El Qüestionari: Ariox

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 21 de maig de 2021]

Foto: Marta Buil

Ariox és l’alter ego musical de la jove cardedeuenca Ariadna Casas. El seu projecte va neixer una tarda de finals de març de 2020, en ple confinament per la Covid-19. Tot trastejant programes d’edició musical, va acabar gravant el seu EP de debut, Venir fins aquí (autoeditat), que la va convertir en una celebritat entre el públic més jove.

La seva és una proposta en què es donen la mà l’autotune, la melanconia, cert costumisme, la música urbana i l’indie pop, tot amb un segell lo fi casolà. Ella ho anomena “pop d’escriptori”.

Enguany, l’Ariox ha editat el seu segon EP, Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina (Luup Records), produït pel també carededeuenc Massaviu; ha participat en el primer disc infantil de música urbana, Animalari urbà (Luup Records), a cura de The Tyets, i, aquest mes de juliol, ha publicat el single “L’estiu amb tu” amb Galgo Lento.

El divendres 23 de juliol la podrem veure a Barberà de la Conca, en el marc d’una nova edició de Nit 5.1, la festa d’estiu de La Conca 5.1.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un divendres quan sortia de l’escola vam anar al Fnac amb la meva àvia i em vaig comprar el meu primer disc; Atletes, baixin de l’escenari de Manel.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Vaig aprendre a tocar el piano, però no ho feia gaire bé i mira que la professora em deia que tenia dits de pianista.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Abans d’iniciar el projecte Ariox només puc dir que vaig formar part al grup que teníem les cosines pels dinars familiars.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

L’estiu del 2019 vaig pujar a cantar dalt d’un escenari per primer cop amb un amic.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Crec que va ser “Dies D’estiu” i clarament era estiu!

6. El lloc més especial on has tocat.

L’espai Boca Nord de Barcelona. Petit i amb bona companyia.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’encanta treballar amb en Biel! Però si puc posar-me a demanar, m’agradaria treballar amb en Pau Vallvè.

Foto: Ariadna Brunet

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena musical del Baix Montseny és bonica, envoltada d’artistes molt guais com Massaviu, Moli, Pau Roget, Noxtorn…

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Si estuviésemos juntos” de Bad Bunny.

10. Si ens agrada Ariox, també ens hauria d’agradar…

Paunezzz, Socunbohemi, Maio, Vennus, Xicu.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els macos de FigaFlawas!

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Doncs no hi he tocat mai i em moro de ganes de tocar-hi el dia 23 de juliol a Laconca 5.1, esteu totes convidades!

Ja escalfa motors el FITT 2021!

«Un embull com aquest només té
una sortida: que vosaltres mateixos
rumieu de seguida com podem
ajudar una persona bona
perquè dugui a bon fi les seves
bones obres. Busca, públic
amable, un final tu mateix.
Hi ha d’haver un bon final! Hi ha de ser, hi ha de ser!»

Bertolt Brecht: La bona persona de Sezuan

Ja fa dies que arriben bones notíces al voltant del teatre tarragoní i és que el Festival Intenacional de Teatre de Tarragona ha començat a escalfar motors i sentir aquestes bones noves ens exciten, ens animen i ens mobilitzen com cap altra cosa.

I sí, tenim ganes de FITT! Ganes de veure bon teatre, de parlar a la fresca sobre art, dramatúrgia i saber fer, d’obrir els ulls a propostes innovadores i sobre tot riure i emocionar-se en aquests temps convulsos.

Deia en Joan Brossa “I si tot comença per acabar, / tot acaba per començar de nou”. Us deixem una galeria fotogràfica del passat i acabat FITT 2020 -existàs, per cert- i anar obrint boca al nou festival que ja truca a les nostres portes.

Si voleu més informació sobre el Festival: http://www.fitt.cat/fitt2021/

Fotografies i text: Laura Rodríguez · @castafioredixit

El Qüestionari: JOINA

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 26 de maig de 2021]

JOINA és el projecte musical de l’empordanesa Joina Canyet. Formada en piano clàssic a l’ESMUC, la JOINA va començar a compondre les seves pròpies cançons l’estiu del 2017, en una estada a París, molt influenciada per la rapera francesa Keny Arkana.

El seu estil és una barreja de pop, funk, jazz, flamenc, música clàssica, amb bases d’electrònica i urbana i una presència destacada del piano. El novembre del 2018 va publicar el seu disc de debut, Companyes (autoeditat), amb el que va resultar finalista del concurs Sona 9 del 2019, enduent-se el Premi Joventut. Enguany ha editat el seu segon treball, Òrbita 9.18 (Segell Microscopi, 2021).

El dissabte 17 de juliol podrem veure-la en directe a Altafulla en el marc d’una nova edició del festival Altacústic amb una banda d’acompanyament formada per Kevin Díaz als teclats i sintetitzadors, Abril Saurí a la bateria i PAD i Sebastià Gris a la guitarra elèctrica.

1. El primer disc que et vas comprar.

Fent Camí, Els esquirols.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Koalanú, amb els col·legues del poble.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Quan tenia 6 anys, amb l’escola de música vam fer un concert al Castell de Sant Ferran de Figueres. Vaig obrir el festival amb un ragtime. La meva mare sempre diu que no oblidarà la meva cara d’il·lusió. Diu: “allà vaig veure que t’agradava l’escenari jaja”.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“El món és seu” (Companyes).

6. El lloc més especial on has tocat.

El castell de Montjuïc de Barcelona.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Maria Arnal.

Foto: Helena Blanch

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

El rap en català.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Carinhoso”, Pixinguinha.

10. Si ens agrada Joina, també ens hauria d’agradar….

Noname.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Sandra Montfort.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Camp de Mart, el 28.08.20.

El Qüestionari: La nena Samsó

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 15 de juny de 2021]

La nena Samsó és un grup format per la poeta, cantant i actriu menorquina Enka Alonso i els catalans Marc Alongina, a la guitarra, i José Valera, a la bateria, ambdós membres de Les Atxes. Amb referents com PJ Harvey, Nick Cave o Aldous Harding, la sonoritat de la banda oscil·la entre el folk, la psicodèlia i el garatge.

A finals del 2019 van debutar amb l’EP Forat, cordill, la lluna i mil mamuts (El Mamut Traçut), encara sense Valera a la formació i amb un so més proper al pop lo-fi amb tocs electrònics. El disc, que el van gravar a casa seva, s’inspirava en el poemari de l’Enka Avui i set anys més.

Enguany, La nena Samsó ha publicat el seu primer llarga durada, Gana ferotge (El Mamut Traçut / Hidden Track Records), enregistrat per Bernat Sánchez a La Palmera Estudio.

El passat dissabte 3 de juliol, l’Enka, el Marc i el José van presentar aquest disc a l’Espluga de Francolí, en el marc del festival Riubombori, organitzat pels companys de l’Associació La Cultural Jordi Francolí.

1. El primer disc que us vau comprar.

Marc: Uns CDs col·leccionables al quiosc que es deien Los grandes del rock o alguna cosa així.

Jose: Le’ts dance de David Bowie.

Enka: These days de Bon Jovi.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Marc: La flauta al col·le. Tocàvem “Dónde vas Alfonso XXI” en bucle.

Jose: Un casio pt1al que un dia em vaig adonar que li havien crescut les octaves.

Enka: Suposo que la flauta dolça a l’escola, com tothom, jaja. Però seriosament, el piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Marc: Una banda amb companys de classe, però no teníem ni nom. Anàvem a uns bucs d’assaig que hi havia just a sobre del Razzmatazz. Crec que ara són lofts de luxe.

Jose: A mitjans dels 90’s tocava la bateria amb Normando bulla.

Enka: La nena Samsó.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Marc: Al Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó. Acompanyava amb la guitarra a un amic de l’institut.

Jose: Crec que a la festa de fi de curs al BUP.

Enka: Just abans d’estrenar-nos en directe amb La nena Samsó vaig participar en un cabaret que es deia Sous le François la plage, al Teatre Almería de Barcelona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Marc: No recordo quina exactament, però una del primer disc de Les Atxes. Va sonar al Capitán Demo, de Ràdio 3.

Jose: “Incendi”, amb el grup barceloní Les Atxes.

Enka: “Jocs de nit”, de La nena Samsó.

https://lesatxes.bandcamp.com/track/incendi

6. El lloc més especial on heu tocat.

Marc: Al Kunstpavillon de Munich, amb els Megahaare. És un sol espai molt gran amb una volta enorme, i vam posar unes projeccions brutals.

Jose: Al festival BAM de Barcelona, amb Normando bulla.

Enka: Al castell de Sant Antoni de Fornells (Menorca).

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Marc: Amb qualsevol company del segell El mamut traçut.

Jose: No ho he pensat mai, suposo que no en tinc cap de predilecte. Ja gaudeixo de la química que es dóna entre els amics amb qui participo.

Enka: PJ Harvey, Angel Olsen, Sharon Van Etten, Maria Arnal, Don The Tiger, El niño de Elche, Raül Refree, El guincho… n’hi ha tants que m’agraden!

Foto Maria Arnal: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Marc: Indie pop electrònic ens ho han dit força, ens ha quedat una mica del primer EP.

Jose: Diria que Indie pop.

Enka: La veritat és que ens han posat etiquetes molt diverses, però en general ens etiqueten com a indie pop-rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Marc: “Voices”, de Russ Ballard.

Jose: Potser “Amor gitano” de la Lupe.

Enka: “La vie en rose” d’Edith Piaf.

10. Si ens agrada La nena Samsó, també ens hauria d’agradar….

Marc: Els Exploded View relaxant-se a l’ombra a una caleta.

Jose: Grups amb tall i caràcter propi, seduïts per les combinacions sonores i la post poesia.

Enka: Em costa molt trobar similituds clares amb altres bandes, igual que em costa posar una etiqueta al que som, musicalment parlant. Només puc dir-te que escolto estils de música molt diferents i m’alimento de tots ells.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Marc: Don Simón y Telefunken. Vaig veure un directe on anaven disfressats d’angelets, i vaig flipar.

Jose: No en conec cap.

Enka: Em sap greu, però no en conec cap.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Marc: Aquest juliol al Festival Riubombori és la primera vegada.

Jose: Fa 4 anys a una festa privada d’una masia de Reus.

Enka: Per mi també serà la primera vegada.

La nena Samsó al Riubombori 2021

El Qüestionari: Alba Morena

Per Frederic Cervelló Rodes

Aquest diumenge 27 de juny, la jove cantant, compositora i productora salouenca Alba Morena presentarà el seu disc de debut, Las dos edades (Morena Records, 2021), al Molí de Cèsar Martinell – Oficina de Turisme d’Ulldecona, en el marc del nou cicle de concerts Secrets JMEP, que complementa les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat.

La proposta musical de l’Alba beu de l’electrònica i la música urbana, amb tocs de música clàssica i inspiració en el flamenc i gèneres alternatius.

1. El primer disc que et vas comprar.

Jo no he comprat mai un disc, sóc de la generació Z.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Vaig aprendre a tocar el violí amb set anys a l’Escola Municipal de Salou i em vaig graduar en el grau professional al Conservatori de Vila-seca.

També vaig fer uns pocs anys de piano quan era petita i cinc anys de cant líric i dos anys de viola al grau professional.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Vam fer un grup amb amics de Salou quan jo tenia 15 anys. M’enrecordo que quedàvem tots els dilluns i fèiem versions de tots els estils.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Uff era molt petita, jo diria que amb 4-5 anys en una coral. Igualment la primera audició que recordo era una de violí amb 7 anys d’una cançó que es deia l’aranya, crec.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La meva cançó “11” en un programa universitari dedicat a la salut mental.

6. El lloc més especial on has tocat.

En tots els llocs on toques acabes connectant d’una manera o una altra, però igual el primer lloc que em vindria al cap és la subhasta del estany.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Thom Yorke, Björk, Arca, Rosalía… si esteu llegint això, si us plau, contacteu-me.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Tota escena que es pugui sentir identificada amb “mediterranean screamings with classical flamenco jazz electronic knowladges and sad vibes”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“La Cama de Piedra” de Lila Downs (La amo).

10. Si ens agrada Alba Morena, també ens hauria d’agradar…

Des de Mahler a J balvin.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Lluís Volts (Lluís Martínez) és dels músics que he tingut la sort de conèixer amb una sensibilitat molt única tant com a intèrpret com a compositor.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El passat març amb Blue Velvet feat. Perico Sambeat a l’Auditori de Tortosa!

Podeu escoltar l’Alba Morena a:

El Qüestionari: Gebre.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 12 de maig de 2021]

Foto: Ferran Reyes

Gebre és el nou projecte musical del flixanco Aleix Ferrús (Palament, Pigmeo, Festival Pingüí, Monstres de l’Ebre), una banda de power pop amb reminiscències de The Lemonheads, Teenage Fanclub, Weezer o Matthew Sweet. L’acompanyen en aquest viatge als noranta, l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier, Valentí), a la guitarra elèctrica i cors, en Dani Cervera (Dj. a Kimberly i Clark), al baix i cors, i en Llorenç Coca (Mareta Bufona) a la bateria.

Van debutar el febrer del 2019 amb l’EP Marçà-Falset (The Indian Runners, Bones Festes), gravat a Caballo Grande Estudios amb Cristian Pallejà i Ferran Resines i masteritzat per l’Alex Ferrer a The Groove. Les bateries les va gravar en Pol Serrahima (vàlius). La fotografia de portada era un disseny de la Muntsa Casas a partir d’una fotografia de la Blanca Viñas. El títol de la cançó que donava nom al disc era una picada d’ullet a tots els que algun cop han sofert el trajecte Barcelona – Flix en tren. L’EP es va presentar oficialment el 22 de febrer del 2019 a la sala Vol (Barcelona).

Enguany, Gebre ha publicat el seu primer llarga durada, Riu Amunt (The Indian Runners, 2021), enregistrat també a Caballo Grande Estudios i masteritzat a The Groove amb el mateix equip. Aquest cop el títol del disc és un homenatge al també flixanco Xarim Aresté, amic i referent de l’Aleix. La portada és un disseny de l’Andreu Gallart a partir d’una fotografia del fons documental de Joan Cuxart, avi de l’Adrià Gonzàlez, gestionat per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. El single de presentació del disc, “Desapareix”, compta amb un lyric vídeo realitzat per la productora flixanca Lupini & Ratini Produccions Siderals.

L’estrena oficial de Riu Amunt va tenir lloc el passat 8 de maig en el marc de la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que us vau comprar.

ALEIX:El de Máquina total 8, aquell que sortia un presoner de Guantánamo calb en bigot.

ADRIÀ: Máquina Total 3.

LLORENÇ: En van ser 5 o 6 de cop, amb els diners del meu 13è aniversari. En recordo el VS de Pearl Jam, l’Angel Dust dels Faith no More i l’Out of Exile dels Audioslave.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

ALEIX: Lo piano a l’escola de Música de Flix.

ADRIÀ: La flauta a l’escola.

LLORENÇ: La bateria

3. El primer grup del qual vau formar part.

ALEIX: Un power trio grunge en dos amics de Flix, Bubi i Rolan.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions, no més de 4 cançons, repetidament. No teníem nom.

LLORENÇ: Ens dèiem Plan B, crec que deuria tenir uns 11 anys. Tocàvem “Basket Case” dels Green Day, “Llamando a la Tierra” dels M-Clan, el “Blue Bossa”, “l’Il Feel Good” del James Brown… I poca cosa més!

4. El primer cop que vau actuar en directe.

ALEIX: Al terrat d’un Sant Joan tocant l’ukelele i amb Genís Bagés al cajón. Recordo que vam versionar ‘Some Candy Talking’ dels ‘The Jesus and Mary Chain’.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions no més de 4 cançons, repetidament.  No teníem nom.

LLORENÇ: Al pati de l’institut en una festa de final de curs.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

ALEIX: Marçà-Falset de l’EP que precedeix ‘Riu amunt’.

ADRIÀ: La versió de la maqueta de “La Pana T’escau” de l’Ana és un koala, el 2005.

LLORENÇSóc massa bona persona, dels Mareta Bufona.

https://theindianrunners.bandcamp.com/album/mar-falset

6. El lloc més especial on heu tocat.

ALEIX: Al concert de Festa Major de Flix. Sempre és molt màgic tocar a casa meua. 

ADRIÀ: A la presó de Lledoners amb Samitier en un cicle de concerts pels volts de 2011.

LLORENÇ:Al bar Melody de Vilanova i la Geltrú amb una banda tribut a Nirvana, no pel lloc en sí, que també, ja que és com una segona casa per mi, sinó per l’emoció de tocar-hi amb músics als que admiro i m’estimo moltíssim i tot l’ambient i energia que s’hi va crear durant el concert.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

ALEIX:Amb Jeff Tweedy de Wilco.

ADRIÀ: Amb Brian Eno.

LLORENÇ: Ara que els Biscuit s’han especialitzat en fer de backing band, seria xulo fer uns temes amb aromes de Matthew Sweet amb ells.

Biscuit.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

ALEIX: Suposo que l’indi en català.

ADRIÀ: Música independent feta en català.

LLORENÇ: Potser la escena indie/pop catalana, però és una etiqueta tan àmplia i poc concreta que tampoc et defineix ni et delimita massa, però lo bo i per lo dolent. 

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

ALEIX: Intergalactic dels Beastie Boys.

ADRIÀ: Potser Wuthering Heights de la Kate Bush.

LLORENÇ: No vull aplanar el llom del Gitano de Balaguer.

10. Si ens agrada Gebre, també ens hauria d’agradar….

TOTS: Mareta Bufona, vàlius, Súper Gegant, Copa Lotus o Senior i el cor brutal.

Mareta Bufona.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

ALEIX:Xarim Aresté, amic i referent.

ADRIÀ: Els Pets.

LLORENÇ: Crim.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

TOTS: El 8 de maig a la FiM de Vila-seca. Un festival que ens va encantar i que segur que els propers anys creixerà moltíssim.

Foto: FiM.

El Qüestionari: Cine Nuria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 4 de maig de 2021]

Foto: Mireia Farran.

Cine Nuria és un duet de Mataró format per Fernando Herrero (exmembre dels enyorats Twin Drama) a la guitarra i  veu, i Leo Rey a la veu i piano. La seva proposta musical mescla el pop lo-fi i l’electrònica. El grup va publicar el seu primer EP, de títol homònim, el 2017, amb el segell Aiguamoll Records i amb la Laura Bellostas a la veu. El 2019 es va editar el seu segon EP, Otro Futuro (Aiguamoll Records, Hidden Track Records), ja amb la formació actual. El disc, amb un major protagonisme dels sintetitzadors, es va gravar a Spring Studios i Tiny Room i va ser produït pel Fernando i la Leo.

Aquest mes de març ha vist la llum el seu tercer EP, Año Luz (Microscopi, 2021), gestat a casa seva durant el confinament i produït per Carlos René (Axolotes Mexicanos, Confeti de Odio, La Bien Querida). El disc es va presentar oficialment el 9 d’abril a la Sala Clap de Mataró.

El passat 8 de maig Cine Nuria van actuar a la Fira de Música Emergent i Familiar de Via-seca – FiM. Nosaltres vam aprofitar l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en Fernando Herrero.

1. El primer disc que et vas comprar.

Bob Marley (Legend).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Flauta (nivell cole).

3. El primer grup del qual vas formar part.

Mr.Hankey.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Premià de Mar (Festival-in).

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Aviat.

https://aiguamollrecords.bandcamp.com/track/aviat

6.  El lloc més especial on heu tocat.

Plaça Santa Anna (Les Santes 2019).

7.  El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Alizzz.

8.  L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Dream pop.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

La carretera – Julio Iglesias.

10. Si ens agrada Cine Nuria, també ens hauria d’agradar….

Black Marble.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

VLIVM, un grup de Tortosa, molt bons.

https://vlivm.bandcamp.com/album/the-new-record-by-vlivm

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Vaig anar amb un altre grup a Flix (Festival Pingüí), gent encantadora! Crec que l’organitzador toca amb un grup que es diu Gebre i coincidim al FiM de Vila-seca, tant de bo els pugui veure.

Foto Twin Drama: Jordi Ximeno

Fira Litterarum 2021 – Móra d’Ebre

Els dies 28, 29 i 30 de juny, els carrers i places de Móra d’Ebre es van tornar a omplir de literatura amb el retorn en format presencial de la fira d’espectacles literaris Litterarum, acompanyada de la gran carpa de la Fira del Llibre Ebrenc. Enguany, sota la nova direcció de Gemma Sastre, vam tenir l’oportunitat de gaudir en persona d’alguns dels espectacles que vam haver de veure en format virtual en l’edició de 2020, com son el “Memorial de Setmana Santa” de Blai Bonet, interpretat en un extraordinari treball de Toni Gomila, la magnífica veu de Patrícia Caicedo amb Collirem els estels, a partir de textos de Carles Duarte, l’expressivitat facial i gestual de l’actriu i narradora Jordina Biosca que ens va portar Una estrella que no ha vist mai ningú abans i el tancament amb Pili Cugat i Carlos Lupprian, que van musicar al Rector de Vallfogona.

Però hi van passar altres noms, com el de Cris Juanico, que ens va portar un trosset de Menorca amb Salpols, el seu últim treball o Mirna Vilasís i Xavi Múrcia amb A dues veus i mil paraules.

A la vora del riu, Josep Pedrals i Laura Pau ens van portar El Mèdium i al Teatre La Llanterna, Pau Ferran, Bàrbara Roig, Mariona Quadrada i Álvaro Canelo, Produccions de Lo Nostro, van cuinar, van musicar, van recitar i van ballar el Poema inacabat de Gabriel Ferrater. Un espectacle que ens va meravellar, com tots els que va captar la nostra mirada.

En les presentacions de llibres vam poder veure a Mònica Sales, Gessamí Caramés o Miquel Bort entre d’altres i també van comptar amb la presència de Laia Viñas i Pol Guasch en la taula “La diversitat en la literatura”. Com diu l’exposició Espills de l’Associació Lo Rascle: “Com en un espill, els textos literaris es reflecteixen amb les imatges.”

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

El Qüestionari: Celistia

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Valentina Jiménez

Després de mesos confinats a casa per l’eclosió de la CÒVID-19, Paulo Angulo González (The Transistor Arkestra), David Cobo Gómez (Harrison Ford Fiesta) i Pablo Vidal Valera (Lecirke, The Transistor Arkestra, Harrison Ford Fiesta), músics de coneguda trajectòria en l’escena musical tarragonina, es van reunir en un estudi de gravació per tocar i airejar-se. Naixia Celistia, banda de psicodèlia i pop del segle XX, amb influències de Pram, Pink Floyd, The Doors o El Petit de Cal Eril, a la qual s’unirien, uns mesos després, el baixista Ivan Rita Sánchez (Hexed Crows) i el bateria Jose Manuel Ruiz Esteve (Slowflames).

Quatre són les cançons que hem pogut escoltar, fins avui dia, de Celistia, distribuïdes en dos singles dobles: “Flores Sin Jardín” / “El Mar”, publicat l’11 de gener del 2021, i “El Ocaso” / “La Mañana”, publicat el 21 d’abril de 2021. Totes les cançons han estat gravades i mesclades per Pablo Vidal i produïdes per Celistia a La Sonora Estudios durant la desescalada de la CÒVID-19. La masterització ha anat a càrrec de Miguel Tadeo a Javhastudios i el disseny de les portades dels singles és obra de David Cobo. Arantxa ha escrit la lletra de diverses cançons.

Tot i que van prendre part del programa de Televisión Española Un País Para Escuharlo dedicat a l’escena musical de Barcelona i Tarragona, emès el 19 de febrer de 2021, en el qual van interpretar “Flores Sin Jardín” en el marc incomparable del Claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, Celistia va debutar en directe el dissabte 8 de maig a la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca (FiM).

El 12 de juny tindrem una nova oportunitat per veure en directe aquesta superbanda al Jardí de la Casa Rull, dins el cicle Reus Cultura Contemporània.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en David Cobo, veu de Celistia.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc va ser un cassette al pryca de les Gavarres de Siniestro Total, Cuando se come aquí.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

3. El primer grup de què vas formar part.

The Jetsons.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb els Jetsons al Cau.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La primera meva, “Tu canción”, de Mega Purple Sex Toy Kit, i de Celistia “Flores sin jardín”.

https://roctopusrecords.bandcamp.com/track/tu-canci-n

6. El lloc més especial on has tocat.

A Escornalbou.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Amb el Pablo sempre!

Pablo Vidal. Foto: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie?

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Golden Brown” dels Stranglers.

10. Si ens agrada Celistia, també ens hauria d’agradar…

Uf, tantes coses… va, però si hem de dir un… Pram.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Foto: Luis Pérez Contreras

El Qüestionari: Ariana Abecasis

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 19 d’abril del 2021]

Foto: Maragda Farràs

L’Ariana Abecasis és una pianista, cantant i compositora de la Seu d’Urgell. De formació clàssica (va estudiar piano a l’Esmuc), el seu món va trontollar quan va descobrir Bon Iver. L’epifania va fer que comencés a compondre i que publiqués, l’octubre de 2015, el seu disc de debut, Philosophades (autoeditat). En la gestació del disc va comptar amb l’ajut d’altres exestudiants de l’Esmuc, com Joan Borràs (Oques Grasses), amb qui manté una intensa relació professional, o el baterista Aleix Bou (The Gramophone Allstars Big Band, Núria Graham, Mazoni). La producció va anar a càrrec de Joan Borràs i l’Ariana, la mescla de Jordi Mora i el mastering d’Yves Roussel.

Després d’una estada a Londres, on va estudiar producció musical, i de desaparèixer temporalment de l’escena musical, l’Ariana es va replantejar el seu projecte obrint-se a nous sons com l’electrònica, el latin o el trap. Fruit d’aquest procés és el seu nou disc, Adiós, no es para siempre (Luup Records), publicat enguany. El disc es va gravar a El Magatzem (Vic) i va ser produït de nou per Joan Borràs. El mastering va recaure en Joe Laporta i Randy Merrill.

Adiós, no es para siempre es va presentar a casa nostra el passat 8 de maig a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que et vas comprar.

La Oreja de Van GoghLo que te conté mientras te hacías la dormida.

EstopaEstopa.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

OMG! Un de heavy metal del poble. No recordo el nom… 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Als 7/8 anys? Mentres estudiava piano fèiem concerts a SANT Domènech, a la Seu.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Bonic.

https://arianaabecasis.bandcamp.com/track/bonic

6. El lloc més especial on has tocat.

A Siurana, a dalt d’un penya-segat mentre sortia el sol i al mig d’un bosc.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Molts! 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena de la música Urbana, si és que la música urbana té una escena.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

The Ministry of Defense – PJ Harvey.

10. Si ens agrada Ariana Abecasis, també ens hauria d’agradar…

La música clàssica, la música experimental, el pop, cantautors de tot tipus, i l’art en general.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No recordo quan va ser el primer, fa anys, al cicle jaVeus.

Foto: Laureta Rodríguez.