Per Frederic Cervelló.
La nostra melòmana del mes de juliol és la realitzadora i il·lustradora esparreguerina Marta Puig, més coneguda pel nom artístic de Lyona.
La Marta va descobrir el cinema de ben petita gràcies al seu avi, que la duia cada cap de setmana al cine. Va flipar amb Eduardo Manostijeras i va decidir que de gran seria cineasta. Dit i fet; un cop acabat l’institut va entrar a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i es va llicenciar en direcció. Tot i que ha realitzat alguns curts, la Marta és reconeguda sobretot pels seus videoclips, que és el gènere que més l’atreu perquè combina les seves dues grans passions: el cinema i la música. Els seus vídeos són imaginatius i artesanals; els seus grans referents Spike Jonze i Michel Gondry. Com molts altres artistes de la seva generació, la Lyona va trobar el seu aparador en Internet i les xarxes socials, que van apropar la seva obra al públic.
El primer videoclip el va fer per la seva amiga Mürfila. En Santi Balmes, de Love of Lesbian, el va veure i li va proposar que dirigís un vídeo per la seva banda. El resultat va ser tan positiu que, des de llavors, mantenen una estreta col·laboració artística. També ha dirigit videoclips per bandes com Sidonie, Maria Coma, Pau Vallvé, The New Raemon, Els Pets, Inspira, Zahara o Lori Meyers.
Britpopera de pro i amb look d’eterna adolescent, la Marta Puig combina els vídeos amb la publicitat i la il·lustració. Fins ara ha publicat nou llibres il·lustrats, el primer dels quals el best seller infantil Yo mataré monstruós por ti, a mitges amb en Santi Balmes, autor del text. Actualment està preparant el que serà el seu primer llargmetratge que, segons hem pogut saber, serà un musical.
Més info a www.lyona.cat.
- La cançó que t’agradava de petita i que encara ara t’emociona.
Des de ben petita, quan veia una foto del David Bowie, hi veia a ma mare, i suposo que per això li tenia una admiració especial. M’encantava Ziggy Stardust and the spiders from Mars, l’imitava cantant “Lady Stardust”, baixant per les escales de casa com si fos una estrella del rock. Però va ser amb la pel·lícula de Yo, Christiane F, on la protagonista era fanàtica de Bowie, que em vaig enamorar de “Heroes”. A dia d’avui cap altra cançó ha aconseguit emocionar-me tant com aquesta. Només sentir les primeres notes i ja se’m posa la pell de gallina, i quan ell crida “I will be king…”, alguna cosa se’m trenca per dins.
És una delícia el vídeo en què Toni Visconti explica com va ser la gravació del tema, on entre moltes coses explica qui era la parella que es feia un petó al costat del mur…
- El millor disc del Britpop.
En el seu moment hauria dit Dog Man Star de Suede, però amb la distància no puc evitar escollir His’n’hers de Pulp. El que passa és que jo em vaig enamorar de Pulp amb This is hardcore i vaig redescobrir els seus anteriors discs passat el moment àlgid del Britpop. Però His’n’hers conté dos dels meus temes preferits de Pulp: “Babies” i “Do you remember the first time”.
- La cançó que et fa ballar, ballar i ballar.
N’hi ha moltíssimes, però una infal·lible és “I follow rivers” de la Lykke Li, en qualsevol festa punxes aquest tema i és un subidón immediat.
- El disc que sona de fons mentre treballes.
Sóc molt d’entrar en bucles, quan trobo un disc que m’agrada no paro d’escoltar-lo. Fa un temps el Carrie & Lowell, de Sufjan Stevens va ser la meva banda sonora per treballar; l’estiu passat va ser el Everything You’ve Come To Expect, de The Last Shadow Puppets, i últimament he estat desgastant tota la discografia de La Casa Azul.
- La millor cançó del This is hardcore, de Pulp.
És un disc que estimo. Com deia abans em vaig enamorar de Pulp amb This is Hardcore. Va ser veient el videoclip de “Help the aged”, em va fascinar per la lletra. Però és una cançó més petita, “TV Movie”, la que m’emociona més. En el seu moment aquesta estrofa definia perfectament com em sentia:
”Without you my life has become a hangover without end
A movie made for TV
Bad dialogue, bad acting, no interest
Too long with no story and no sex”
- Un disc que t’hagis comprat només perquè et molava la portada.
The golden mile, de My life story; i el disc va resultar estar molt bé.
- La cançó que més ràbia et fa que s’hagi convertit en sintonia d’un spot publicitari.
Fa poc vaig sentir “Changes” de Bowie en algun spot de cotxes. No vaig voler ni veure’l, em va semblar una heretgia.
- La portada de disc que t’hauria agradat dissenyar.
M’hauria encantat fer la primera portada de Placebo. M’encanten els colors de la fotografia, el gest del nen, la simplicitat de la imatge i l’actitud que transmet.
- El videoclip que has realitzat del què n’estàs més satisfeta.
“1999”. Suposo perquè tancava un cicle, una història, una relació. Fer els vídeos pel disc de Love of Lesbian va ser una experiència més enllà de lo professional, molt intensa. Vam crear un vincle molt fort amb tot l’equip, amb la Marina i el Carlos (protagonistes dels vídeos) i fer el video “1999” era la manera de tancar la història i despedir-nos dels personatges. Va ser molt emotiu el rodatge, i encara ara quan el miro, m’emociono, ja no pel propi video, sino per tot el que implica.
- El videoclip que més t’agrada dels què ha dirigit Spike Jonze
És difícil quedar-se només amb un, m’encanta la senzillesa de “Praise you”, m’agrada el punkisme de “Drunk girls” de LCD soundsystem, i estic enamorada de Christopher Walken i els seus balls a “Weapon of Choice” de Fatboy Slim.
lanovaescena.cat 