El Qüestionari: Esperit!

Per Frederic Cervelló

mau

Els companys de l’Associació Santa Teca estan d’enhorabona. Des d’aquest mes de setembre disposen d’un local propi a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al número 20 del carrer de Sant Llorenç, a la ciutat de Tarragona. De fet, és en aquest nou espai on enguany té lloc el tradicional Mercat de Territori de Santa Teca, un dels actes més esperats per sibarites i melòmans de les festes grans de la ciutat.

El Mercat va obrir portes el passat 15 de setembre i no tancarà fins al proper dissabte 23. Durant aquests dies s’hi duen a terme mostres de productes locals de qualitat, xerrades, maridatges, tallers, show cooking de cuina de territori i, com a marca de la casa, interessants actuacions musicals, com la que protagonitzarà Esperit! el dissabte 23 de setembre, dia de Santa Tecla, a les 22.30h.

Esperit! és el projecte més personal i inclassificable del músic i productor de Sant Celoni Mau Boada (Zeidún, Les Aus), tot un tros d’història, malgrat la seva joventut, de l’escena musical de casa nostra. Company d’aventures d’un munt de músics del país, entre els quals Joan Pons (El Petit de Cal Eril) o Joan Colomo, el del Montseny ens ofereix amb Esperit! una proposta musical orgànica i onírica, plena de cançons al·lucinògenes, tel·lúriques i psicodèliques. La seva darrera referència és Heráclito (La Castanya – Bankrobber, 2016), un disc compartit amb Negro (Fernando Junquera), músic de trajectòria i gustos similars.

Els de La Nova Escena hem aprofitat l’imminent visita de Mau Boada a casa nostra per fer-li un Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

L’últim Segell, de Sangtraït, en K7, crec que tenia 9 anys.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El baix. Vam decidir fer un grup amb uns amics a 6è d’EGB.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Sigue Buskando

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Amb Sigue Buskando vam fer un concert a Sant Celoni, teníem 12 anys la majoria d’integrants del grup. Amb Esperit!, en canvi, el primer concert va ser al bar El Coleccionista, a Gràcia, amb el Missing Leech.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Potser alguna cosa relacionada amb la Natura i l’Educació… O potser en alguna tasca relacionada amb el creixement personal.

  1. Si ens agrada Esperit! també ens hauria d’agradar….

Pink Floyd (primer disc), Pau Riba, Frank Zappa, Active Minds, Whysp, Les Aus, Xesco Boix...

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

David Lynch.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Actual.

9. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Potser he sentit a dir molt lo d’home orquestra, tot i que està be per mi.

També se’m relaciona molt amb el Montseny i el món natura…   i trobo que és prou cert.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

No recordo haver sentit pànic abans de pujar a un escenari…  Moments de tensió i nerviosisme si, en canvi.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ensemble Topogràfic (Amposta).

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Diria que va ser a Amposta fa dos o tres anys..

mmm   !!!  espera!   Vam tocar a Altafulla fa un parell d’anys amb en Joan Colomo i en Joan Pons.. un projecte anomenat “Es Declivi“.

Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Melòmans: Martí Sales.

Per Frederic Cervelló.

marti sales web cxf ok

Tots coneixem Martí Sales (Barcelona, 1979) per la seva faceta de músic, tan al capdavant dels enyorats Els Surfing Sirles, una de les bandes més salvatges i viscerals de l’escena catalana, com compartint el projecte Convergència i Unió amb Maria Rodés i Ramón Rodríguez.

Però Martí Sales és moltes coses més: ha traduït Harold Pinter, Kurt Vonnegut i John Fante, ha sigut codirector del festival Barcelona Poesia, ha coordinat durant quatre anys la secció LGBTI del Time Out Barcelona… però, sobretot, ha estat i és escriptor. I en aquesta decisió hi ha tingut molt a dir el seu entorn familiar. Martí és nebot-net de Joan Sales, autor d’ Incerta glòria i fundador de Club Editor, dirigit actualment per la seva cosina Maria Bohigas; el seu pare també va ser escriptor i la seva mare és traductora i il·lustradora. Per acabar de reblar el clau, Pepe Sales, poeta i músic de la contra-cultura barcelonina dels 70, era tiet seu.

Martí va publicar l’any 2012 Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Amsterdam), assaig indispensable per conèixer l’escena musical independent de casa nostra. El passat 2016 es va editar La cremallera (Males Herbes), poema narratiu en octosíl·labs l’edició de la qual també inclou la seva primera obra, el llibre de poemes Huckleberry Finn, publicat originalment l’any 2005. Aquesta tardor, LaBreu Edicions li publicarà un conte inèdit a l’obra Cremem cels, que també inclourà contes d’Antònia Vicens i Míriam Cano. El llibre és fruit de l’experiència compartida d’escriure al Mas de Bernis (l’Aldea, el Montsià).

Avui, doncs, descobrirem una de les altres facetes d’en Martí Sales: la de Melòman.

  1. El disc que va fer que pugessis a un escenari.

La discografia completa de Kortatu i Negu Gorriak.

  1. La cançó que millor ha descrit Barcelona.

La Rambla, Quimi Portet.

  1. El disc que et porta al centre del món.

Nefertiti, the beautiful one has come, de Cecil Taylor.

115733546

  1. El disc preferit de Francisco Casavella.

Això és dificilíssim de dir: li agradava tanta música… De John Coltrane a Héctor Lavoe, de Prince Buster a Joe Bataan

  1. La millor cançó de Pepe Sales.

“L’udol”.

1485258530062

  1. El disc que transmet una incerta glòria.

Coral romput, de l’Ovidi Montllor.

51prtT0xasL

  1. La cançó que més cops has ballat a l’Heliogàbal.

Ni idea, però m’acaba de venir al cap una nit que veníem d’un sopar de La Escuela Moderna i tots vam vibrar quan va sonar “Dream All Day”, de The Posies.

  1. Una cançó actual que hauria pogut sonar als funerals de Durruti.

“La processó”, de l’Agustí Fernández.

unnamed-11.jpg

  1. El disc que et transporta a l’adolescència.

Nothing’s shocking, Jane’s Addiction.

R-405633-1472314602-2637.jpeg.jpg

  1. El disc que sonava de fons mentre preparaves el teu darrer poemari.

Llegeixo molts llibres alhora i escolto música tot el dia, no hi ha només un disc que escoltés quan escrivia ‘La cremallera’. En puc dir tres que acabava de descobrir: Voces del extremo, Niño de Elche; 99.9%, Kaytranada; Music from the Big Pink, The Band.

El Qüestionari: Últim Cavall.

Per Frederic Cervelló.

ULTIMCAVALL1

La ciutat de Tarragona acollirà el proper divendres 15 de setembre una de les quatre semifinals de l’edició d’enguany del concurs per a grups novells Sona9. Les altres tres semifinals es celebraran, també aquest mes de setembre, al Festival Acústica de Figueres, al Mercat de Música Viva de Vic i al BAM de Barcelona.

A la semifinal tarragonina (Capsa de Música – Antiga Tabacalera, 20h, gratuït) hi participarà, junt a Lildami (hip-hop & trap, Terrassa), Barbaritats (funk-rock, Xàtiva) i els locals Mostassa, com a grup convidat en la seva condició de guanyadors de la darrera edició del D.O. Tarragona, una de les bandes del moment, Últim Cavall. Els garrafencs, que ja ens van cridar l’atenció amb el seu debut, Últim Cavall EP (auto-editat, 2015), han publicat el que està cridat a ser un dels grans discs d’aquest 2017, Records de Kyoto (Discos de Kirlian), disc que acabem de saber que serà editat ben aviat a Amèrica per la discogràfica mexicana Emma’s House Records.

Els de La Nova Escena hem demanat a Rafa Monzó (veu, guitarres i sintetitzadors) i Francesc Pascual (bateria), jockeys d’Últim Cavall, que ens responguin el nostre Qüestionari abans d’estrenar-se en directe a la nostra ciutat.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Francesc: no recordo quin va ser el primer però sí que recordo quin va ser el primer que em va fer especial il·lusió. Un dels primers discs que em vaig comprar va ser Live After Death, un àlbum en directe d’ Iron Maiden gravat a Los Angeles l’any 1985.

Rafa: el primer amb els meus diners va ser un cassette de Lo Mejor del Soul al Guitar Shop de Sitges, que ja no existeix. Em va enamorar la portada, que sortia una noia amb una mirada enigmàtica. Al cassette posava “anunciado en TV”. Hi havia cançons de Sam Cooke, l’Otis, etc. Era l’any 92 i tenia 11 anys.

  1. El primer instrument musical que vau tocar.

Cada un dels components de la banda té una història i relació diferent amb la música i amb el seu instrument; alguns van començar a tocar el mateix instrument que toquen amb Últim Cavall. Per exemple, en Jacob (guitarra), Francesc (bateria) o en Toni (baix), i d’altres van començar tocant un instrument diferent, com per exemple en Rafa (piano) i la Valle (que va començar a tocar el piano i ara toca un germà cosí com és el sintetitzador).

  1. El primer grup del què vau formar part.

A la comarca del Garraf hi havia força afició, a formar bandes en èpoques d’estudiant. Nosaltres érem uns d’aquells joves que vem començar a tocar amb amics en varies bandes de l’època.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Ens va fer especial il·lusió tocar a la Sala Apolo, és una sala mítica, si no la millor de les millors del país, on hem anat a veure molts concerts. Hi vam tocar el segon concert de la història d’Últim Cavall dins del BIS Festival 2016 i ens va fer molta il·lusió.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu estudiant/treballant a/de...

Cadascú tenim altres professions, tot i que per a nosaltres, donar-li la importància que es mereix la música al nostre dia a dia, és vital i necessari.

  1. Si ens agrada Últim Cavall també ens hauria d’agradar….

No ho sabem si us hauria d’agradar alguna banda en concret, però últimament estem enganxats als discos d’ Acid Ghost.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Hi ha moltes bandes que admirem que seria un plaer col·laborar amb ells. No hi cabrien aquí.

  1. El millor moment de la vostra vida com a músics.

No sabem si és el nostre millor moment, però fa un parell de setmanes ens va escriure un segell mexicà que es diu Emma’s House Records. Ens explicaven que volien editar en físic el nostre disc Records de Kyoto al continent americà. Ens va fer moltíssima il·lusió perquè ens faran una edició limitada i especial, amb 3 bonus tracks de l’EP del 2015, que només el vem publicar en digital. Sortirà el proper 27 de setembre.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Ens diuen que estem de camí entre el dream-pop i el shoegaze. Pensem que etiquetar i emmarcar dins d’un estil a una banda, és tasca dels periodistes, crítics i oients. Nosaltres aspirem a fer cançons que ens agradin i que transmetin emocions.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Sempre hi ha molts nervis abans de pujar a l’escenari, però també és cert que una mica de tensió ja va bé. En tot cas, gaudim molt quan estem tocant.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Un grup del sud que ens agrada molt és VLIVM, i compartim segell amb ells, a més! (Discos de Kirlian).

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

No hi hem tocat i en tenim moltes ganes. El proper divendres 15 de setembre serà la primera vegada. A l’Espai Tabacalera – Capsa de Música, dins de les semifinals del concurs Sona9, a les 21h.

Mishima a Tortosa

Mishima  va portar “Ara i res” (Warner Music Spain, 2017) a les Festes de la Cinta de Tortosa.

El passat dia 3 de setembre, la capital del Baix Ebre va acollir a l’escenari del Parc Teodor González el concert de la banda barcelonina liderada per David Carabén Vandermeer. Van presentar els temes del seu últim treball “Ara i res” i també van incloure en el seu repertori cançons dels seus anteriors treballs: “L’ànsia que cura”, “L’amor feliç”, “Ordre i aventura”, “Set tota la vida” i “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.” Feia 4 anys que no actuaven a les Terres de l’Ebre.

 

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30