunya que fa unes cançons molt amables, o la Ludwig band, que són massa

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Jorra i Gomorra

El Qüestionari: Filipin Yess

Per Frederic Cervelló Rodes

Filipin Yess és un grup de Barcelona format per Carles Guilera a la veu principal i al baix, Biel Solsona als teclats, Joan Vallbona a la guitarra elèctrica, i el tarragoní Joan Torné a la bateria. El Carles i el Joan toquen també amb Els Bulbs, banda de jazz – rock que vam poder veure aquest estiu al Cantaperdius (La Nou de Gaià).

El seu estil es mou entre el pop més clàssic i la psicodelia dels 60’s i 70’s, sense perdre de vista referències més actuals com Big Thief, Holy Hive o Sparklehorse.

El passat 30 de setembre van publicar el seu primer single “Ja no plou” amb El Jardí Amagat, nou segell discogràfic i agència de booking i management, que té el suport de Bankrobber i que vol fer créixer nous talents emergents de Catalunya. El single va acompanyat d’un videoclip realitzat per Anton Tendero.

Està previst que el 2 de desembre surti el disc de debut dels Filipin Yess, que durà per títol ***** (5 estrelles). Les bases de les cançons s’han gravat a Sant Pere de Ribes i les veus a El Miracle, Mataró. La mescla ha anat a càrrec de Litus Guilera, el màster d’Àngel Medina i el disseny de Bet Oliver.

Filipin Yess presentaran aquest disc el pròxim 21 d’octubre a la sala Tèxtil, de Barcelona, en la festa de presentació del Jardí Amagat, al costat de dos bandes més del segell: Elle Leon i Azul. El 16 de desembre ho faran al Racó de la Palma, Reus, dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat pels amics Anima’t.

1. El primer disc que us vau comprar.

American Idiot, Green Day

Pivot Point, Cece Giannotti

Made in Japan, Deep Purple

Jimi Hendrix Experience, Are you experienced

2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.

Ribes Rock

Mestissatge d’Igualada

Santanyí Rock

El meu primer concert amb la Banda Unió Municipal de Tarragona

3. El primer grup del que vau formar part.

Sota Zero

Electric danger

Per Força

Ivory

Ivory

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Mr Soulful

Freedom

Avui serem

Alive & Kicking

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Geoffrey Emerick

James Krivchenia

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Filipin Yess.

Dreamt for light years in the belly of a mountain, Sparklehorse

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Walkin’ on the sun, Smash Mouth

The boys are back in town, Thin Lizzy

My Ship, Kurt Weill

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Curtis, Curtis Mayfield

Naturally, JJ Cale

Hether Who?, Hether

Float Back To You, Holy Hive

9. La darrera descoberta musical.

Noga Erez

Sand, Sand

Julia Jacklin

Amyl & The Sniffers

Julia Jacklin

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Delight

Azul

Biel

Lecirke

El Qüestionari: Sandra Monfort

Per Frederic Cervelló Rodes

Sandra Monfort és una compositora, guitarrista i cantant de Pedreguer (Marina Alta, País Valencià). Amb una llarga trajectòria com a músic a les seves esquenes (Xaluq, Marala), les ganes d’experimentar l’han dut a endegar un projecte en solitari.

Inspirada per músics tan diversos com Sevdaliza, FKA twigs, Nick Drake, Oklou, James Blake o Ferran Palau, la Sandra ens presenta una proposta en la què la música tradicional, l’avantguarda i l’electrònica es donen la mà i que s’adscriu en aquesta empenta global per recuperar i actualitzar les músiques d’arrel (Baiuca, Maria Arnal i Marcel Bagés, Rodrigo Cuevas, Tarta Relena).

El 12 de març de 2021, es va publicar el seu disc de debut: Niño Reptil Ángel (Hidden Track Records), on hi escoltem sons tradicionals, pop, flamenc, electrònica i música clàssica. El disc va ser gravat, produït i mesclat per crnds i Cibran Seixo als estudis Lindisfarne (Galicia). El màstering és d’Alex Psaroudakis i l’art i disseny d’ Álvaro Chior. El 29 de juny de 2022, la Sandra va treure el single “Flordemavida” (Hidden Track Records), una cançó en la que guanya terreny la música urbana. La cançó està gravada a Estudio Elefante, València, i produïda per Blu boi. La mescla és de crnds i el màster de Juait. El single ve acompanyat d’un videoclip realitzat per Elena Silvestre.

Aquest diumenge 11 de setembre tindrem l’ocasió de veure en directe la Sandra Monfort a la plaça de l’Església de Porrera, en el marc del Festival Terrer Priorat. A banda del concert, el preu de l’entrada també inclou un tast de vi del celler Alicia i Josep Viticultors (AJV).

1. El primer disc que et vas comprar.

Devia ser el de les Spice Girls o la Britney Spears, abans de fer-me Emo escoltava això i feia coreografies amb la meua germana. També m’encantava la Celine Dion i els Beatles

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Quan tenia 9 anys amb les actuacions del conservatori

3. El primer grup del que vas formar part.

XALUQ,va ser el meu projecte de final de carrera que es va convertir amb un grup actiu i van ser també els primers bolos que vaig començar a cobrar.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio o a les xarxes.

Doncs supose que alguna de Xaluq! Però no recorde quina

5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.

M’agradaria treballar amb James Blake, Tainy, Ruben Samama o Refree i molts més!

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Sandra Monfort.

Niño Reptil Ángel és el meu primer disc amb el que m’he donat a conèixer com a artista però Marala m’ha ajudat molt a impulsar-me.

7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Bizarre Love Triangle de New Order

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Bad Bunny “Un verano sin ti” jaja

9.  La darrera descoberta musical.

JUDELINE

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

John Exit

El Qüestionari: Lenand

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Pàtric Marin

Aquest dimecres 7 de setembre, el Jardí de la Casa Rull (Reus, 18.30 h, gratuït) acollirà la presentació dels grups que formaran part de la nova temporada del Reus Cultura Contemporània, la programació estable de música en viu de l’Associació Cultural Anima’t, amb el suport de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, que complementa la resta de propostes musicals i culturals de la capital del Baix Camp.

L’acte comptarà amb l’actuació de Lenand, duo de guitarra i veu format l’any 2021 pel flixanco Andreu Peral (Lo Gitano Blanc, La Mano del Marciano) i la sabadellenca Elena García (Pasión Áurea). Amb referents com Silvana Estrada, James Blake, Guitarricadelafuente, Los Piratas o Bob Dylan, l’Elena i l’Andreu han construït un imaginari musical en el què hi tenen cabuda l’indie, el pop, girs flamencs, tocs d’electrònica i crítica social.

El 29 d’abril de 2022 es va publicar “Tragedia”, primer single del duet, gravat a Aclam Records, Barcelona. La producció de la cançó va anar a càrrec de l’Andreu i l’Ismael Salces, que també en va fer la mescla, mentre que el master és d’Angel Medina. La foto de la portada és obra de l’artista visual flixanco Pàtric Marín. El single va sortir acompanyat d’un videoclip realitzat per l’estudi flixanco Lupini & Ratini Produccions Siderals. El 29 de juliol de 2022, van treure el segon single: “Desig”, gravat per Marc Ribera a Magneti Studio, Terrassa. La producció de la cançó és de Ferran Gisbert, la mescla d’Ismael Salces i Andrés F. Giraldo i el master d’Angel Medina. La fantàstica portada, torna a ser del gran Pàtric Marín.

Lenand arribaran a Reus com a semifinalistes de l’edició d’enguany del concurs Sona9, cosa que els portarà a oferir un concert de petit format als estudis d’Icat.

Lenand són la nova bomba flixanca; el nou projecte a tenir en compte!

1. El primer disc que us vareu comprar.

A (ANDREU): Ultrasónica – Los Piratas

2. La primera vegada que vareu pujar a un escenari.

E (ELENA): De més jove tenia pànic escènic, i en un viatge a l’aventura a Cambodja em vaig apuntar a un micro obert, viatjar sempre m’ha fet posar-me a prova i atrevir-me a fer el que vibra amb mi, una cop vaig fer això, sabia que no hi havia marxa enrere.

3. El primer grup del que vareu formar part.

E: Pasión Áurea

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

A: La rumba al camp

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Music: Silvana Estrada

Silvana Estrada

Productor: Marcel Bagés i David Soler

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Lenand.

Yo, tu meteorito

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Jodida però contenta – Buika

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

A: Qualsevol de Sufjan Stevens

Sufjan Stevens

9. La darrera descoberta musical.

E: Rusowsky

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

E: Andreu

El Qüestionari: Roba Estesa

Per Frederic Cervelló Rodes

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011 al Camp de Tarragona. Actualment està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Sandra Bracke i Eiden Sánchez (intèrprets en llengua de signes catalana), Laia Casanellas (guitarra espanyola, guitarra acústica, guitarró), Lidia Facerías (teclats i acordió), Clàudia Garcia-Albea (violí), Xerach Peñate (bateria), Gemma Polo (veus) i Anna Sardà (baix elèctric).

Rosa permanent (Halley Records, 2021) és el seu darrer disc, produït i enregistrat per Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest) a El MGTZM, Vic. Amb aquest treball, Roba Estesa reprenen el camí iniciat en l’ EP anterior, Dolors (Halley Records, 2020), que va suposar un canvi estètic i musical. A nivell estètic, van adoptar una nova imatge a través del collage, com a representació dels diversos gustos i maneres de fer de les integrants del grup. A nivell musical, aquesta evolució es va concretar en el pas del folk al pop; amb una clara intenció de fer dialogar l’electrònica i la sonoritat urbana amb la seva música i instruments tradicionals.

En la composició i arranjament de les cançons que conformen Rosa permanent, les membres del grup reconeixen influències molt diverses: Clara Peya, Billie Eilish, Coldplay, Doja Cat, Paul Simon, Vampire Weekend, Jorge Drexler, Las Migas, C. Tangana, Dua Lipa, Sufjan Stevens o Antònia Font; cosa que dóna fe de la varietat de sons i estils que hi trobem.

Les Roba Estesa, doncs, arriben avui al Festival Terrer Priorat en plena Gira Rosa Permanent 2022. Les podrem veure a partir de les 21 h a la Pista Poliesportiva de Les Eres, Capafonts. Una mica abans, a les 19 h, obrirà el concert la tarragonina Anna d’Ivori.


1. El primer disc que us vareu comprar.

Moltes de nosaltres coincidim amb La Oreja de Van Gogh.

2. La primera vegada que vareu pujar a un escenari.

Totes venim d’estudiar música des de ben petites, pel que entre audicions i concerts de les nostres escoles i conservatoris ja vam començar a trepitjar escenaris ben aviat. Ara bé, com a Ai, Carai! (posteriorment Roba Estesa) va ser el 2011.

3. El primer grup del que vareu formar part.

Ai, Carai! va ser el primer grup per moltes de nosaltres; de fet, algunes ni tan sols érem majors d’edat quan vam començar a trobar-nos per fer música juntes.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Doncs no ens en recordem gaire, però suposem que alguna de les del primer disc, com Viu, Les Criades o Una altra ronda.

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Amb el Rodrigo Cuevas ho vam intentar per aquest últim disc, però no va poder ser, així que ens hem quedat amb això una mica pendent.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Roba Estesa.

Creiem que pel públic Cant de lluita s’ha convertit en una mena d’himne i per nosaltres es tracta d’una cançó molt especial quan la cantem en directe, ja que sempre es crea un moment molt especial, així que segurament sense aquesta cançó els concerts no serien el mateix.

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Amb haver pogut versionar “Puedes contar conmigo” de La Oreja de Van Gogh ens donem per més que satisfetes!

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Escoltem molta música diferent en ruta, però les cançons pop de quan érem adolescents no fallen mai.

9. La darrera descoberta musical.

Colectivo Da Silva

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Doncs, com que ara mateix Roba Estesa és una barreja de pobles i ciutats direm LaSol. Us animem a descobrir-la!

El Qüestionari: TWIN

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Louise Sansom

TWIN és el projecte en solitari de la músic valenciana Ana López. El projecte neix de la necessitat de l’Ana de donar sortida a aquelles cançons que havia anat component en els darrers anys i que guardava en un calaix perquè no tenien cabuda en el repertori del seu anterior grup, els barcelonins Her Little Donkey. Unes cançons en les quals els sintetitzadors tenien una importància cabdal, fruit de l’interès creixent de l’Ana per la música electrònica més minimalista. Amb el confinament, l’Ana va trobar el temps necessari per donar forma a aquestes cançons. Va ensenyar les demos al seu cercle més íntim d’amistats i la van animar a tirar endavant el projecte.

Amb James Blake, Empress Of, Kelly Lee Owens i Billie Eilish com a referents, la proposta musical de TWIN es mou en les coordenades del pop electrònic. El single escollit per presentar al públic el projecte va ser “Benasque”, cançó que anava acompanyada d’un videoclip dirigit per Carles Pons Altamira i produït pel col·lectiu Òrbita.

L’abril del 2021 va sortir l’EP de debut de TWIN, de títol homònim, amb el segell barceloní Hidden Track Records. El disc, produït per l’Ana López i b1n0, duet electrònic format per Emili Bosch i Malcus Codolà, es va gravar a l’estudi que els b1n0 tenen a la Bisbal d’Empordà. La mescla del disc va anar a càrrec de Miquel Cuxart i el màster de Víctor Garcia. La fotografia i el disseny és de Carles Rodrigo. Les cançons del disc versen sobre les diferents formes d’estimar i perdonar i de la lluita contra els dimonis interiors.

L’11 de febrer de 2022 es va publicar un remix ballable de la cançó “Escapar”, inclosa en l’EP de TWIN, a càrrec de Dj Coco.

En directe, l’Ana es fa acompanyar de l’Adrià Serasols (Bofirax) als sintetitzadors i de Lluís Campos a la percussió.

1. El primer disc que et vas comprar.

Realment no ho recordo, potser seria algun dels Backstreet Boys o de Nirvana.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

El primer cop que vaig pujar a un escenari va ser per cantar amb el grup que tenia la meva germana gran.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Astall! Un grup de punk de València

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Benasque

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’encantaria poder treballar amb James Blake

Ara bé, aquí també tenim grans productors, així que també et diria que amb Alizzz o amb Aaron Rux.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria TWIN.

Qualsevol de James Blake o d’Empress Of

Empress Of

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Tu Calorro d’Estopa

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Depèn del moment, però els discos de Ferran Palau sempre són molt de carretera.

Foto: Louise Sansom

9. La darrera descoberta musical.

 BENEE

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Jo tinc dues ciutats, així que de Barcelona reivindico a Marta Knight i de València a Orxata Sound System

El Qüestionari: La Ludwig Band

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Desirée Gómez

La Ludwig Band és un grup d’Espolla (Alt Empordà) format per Gabriel Bosch, a la guitarra elèctrica, Quim Carandell, a la veu i guitarra acústica, Roger Cassola, a la bateria, Andreu Galofré, al baix, Pau Lanzetta, als teclats, i Lluc Valverde al clarinet, saxo i segones veus. L’Helena Ros i la Marta Torrella (Tarta Relena) solen acompanyar-los en algunes cançons.

Lo seu és un pop-rock, folk-rock de tota la vida. Sense grans pretensions ni modernors. “Música de revetlla i envelat”, que en diuen ells. Això si, molt ben tocat, amb excel·lents lletres i melodies, un gran directe i un frontman amb pintes de monitor d’esplai i sandàlies que, en un gir de guió, resulta ser magnètic. Deixem-ho dit ja només començar: La Ludwig Band és una de les nostres bandes preferides. N’estem enamorats!

A les evidents referències a Bob Dylan, Pau Riba i Sisa, els ludwigs en reconeixen d’altres, potser més sorprenents: ABBA, Power Burkas, Els Surfing Sirles i vàlius. De fet, es diu, que un dels seus propòsits inicials era ser una banda tribut a ABBA que es mogués en el circuit dels BBC (casaments, batejos i comunions)…

Però deixem la mitologia i anem als fets consumats. Els origens de la Ludwig els trobem en una banda formada per alguns dels futurs ludwigs quan anaven a l’insitut. Es feien dir Hostis Planta i tocaven les cançons del Quim Carandell. En acabar l’institut, la banda es va desfer i els seus membres es van disseminar en totes direccions. Anys després, l’estiu del 2017, El Quim i l’Andreu Galofré, avorrits a Espolla, van reprendre el projecte, els van sortir alguns bolos i van tornar a unir el grup. El Cuartelillo, una antiga caserna de la Guàrdia Civil, es va convertir en el seu camp base i van arranjar i perfeccionar les cançons del Quim. La resta és història.

El novembre de 2018 van publicar el seu primer EP: La Ludwig Band (autoeditat, 2018). L’amistat amb les Tarta Relena els va fer entrar en contacte amb el segell i associació cultural barcelonina The Indian Runners. Començava una col·laboració que continua fins als nostres dies.

El juny del 2020 van editar el seu primer llarga durada: Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020), enregistrat i mesclat per Andreu Galofré a El Cuartelillo Records i masteritzat per Pau Esteve a Locus Estudio. Com que la pandèmia no els va permetre girar el disc i tenien moltes cançons al sarró, van decidir enregistrar, tot seguit, el seu segon llarga durada: La mateixa sort (The Indian Runners, 2021). El disc es va publicar el juny del 2021 i de seguit es va guanyar els favors de la crítica i del públic. La mateixa sort, que segueix una temàtica i una sonoritat molt semblant al disc immediatament precedent, va ser enregistrat, mesclat i produït per Pau Esteve i Andreu Galofré al Locus Estudio, amb l’ajuda de Paolo Licari. La masterització va anar a càrrec de Ferran Conangla i el disseny i maquetació són de Louise Good, amb l’ajuda d’Arnau Seguí. La mateixa sort va rebre el Premi Enderrock 2022 de la crítica al millor disc de l’any.

Abans, el desembre de 2020, La Ludwig Band va publicar un disc de nadales, General Mitre & Camí de Natzaret (The Indian Runners, 2020), amb la col·laboració de les Tarta Relena i amb portada de la Margot Humbert.

El juny passat, es va donar a conèixer el primer dels quatre singles que està previst que els ludwigs publiquin aquest 2022: “Fins on t’arribi el braç” (The Indian Runners). La cançó, produïda per Quim Carandell, Pau Esteve i Andreu Galofré, és la banda sonora original del curtmetratge homònim de Robert Molist. “Fins on t’arribi el braç es va enregistrar i mesclar per Pau Esteve i Andreu Gaolfré al Locus Estudio. La portada és de Joana A. Abril.

1. El primer disc que us vau comprar.

No som grans compradors de discos. Mai hem tingut gaire afició a col·leccionar-los. De totes maneres, ara farà 4 anys, quan sortíem amb l’Andreu d’un concert del Pau Riba, vam anar corrents a comprar-nos el Dioptria doble en CD.

2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.

El primer concert (amb escenari) de La Ludwig va ser en un escenari enorme en una festa major de Vilablareix. Després van tocar Lágrimas de sangre. Llavors érem 4 a La Ludwig i l’escenari no se’ns acabava. No vam saber massa on posar-nos durant els 20 minutets que vam tocar.

3. El primer grup del qual vau formar part.

A l’institut vem fer un grup. És deia Hostis Planta i fèiem Rock vegetal. D’allà surten les primeres cançons. Algunes, com Marta, encara les arrosseguem avui dia.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Diria que Les Calderes d’en Pere Buteru en un programa del Sona9.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Quan ja ens coneguem tots els trucs entre nosaltres i ja no ens sorprenguem amb cap sortida improvisada, amb cap solo, amb cap línia o cap break que no hi era i de sobte hi és, pensarem amb qui anem a buscar les sorpreses.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria La Ludwig Band.

Curtains del bo de’n John Frusciante

7. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de què voldríeu fer-ne una versió.

El regetton es un camp molt fèrtil.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

L’altre dia vem escoltar la Núria Graham força estona i no ens en cansàvem

Foto Núria Graham: Albert Rué

9. La darrera descoberta musical.

Les Angeladorrrm, boníssimes!

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Els Bouzuki Dance Beta són un grup molt amic i veïns nostres de Bellvitge. Fan Pink Pink i rock sense rols. Boníssim!

El Qüestionari: Angeladorrrm

Per Frederic Cervelló Rodes

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és angeladorrrm-grup.jpg

Angeladorrrm és el projecte personal de la compositora, cantant i guitarrista vilassarenca Àngela Balcells. El nom d’aquest projecte, nascut el 2019, fa referència a l’inconscient i els somnis que poblen les cançons de l’Àngela. El 2021, Angeladorrrm es va convertir en banda amb la incorporació dels tarragonins Laura M, a la guitarra i segones veus, i Víctor Mazariegos (DEAR), al baix, i el mallorquí Joan Coll, a la bateria; totes tres companyes de l’Àngela a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Angeladorrrm és una banda de pop rabiós, amb cançons que es mouen entre la calma i la tempesta a cop de guitarra, lletres que reflecteixen els desitjos i les pors de la seva generació, i referències al shoegaze i el noise pop dels 90: Big Thief, Yo La Tengo, My Bloody Valentine, Rombo

El setembre del 2021, van resultar guanyadores de la Menció Erra Forta de la Mostra de Música Jove Desconnecta, premi atorgat pel segell i associació cultural The Indian Runners que pretén promoure la presència de bandes femenines als escenaris, independentment del seu estil musical. Guanyar aquest premi, les ha permès gravar dues cançons a Locus Studio (estudi habitual de La Ludwig Band): “No em cal” i “On anirà el cel”, produïdes per Albert Rams “Ret” (Mine!, Falciots Ninja, Alavedra), gravades i mesclades per Pau Esteve i Andreu Galofré, masteritzades per Víctor Garcia a Ultramarinos, i editades per The Indian Runners. “No em cal” es va publicar el 6 de maig del 2022 i “On anirà el cel”, ahir mateix, el 17 de juny; totes dues acompanyades dels seus respectius videoclips.

Angeladorrrm van preestrenar el passat 7 de maig a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FIM el seu EP de debut, Res dura gaire estona (The Indian Runners), que es publicarà a la tardor, i són una de les bandes que actuarà el pròxim 16 de juliol a la primera edició postpandèmica del Festival Pingüí (Flix).

  1. El primer disc que us vau comprar.
  • Àngela: Demanats per Nadal: Gratand’on Gratand’off (2001) / Britney Spears – Britney (2001) / Avril Lavigne – Let Go (2002).
  • Laura: El “…Baby one more time” de la Britney. Immediatament després vaig tenir “Conspiracy of One” de The Offspring i aquí estem.
  • Víctor: El “Meteora” de Linkin Park (2004)
  • Joan: American Idiot de Green Day (2004)
  1. La primera vegada que vau pujar a un escenari.
  • Àngela: 17 novembre 2018
  • Laura: Al 2009
  • Víctor: Amb el meu primer grup fent versions de Blink 182 al típic festival de l’escola.
  • Joan: 2008, a les festes del barri.
  1. El primer grup del qual vau formar part.
  • Àngela: Grup de reforç
  • Laura: Ghostly Child
  • Víctor: Destroy to Enjoy
  • Joan: Quitxalla
  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio o a les xarxes.
  • No vull, no puc, no sé

https://angeladorrrm.bandcamp.com/

  1. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Estem molt contentes actualment de treballar amb l’Albert Rams (Alavedra, Falciots Ninja, Mine!) de cara al nostre primer EP, amb l’ajuda del Pau i l’Andreu de Locus Studio i ja és tot un plaer!

  1. La cançó o disc sense la qual no existiria Angeladorrrm.
  • Next Thing – Frankie Cosmos
  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de què voldríeu fer-ne una versió.
  • Àngela: A Tooth for an Eye – The Knife
  • Laura: Get into it (Yuh) – Doja Cat
  • Víctor: “Chelsea Smile” de Bring Me The Horizon?
  • Joan: Alguna cançó del Teuma Thug o del Mac Miller
  1. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.
  • Àngela: songs – Adrianne Lenker
  • Laura: Qualsevol de Men I Trust, o el “What’s your Pleasure?” de la Jesse Ware.
  • Víctor: “Salsa Agredolça” de Da Souza
  • Joan: An Awesome Wave de Alt J
  1. La darrera descoberta musical.
  • Àngela: Porridge Radio
  • Laura: Anna Roxanne
  • Víctor: Wet Leg
  • Joan: Sunni Colón
  1. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.
  • Àngela: Marc Hernández i Violeta Tello Grau
  • Laura: Pablo Vidal
  • Víctor: Harrison Ford Fiesta
  • Joan: No els hi cal reivindicació, però Da Souza ❤

El Qüestionari: Algo

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Susana Godoy i María Carbonell

Algo és el projecte compartit de dos músics i amics valencians: Alberto Montero i Gonzalo Fuster (El Ser Humano, Gran Camino). Algo és, també, el títol del seu primer disc, publicat el passat 27 de maig per No Aloha Records, el petit segell independent, amb seu a Pratdip, que comanda l’amic i col·laborador d’aquesta revista, Jordi Ximeno (Islandia Nunca Quema), juntament amb Discos Belamarh, en una edició de 300 còpies en vinil. Un disc de pop d’autor, atemporal i intimista, amb arranjaments orquestrals, que ens fa pensar en The Beatles, Vainica Doble, Battiato, Lucio Battisti o Nino Bravo.

El pròxim 10 de juny, Montero i Fuster presentaran el disc a la Sala Russafa de València, acompanyats per una banda formada per Xema Fuertes (bateria), Amadeo Moscardó (piano) i David Campillos (baix).

1. El primer disco que os comprasteis.

 Gonzalo Fuster (GF): Bob Dylan – Blood on the tracks, en Oldies siendo un preadolescente!

           

Alberto Montero (AM): Creo que fue “Roxette Look Sharp!”, en una desaparecida tienda de discos de mi pueblo llamada Discos Rama.

2. La primera vez que subisteis a un escenario.

 GF: 1993?

AM: En el año 2000, puede que fuera noviembre, en el Casino de la Gerencia del Puerto de Sagunto.

3. El primer grupo en el que tocasteis.

GF: Motherless, grupo del instituto!

AM: Shake, con el que saqué dos discos en Greyhead Records antes de empezar en solitario.

4. La primera canción vuestra que sonó en la radio o en redes sociales.

GF: No recuerdo…

AM: Gon no escucha la radio ni cuándo salen sus canciones, jajaja. En mi caso, creo que fue The Horizon, en Islas de Robinson de Radio 3. En redes sociales, habrá sido alguna de Shake en Myspace.

5. El músico o productor con el que os gustaría trabajar.
       

GF: Tom Ze

Tom Zé

AM: Román Gil y Xavi Muñoz.

6. La canción o disco sin la cual no existiría Algo.


GF: Los Beatles!!! Disco… pues cualquiera de ellos, Vainica Doble

AM: “Heliotropo”, de Vainica Doble. Fue el disco que me hizo engancharme a las Vainicas, y sin haberme enganchado a ellas no hubiera participado en los Guru Zakun Kinkones, y sin tocar en los Kinkones no hubiera entablado la relación de amistad y musical que tengo con Gon.

7. La canción de un estilo muy diferente al vuestro que os gustaría versionar.

GF: La vamos a hacer, “Pensieri e Parole” de Battisti y Vainica Doble, aunque no sé si es de un estilo muy diferente…. Si tuviera que decir una alternativa a esto, pues… Kanye West

AM: Pues venga.

8. El disco que hace más agradables las horas en la carretera.

 GF: Pau Riba: Dioptria

AM: “The Queen is Dead” de The Smiths

9. El último descubrimiento musical.

GF: Sessa, mmmmm

AM: Daniel Rossen, ufffff

10. Un grupo o solista a reivindicar de vuestro pueblo o ciudad.

 GF: Solo uno??? Naima, Samuel Reina

AM: Fernando Junquera AKA Negro