El Qüestionari: Núria Graham.

Per Frederic Cervelló Rodes.

marccusco_3

Foto: Marc Cuscó.

Marjorie (Primavera Labels, 2020), publicat el febrer d’enguany, és el tercer llarga durada d’una de les nostres músics de capçalera, la vigatana Núria Graham. Amb cançons que es mouen entre el soft-rock i el soul i la influència d’artistes com Joni Mitchell, Carole King, Cass McCombs o Angel Olsen, el disc té com a escenari principal la Irlanda de la seva família paterna, amb la qual sempre ha mantingut un intens vincle emocional, tot i que, com ella mateixa admet, no ha estat un fet premeditat, sinó que ha sorgit per pura casualitat.

Marjorie ha estat produït per la Núria i el Jordi Casadesús a la Fontderola, mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Heba Kadry. El disseny és d’Eduard Vila i les fotos de Marc Cuscó. El disc es va presentar oficialment el passat 27 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, en el marc del Guitar Fest BCN, però l’esclat, poc després, de la còvid 19 en va paralitzar, temporalment, la seva gira de concerts.

Aquest divendres 25 de setembre tindrem ocasió d’escoltar en directe les cançons que conformen aquest treball en el concert inaugural de la quarta edició del Festival Terrer Priorat, amb l’actuació també de Súper Gegant, que tindrà lloc a partir de les 19.30 h al Mas de Sant Marcell (Cornudella de Montsant).

1. El primer disc que et vas comprar.

No me’n recordo de quin debria ser el primer, perquè era molt jove i ara em falla la memòria. Però un dels més significatius va ser el “childish prodigy” d’en kurt vile. Estava a la Martulina Divina de Vic investigant discos i sonava aquest de fons, me’l vaig comprar corrents. Es va convertir en una gran influència.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica, des dels 6 anys. Des d’aquell moment que no me n’he separat.

3. El primer grup del que vas formar part.

El meu propi. Sempre havia volgut tenir un grup amb els meus amics, quedar per assajar, totes aquestes coses típiques, però amb 16 anys ja vaig començar amb el meu projecte en solitari!

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El primer concert que vaig fer com a Núria Graham va ser a Santa Eulàlia de Puig oriol, al lluçanès, un company de classe de l’escola d’arts em va enxufar a la festa major del seu poble. Va ser allà on va començar tot. Ho recordo com una meravella de nit, tocant sola, però amb tots els amics, i una bona festa després.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic pànic no n’he sentit mai, però l’última vegada que vam tocar a l’apolo, aquest febrer, estava tant nerviosa que em pensava que m’agafava un soponcio. Però no era pànic, era una exaltació i uns nervis molt bonics.

6. Si ens agrada Núria Graham, també ens hauria d’agradar…

Uff no ho sé, a mi m’agraden moltes coses i em sento relacionada amb moltes coses!  Us recomano una noia que he descobert fa poc irlandesa que ha tret un discasso: Aoife Nessa Francess. Parlant de noies irlandeses, aquí a Catalunya tenim a la Elle León que ha tret un EP preciós que us encantarà també.

Aoife Nessa Frances.

https://elleleon.bandcamp.com/album/heart-to-hearts

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No me’n recordo, crec que el primer cop que vaig sonar a la ràdio debria ser quan vaig anar en directe amb en Basté a rac1, un dia bastant mític! No volia anarhi perquè tenia classe de teatre, però clar jo no tenia ni idea de qui era en basté ni del programa. Me’n recordo que el meu pare deia: “que estàs boja? Has d’anarhi, aquest programa l’escolta molta gent!” hahaha

8. Lestil o escena musical dins la qual tots els mitjans sentesten en inclouret.

No ho sé, ha anat canviant. Per sort ara ja no sóc cap jove promesa, m’he tret aquest pes de sobre. Els mitjans sempre diuen una mica el que volen però a mi ja m’està bé perquè no m’hi menjo gaire el coco. Ben orgullosa de formar part de l’escena vigatana, i d’anar de la mà de tots els germans del pop metafísic… al cap I a la fi som amics.

9. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Ui, tinc molts somnis d’aquests I van canviant.  Estic obsessionada amb el Blake Mills, un guitarrista músic i productor increible i molt jove. Ha produit l’últim de’n bob dylan, el Perfume genious… en fi, un referent gros. També em ronda pel cap últimament una idea estrambòtica i brutal, que seria colaborar amb música del Sahara com les filles de illighadad. Trobo que hi ha alguna cosa molt forta que m’uneix amb aquesta música i em transporta a algo molt familiar, m’agradaria investigar-ho.

10. El lloc més especial on has tocat.

A molts, és difícil triar quin és el més especial. Sempre dic la Jazz Cava de vic, un dels primers bolos I primeres celebracions bojes del principi de tot. Una meravella.

11. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

moltes, de fet la majoria de música que m’escolto s’allunya molt del meu estil. D’algun bolero, per exemple. “vete de mi” del bola de nieve. No se’m dona bé cantar boleros, però.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Renaldo I Clara (compta com a sud?) la meva nova obsessió!

Renaldo & Clara. Foto: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Al Rec de Igualada, un gustasso de lloc i gent. Va ser preciós!

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de lEbre.

No me’n recordo, tinc un batibull de dates al cap… no deu fer gaire però! Ens veiem aviat!

Núria Graham al Portal 22 (Valls). 2018. Foto: Frederic Cervelló.

El Qüestionari: Dewinter.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Raquel Villar

Foto: Raquel Villar.

Dewinter és el projecte musical de la barcelonina Marta Forns (veus, bases electròniques). En directe, l’acompanyen l’Alba Laguna (sintetitzadors) i en Tiago Lopes (baix). Amb referents com Beach House, Cocteau Twins, Curve o Erasure, practiquen un dreamwave electrònic amb influències del synthpop, el post punk dels vuitanta i el trance dels noranta.

El gener del 2019 es va publicar el seu EP de debut, Cold Like The Winter (Musarañas Records), amb les col·laboracions de Dean Garcia (Curve), la soprano Laia Vidal i Ramacod. El disseny del disc era de Glòria Bonet i les fotos de la Marta Forns. El treball es va presentar el 2 de febrer del 2019 a la sala barcelonina Koitton Club. Aquest març, en plena pandèmia, van editar un segon EP, Contractures (Musaraña Records, 2020), amb disseny d’Alba Font, fotos de Marta Forns i en el què col·labora de nou la Laia Vidal. Tots dos discs han estat gravats i mesclats a Caballo Grande Estudios (Barcelona), produïts per Cristina Pallejà, Ferran Resines i Marta Forns i masteritzats per Zlaya Loud.

Dewinter van actuar el passat divendres 28 d’agost a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que et vas comprar.

MARTA (M): Roxette, Look Sharp, en cassette.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

M: La flauta, a l’escola de primària.

3. El primer grup del qual vas formar part.

M: Dewinter.

4. El primer cop que vas tocar en directe.

M: 8 de desembre de 2018 a Sala New Underground (Barcelona).

5. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Abans de cada concert.

6. Si ens agrada Dewinter, també ens hauria d’agradar….

M: Cocteau Twins, Erasure, Curve, Beach House, Pet Shop Boys, synth pop dels 80, trance dels 90.

Cocteau Twins.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

M: “Mayflower”, el primer single del nostre primer EP, Cold Like The Winter, a Catalunya Ràdio. Gràcies Blai Marsé!

https://dewinter.bandcamp.com/track/mayflower

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

M: dreamwave, synth pop.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

M: En Dean Garcia, de Curve.

10. El lloc més especial on heu actuat.

M: A l’Eufònic!

Dewinter a l’Eufònic 2020.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

M: “Danse Macabre”, de Camille Saint-Saëns.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: El Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

M: El de l’Eufònic, aquest divendres [28 d’agost].

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

M: Aquesta serà la primera vegada.

El Qüestionari: Odina.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Odina_PressShot

Odina és el projecte personal de la músic i productora tarragonina Blanca Romeo, actualment assentada a Londres. Amb Dylan i Springsteen com a banda sonora de la seva infància i Keaton Henson, Bon Iver, Björk i Regina Spektor com a referents, la seva proposta beu del folk i del pop alternatiu.

El 2016 va debutar amb l’EP Broken, editat pel segell Silverball Records. El 2018 va publicar un segon EP, Nothing Makes Sense, autoeditat. Enguany, ha vist la llum el seu primer llarga durada, What I Never Told You, també autoeditat.

El passat 29 d’agost va tornar a casa per prendre part del festival Eufònic en un concert celebrat a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un de la Hannah Montana.

rs_1024x818-161027110450-1024.hannah-montana.102716
Hannah Montana.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup del que vas formar part.

Era un grup de covers, però mai vam arribar a fer cap concert.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A una audició de piano, al conservatori de Tarragona.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A finals de l’any passat, en el primer concert de la meva primera gira per Anglaterra.

6. Si ens agrada Odina, també ens hauria d’agradar…

Mavica, St Woods

MAVICA BY Vitoria cranstoun2
Foto Mavica: Vitoria Cranstoun.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“You Loved Me, You Killed Me”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

   Alt-Folk, alt-pop.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Weyes Blood.

Weyes Blood.

10. El lloc més especial on has tocat.

A les montanyes a prop de Derborence, a Suissa.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Una que ja he versionat, “Love Will Tear Us Apart “, de Joy Division.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets.

Els Pets.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Encara no n’he fet cap, el primer serà dissabte a l’Eufònic.

Foto: Odina a l’Eufònic 2020.

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Vaig tocar al Faristol, a Altafulla, fa bastants anys.

El Qüestionari: Tarta Relena.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene Moray
Foto: Irene Moray.

Tarta Relena neix el 2016, a Barcelona, com el projecte de dues cantants, la Marta Torrella (contralt) i l’Helena Ros (soprano), per explorar a cappella les sonoritats de cants tradicionals de diversos pobles mediterranis.

El gener del 2019 van publicar el seu EP de debut, Ora Pro Nobis (The Indian Runners), gravat, mesclat i masteritzat a Caballo Grande Estudios, excepte la cançó “Tou Votanikóu”, masteritzada a Vacuum Mastering. La portada del disc és obra de la Clàudia Torrents.

Aquest 2020, en ple confinament, han editat un segon EP, Intercede Pro Nobis (The Indian Runners), gravat l’abril del 2019 a Hermitage Works Studios (Londres). El disc ha estat produït i mesclat per Los Nerobambola (Juan Luís Batalla i Nathan Ridley) entre Hermitage Works Studios i Chez la Morgue (l’Hospitalet de Llobregat). La masterització ha anat a càrrec de Ferran Conangla.

El dissabte 29 d’agost tindrem ocasió de veure-les en directe a les nostres terres, concretament a la Glorieta de les Escoles (la Ràpita), a les 20 h, en una nova edició del festival Eufònic.

  1. El primer disc que us vau comprar.

HELENA: Simple Plan.

MARTA: un Grandes Exitos de Shakira.

simple-plan-1061x640
Simple Plan.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

HELENA: el violoncel.

MARTA: el clarinet.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

HELENA: Cor Jove de l’Arc.

MARTA: Cor Jove de l’Arc.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb tarta relena, va ser l’octubre del 2016.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

HELENA: nervis sempre, pànic mai.

MARTA: a una audició de final de quadrimestre de piano, a primer de carrera.

  1. Trap si o trap no?

Trap si.

  1. Si ens agrada Tarta Relena, també ens hauria d’agradar….

La pasta al pesto i el tahin.

  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Toú Votanikoú.

https://tartarelena.bandcamp.com/track/tou-votaniko-2

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Folk.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

HELENA: amb la Christina Pluhar.

MARTA: Diego del Morao.

diego
Diego del Morao.

  1. El lloc més especial on heu actuat.

A Líthica, al festival Pedra Viva de Menorca.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Badulake”, de za!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Xarim Aresté.

IMG-20190929-WA0002 NC
Foto: Núria Calvó.

  1. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

Un concert semiprivat al Pumarejo.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A Solivella, el 18 de juliol.

LNE us recomana: Soledad Vélez.

Per Frederic Cervelló Rodes

07

Soledad Vélez és una cantant i compositora xilena establerta a València. Entre els seus referents hi trobem PJ Harvey, Beach House i Florence and The Machine. Tot i que els seus dos primers discos beuen del folk anglosaxó, a partir del tercer, Dance and Hunt (Subterfuge Records, 2016), comença a incorporar sintetitzadors i bases electròniques a la seva proposta musical, derivant cap al pop electrònic o, segons les seves pròpies paraules, a l’”electropop-sad“.

El 2017, va presentar en directe l’espectacle “Violeta Siempre”, en el qual reinterpretava el repertori de la també xilena Violeta Parra amb motiu del centenari del seu naixement. El 2018 va publicar el disc Nuevas Épocas (Subterfuge Records), coproduït per Guille Mostaza (Ellos), gravat a El Álamo Shock i amb les col·laboracions de Gerard Alegre (El último Vecino) i Joe Crepúsculo. El treball, tocat íntegrament amb sintetitzadors i teclats analògics, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical: era el primer cop que compartia la producció d’un disc i era el primer àlbum que gravava íntegrament en castellà.

L’any 2019 va publicar el single “No Vuelvas”, coproduït de nou amb Guille Mostaza, amb el qual feia un nou gir estilístic tot apropant-se a la música urbana, i va col·laborar amb la valenciana Ley DJ en el single “50 latidos”.

Enguany ha presentat dos singles més: “Perverso” i “Tu Mejor Amigo”, cançó entre el reggaeton i el trap produïda per Joaco J. Fox (Mueveloreina), i ha col·laborat amb Centauros, projecte musical liderat per Dani Balaguer i Anna Escurriola, en la cançó “Costa Daurada”, inclosa a l’EP Disco Drama (El Genio Equivocado, 2020).

 

 

El Qüestionari: Anna Andreu.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Anna Andreu x Silvia Pocj Horizontal
Foto: Silvia Poch.

Els Mals Costums (Hidden Track Records, 2020) és el debut en solitari de l’Anna Andreu, exmembre dels Cálido Home. La de Sant Quirze del Vallès, acompanyada a la bateria, cors i teclats per la Marina Arrufat, signa un dels discos a tenir en compte d’aquest incert 2020, produït per Jordi Matas (Ferran Palau, El Petit de Cal Eril).

El divendres 17 de juliol presentarà el disc al festival Altacústic (Altafulla, 20 h, plaça de l’Església), en un concert pel qual s’han exhaurit totes les invitacions. Nosaltres li hem demanat que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Un recopilatori de Gospel sense cap nom memorable.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Cálido Home.

cálido
Cálido Home.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Cálido Home, a la presentació del festival The Lemon Day, a l’Heliogàbal.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Abans del concert del dos de juliol al Fòrum per Les Nits del Primavera. Va ser el primer concert amb aquest format que vam fer i per molta gent el primer concert com a públic en molt temps.

200702_Anna-Andreu_©VPV_130
Foto Les Nits del Primavera: Víctor Parreño.

  1. Trap si o trap no?

Tot té el seu moment.

  1. Si ens agrada l’Anna Andreu, també ens hauria d’agradar

A mi m’agrada molt l’Andrew Bird, no puc dir que el que faig jo s’hi assembli, però crec que li dóna molta importància a les melodies i se serveix d’un imaginari que m’atrau molt.

  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“I’m not blue” de Cálido Home.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

“La constel·lació del pop metafísic”.

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

En Jordi Matas, un goig en tot els aspectes.

  1. El lloc més especial on has tocat.

Al bosc de les Estunes, a Porqueres; s’hi feia un festival que es deia Estunart. Preciós!

  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Tortura”, de la Shakira.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Foto Espaldamaceta: Luis Pérez Contreras.

  1. El primer concert que has ofert en directe després del confinament per la Còvid-19.

Les Nits del Primavera, al parc del Fòrum de Barcelona.

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Al Portal 22 de Valls, fa ben bé 3 o 4 anys.

LNE us recomana: Ganges.

Per Frederic Cervelló Rodes.

4

Ganges és el projecte personal de la santanderina establerta a Madrid Teresa Gutíerrez (veu, piano, lletres). En un principi, també en prenien part els músics Álvaro Berceruelo (baix i veus) i Jorge Aylagas (percussió electrònica). La seva música beu del dreampop, amb referents com London Grammar, The XX, James Blake, Chet Faker i Lykke Li. El projecte compta amb una part visual molt potent, a càrrec de Juanjo Marbai.

El 2017 van editar, amb el segell blanenc Luup Records, l’EP Lost Aesthetics, gravat a l’estudi El Invernadero, de Brian Hunt. Aquell mateix any van resultar finalistes dels concursos Proyecto Demo, organitzat per Radio 3 i el FIB, i del DCODE, i van guanyar el concurs de bandes del festival Mad Cool. L’any següent van publicar el seu disc de debut, de títol homònim, Ganges (Luup Records, 2018).

L’any 2019 va sortir al mercat el seu segon disc, Boy, Love, Amor (Luup Records), ja com a projecte en solitari de la Teresa. El disc va ser produït per l’Aleix Iglesias al Camaleó Estudi i fou presentat oficialment al Café Berlín (Madrid) el 23 de novembre, dins el cicle Madtown Days.

Segons hem pogut saber, la Teresa té llestos els temes del que serà el seu proper disc. Esperem poder escoltar-lo ben aviat!

 

 

 

 

Litterarum 2020: Una finestra oberta a la creació

Enguany, no volíem deixar passat l’ocasió de gaudir de Fira Litterarum. Malgrat les circumstàncies la Fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre i la Fira del Llibre Ebrenc han aconseguit reinventar-se en format digital, sense perdre la seva essència.

Sense moure’ns de casa hem pogut viatjar a Barcelona, a Pedreguer, a Manacor, a Mallorca, a Cambrils o a Jesús per endinsar-nos, en molts casos, en els espais de creació dels propis artistes.

L’Any Joan Perucho i l’Any Josep Carner, han estat centrals en la Fira. Així, el poeta Josep Pedrals ens ha interpretat El Mèdium, i els més petits han gaudit de l’espectacle de titelles Botànica Oculta, de la mà d’Arnau Colom, tots dos amb textos de Perucho.

Josep Carner ha estat present també per als més petits amb el Bestiari de Gemma Abrié i Manu Sabaté, un espectacle musical fet amb delicadesa on hi conviuen la paraula, la música i la imatge i amb la sentida escenificació d’alguns fragments de Nabí, a càrrec del poeta Víctor Obiols.

Litterarum ens ha sorprès amb un espectacle de lírica gràcies a la veu de Patricia Caicedo i el piano de Manuel Ruiz, en el seu espectacle Collirem els estels, on musiquen textos de Carles Duarte. La narració de contes de Jordina Biosca, la directora d’un altre festival de casa nostra, l’En Veu Alta, de Pradell de la Teixeta (Priorat), ens ha portat a petits i a grans, a descobrir Una estrella que no ha vist mai ningú abans.

Hem tingut el privilegi de veure un tast de l’espectacle L’espai infinit, on l’actriu Marina Mulet interpreta magistralment contes de Rafa Gomar, Mercè Climent i Gràcia Jiménez, autors del País Valencià. I des de les Illes Balears, l’actor Toni Gomila fa una lectura dramatitzada de Memorial de Setmana Santa, de Blai Bonet. Sense sortir de ses illes, Marta Elka i Toni Pastor, musiquen els Poemes de Maternitat de Carme Riera.

El nostre viatge pels espectacles literaris acaba a les Terres de l’Ebre. Des de l’Espai Immart de Jesús, la veu dolça de Pili Cugat i la guitarra de Carlos Lupprian ens han portat els textos de Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.pili5

Però si amb Litterarum hem viatjat arreu dels Països Catalans, amb la Fira del Llibre Ebrenc encara hem anat més lluny, ja que hem conegut les experiències de Magdalena Mądrowska (Polònia), Blanka Békés (Hongria), Stasa Vranjes (Sèrbia) i Rebeka Vasilij (Croàcia), quatre estudiants de català que van assistir a l’edició anterior. També hem pogut entrar a la carpa virtual de llibres ebrencs on les llibreteres i llibreters del territori ens han recomanat les novetats ebrenques publicades durant aquest any i hem assistit a taules rodones amb professionals com Ignasi Blanch, Roser Gay, Paula Jarrín, Joana Vernet, Joan Carles Navarro i Josep Vives.

Tots aquests espectacles s’han pogut veure en directe a la web de la fira i a través de la tecnologia de l’empresa catalana Watchity. Alguns d’aquests espectacles es poden recuperar a la pàgina de Facebook de Litterarum i properament es podran veure a altres plataformes.

En paraules de Montse Pineda i Albert Pujol, directora de la Fira del Llibre Ebrenc i director de Litterarum respectivament, aquesta ha estat l’edició més valenta i és que ha tingut més de 2000 espectadors digitals i s’hi han inscrit 180 programadors, dels Països Catalans i de més lluny, com Bèlgica. Per a l’edició de 2021, esperen poder combinar els actes presencials i els actes en format digital.

 

Text i captures – Marta Escolà (@laMartu30)

 

 

LNE us recomana: Desert.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Mar ORDOÑEZ
Foto: Mar Ordoñez.

Desert és un duet de Barcelona format per la Cristina Checa (producció, composició i veu) i l’Eloi Caballé (producció, composició i disseny de so). Les arrels del projecte les trobem en un grup anterior, Granit, del qual en formaven part la Cristina i l’Alba Blasi (Extraperlo) i en el qual l’Eloi exercia de productor.

La seva música és permeable a diferents gèneres i estils, passant del pop electrònic al dream pop. Entre els seus referents trobem Laurel Halo, Cocteau Twins, Kate Bush, Grimes i Julia Holter.

Desert es van donar a conèixer a finals del 2012, amb els senzills “Camins” i “Desert”. El 2014 van publicar el seu EP de debut, Envalira, amb el segell nord-americà Minty Fresh, i el van presentar en festivals com el South by Southwest o el Sònar. El disc va tenir una seqüela, Envalira Remixes (Modern Obscure Music, 2015), amb versions a càrrec d’alguns dels productors electrònics més importants de Barcelona (Sunny Graves, Sau Poler, Pedro Vian). L’octubre del 2018 van editar un nou EP, Sense EP, aquest cop amb el segell La Castanya.

L’abril d’aquest 2020 han publicat el seu darrer treball, This Feeling Is You, de la mà del segell barceloní Passat Continu. Es tracta d’una experiència immersiva, meitat musical, meitat hipnosis i meditació, en la qual ells han posat la música, mentre que la veu i les lletres han anat a càrrec de la hipnoterapeuta cognitiva londinenca Jessica Boston.

 

 

LNE us recomana: Confeti de Odio.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Confeti de Odio_02_Xavier Llanas
Foto: Xavier Llanas.

Confeti de Odio és el projecte personal del músic madrileny Lucas de Laiglesia (Axolotes Mexicanos, Verano, Saint Clementine). Anteriorment, ja havia publicat un parell de discos en solitari sota el nom de Lucas Vidaur: Light Comes In, You’re Forever (2016) i Whimsical Drama and the Deathlesness of You (2017). En aquest nou projecte l’acompanyen els seus amics Juan Pedrayes (Axolotes Mexicanos, Carolina Durante) i Carlos René (Axolotes Mexicanos).

Lucas defineix la seva proposta musical com a pop dramàtic, mentre que Dani Cantó, responsable del segell barceloní Snap! Clap! Club!, que edita el material del músic madrileny, prefereix parlar de deprepop. Entre els seus referents, hi podem trobar The Smiths, Los Punsetes, La Estrella de David, Of Montreal o Pale Fountains.

El desembre del 2018 va sortir al mercat el primer EP de Confeti de Odio, Llorar de fiesta (Snap! Clap!), en una edició limitada de 100 còpies en cassette purpurina. El disc estava gravat per Juan Pedrayes, produït per Pedrayes i Carlos René, i masteritzat i mesclat per René. La portada era de Zazi White i el disseny de Kos. El 2019 va editar diversos singles: “Hasta Romper el Móvil”, en el que s’apropava a la música urbana, produït per René i amb portada d’Olaya Pedrayes (Axolotes Mexicanos); “Hechizo”, versió del “haunt me (x3)”, dels americans Teen Suicide, inclosa en el cassette recopilatori del festival Prom Party Fest, editat pel segell Jeanne d’Arc; i el doble single “Quiéreme / Si Me Quiero”.

El gener del 2020 va editar la cançó “Muchísimo”, gravada per Pedrayes, produïda per Pedrayes i René, i mesclada i masteritzada per René. Es tractava del single d’avançament del seu primer LP, Tragedia Española (Snap! Clap!), publicat el passat 24 d’abril, en plena pandèmia. El disc ha estat produït per Juan Pedrayes i masteritzat per Carlos Hernández.

Aquest 2020, Lucas també ha publicat la seva primera novela, El tejido de las cosas, editada per Libros Walden, sota el nom de Lucas Vidaur.

Per saber-ne més: