El Qüestionari: Intana.

Per Frederic Cervelló.

Intana_by Lluis Tudela 1.jpg
Foto: Lluis Tudela.

Intana és el projecte musical de la barcelonina Núria Moliner (veu, guitarra acústica, baix). L’acompanyen en Guillem Callejón (pedal steel, guitarres), Jordi Mestres (baix, guitarres) i Ricard Parera (bateria). La seva proposta veu del folk, l’indie pop i l’americana, amb influències de The War on Drugs, Núria Graham i Mac Demarco. Van debutar a finals del 2017 amb un disc de títol homònim editat pel segell Satélite K.

El març d’aquest 2019 van publicar la seva segona referència, A plan for us (Satélite K), produït per Intana i Joel Condal, gravat a Avis Road (Vilanova i la Geltrú) i masteritzat per Ferran Conangla. El disc es va presentar a Barcelona el 27 d’abril, al Centre Artesà Tradicionàrius.

La Núria Moliner, arquitecta de formació, és també la presentadora i assessora de continguts de Escala Humana, de La 2 de TVE, un programa sobre arquitectura, urbanisme i disseny, i Intana en posa la sintonia original.

Nosaltres, hem demanat a la Núria que respongui el nostre Qüestionari aprofitant que aquest dissabte, a partir de les 13h, estarà tocant al Festival Pingüí (Flix).

  1. El primer disc que et vas comprar.

A casa escoltàvem molta música. Quan m’agradava un disc me l’emportava a la meva habitació com un secret. Recordo agafar Smashing Pumpkins, Muse o Radiohead de l’habitació de ma germana, o Pink Floyd i Simon & Garfunkel del menjador. Potser els primers discos que vaig comprar-me jo mateixa van ser de Queen.

queen-portrait-circa-1975-billboard-1548-900x600.jpg
Queen.
  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Cloverace.

cloverace1.jpg
Cloverace.
  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Diria que a les Jam Sessions del bar Sant Josep de Badalona, quan tenia uns 15 anys.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Només m’havia passat de petita, a les audicions de piano de l’escola on estudiava. Em posava molt nerviosa això de tocar sola. Potser per això aviat vaig començar a tocar en banda, que és com em sento més còmode.

  1. Si no fóssis músic, t’hauria agradat treballar de… / estudiar…

De fet, vaig estudiar arquitectura i ja m’agrada poder convinar les dues coses. En tot cas la pregunta potser seria al revés. M’hagués agradat estudiar més música. I, si pogués, també estudiaria filosofia i història de l’art.

  1. Trap si o trap no.

Trap si.

  1. Si ens agrada Intana, també ens agradarà/n….

Big Thief, Julia Jacklin, Phoebe Bridgers, Alice Phoebe Lou, Timber Timbre, The War On Drugs, Mac DeMarco.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.

Pop, indie, americana, folk… A nosaltres mateixos ens costa triar una etiqueta i crec que mai hem arribat a cap conclusió clara.

  1. El músic amb qui t’agradaria col·laborar.

Bon Iver.

p01br6f4.jpg
Bon Iver.
  1. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual t’agradaria fer-ne una versió.

“I fall in love too easily”.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Al Paranimf de la UB, pel cicle de Els Vespres d’hivern.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Xarim Aresté i Eduard Carmona.

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El juny de l’any passat [2018] al festival Minipop.

1527962427188.jpg

El Qüestionari: Her Little Donkey.

Per Frederic Cervelló.

HLD 05 Nacho G. Riaza.jpg
Foto: Nacho G. Riaza.

Her Little Donkey és una banda barcelonina formada per Ana López (sintetitzadors i veu), Patrick Aranda (veu i guitarra), Carlos Pérez de Tudela (baix i sintetitzadors) i Michel Bonilla (bateria). Amb influències de grups com Beach House, Prefab Sprout o Wild Nothing, la seva proposta musical oscil·la entre el dream pop i el pop de finals dels 80.

Van debutar el 2013 amb l’EP Probation (autoeditat), gravat, mesclat i produït a La Atlántida Estudio (Barcelona) per Mario Patiño i Edgar Beltri i masteritzat per Yves Roussel. El disseny del disc era obra de l’Ana López. Al 2015 van editar un nou EP, Chromatic Landscapes (autoeditat), de nou gravat, mesclat i produït a La Atlántida Estudio per Mario Patiño i Edgar Beltri i masteritzat per Yves Roussel. Aquest cop RuLú Shop es va fer càrrec del disseny. El primer llarga durada dels Her Little Donkey, Campestral (autoeditat), va sortir al mercat el 2016. El disc va ser gravat, mesclat i produït per Cristian Pallejà i Ferran Resines als estudis Caballo Grande (Barcelona) i masteritzat a Joe Lambert Studio (New York). Al disc hi col·laboraven Pau Roca (La Habitación Roja), Carlotto (Me and The Bees) i Raúl Muñoz (Catpeople).

La seva darrera referència és l’elepé Where’s the glow, publicat l’ 1 de març del 2019, en el qual han abandonat l’autoedició per entrar a formar part de la família Hidden Track Records, segell barceloní creat per la Louise Sansom (Animic) i la mateixa Ana López. Per a la gravació, mescla i producció del disc han comptat de nou amb l’ajut d’en Ferran Resines i en Cristian Pallejà (estudis Caballo Grande, Barcelona) i per la masterització amb en Justin Colleti, dels estudis Joe Lambert. El disseny del disc és obra de la Carla Fuentes. Where’s the glow es va presentar oficialment el passat 11 de maig a la sala VOL de Barcelona.

Her Little Donkey actuen aquest divendres 14 de juny a la Capsa de Música de Tarragona, acompanyats dels madrilenys Delaporte, en un nou concert ofert per Movistar.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Carlos: Diria que el primer amb els meus estalvis va ser el Greatest Hits I de Queen (i ara ja no puc amb ells, jejeje!).

Ana: No ho recorde, però segurament dels Backstreet Boys!

greatest-hits-queen-disco-cd-nuevo-17-canciones-D_NQ_NP_683380-MLM28135496203_092018-F.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Carlos: El baix.

Ana: El piano.

  1. El primer grup del que vau formar part.

Carlos: Un grup de pop espanyol amb els amics de Badalona. No era el meu estil…

Ana: Astall, un grup de punk a València.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Carlos: Amb el mateix grup, a un bar de Badalona. Nosaltres vam posar tot l’equip i vam estar assajant tres dies seguits allà mateix abans del bolo!!

Ana: Va ser amb Astall, a un bar molt a prop de la universitat on estudiava.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Carlos: Pànic crec que mai, una mica de nervis sempre hi ha.

Ana: Crec que va ser al concert de presentació del primer LP de Her Little Donkey. Em tremolava tot!

  1. Si no fóssiu músics, us hauria agradat treballar de… / estudiar…

Carlos: Ho plantejo a l’inversa. M’agradaria viure de ser músic; però ara mateix això és inviable.

Ana: Com diu Carlos, tant de bó poder viure de la música! Jajaja!

  1. Trap si o trap no.

Carlos: Trap si, però amb moderació. Com a tot, hi ha coses bones i que em fan gaudir.

Ana: Trap si, sobretot el que està socialment compromès.

  1. Si ens agrada Her Little Donkey, també ens agradarà/n….

Carlos: Difícil… però diria el pop; des del dream pop més ruidós fins al sofisti-pop més elegant.

Ana: Doncs, podria agradar-te també Prefab Sprout si mirem cap enrere o Beach House, Deerhunter i Unknown Mortal Orchestra si pensem en present.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

Carlos: Tampoc s’aclaren massa. Amb aquest últim disc es posen en comú que seguim el patró del pop anglosaxó dels 80.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Carlos: Bradford Cox, de Deerhunter, però en podria dir mil més. Per somiar que no quedi…

Ana: A mi m’agradaria molt col·laborar amb M.I.A. o, per exemple, amb Sascha Ring, d’Apparat.

mia-1-900x600.jpg
M.I.A.
  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

Carlos: Moltíssimes! Per dir una que m’encanta: “El Dia de mi Suerte”, de Willie Colón i Héctor Lavoe.

Ana: Mmmm, que difícil! Potser alguna de Portishead o de Battiato.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Carlos: El concert del Primavera Sound 2017 ens va fer moltíssima il·lusió. Mai penses que pots acabar al cartell d’un festival tan gran.

Ana: Si, el Primavera Sound va ser molt guay!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Carlos: Els Harrison Ford Fiesta.

Ana: A mi m’agraden molt Últim Cavall, però no sé si es poden considerar del sud!

16403038_1399161526789125_699686868946065205_o.jpg
Harrison Ford Fiesta
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Carlos: Va ser al 2017, a la sala El Cau, amb els Tyco Brae, que són de Tarragona. Va ser una bona experiència, però esperem atraure a més gent aquesta vegada.

 

 

El Qüestionari: Rombo.

Per Frederic Cervelló

Tomeu Mulet i Irene Royo.jpg
Tomeu Mulet i Irene Royo.

El passat mes de maig es va publicar Clara Montse Núria (The Indian Runners, 2019), el segon disc de les barcelonines Rombo, trio d’ indie-pop lo-fi format per la Núria Curran (teclat i veus), la Montse Martín (baix i veus) i la Clara Molins (guitarra i veu). El disc ha estat produït, gravat i mesclat per David Rodríguez (Beef, La Estrella de David, La Bien Querida) amb qui les Rombo ja havien treballat en el seu disc de debut, Rombo (The Indian Runners, 2015). L’artwork ha anat a càrrec d’en Tomeu Mulet (Da Souza, Beach Beach) i les fotos són de l’artista Irene Royo.

Clara Montse Núria es va presentar oficialment el 10 de maig al Heliogàbal de Barcelona. El dissabte 1 de juny el vam poder escoltar en directe al Minipop (Tarragona).

La Clara Molins respon el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Bon dia, d’ Els Pets.

els-pets-bondia.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Provisionals, un grup que tenia amb un companys de classe a 3er d’ESO.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Als 15 anys, amb aquest grup, al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Al concert més gran que hem fet amb Rombo, que crec que va ser el del Festigàbal de fa tres o quatre anys. Impressionava molt l’escenari i la quantitat de public que hi havia.

  1. Si no fóssis músic, t’hauria agradat treballar de… / estudiar…

Professora de català a alguna escola o institut.

  1. Trap si o trap no.

Trap sí, totalment!

  1. Si ens agraden les Rombo, també ens agradarà/n….

Doncs Marcelo Criminal, La Estrella de David, Tronco, Germà Aire, Ferran Palau, vàlius

IMG_3387.jpg
La Estrella de David.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

L’escena de la música independent, però ja és la nostra i ens encanta.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Amb el Cecilio G, hehe, però ningú no entendria res.

cecilio1-1534879063302.jpg
Cecilio G.
  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

Doncs ja que parlàvem del Cecilio… “Millon Dollar Baby”, un tema molt bo que va treure a l’abril, diria.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Vam tocar a la sala Maravillas, de Madrid, en un concert amb grups de noies que va organitzar el col·lectiu feminista Sisterhood. Va ser preciós.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Xarim Aresté.

61626330_2157909037589774_3379427388302557184_o.jpg
Foto: Minipop.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Va ser al Minipop del 2015. Un esdeveniment magnífic amb gent magnífica!

 

Podeu escoltar les Rombo a: https://rombo.bandcamp.com/album/clara-montse-n-ria

 

El Qüestionari: El Pèsol Feréstec.

Per Frederic Cervelló.

Silvia Poch.jpg
Foto: Sílvia Poch.

A inicis d’aquest mes de maig es va publicar el nou treball de El Pèsol Feréstec, l’epé L’exemple dels ocells, títol manllevat d’un poema de Jacques Prévert. El disc es va gravar, produir i mesclar als estudis Caballo Grande (Barcelona) per Ferran Resines i Cristian Pallejà i es va masteritzar a l’ Estudio Hukot (Barcelona) per Milo Gomberoff. En aquesta ocasió, els pèsols han musicat poemes de Josep Carner, Jaume Coll Mariné i un fragment de la novel·la Sortir a robar cavalls, de Per Petterson, coronat amb dos versos de Josep Palau i Fabre. L’epé també inclou dos temes propis i una versió del “Problemes” dels Perro Pachingo, la banda de rumba-punk de l’ínclit Roger Pelàez. La il·lustració de la coberta és de la Martina Manyà.

L’exemple dels ocells, “que fan el que poden”, com tothom, com els pèsols, per molt feréstecs que siguin, es va presentar oficialment el passat 11 de maig en el transcurs de la Setmana de la Poesia de Barcelona.

El disc l’ha editat The Indian Runners, segell barceloní creat l’any 2012 i refundat recentment com a associació cultural a través de la suma d’esforços de diverses de les bandes que el configuren per tal de promoure l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena.

El Pèsol Feréstec és un grup barceloní format l’any 2003 que es caracteritza per combinar a la perfecció, sense que quedi impostat, la immediatesa del punk – pop amb la poesia. Actualment el conformen en Gerard Segura (vàlius) a la veu i guitarra, la Carlota Serrahima a la veu, la poeta Maria Cabrera (Vladivostok) a la rapsòdia, en Marià Codina (Estruç) a la bateria i la Montse Martín (Rombo) al baix.

Podreu veure en directe al Pèsol Feréstec aquest diumenge 2 de juny a les 12.30h al Passeig de les Palmeres de Tarragona, en l’edició d’enguany del festival Minipop.

  1. El primer disc que us vau comprar.

GERARD (d’ara endavant, G): Whisky’ns, LILA

CARLOTA (d’ara endavant, C): Segurament, Ella Baila Sola

whiskyns-lila-portada.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

G: La flauta dolça a l’escola

C: El teclat electrònic, a l’escola. Ara ja no sé tocar res.

  1. El primer grup del que vau formar part.

G: Amb l’Aleix d’Ulldeter i Extraperlo vam fer un grup de guitarres que es deia ÀDHUC.

C: El pèsol feréstec!

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

El Gerard va tocar dues cançons com a Pèsol feréstec l’any 2003 o 2004 a l’Heliogàbal.

Després, un amic que aleshores militava en les joventuts socialistes i ara és polític el va mig programar al parc de les infantes de Les Corts a les festes majors. Aquí la Carlota li va fer unes veus.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

G: L’últim concert… a principis de mes a l’Heliogàbal.

C: Potser quan toquem davant d’adolescents de l’ESO és quan no les tinc totes. El Gerard sí que les té totes, perquè es dedica a donar classes a secundària. Ara us ho dirà.

  1. Si no fóssiu músics, us hauria agradat treballar de… / estudiar…

G: No soc músic, soc professor.

C: No soc músic, em dedico a la filosofia. Al Pèsol, tots fem la feina que faríem si no fóssim músics.

  1. Trap si o trap no?

G: ROSALÍA.

C: Trap sí, Rosalía també.

Rosalia_EDIIMA20181030_1139_5.jpg

  1. Si ens agraden El pèsol feréstec, també ens agradarà/n….

Des de Jonathan Richman a Belle and Sebastian.

3aa64d15-a211-48bd-940b-5b5d62129640_1510617600.png
Jonathan Richman.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

Escena EMERGENT.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Pascal Comelade.

comelade_g-1.jpg

  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

ROSALÍA.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

G: Can Lliro a Manacor? Hem tocat a llocs molt bonics, mooolt!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Islandia Nunca Quema.

MP 5.JPG
Foto: Maria Palacios.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Vam tocar al Litterarum de Móra d’Ebre el maig del 2017. Per estudiants d’institut, justament.

 

Podeu escoltar a El Pèsol Feréstec a: https://pesol.bandcamp.com/

El Qüestionari: Retirada!

Per Frederic Cervelló

RETIRADA!_07_COLOR_Alberto Polo.jpg
Foto: Alberto Polo.

Ahir divendres 24 de maig, Retirada!, banda barcelonina – granollerina d’epic rock formada per l’Albert i el Cuervo, van presentar el seu darrer treball, Son (El Segell, 2019) a La Capsa de Música de Tarragona. El disc ha estat produït per Santi Garcia i Borja Pérez; l’art work ha anat a càrrec de la Judit Armengol. La setmana vinent, el duet estarà present al Primavera Sound per partida doble: el 29 de maig (Primavera Pro) i el 1 de juny.

El concert d’anit, en el que també hi va prendre part el gran Ferran Palau, marca l’inici d’una col·laboració entre l’Associació de Músics de Tarragona i Concerts Movistar gràcies a la qual en els propers mesos passaran per Tarragona grups de renom de l’escena musical estatal.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demamar a Retirada! que responguin el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Cuervo: El Discovery, de Daft Punk.

Albert: Potser un recopilatori de Michael Jackson? El primer que recordo especial va ser el Takk, de Sigur Rós a una petita botiga del centre de Girona, encara m’acompanya!

sigur-ros-takk-vinilo-2x10-nuevo-cerrado-en-stock-D_NQ_NP_875123-MLA27705386719_072018-F.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Albert: La guitarra, als 13 anys un amic em va ensenyar els 6 acords i apa.

Cuervo: En plan serio, la guitarra al conservatori.

  1. El primer grup del que vau formar part.

Albert: Fuera de Órbita ens deiem, tot i que ens feiem els interessants reduint-ho a FDO, fèiem versions de Los Planetas, Sexy Sadie o Teenage Fanclub i vam arribar a fer 6 cançons pròpies.

Cuervo: El meu crec que no vam arribar a tenir nom, fotiem versions de bad religion, no use for a name, millencolin…

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Cuervo: Sent estricte, al conservatori vaig fer algún concert davant de força gent, així que suposo que hauria de contar com el primer cop. Amb banda, la veritat que no ho recordo.

Albert: A la festa de la universitat del bateria de FDO, la Etseib. Molt intens!

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cuervo: Osti, a la presentació de Son em vaig carregar la guitarra 5 minuts abans de començar i una mica de pànic hi va haver…

Albert: Ja veus, quin moment… Va ser complicat el tema.

  1. Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar…

Albert: De la música solament és complicat viure-hi. Jo apart sóc enginyer acústic, per exemple.

Cuervo: Jo Ingenyer Informatic i estic força content de ser-ho.

  1. Trap si o trap no.

Cuervo: Trap no. Musicalment no tinc res a criticar, és questió de gust. Però culturament són foscor, els valors que transmeten son merda, punt. El mateix dic del puto reggeaton.

Albert: Amén.

  1. Si ens agrada Retirada!, també ens agradarà/n….

Cuervo: Mogwai, Yo la tengo, Death cab for cutie, Nueva Vulcano, El petit, Últim cavall, Super gegant.

Albert: Pedro The Lion o Low, també!

Larson-Yo-La-Tengo.jpg
Yo La Tengo.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

Cuervo: Els mitjans no ho sé, pero nosaltres sempre ens hem sentit part de l’escena que envolta l’Ultra local records.

Albert: Ultra localisme o mort!

dddddddddddd.jpg

10.El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Albert: James Murphy, de LCD Sound System.

Cuervo: Anthony Gonzalez, de m83.

LCDSoundsystem_Lovebox_160716_photo_JordanHughes_05.jpg
James Murphy.
  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

Cuervo: Alguna de los Chikos del Maíz molaria.

Albert: jajaja venga!

1551376534816-image001
Los Chikos del Maíz.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

Albert: Al Maldaltura, a Llessui, davant de les muntanyes, una vista que flipes.

Cuervo: Definitivament, el lloc més maco on hem tocat.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Albert: Espaldamaceta em té el cor robat.

Cuervo: Els CRIM, ara i sempre!

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Cuervo: Si no vaig errat, va ser a Tarragona dins del Minipop.

Albert: Hostia, si. Va molar moltíssim amb tota la canalla vibran-t’ho fort, ens van regalar un dibuix nostre i tot. ❤

24-Retirada.jpg

 

El Qüestionari: Ran Ran Ran.

Per Frederic Cervelló

02_RanRanRan_2018_fotos_NéstorNoci_IMG_6033.jpg
Foto: Nestor Noci.

Ran Ran Ran és un grup barceloní format per en Ferran Baucells (veu, guitarra i harmònica) i en Jordi Farreras (bateria i percussió). Vinculats a l’escena del Poblenou (Ultra-Local Records, Hi Jauh USB?), la seva proposta musical veu de l’americana, el folk i el rock lo fi.

Van debutar el novembre del 2015 amb el disc homònim Ran Ran Ran (Bankrobber), en el que es recollien cançons de tres maquetes precedents gravades en moments i estudis diferents: Més brots (2013), Tot ok stop (2015) i L’Encyclopédie (2015). Al març del 2017 es publicava L’hereu (Bankrobber), un disc conceptual enregistrat i produït per Arnau Vallvé. A finals del mateix any, Ran Ran Ran completaven la història de l’hereu amb l’EP digital Aventures extraordinàries de l’hereu, que incloïa tres temes inèdits i “La cançó del lladre”, que ja formava part del disc precedent.

A l’octubre del passat 2018 van editar Ran de Mar (Bankrobber / Ulta-Local Records), enregistrat per Josep Tvrdy a Vapor Studio (Sabadell), produït per Valentí Adell i Ferran Baucells i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos. El disc va confirmar-los com una de les bandes més interessants de l’escena musica de casa nostra. La Martina Borrut (Mad’zelle), que ja havia col·laborat en discos anteriors, es va integrar definitivament a la banda, juntament amb en Valentí Adell com a guitarrista i l’Armand Rodríguez com a tècnic de so.

Al febrer d’enguany han publicat l’EP digital Havent sopat EP, amb dos versions diferents de la cançó que li dóna títol i que ja la trobàvem a Ran de Mar, i un tema inèdit. Aquest mes de maig està previst que surti a la llum un segon EP digital, que durà per títol Un darrer ball, amb cançons inèdites.

Ran Ran Ran actuaran aquest diumenge 12 de maig, juntament amb la DJ Albeta Franklin, a la festa de presentació del festival Minipop, que tindrà lloc a la plaça del Pati de Valls a partir de les 12h.

  1. El primer disc que us vau comprar.

FERRAN: El single de “Don’t get me wrong”, dels Pretenders.

JORDI: Europe: “The final countdown”.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

FERRAN: La guitarra.

JORDI: Una bateria autofabricada, amb 10 anys.

  1. El primer grup del que vau formar part.

FERRAN: The Chicken Shake, una banda de versions, amb algun tema propi, que vam formar amb companys de la UAB.

JORDI: Mucouse membrane.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

FERRAN: Al 1998, a la mateixa UAB amb The Chicken Shake, i hi havia en Jordi entre el públic. Precisament ell ens va donar un cop de mà quan el vent va tombar la bateria mentre tocàvem “Paint it black”, dels Stones… per sort, només ha passat al meu primer concert que el vent se’ns emporti els instruments.

JORDI: Diria que l’1 de juny de 1996.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

FERRAN: A Cornellà, fa un parell d’anys. Éren les festes Toc de corn; hi havia molta gent i estava caient una tormenta espectacular. Vam acabar el tercer tema amb els tècnics ja desmuntant amb por que ens electrocutéssim o ens caiés un llamp… En realitat, ens ho vam passar molt bé.

JORDI: Aquest dissabte passat [4 de maig 2019], abans de tocar els meus temes amb l’ajut de companys de Ran Ran Ran.

  1. Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar…

FERRAN: Seria dibuixant de còmics. Si pugués dibuixar bé, no hagues agafat mai una guitarra. Em passaria el dia dibuixant.

JORDI: De professor.

  1. Trap si o trap no.

FERRAN: La veritat que no n’he escoltat mai i no en tinc cap opinió.

JORDI: Trap si!

MARTINA: El trap del Tram si; la resta, no.

  1. Si ens agrada Ran Ran Ran, també ens agradarà/n….

FERRAN: Seria bonic que us agradés Sentridoh, Sebadoh o Yo la tengo.

JORDI: Gúdar, Retirada, vàlius, Espígol.

35226978_2186954691345115_7226826351523659776_n.jpg
Retirada.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

FERRAN: L’escena indie catalana.

JORDI: L’escena independent de Barcelona… què hi farem!

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

FERRAN: D’aqui, amb El Petit de Cal Eril. De més enllà, Sufjan Stevens.

JORDI: Robert Fripp, Brian Eno.

LP 02.jpg
El Petit de Cal Eril. Foto: Luis Pérez Contreras.
  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

FERRAN: Una d’en Robert Mitchum, “From a logical point of view”… d’aquí uns anys farem un disc de calypso i ens retirarem.

JORDI: Boney M: “Nightflying to Venus / Rasputin”.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

FERRAN: Hem tingut la sort de tocar en llocs molt bonics. Potser el Paranimf de la UB estaria en el top, amb la sala noble del Convent de Sant Agustí, la Nova Jazz Cava de Terrassa, el Festival Brunzit, que hi vam estar fa poc i ens va encantar, o la botiga d’Ultra-Local Records, perquè tocar envoltat de discos és una sensació que m’encanta.

JORDI: Amb Ran Ran Ran, a Ultra-Local Records i al Paranimf de la UB. El més insòlit, amb Kitsch, a una escala de veïns a Banyoles.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

FERRAN: Islandia Nunca Quema.

JORDI: Srta. Y.

MARTINA: Ensemble Topogràfic.

59531478_1164399247062239_5606170410027581440_o.jpg
Ensemble Topogràfic.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

FERRAN: Al Portal 22, a Valls (màgic). També entraria al top de la pregunta 12.

JORDI: A Reus, amb Tancat per Defunció, fa prop d’un any. I a Sant Carles de la Ràpita, al Matadero festival al 2009; i amb Ran Ran Ran, al Portal 22 de Valls.

 

Podeu escoltar-los a: https://ranranran.bandcamp.com/

El Qüestionari: Alavedra.

Per Frederic Cervelló

alavedra_pic.Laia_Canada (1).jpeg
Foto: Laia Canada.

Alavedra és un quartet de pop – punk ballable (o segons les seves pròpies paraules, de punketón cisgluten) amb base a Barcelona, format per en Ret (Mine!, Borrissol, Falciots Ninja) a la bateria i veu, en Xiri (Mine!) a la guitarra i veus, en Dani (Bearoid) al baix i veus i el moranovenc Genís Pena (The Red Clovers, La Reina del Blackjack) a la guitarra i veus. Reconeixen influències dels Surfing Sirles, Mujeres, Zombie Pujol, Novedades Carminha i l’escena urbana.

Van debutar el 2018 amb l’EP A la merda, publicat pel segell The Yellow Gate Records,  al que ha seguit l’EP Tu rostro mañana (The Yellow Gate Records), editat el febrer d’aquest 2019. El disc ha estat gravat als estudis La Palmera, de Barcelona, i mesclat per l’Iban Rodríguez a l’ Estudi Lluerna, Barcelona.

Aquest divendres 19 d’abril actuaran a Flix, junt a Menut, a la festa de presentació de l’edició d’enguany del Festival Pingüí.

  1. El primer disc que us vau comprar.

XIRI: Núria Feliu: Núria de nit.

DANI: Beatsteaks: Smack Smash.

RET: Nirvana: Nevermind.

GENÍS: David Bisbal: Corazón Latino.

s-l1000.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

XIRI: La flauta de plàstic mal.

DANI: El piano mal.

RET: La zambomba bien.

GENÍS: La flauta de plàstic bien.

  1. El primer grup del que vau formar part.

XIRI: Skanyalgovern.

DANI: Cash Machine.

RET: Loud Whispers.

GENÍS: The Red Clovers.

225303_201008629942214_3211769_n.jpg
The Red Clovers.
  1. El primer cop que vau tocar en directe.

XIRI: Final de curs del conservatori.

DANI: En las fiestas de Terramelar con un sombrero de felpa.

RET: A una movida del cole quan tenia 10 anys.

GENÍS: Audició de guitarra a Móra d’Ebre amb el Menut (quan els dos teníem 6 anys).

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

XIRI: Final de curs del conservatori.

DANI: En el último concierto de piano, donde solo hacia que pedir perdón.

RET: Un dia que plovia i estava tot mullat i podíem morir.

GENÍS: Cada cop que toco a Flix. 

  1. Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar...

XIRI: Notari.

DANI: Carpintero metálico o ebanista de motivos africanos.

RET: Jardiner.

GENÍS: Línier.

  1. Trap si o trap no.
    Skere, 25/8 nai, ke lo ke, no te panikees.

8. Si ens agrada Alavedra, també ens agradarà/n….

Pantocrator, Power Burkas, Zombi Pujol, La Zowi..

14581425_315571752155591_7207086273678595469_n.jpg
La Zowi.

   9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

El punketón.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Cecilio G.

cecilio1-1534879063302.jpg

  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

“Sol y sombra” de Luis Cobos.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Nuevo Centro (València).

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Enric Bonic i Xarim Aresté.

a4181501799_10.jpg

   14. El darrer cop que heu tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Telonejant a Tarracus pels Jocs del Mediterrani.

 

Podeu escoltar-los a: https://alavedra.bandcamp.com/