El Qüestionari: Judit Neddermann.

Per Frederic Cervelló.

HK 01.jpg
Foto: Helle Kettner.

Aquest dissabte 19 de maig la Judit Neddermann, cantant i compositora de Vilassar de Mar, presentarà a Tarragona el seu tercer disc en solitari, Nua (Satélite K, 2018), produït per en Pau Figueres – que l’acompanyarà a l’escenari -, i en el qual es mesclen estils musicals com el pop, el jazz, el folk i algunes pinzellades de sons del Brasil, una de les passions de la Neddermann.

El concert, que tindrà lloc a les 20.30h al Teatret del Serrallo, servirà per clausurar l’edició d’enguany del Ja Veus, festival de recent creació que aposta per la interpretació vocal com a protagonista principal i que busca la proximitat entre espectadors i artistes.

  1. El primer disc que et vas comprar.

No ho recordo bé, però un dels primers va ser Carmen Mc Rae live at Montreaux 1982.

la-me-carmen-mcrae-19941112.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra!

  1. El primer grup del què vas formar part.

El grup que vam fer amb els amics del poble, que tots érem alumnes de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. Primer ens dèiem G de Jazz i després Fade Out.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

  El primer cop que vaig cantar en directe va ser quan anava a l’escola, em van fer cantar la meitat de la cançó de ‘La vida és bella’ amb una altra amiga. Va ser la primera sensació de cantar sola davant de molta gent. Més endavant, als 13 anys, vaig fer el meu primer concert com a cantant, amb micròfon, amb el meu grup d’amics.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Periodista o professora. Alguna cosa que tingui a veure amb la comunicació.

  1. Si en agrada la Judit Neddermann també ens hauria d’agradar…

Mayra Andrade.

4875672205_18a5bfabf3_b.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

Jorge Drexler.

jorge-drexler-int.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

Ara!

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Crec que els hi sóc molt complicada, perquè no sóc ni pop, ni cançó d’autor, ni folk… Però quan em posen a ‘Cançó d’autor’ em sento còmode.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Ahir mateix! [3 de maig 2018] Al concert dels Gossos, teníem una actuació a duet amb en Ramon Mirabet, i havia de baixar les escales mentre tocava i cantava i no veia res, tenia molta por de caure!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Roba Estesa, Joan Rovira!

untitled-3.jpg

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

  L’any passat vaig ser a Móra la Nova.

El Qüestionari: Joana Serrat.

Per Frederic Cervelló.

Joana Serrat (by Elba Fernández) 01.jpg
Foto: Elba Fernández.

Aquest dissabte 12 de maig la vigatana Joana Serrat presentarà en directe a Tarragona el seu darrer treball, Dripping Springs (Great Canyon Records, 2017), un disc gravat a la ciutat de Dripping Springs (Texas, EUA) i produït per Israel Nash.

El concert, que tindrà lloc a les 20.30h al Teatre El Magatzem, forma part del Ja Veus, un festival de recent creació que aposta per  la interpretació vocal com a protagonista principal de la seva programació i que busca la proximitat entre espectadors i artistes. Enguany, el Ja Veus ha crescut exponencialment, doncs de celebrar-se en un sol cap de setmana i en un únic espai en la seva primera edició (2016) ha passat a estendre’s aquest cop entre els mesos d’abril i maig i a programar set concerts i dues activitats culturals en diferents espais de la ciutat (claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, Teatret del Serrallo, Teatre El Magatzem i Teatre Tarragona).

Els de La Nova Escena hem volgut fer-li un Qüestionari a la Joana Serrat abans del seu concert d’aquest dissabte.

  1. El primer disc que et vas comprar.

BROKEN ARROW, de NEIL YOUNG.

Neil-Young-Broken-Arrow-Photo

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

EL PIANO.

  1. El primer grup del què vas formar part.

DEVA.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

DE PETITA CANTAVA EN UNA CORAL, DEURIA TENIR 6 O 7 ANYS…

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

VES A SABER… MÓN CONVULS.

  1. Si en agrada la Joana Serrat també ens hauria d’agradar…

SERA CAHOONE, FUTUREBIRDS, MOJAVE 3.

1200px-Sera_Cahoone_02.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

HE COL·LABORAT AMB MOLTS MÚSCIS AMB QUI VOLIA TREBALLAR. NEIL YOUNG SERIA UN AUTÈNTIC SOMNI FET REALITAT.

1035x683-20140630-neilyoung-x1800-1404159132.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

GRAVAR DRIPPING SPRINGS A TEXAS AMB ISRAEL NASH I TED YOUNG, AMB TOTA LA BANDA JOEY MCCLELLAN, AARON MCCLELLAN, ERIC SWANSOM, JOSH FLEISCHMANN.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

POP.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

QUAN ERA ADOLESCENT I CANTAVA ESTÀNDARS DE JAZZ.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

NO ESTIC AL DIA…

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

EL 24 DE SETEMBRE DEL 2016 A GINESTAR, A L ESGLÉSIA VELLA. L’INDRET ERA ESPECTACULAR I LA PROXIMITAT AMB EL PÚBLIC VA SER MOLT BONICA.

cartell_joanaSerrat_1_tiny1.jpg

 

Fira Trapezi 2018

Trapezi, Fira del Circ de Catalunya, celebra la seva 22a edició de l’10 al 13 de maig omplint de circ places, carrers i equipaments de Reus. Multitud de companyies mostraran els seus espectacles a la capital del Baix Camp que, durant quatre dies, serà la vitrina del millor circ nacional i internacional a Catalunya.

Llarga vida al circ!

 

Fotografies: LauretART fotografies · @castafioredixit

Instagramer de la quinzena: pieces_of_me

Ella és la Pilar. A Instagram la coneixem amb el nom de @pieces_of_me. Té 79 mil seguidors a la xarxa i és una de les fotògrafes emergents del Camp de Tarragona.

Ens presenta el seu projecte “Desde el interior” i ens diu:

Desde el interior llegó como un accidente de la razón. Un asidero del inconsciente, ese lugar en el que secretos y miedos se refugian.

Mi cuerpo sustituyó a la palabra, mis manos al verbo y me pareció natural que se expresaran en su propio lenguaje. Así empecé una serie de autorretratos con la ambición de entender el arraigo de la soledad.

Utilizar el Smartphone fue una consecuencia lógica de la necesidad de capturar un estado de ánimo siempre efímero y no planificado, en pro de una mayor espontaneidad y veracidad.

Quise que las imágenes fueran un reflejo fiel de lo que se esconde debajo de la piel, un espejo del alma. Que pudieran desvelar, sin engaños, la verdadera naturaleza de mi “yo”, de nuestro “yo”.

Desde el interior, nació y creció con un único objetivo, el de auto complacerme. No fue hasta mucho después que intuí en la serie, un propósito mayor; el de un viaje desde el “yo” más puro a un ente más universal, dramático aunque honesto y descarnado. Viaje que deseo compartir con el espectador.

 

 

Melòmans: Jordi Garrigós.

Per Frederic Cervelló.

Lucía Boned.JPG
Foto: Lucía Boned.

El nostre Melòman del mes de maig és en Jordi Garrigós, periodista cultural i músic barceloní.

A finals dels 2000, en acabar la carrera de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, en Jordi va crear, amb una colla d’amics, el blog Gent Normal. La majoria d’ells eren periodistes recent llicenciats que tot just començaven a foguejar-se, amb feines precàries que no els motivaven i que trobaven en aquest blog un lloc on aixoplugar-se. Al cap de poc, però, el que va començar com un divertiment es va convertir en una de les capçaleres de referència de l’incipient nova escena musical de casa nostra. La seva proposta era fresca, entusiasta i pretesament subjectiva: com que no s’hi guanyaven la vida, no tenien cap lligam amb ningú i podien fer (i dir) el que els donava la gana. Segons explica Garrigós, van tenir la sort de topar-se amb una segona generació de músics indie en català, sorgida després de l’eclosió de Mazoni, Antònia Font, Sanjosex, i amb la qual Gent Normal va anar consolidant-se en paral·lel a l’ascens de les seves carreres. Parlem de gent com Joan Colomo, El Petit de Cal Eril, La Brigada, els Surfing Sirles i, òbviament, Manel. Garrigós afirma que la millor època de Gent Normal va ser la compresa entre els anys 2012 i 2013, “amb pics de visites que ja voldrien en aquell moment alguns mitjans convencionals de cultura”. Amb el pas dels anys, el projecte va anar perdent pistonada. Calia guanyar-se la vida en mitjans professionals i el temps que podien dedicar al blog era més escàs. Set anys després, del nucli fundador de Gent Normal només restava en actiu en Jordi Garrigós.

Una de les coses que més el satisfà de la creació de Gent Normal és el nombre de persones que van accedir a participar-hi de manera totalment voluntària; molts dels quals es guanyaven la vida escrivint i que al blog ho feien només per entusiasme: Kiko Amat, que va arribar a tenir-hi una secció, Alicia Kopf, que en va ser la coordinadora de la secció de llibres, el flixanco Joan Ferrús – actualment, i si el 155 ho permet, subdirector de El Jueves -, Miqui Otero, Martí Sales, Tomàs Fuentes, Isabel Sucunza

A dia d’avui, Gent Normal està en estat latent, tot i que no se’l pot donar per mort del tot, assegura Garrigós; això si, amb ell fora de primera línia.

Un dels moments crucials en la seva carrera fou quan els escriptors Kiko Amat i Miqui Otero, amb qui havia coincidit a Gent Normal, li van demanar de treballar amb ells al Primera Persona, festival que reuneix anualment al CCCB creadors de diverses disciplines artístiques que basen la seva obra en la pròpia experiència vital i del qual Amat i Otero en són els directors. L’edició d’enguany tindrà lloc entre els dies 11 i 12 de maig i hi prendran part, entre d’altres, les escriptores Virginie Despentes i Marina Garcés, les cineastes Elena Martín i Carla Simón, i la músic Christina Rosenvinge.

Actualment en Jordi Garrigós escriu al diari ARA, sobretot crítiques de concerts, i col·labora regularment amb el Time Out Barcelona i amb el suplement Tendències del diari El Mundo. A més, toca la guitarra amb les Kiwis, nova banda barcelonina d’inspiració nou-zelandesa, format també per Ines Martínez de Albornoz, Marta Millet i Marc Andreu. El grup ha publicat fa poc el seu EP de debut, de títol homònim.

https://kiwisbarcelona.bandcamp.com/

1- La primera cançó que vas aprendre a tocar a la guitarra.

A dia d’avui encara no toco massa bé la guitarra, però pots més o menys encertar quina és si pares bé la orella i li poses una mica d’imaginació. No m’agradaria convertir aquest test en un monogràfic sobre Teenage Fanclub, ja sóc prou objecte de befa amb els meus amics i amigues per culpa de la meva obsessió amb aquest grup. Però fent honor a la veritat, va ser ‘Baby Lee’, del seu penúltim disc. Crec que la segona va ser ‘Cast a Shadow’ dels Beat Happening, que vindria a ser la cançó més fàcil del món per aprendre tocar juntament amb ‘1000000 Kisses’ dels Half Japanese: dos acords i el Jad Fair desafinant a sobre: qui necessita més?

Teenage-Fanclub-resize-1a-1280x620.jpg

2- El primer disc que vas ressenyar.

Impossible de recordar, a nivell professional seria a l’Enderrock i deu fer uns 10 o 12 anys. Últimament no faig massa crítica de disc, a l’ARA ja no en fem, però l’any passat vaig publicar-ne alguna a Time Out, i si no recordo malament l’última va ser de l’EP de Coldplay, un bodrio.

CS656981-01A-BIG.jpg

3- La millor cançó dels Teenage Fanclub.

No puc dir-ne una, són el grup de la meva vida i m’agraden d’una manera irracional. Recomano fugir dels hits habituals i anar a buscar cançons “menors” (n’hi ha mil: ‘Planets’, ‘Accidental life’, ‘Slow fade’, ‘Speed of light’, ‘When I still have thee’, ‘The first sight’). També és molt recomanable seguir els projectes paral·lels de cada un d’ells (Lightships de Gerard Love, The New Mendicants i Jonny del Norman Blake o en Francis McDonald fent Nice Man). Ara, si n’haig de dir una que sigui molt especial, la més tatuable és ‘If I never see you again’, la cançó que tanca el ‘Howdy!’.

4- Un disc que t’hagis comprat només perquè et molava la portada.

Hooked, dels Brilliant Corners. Són un grup extremadament irregular, i tot i que tenen desenes de cançons xulíssimes, a Hooked no n’hi ha cap. Però la portada em va fer gràcia.

R-2140563-1283695924.jpeg.jpg

5- El disc o cançó “culpable” de la creació del blog Gent Normal.

És complicat reduir-ho tot a un disc, i una cançó ni t’explico. A més, el nucli que vam començar el GN érem força heterogenis. A risc de que els meus excompanys estiguin en desacord, escolliria Contra todo pronóstico, l’elapé de debut del Joan Colomo. Ens va volar el cap a tots, i la primera notícia que vam publicar a Gent Normal va ser sobre la seva sortida, així que quadra bastant bé de citar-lo aquí.

a2470611813_10.jpg

6- El disc que confirma l’excel·lent estat de salut de l’escena musical catalana.

Crec que és la resposta amb la que menys dubtaré de totes: Futbol d’avantguarda, de Da Souza. Aquests nois són uns genis absoluts. Ja heu sentit ‘Migracions de salmons’? Feu-ho!

7- La cançó perfecta per clausurar una altra edició d’èxit del festival Primera Persona.

Crec que ja han sonat cançons meravelloses a dia d’avui. Escoltar en directe ‘Dive for your memory’ dels Go Betweens cantada pel Norman Forster, ‘All my little word’ dels Magnetic Fields, ‘Amazing glow’ dels Pernice Brothers o ‘Sparky’s dreams’ dels Teenage Fanclub, amb en Gerard Love i els Beach Beach, en un festival al que has ajudat a organitzar és una sensació indescriptible i de llagrimeta. Cançons que serien un somni: ‘Never said goodbye’ dels Bats, ‘I’m a little dinosaur’ de Jonathan Richman i ‘Waiting room’ de Fugazi.

8- El millor disc produït per Joan Colomo.

Aquí m’agafes amb un dilema bastant gran, perquè en Joan va produir els discos de Els Surfing Sirles, que és un grup molt especial. A nivell col·lectiu era EL grup. Però per qüestions personals i justícia poètica diré Menos mal, de Me and the Bees. Que coi li passa a aquest país per a que aquest gent no siguin estrelles, els parin pel carrer per fer-se selfies i actuin als Goya? Ningú fa millors melodies i harmonies que elles. Són el meu grup favorit de l’estat.

meandthe-bees.jpg

9- La cançó que tothom hauria de conèixer ja de les Kiwis.

El més normal és que pràcticament ningú conegui a les Kiwis, a més és una mica lleig que en digui jo una. Però com que les cançons que hem gravat no són meves, recomano ‘Mapes infinits’, que és el tema més Kiwi-pop que tenim i el Marc i la Inés estan espectaculars amb les veus.

https://kiwisbarcelona.bandcamp.com/track/mapes-infinits

10- Un disc per escoltar al cotxe, de camí cap al Festival Pingüí.

Per anar de camí a Flix o a qualsevol altre lloc del món: The Supremes A’ go go. L’hecatombe de la Motown i un dels cims de la música popular.

R-4847100-1377359187-3212.jpeg.jpg

11- El single que no punxaràs més per por de ratllar-lo.

El meu set polsades favorit és “Perdido amor”, de Rumba Tres. La cançó me la va ensenyar el Miqui Otero, el meu sensei en el noble art de la rumba, i està al podi emocional i bailongo. També el ‘Hey little rich girl’ dels Specials. Però em temo que els seguiré punxant tots dos.

12- El disc que aconsegueix que oblidem, almenys durant una estona, que Donald Trump és el president dels Estats Units d’Amèrica.

The young mods, dels Impressions, Lo mato, d’Héctor Lavoe, 69 love songs, de Magnetic Fields, Dye it blonde, d’Smith Westerns, Come’on feel, dels Lemonheads, Dusk at cubist castle, d’Olivia Tremor Control’, #1 record, de Big Star. Qualsevol d’aquests discos nord-americans podria servir.

R-2358907-1468785942-5812.jpeg.jpg

El Qüestionari: Illa Carolina.

Per Frederic Cervelló

foto02 -L.jpg

El proper divendres 11 de maig els vallesans Illa Carolina presentaran en directe a Reus (Sala Japan, 22.30h, 6-8 euros) el seu tercer treball discogràfic, Bellavista (DiscMedi, 2017), en el marc d’una nova edició del cicle de concerts Radar Palmfest.

La Carol Badillo (veu) i l’Aleix Prats (guitarres) han respost les preguntes del nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Aleix: What’s the story (Morning Glory).

Carol: Little plastic castle, d’Ani di Franco.

715BBBXdWnL._SL1100_.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Aleix: encara cap… però vaig començar amb la guitarra i un teclat elèctric petitet Yamaha.

Carol: el piano, però sense èxit. Només sé tocar els “PicaPiedra”.

  1. El primer grup del què vau formar part.

  Aleix: Overgrown.

  Carol: Speakers.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Aleix: sobre el ’96… crec… amb Overgrown.

Carol: 2001 amb Speakers.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent de…

Carol: Tot i ser-ho, no m’hi guanyo la vida i faig de profe d’anglès.

Aleix: Jo igual, treballo de tècnic de so en un estudi de doblatge.

  1. Si en agrada Illa Carolina també ens hauria d’agradar…

Crec que una barreja del que es feia als finals dels 80s 90s. A nosaltres ens agraden els grups amb reverbs delays i chorusPrefab Sproud, Ben Watt

classic.jpg

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

         Aleix: Somiant… Ben Watt.

         Carol: a mi m’agradaria pujar a l’escenari amb la  Caroline Polachek de Chairlift.

music-mag.jpg

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

         El millor moment és sempre que arribes a algú amb les teves cançons.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

 No ho acaben de tenir clar… sempre estem entre el pop “mainstream” i l’indie… (nosaltres tampoc).

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

         Sempre hi ha un punt de pànic que és com el picant. T’atrau.

  1.   Un grup o solista del sud de Catalunya.

 En Xarim Aresté.

IV 3.jpg
Foto: Ireneu Visa.
  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

A un cicle de concerts que organitzava L’espai Jove la Palmera, a Tarragona, amb Copa Lotus.

Podeu escoltar-los a: https://illacarolina.bandcamp.com/album/illa-carolina

 

El Qüestionari: Maria Rodés.

Per Frederic Cervelló.

portada ECLÍPTICA.jpg

Aquest dissabte 5 de maig, la barcelonina Maria Rodés presentarà al Teatre Principal de Valls (21h, 14€) el seu nou disc, Eclíptica, que es publicarà el proper 18 de maig.

Eclíptica és un disc conceptual inspirat en el besavi de la Maria, Lluís Rodés, meteoròleg, astrònom i jesuïta, que entre el 1920 i el 1939 va dirigir l’Observatori de l’Ebre. Per composar el disc, la Maria es va instal·lar a Balada, un nucli urbà molt petit que pertany als termes municipals d’Amposta i de Sant Jaume d’Enveja, situat molt a prop de l’observatori on vivia el seu besavi. Les lletres de les cançons del disc beuen directament del diari personal d’en Lluís Rodés, escrit en plena Guerra Civil i en el què es palesen els estralls i horrors de la guerra i la contemplació i estudi del firmament com a manera d’escapar d’aquesta.

Fins ara, la Maria ha avançat quatre cançons del seu nou disc; entre elles, “Fui a buscar al Sol”, en la què hi col·laboren The New Raemon (cors) i Nico Roig (arranjaments de guitarra), i “Chocará Conmigo”, en la què compta amb la participació de la cantant mexicana Ximena Sariñana.

Li hem demanat a la Maria Rodés que respongui el nostre Qüestionari abans del seu concert a Valls.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Bom bom chipToma, toma y toma.

R-5219185-1387830553-8638.jpeg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Flauta.

  1. El primer grup del què vas formar part.

   Oniric.

268x0w.jpg

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

A les festes majors de Vilassar de Mar.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Psicòloga.

  1. Si en agrada Maria Rodés també ens hauria d’agradar…

Juana Molina.

H1HvMbNLG_930x525__1.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

Caetano Veloso.

caetano-veloso-1522921598.-1x2560.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

El concert del Meltdown Festival de Londres va ser un dels millors, sobretot perquè vaig conèixer personalment al David Byrne.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Folk indi.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mmm… al MMVV de Vic presentant Eclíptica. No ben be pànic.. però una mica de nervis.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

LP 04.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.
  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Em sembla que va ser a la Sala El Magatzem però no me’n recordo…

Més informació a: http://mariarodes.net/