El Qüestionari: Genís Bagés

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 30 de juliol de 2021]

Foto: Ireneu Visa

En les darreres setmanes us hem presentat diversos projectes que s’han cuinat durant el confinament del 2020 a causa de l’eclosió de la COVID-19 (Ariox, Ven’nus, Onniria…). Un altre exemple d’aquest fenomen el trobem en el músic flixanco Genís Bagés, baterista de Renaldo & Clara i La Mano del Marciano.

Haver de passar molta estona tot sol amb el seu instrument, sense poder tocar amb més gent, va portar a Genís a investigar tots els recursos que la bateria i l’electrònica li podien oferir per expressar-se. Aquesta recerca va fructiferar en el seu primer treball en solitari, l’EP Infinite Scroll (autoeditat), publicat el 19 de març de 2021, un any després de l’inici de la pandèmia. Un disc, produït per Marcel Bagés i David Soler i enregistrat, mesclat i masteritzat a Aclam Records per Ismael Salces, en el que el ritme és el protagonista. Genís s’ajuda de diversos dispositius electrònics (loops, pads de percussió, teclats…) i de samplejats (Frank Sinatra, Chet Baker, Núria Feliu, C. Tangana, El Niño de Elche) per bastir les quatre cançons que conformen el treball. En la darrera, “Follow Me”, Genís s’atreveix a rapejar.

El títol del disc fa referència al flux continu de la interfície scroll infinit, una tècnica de disseny web que permet crear continguts abans que l’usuari arribi a exhaurir-los, entrant d’aquesta manera en un bucle infinit. I és que Genís veu una connexió molt forta entre la sensació cíclica que generen certs patrons rítmics i sonoritats amb l’addicció als dispositius mòbils. El disc està influït musicalment per bateristes que s’han ajudat d’instruments tecnològics per desenvolupar els seus projectes en solitari (Deantoni Parks, Louis Cole, Ian Chang, Eli Keszler) i altres músics com Daniel Lanois o Chris Hunt. Intel·lectualment, el disc beu de pensadores com Ingrid Guardiola o Marina Garcés.

La proposta musical de Genís Bagés, doncs, format en jazz a l’ESMUC, es basa en la recerca de sonoritats que s’amaren de l’element més primitiu de la música: el ritme. Un ritme que s’ajuda de dispositius electrònics per bastir el seu món sonor.  

Genís va tenir l’oportunitat de presentar en directe Infinite Scroll a la darrera edició del festival Eufònic (agost 2021).

1. El primer disc que et vas comprar.

Una semana en el motor de un autobús (Los Planetas).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La pilota de futbol.

3. El primer grup del que vas formar part.

Els Burillers (pop infantil).

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Plaça del Mercat de Flix amb “Els Burillers”, l’any 1997 aproximadament.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Segurament alguna de Lo Gitano Blanc (grup de rumba ebrenca) o Goiko (indie-pop).

Goiko

6. El lloc més especial on has tocat.

Als carrers d’Europa, fent de busker.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Xarim Aresté.

Foto: Núria Calvó

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Flixanca.

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Safaera”, de Bad Bunny.

10. Si ens agrada Genís Bagés, també ens hauria d’agradar….

Deantoni Parks, Eli keszler, Paal Nilssen Love, Duot, Jlin, l’amor.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Joan Bagés.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

A la social de Flix el gener passat.

El Qüestionari: Onniria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’1 de setembre de 2021]

 

Foto: Carla Mena

Onniria és una banda d’indie rock formada el gener de 2021 per la tarragonina Paula Reboll (veu i guitarra), la figuerenca Lia Garcia (baix i cors) i l’olotina Laia Sau “Fey” (bateria i cors). Les seves influències són molt eclèctiques: Coldplay, U2, The Cure, The White Stripes, Tame Impala

La seva primera referència és el single “Tropical Climax”, publicat l’1 de juny de 2021 acompanyat d’un vídeo produït i dirigit per la Candela Jiménez. El seu segon single, “Poison”, l’han gravat a Llimac Estudis (Valls).

El passat 4 de setembre, Onniria va prendre part del cartell de la primera edició del Festivalín Mojo Club, organitzat per l’Associació Let’s Go. En el concert també hi van actuar Filles Europees, Violet Mistake, Power Burkas i Dj Saltinvanqui.

1. El primer disc que us vau comprar.

Westlife, Tokio Hotel i Leona Lewis.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Fey: Bateria.

Paula: guitarra.

Lia: piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Fey: Onniria.

Paula: SVTIL.

Lia: Velvety Silence.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al tribut de The Cure a la Capsa de Música de Tarragona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Tropical Climax”.

6. El lloc més especial on heu tocat.

 Festival Sota La Palmera de Tarragona 2021.

Foto: Noemí Roma

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Billie Eilish y Ryan Tedder.

Billie Eilish

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie Rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Toxic” y “Hot and cold” Katy Perry.

10. Si ens agrada Onniria, també ens hauria d’agradar…

4 Non Blondes, Muse, Coldplay, U2.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

 Els Pets.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

 25 juliol 2021 al Festival Música al Carrer a Sant Salvador.

El Qüestionari: Ven’nus

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’11 de juliol de 2021]

Foto: Juan Miguel Morales

Ven’nus és el projecte musical i visual de la jove sabadellenca Valèria N. Saurí. Va ser el març del 2020, en plena quarantena per la pandèmia, que la Valèria va començar a compondre i produir les seves pròpies cançons a l’habitació de casa seva. Poc després, aquestes cançons van adquirir un so més professional amb la incorporació al projecte dels productors Xasqui Ten (Ten Productions) i André Mascimbeni (Estudi D9). L’artista gràfica moianenca Queralt Guinart (Kerrature) ha estat una peça clau del projecte. Gràcies a ella, la Ven’nus ha pogut definir la seva estètica com a artista; una estètica mutant, fantasiosa i dinàmica.

Des del confinament, la Ven’nus ha publicat mitja dotzena de singles, amb els seus respectius videomoods, realitzats per ella mateixa, ja que la Valèria és també estudiant de cinema. Entre aquests singles hi trobem els hits “Cabells mullats” i “Nokia”, en la que hi col·labora la cardedeuenca Ariox. Actualment, la Ven’nus està treballant en el seu EP de debut, que durà per títol IXENT. De moment, n’hem pogut escoltar les cançons “Mart Afaltat” i “Punt Peu Fabra”, amb col·laboració de Maio.

En directe, la Ven’nus es fa acompanyar dels músics Bernat Tortajada (Vernat) a la guitarra i veu i d’en David Gimeno a les percussions. Amb aquest format vam poder veure-la a Barberà de la Conca el passat 24 de juliol, dins el festival La Nit 5.1. Si us la vau perdre, teniu una nova oportunitat de gaudir del seu directe el pròxim 4 de setembre a Santa Coloma de Queralt, en el Festival MAIG

1. El primer disc que et vas comprar.

El d’en “Jessie Mcartney” i el de les “Macedònia”, recordo comprar-los amb les meves germanes, estàvem molt emocionades amb la compra, fans totals.

Macedònia

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano i la bateria, però finalment em vaig decantar per l’instrument vocal 😉

3. El primer grup del qual vas formar part.

Feia les segones veus i harmonies en un grup urbà de Sabadell, pel qual també portava la imatge i estètica. Tot i que no obviaré que en plena pre-pubertat vam fer un grup de veus joves amb qui fèiem versions en cor.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

En escenaris teatrals com el Teatre del Sol i el Teatre Victòria, on presentàvem una obra de teatre musical.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Cabells mullats” als matins de Rac 1, ho recordo perquè va ser del tot inesperat.

6. El lloc més especial on has tocat.

Per Sant Joan a la Platja de Sant Pere Pescador, en sí el dia ja és especial i l’espai súper envolvent. Visca el mar i la natura.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

A nivell idïl·lic amb en Frank Ocean o en Sufjan Stevens, però a nivell local, realista i més accessible, diria amb la Judit Neddermann i amb Pau Vallvé, crec que sonaríem bé 🙂

Judit Nedermann. Foto: Helle Kettner

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

A una sèrie d’artistes emergents del Pop Alternatiu Català ens anomenen “Pop de butxaca”, és bastant curiós com a concepte. També ens encasellen com a “Noves Cares del Pop” o com a “Indie Cat”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Alguna de Bon Iver, com la de “22 (OVER SOON)”.

10. Si ens agrada Ven’nus, també ens hauria d’agradar….

Maio, Xicu, Ariox, Paunezz, Socunbohemio i Vernat.

Vernat. Foto: Frederic Cervelló

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté, m’agrada molt la seva sensibilitat a l’hora de fer lletres i les harmonies que crea.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No hi he tocat mai, serà divertit estrenar-me el 24 de juliol a la Conca 5.1!!!!!

Ven’nus a la Nit 5.1. Foto: Frederic Cervelló

El Qüestionari: Maria Jaume

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Noemí Elías

Na Maria Jaume, jove cantautora de Lloret de Vistalegre (Mallorca), és una de les nostres músics de capçalera. Amb referents que van de Nick Drake, Julia Jackin i Angel Olsen a Miquel Serra, la mallorquina defensa un cançoner que es mou entre el pop independent, la cançó intimista i el folk acústic.

L’any 2019 va guanyar el concurs Sona 9 i el setembre de 2020 va publicar el seu disc de debut: Fins a maig no revisc (Bankrobber), produït, arranjat, gravat i mesclat per Pau Vallvé i masteritzat per Victor Garcia. La foto de portada és de Noemí Elías i el disseny gràfic de Ramon Ponsatí. El disc es va presentar oficialment al Teatre Principal de Palma el 26 de gener de 2021, en un concert en el qual la Maria Jaume es va fer acompanyar de les osonenques Maria Espinosa (Junco y Mimbre) al baix i la Núria Graham a la bateria. Enguany, la Maria ha publicat el single “Un bon berenar” (Bankrobber), produït per Lluís Cabot (Da Souza) i gravat per Panxii Badii.

Aquest dissabte 7 d’agost, la Maria Jaume actuarà a les piscines municipals de Falset, en el marc del festival Garbinada Pop, del qual La Nova Escena n’és mitjà col·laborador. Al tanto, perquè, un cop més, la banda que l’acompanyarà és de traca i mocador: a l’habitual Maria Espinosa se li afegiran en Lluís Cabot i l’Andreu Ribas (Junco y Mimbre, Germà Aire, Mates Mates)!!

1. El primer disc que et vas comprar.

¡No me tomes las palmas que me conozco! – María Isabel.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Als vuit anys em van regalar una guitarra, i des de llavors no he après a tocar en condicions cap altre instrument.

3. El primer grup de què vas formar part.

Maria Jaume hahaha.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

L’estiu de 2018 a les festes del meu poble, a un claustre preciós. 

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Autonomia per principiants”.

6. El lloc més especial on has tocat.

Potser diria al Paranimf de la UB, dels primers concerts i més especials que he fet mai. O a la Mobofest fa molt poquet, un festival mallorquí que per primera vegada s’ha fet al meu poble i s’hi juntaven moltes emocions, gent propera i un paisatge massa familiar.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Juan Wauters, crec que seria una combinació increïble i una experiència quasi religiosa.

Juan Wauters

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

“Escena mallorquina”. És evident que existeix una escena mallorquina però hi ha una diversitat grandiosa dins aquesta i moltes vegades no es transmet així.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Easy Easy” – King Krule.

10. Si ens agrada Maria Jaume, també ens hauria d’agradar….

Miquel Serra.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets, per descomptat.

Foto: Michal Novak

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Havia de tocar a La Palmera aquest juliol però vaig donar positiu en covid dies abans. Així, la última vegada va ser a l’agost del 2020, obrint per Pi de la Serra a Camp de Mart.

El Qüestionari: Magalí Sare

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 31 de maig de 2021]

Foto: Upuntvuit

La Magalí Sare és una cantant, multiinstrumentista i compositora barcelonina. De formació clàssica, la Magalí ha enfocat la seva carrera musical cap al jazz i la música moderna. El 2018 va editar el seu primer disc en solitari, Cançons d’amor i dimonis (autoeditat), produït per Vic Moliner i Panxii Baddi, i va col·laborar amb la pianista Clara Peya, amb qui va enregistrar les veus del disc Estómac (Satélite K). El 2020 va publicar dos singles: “Cronos” i “Beure de tu”.

Des del 2016, la Magalí té un projecte amb el guitarrista manacorí Sebastià Gris, amb qui va coincidir al Conservatori del Liceu (Barcelona). El 2018 van guanyar el primer premi de jazz del concurs Juventudes Musicales de España i la tardor del 2019 el primer premi internacional del concurs Suns Europe de música en llengües minoritàries, celebrat a Udine (Itàlia). El 2019 van publicar un EP amb dos cançons pròpies, Venim a aquest món (Segell Microscopi) i, el gener del 2020, el seu primer llarga durada, A boy & a girl (Segell Microscopi), produït per David Soler i Santi Careta. Es tracta d’un disc d’experimentació electrònica a través de la desconstrucció de peces clàssiques de cambra (Schubert, Strauss, Toldrà) i cançons tradicionals mallorquines, amb la guitarra del Sebastià i la veu de la Magalí com a instruments principals.

Magalí Sare & Sebastià Gris van actuar el passat 23 de juliol al castell de Barberà de la Conca, amb motiu del festival La Nit 5.1. Nosaltres li vam demanar a la Magalí que ens respongués aquest Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

Que jo recordi, en un viatge amb la meva família a Turquia, vaig entrar en una botiga de discos i vaig preguntar per la cantant de moda del moment i em vaig comprar el seu disc. Sehir Rehberi (2004) de Pamela. El vaig escoltar moltíssim. Em sé totes les lletres en turc!

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Crec que el piano, però també recordo haver tocat molt una arpa que teníem per casa.

3. El primer grup de què vas formar part.

Va ser amb unes noies de Sabadell que ens deiem Strident. Jo tocava la bateria i cantava. També hi havia una baixista i dues guitarristes que també cantaven.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que va ser amb el meu germà en alguna plaça d’un poble maresmenc. Ell feia els seus temes i jo tocava percussions i cantava. Recordo que va ser una experiència molt forta per mi.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Abans que sonés cap cançó meva a la ràdio, recordo haver tocat temes meus més d’una vegada a la ràdio. Però si em paro a pensar, el primer tema deuria ser “Madame Li”, que vaig arranjar a quatre veus pel Quartet Mèlt pel disc Maletes.

6. El lloc més especial on has tocat.

A 2100 m d’altura al Tirol del sud, prop de Bolzano.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

La Kimbra.

Kimbra

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

No ho sé del cert, però després de cinc discos i més de 10 anys en l’ofici encara em deien “talent emergent”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He fet tantes versions que ara només penso en música pròpia!

10. Si ens agrada Magalí Sare, també ens hauria d’agradar…

Celeste Alías, Cecile MacLorin i Salvador Sobral.

Celeste Alías

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Solista: Francesc Ortega Martí, cantant líric de Tarragona resident a Freiburg.

Grup: Ensemble O vos Omnes, dirigit per Xavier Pastrana.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El 27 d’abril de 2021 al Teatre Metropol [Tarragona] amb en Sebastià Gris

El Qüestionari: Ariox

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 21 de maig de 2021]

Foto: Marta Buil

Ariox és l’alter ego musical de la jove cardedeuenca Ariadna Casas. El seu projecte va neixer una tarda de finals de març de 2020, en ple confinament per la Covid-19. Tot trastejant programes d’edició musical, va acabar gravant el seu EP de debut, Venir fins aquí (autoeditat), que la va convertir en una celebritat entre el públic més jove.

La seva és una proposta en què es donen la mà l’autotune, la melanconia, cert costumisme, la música urbana i l’indie pop, tot amb un segell lo fi casolà. Ella ho anomena “pop d’escriptori”.

Enguany, l’Ariox ha editat el seu segon EP, Ens hem deixat els fogons encesos i s’ha cremat la cuina (Luup Records), produït pel també carededeuenc Massaviu; ha participat en el primer disc infantil de música urbana, Animalari urbà (Luup Records), a cura de The Tyets, i, aquest mes de juliol, ha publicat el single “L’estiu amb tu” amb Galgo Lento.

El divendres 23 de juliol la podrem veure a Barberà de la Conca, en el marc d’una nova edició de Nit 5.1, la festa d’estiu de La Conca 5.1.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un divendres quan sortia de l’escola vam anar al Fnac amb la meva àvia i em vaig comprar el meu primer disc; Atletes, baixin de l’escenari de Manel.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Vaig aprendre a tocar el piano, però no ho feia gaire bé i mira que la professora em deia que tenia dits de pianista.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Abans d’iniciar el projecte Ariox només puc dir que vaig formar part al grup que teníem les cosines pels dinars familiars.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

L’estiu del 2019 vaig pujar a cantar dalt d’un escenari per primer cop amb un amic.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Crec que va ser “Dies D’estiu” i clarament era estiu!

6. El lloc més especial on has tocat.

L’espai Boca Nord de Barcelona. Petit i amb bona companyia.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’encanta treballar amb en Biel! Però si puc posar-me a demanar, m’agradaria treballar amb en Pau Vallvè.

Foto: Ariadna Brunet

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena musical del Baix Montseny és bonica, envoltada d’artistes molt guais com Massaviu, Moli, Pau Roget, Noxtorn…

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Si estuviésemos juntos” de Bad Bunny.

10. Si ens agrada Ariox, també ens hauria d’agradar…

Paunezzz, Socunbohemi, Maio, Vennus, Xicu.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els macos de FigaFlawas!

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Doncs no hi he tocat mai i em moro de ganes de tocar-hi el dia 23 de juliol a Laconca 5.1, esteu totes convidades!

Ja escalfa motors el FITT 2021!

«Un embull com aquest només té
una sortida: que vosaltres mateixos
rumieu de seguida com podem
ajudar una persona bona
perquè dugui a bon fi les seves
bones obres. Busca, públic
amable, un final tu mateix.
Hi ha d’haver un bon final! Hi ha de ser, hi ha de ser!»

Bertolt Brecht: La bona persona de Sezuan

Ja fa dies que arriben bones notíces al voltant del teatre tarragoní i és que el Festival Intenacional de Teatre de Tarragona ha començat a escalfar motors i sentir aquestes bones noves ens exciten, ens animen i ens mobilitzen com cap altra cosa.

I sí, tenim ganes de FITT! Ganes de veure bon teatre, de parlar a la fresca sobre art, dramatúrgia i saber fer, d’obrir els ulls a propostes innovadores i sobre tot riure i emocionar-se en aquests temps convulsos.

Deia en Joan Brossa “I si tot comença per acabar, / tot acaba per començar de nou”. Us deixem una galeria fotogràfica del passat i acabat FITT 2020 -existàs, per cert- i anar obrint boca al nou festival que ja truca a les nostres portes.

Si voleu més informació sobre el Festival: http://www.fitt.cat/fitt2021/

Fotografies i text: Laura Rodríguez · @castafioredixit

El Qüestionari: JOINA

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 26 de maig de 2021]

JOINA és el projecte musical de l’empordanesa Joina Canyet. Formada en piano clàssic a l’ESMUC, la JOINA va començar a compondre les seves pròpies cançons l’estiu del 2017, en una estada a París, molt influenciada per la rapera francesa Keny Arkana.

El seu estil és una barreja de pop, funk, jazz, flamenc, música clàssica, amb bases d’electrònica i urbana i una presència destacada del piano. El novembre del 2018 va publicar el seu disc de debut, Companyes (autoeditat), amb el que va resultar finalista del concurs Sona 9 del 2019, enduent-se el Premi Joventut. Enguany ha editat el seu segon treball, Òrbita 9.18 (Segell Microscopi, 2021).

El dissabte 17 de juliol podrem veure-la en directe a Altafulla en el marc d’una nova edició del festival Altacústic amb una banda d’acompanyament formada per Kevin Díaz als teclats i sintetitzadors, Abril Saurí a la bateria i PAD i Sebastià Gris a la guitarra elèctrica.

1. El primer disc que et vas comprar.

Fent Camí, Els esquirols.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Koalanú, amb els col·legues del poble.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Quan tenia 6 anys, amb l’escola de música vam fer un concert al Castell de Sant Ferran de Figueres. Vaig obrir el festival amb un ragtime. La meva mare sempre diu que no oblidarà la meva cara d’il·lusió. Diu: “allà vaig veure que t’agradava l’escenari jaja”.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“El món és seu” (Companyes).

6. El lloc més especial on has tocat.

El castell de Montjuïc de Barcelona.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Maria Arnal.

Foto: Helena Blanch

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

El rap en català.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Carinhoso”, Pixinguinha.

10. Si ens agrada Joina, també ens hauria d’agradar….

Noname.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Sandra Montfort.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Camp de Mart, el 28.08.20.

El Qüestionari: La nena Samsó

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 15 de juny de 2021]

La nena Samsó és un grup format per la poeta, cantant i actriu menorquina Enka Alonso i els catalans Marc Alongina, a la guitarra, i José Valera, a la bateria, ambdós membres de Les Atxes. Amb referents com PJ Harvey, Nick Cave o Aldous Harding, la sonoritat de la banda oscil·la entre el folk, la psicodèlia i el garatge.

A finals del 2019 van debutar amb l’EP Forat, cordill, la lluna i mil mamuts (El Mamut Traçut), encara sense Valera a la formació i amb un so més proper al pop lo-fi amb tocs electrònics. El disc, que el van gravar a casa seva, s’inspirava en el poemari de l’Enka Avui i set anys més.

Enguany, La nena Samsó ha publicat el seu primer llarga durada, Gana ferotge (El Mamut Traçut / Hidden Track Records), enregistrat per Bernat Sánchez a La Palmera Estudio.

El passat dissabte 3 de juliol, l’Enka, el Marc i el José van presentar aquest disc a l’Espluga de Francolí, en el marc del festival Riubombori, organitzat pels companys de l’Associació La Cultural Jordi Francolí.

1. El primer disc que us vau comprar.

Marc: Uns CDs col·leccionables al quiosc que es deien Los grandes del rock o alguna cosa així.

Jose: Le’ts dance de David Bowie.

Enka: These days de Bon Jovi.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Marc: La flauta al col·le. Tocàvem “Dónde vas Alfonso XXI” en bucle.

Jose: Un casio pt1al que un dia em vaig adonar que li havien crescut les octaves.

Enka: Suposo que la flauta dolça a l’escola, com tothom, jaja. Però seriosament, el piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Marc: Una banda amb companys de classe, però no teníem ni nom. Anàvem a uns bucs d’assaig que hi havia just a sobre del Razzmatazz. Crec que ara són lofts de luxe.

Jose: A mitjans dels 90’s tocava la bateria amb Normando bulla.

Enka: La nena Samsó.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Marc: Al Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó. Acompanyava amb la guitarra a un amic de l’institut.

Jose: Crec que a la festa de fi de curs al BUP.

Enka: Just abans d’estrenar-nos en directe amb La nena Samsó vaig participar en un cabaret que es deia Sous le François la plage, al Teatre Almería de Barcelona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Marc: No recordo quina exactament, però una del primer disc de Les Atxes. Va sonar al Capitán Demo, de Ràdio 3.

Jose: “Incendi”, amb el grup barceloní Les Atxes.

Enka: “Jocs de nit”, de La nena Samsó.

https://lesatxes.bandcamp.com/track/incendi

6. El lloc més especial on heu tocat.

Marc: Al Kunstpavillon de Munich, amb els Megahaare. És un sol espai molt gran amb una volta enorme, i vam posar unes projeccions brutals.

Jose: Al festival BAM de Barcelona, amb Normando bulla.

Enka: Al castell de Sant Antoni de Fornells (Menorca).

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Marc: Amb qualsevol company del segell El mamut traçut.

Jose: No ho he pensat mai, suposo que no en tinc cap de predilecte. Ja gaudeixo de la química que es dóna entre els amics amb qui participo.

Enka: PJ Harvey, Angel Olsen, Sharon Van Etten, Maria Arnal, Don The Tiger, El niño de Elche, Raül Refree, El guincho… n’hi ha tants que m’agraden!

Foto Maria Arnal: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Marc: Indie pop electrònic ens ho han dit força, ens ha quedat una mica del primer EP.

Jose: Diria que Indie pop.

Enka: La veritat és que ens han posat etiquetes molt diverses, però en general ens etiqueten com a indie pop-rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Marc: “Voices”, de Russ Ballard.

Jose: Potser “Amor gitano” de la Lupe.

Enka: “La vie en rose” d’Edith Piaf.

10. Si ens agrada La nena Samsó, també ens hauria d’agradar….

Marc: Els Exploded View relaxant-se a l’ombra a una caleta.

Jose: Grups amb tall i caràcter propi, seduïts per les combinacions sonores i la post poesia.

Enka: Em costa molt trobar similituds clares amb altres bandes, igual que em costa posar una etiqueta al que som, musicalment parlant. Només puc dir-te que escolto estils de música molt diferents i m’alimento de tots ells.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Marc: Don Simón y Telefunken. Vaig veure un directe on anaven disfressats d’angelets, i vaig flipar.

Jose: No en conec cap.

Enka: Em sap greu, però no en conec cap.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Marc: Aquest juliol al Festival Riubombori és la primera vegada.

Jose: Fa 4 anys a una festa privada d’una masia de Reus.

Enka: Per mi també serà la primera vegada.

La nena Samsó al Riubombori 2021

El Qüestionari: Alba Morena

Per Frederic Cervelló Rodes

Aquest diumenge 27 de juny, la jove cantant, compositora i productora salouenca Alba Morena presentarà el seu disc de debut, Las dos edades (Morena Records, 2021), al Molí de Cèsar Martinell – Oficina de Turisme d’Ulldecona, en el marc del nou cicle de concerts Secrets JMEP, que complementa les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat.

La proposta musical de l’Alba beu de l’electrònica i la música urbana, amb tocs de música clàssica i inspiració en el flamenc i gèneres alternatius.

1. El primer disc que et vas comprar.

Jo no he comprat mai un disc, sóc de la generació Z.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Vaig aprendre a tocar el violí amb set anys a l’Escola Municipal de Salou i em vaig graduar en el grau professional al Conservatori de Vila-seca.

També vaig fer uns pocs anys de piano quan era petita i cinc anys de cant líric i dos anys de viola al grau professional.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Vam fer un grup amb amics de Salou quan jo tenia 15 anys. M’enrecordo que quedàvem tots els dilluns i fèiem versions de tots els estils.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Uff era molt petita, jo diria que amb 4-5 anys en una coral. Igualment la primera audició que recordo era una de violí amb 7 anys d’una cançó que es deia l’aranya, crec.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La meva cançó “11” en un programa universitari dedicat a la salut mental.

6. El lloc més especial on has tocat.

En tots els llocs on toques acabes connectant d’una manera o una altra, però igual el primer lloc que em vindria al cap és la subhasta del estany.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Thom Yorke, Björk, Arca, Rosalía… si esteu llegint això, si us plau, contacteu-me.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Tota escena que es pugui sentir identificada amb “mediterranean screamings with classical flamenco jazz electronic knowladges and sad vibes”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“La Cama de Piedra” de Lila Downs (La amo).

10. Si ens agrada Alba Morena, també ens hauria d’agradar…

Des de Mahler a J balvin.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Lluís Volts (Lluís Martínez) és dels músics que he tingut la sort de conèixer amb una sensibilitat molt única tant com a intèrpret com a compositor.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El passat març amb Blue Velvet feat. Perico Sambeat a l’Auditori de Tortosa!

Podeu escoltar l’Alba Morena a: