El Qüestionari: Gat.

Per Núria Calvó i Frederic Cervelló.

DSC_0021_1072x712.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

El Gat és un personatge crucial (tot i que no conegut) de l’escena underground barcelonina des dels anys 80… i no ha parat mai!

Va ser fundador i/o ànima de projectes musicals com Error Genético, New Buildings, UMBN, RAEO…, ha tocat durant anys amb la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade i ha militat en les discogràfiques radicalment independents Klamm Records, Dduplicadora o G33G (encara en actiu) junt amb en Guillem Castaño i la Glòria Basté, gràcies als quals vam descobrir tot un univers de músiques “diferents” que ens han emocionat sempre: les de Macromassa, Perucho’s, Comelade, Pierre Bastien, Cabo San Roque i… Gran Teatro Amaro. Hi ha un documental que explica els seus primers 25 anys de trajectòria, Poder mirar als ulls (us recomanem que no us el perdeu).

Tècnic de so impecable, Gat ha treballat per tot el món en concerts, dansa, teatre, circ, programes de televisió i documentals imprescindibles, i és el membre català del grup amb base a Amsterdam GRAN TEATRO AMARO, que ens visiten de nou al Camp de Tarragona – quin luxe! – per actuar aquest dissabte dia 10 de febrer en horari de vermut a les Cerveses Clandestines de Montferri i, al vespre, a Tarragona, en la inauguració de l’Espai Santa Teca, a la seu del Col·legi d’Arquitectes (carrer de Sant Llorenç, 20), acompanyats de bon menjar i bona beguda. Tenim moltes ganes de tornar-los a escoltar en directe! Sense filtres.

  1. El primer disc que et vas comprar.

El Quadrophenia, dels Who. Per regalar-li al meu germà. En aquells temps la censura funcionava “perfectament” i, apart d’eliminar una de les cançons del disc (com van fer amb el Berlin del Lou Reed i tants d’altres), aquell disc contenia un llibret fotogràfic fantàstic, a les pàgines centrals en la foto de l’habitació del “prota”, plena de fotos de noies despullades, els de la censura es van entretenir a llapis, a dibuixar banyadors i tota mena de prendes de roba surrealistes… El segon me’l vaig comprar per mi; The Velvet Underground.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Al mateix temps que entrava una guitarra espanyola per al meu germà, per a mi van venir uns “bongos”; aquest va ser el meu primer instrument… als pocs mesos el meu germà es va cansar de la guitarra i va caure a les meves mans. És la mateixa que segueixo tocant en peces dels Amaro o amb el Comelade…

  1. El primer grup del què vas formar part.

El primer grup… la Taronjada Reunió Lacustre, l’any 76-77.

A l’Ateneu Llibertari de Gràcia ens van demanar de preparar un espectacle infantil organitzat pels veïns del barri de Gràcia, gent com Miky Espuma, Jordi Golmayo, Pantoxa, l’Andromedael Grog; això era simultani al primer grup de Punk que hi va haver en aquest país: Basura. Jo em vaig enganxar a Basura després de la Taronjada… Vàrem treure un disc, un single per la Belter aquell any 77.

Després de molts problemes, vàrem dissoldre el grup i vàrem muntar la Truita Perfecta, grup acústic pel què van passar moltíssims músics de l’època… i que vàrem dissoldre per electrificar-nos com a Ultratruita el 79-80.

Al deixar l’Ultratruita, el 82, amb la Jeannette Porter, vàrem muntar els New Buildings i, simultàniament, vaig començar a treballar amb Error Genético, MCW, Umbn Aleatoria, la primera Fura dels Baus… al poc amb el Pascal Comelade, algunes col·laboracions amb el Sisa (la gravació d’un disc) i el Pau Riba (edició de l’Astarot Univers d’Herba, del què vàrem fer alguns bolos por ahi…), amb Espe Folleti a Alma Tadema i, amb la desaparició dels Buildings, amb RAEO, juntament amb Mark Cunningham… també (i seguim) amb el Gran Teatro Amaro.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Agost del 1977, plaça de la Virreina amb la Taronjada Reunió Lacustre.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Bé, sóc tan músic (o no músic) com tècnic de so (o no tècnic), ofici que compagino amb la música des de fa 36 anys… Però jo sempre dic, quan em pregunten: “jo sóc Mujic” (pagès en rus), que és el que m’agrada i.. si tornes a néixer…

  1. Si en agrada Gran Teatro Amaro també ens hauria d’agradar…

Des de la música italiana dels anys 30 i/o la alemanya, com Hans Eisler, Kurt Weil… passant per la música clàssica en general; el Jazz de veritat, Chet Baker, Miles, Charlie Parker, Thelonius Monk… Ah…! Thelonius, Sun Ra…; tota mena de folklore: africà, llatí, europeu… El bon Soul com la bona música disco, de Tamla Motown, molt de contemporània i bastant de rock and roll, de Morrison a la Velvet, Cave i Zappa, i blues; uns quants cantautors: Neil Young i Leonard Cohen, Jackes Brel i la música eslava en general; la Bossa i el Forró i el Tango i la Milonga… la Chanson i la Java… la poesia i la literatura i el bon cine… Si us agraden els Amaro, us agradarà tot això i més…

  1. Un músic amb qui t’agradaria col·laborar.

La vida m’ha portat a col·laborar amb moltíssims músics, de maneres diferents, fent música, com a tècnic de so o produint un disc, o organitzant una gira o uns concerts…

Em considero un privilegiat per haver conegut i treballat amb tota aquesta gent; molts d’ells han mort i especialment aquests últims anys en estan deixant molts d’ells, dels més propers potser: Joan Saura, Oriol Perucho, Tres...

Doncs, si he de col·laborar amb algú, benvingut que sigui… però ara només puc expressar el meu reconeixement i l’alegria per haver pogut col·laborar amb tots aquests amics…

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

No hi ha res ni millor ni pitjor; tota situació aporta un granet de creixement i de coneixement. No ho considero una carrera… no hi ha cap meta ni cap fi, enlloc on arribar, doncs no hi ha un moment cumbre, només hi ha un camí.

El de músic és un ofici com qualsevol altre: el ferrer, el fuster, el forner… Treballador de la música. Qui vulgui entendre-ho d’una altra manera, segons la meva opinió, no ha entès res de la vida i s’ha quedat en lo superficial, en lo banal… i s’està perdent lo millor…

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure al Gran Teatro Amaro.

Ja fa molts anys que, apart d’algun rar mitjà que puntualment fa un petit article sobre naltros, normalment una crítica d’un concert o d’un disc… Els mitjans no es preocupen de qui no estigui dins de la Indústria de l’Espectacle. En els últims 5 anys potser tenim tres petites referències mediàtiques. No encaixem dins el sistema. Doncs el sistema simplement ens ignora. I potser millor, doncs quan llegeixes segons quines coses… fixeu-vos que no usa aquest periodista cap qualificatiu d’aquells tipus «galàctic», «inqualificable», etc., etc., que no diuen ni expliquen res; que en realitat el que amaguen és la incompetència o falta de cultura de qui ho escriu amb l’excusa de que així “resulta més comercial”… : l’etiqueta.

I d’aquests, el petit extracte que acompanyo a continuació explica bastant bé la realitat del què som. Això va ser escrit per un bon periodista musical després de veure’ns en un concert a Osca, per l’Heraldo de Aragón:

«[…] Gran Teatro Amaro recorre el temps i la distància amb una música que parteix de l’època d’entreguerres i reprèn la tradició europea que va truncar el nazisme, aquesta afortunada col·lisió dels aires canalles i cabareters procedents de l’evolució de folklores i músiques populars tradicionals amb les avantguardes artístiques i la música clàssica des d’una perspectiva totalment contemporània […] Desplegant un complet arsenal d’instruments: contrabaix, guitarres, banjo, mandolina, llaüt, serra musical, marimba, xilòfon, piano, percussions variades i tot tipus d’objectes… i ni un sol micròfon a l’escenari, ni tan sols per a la veu, tot a pèl i amb un so perfecte, sense que uns instruments tapin els altres… un concert que es desenvolupa en dues parts, dos passis amb una breu pausa, com es feia abans. […] Com un petit cabaret ambulant es presenta la troupe internacional i bohèmia del Gran Teatro Amaro… com un tren exprés transeuropeu, un d’aquests trens d’abans que es desplaçaven lentament per les vies quan els viatges duraven el temps suficient com per gaudir del paisatge, un tren nocturn que passa per molts països buscant els seus racons més ocults i sugerents.»

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic mai n’he sentit; no és pànic. Respecte si, sempre; i sempre en tindré… i espero no perdre mai aquesta sensació. Perdre-la significaria que m’apropo a “l’escenari” com un funcionari a la seva finestreta… Abans deixaria de tocar.

Posar-se davant de la gent sempre és exposar-te, obrir-te, i sempre té alguna cosa de dolorós i de plaent al mateix temps…

També és una gran responsabilitat, especialment si la gent està pagant una entrada per veure’t!! O el context polític i social és el que és!!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Entenent el sud de Catalunya com el sud dels Països Catalans…, el Pau Miquel, d’Alcoi, sens dubte (Artur Caravan, Víctimas Civiles…).

  1. L’última vegada que Gran Teatro Amaro va tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A la Santa Teca del 2016,  als Jardins de la Casa Canals [Tarragona].

 

 

El Qüestionari: Mujeres.

Per Frederic Cervelló.

Álex Sardá_Mujeres_ 1.JPG
Foto: Àlex Sardà.

Aquest divendres 2 de febrer, la banda barcelonina de garatge Mujeres, formada per Yago Alcover (veu i guitarra), Arnau Sanz (bateria) i Pol Rodellar (baix), presentaran a la Sala El Cau de Tarragona, el seu darrer disc, Un sentimiento importante (Sonido Muchacho, 2017), amb el qual obren els actes de celebració dels seus deu anys de carrera musical.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-los un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que us vau comprar.

La cassette del primer disc d’Offspring, a Blanco Y Negro, o algun de Satanic Surfers o Pennywise, a la tenda Outline, a Barcelona.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

El baix elèctric, tot i que de petit havia tocat el piano, la flauta i, abans, inclús el xilòfon.

  1. El primer grup del què vau formar part.

Un grup de hardcore melòdic amb els amics de l’institut, es deia Surrender 6892. Vam fer alguna demo i tot, i uns quants concerts. Amb aquest grup vam conèixer al Victor Saldaña de Victor Saldaña and the Check This Outs, Zephyr Lake i molts altres projectes; un bon paiu.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Com a Mujeres va ser a un local d’assaig a l’Hospitalet, a l‘Avinguda Fabregada; un edifici gegant amb centenars de locals. Vam tocar els grups del local; va ser com una festa abans de rodar un dels curtmetratges de final de carrera del nostre equip de rodatge de l’ESCAC, on vàrem estudiar tots.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent de…

Professors o periodistes o editors i dibuixants de còmic.

  1. Si en agrada Mujeres també ens hauria d’agradar…

Jacuzzi Boys.

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

King Khan, Brian Jonestown Massacre.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

La primera gira pels estats units, el primer Primavera Sound i el sold out de la setmana passada a l’Apolo.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

El garatge nacional.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic mai, nervis sempre.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

VLIVM.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

  Escenari Movistar, a Tortosa.

El Qüestionari: FOO.

Per Frederic Cervelló.

17761239_1503472709665880_9058916016116214895_o.jpg

Aquest divendres 17 de novembre, els lleidatans FOO presentaran a la ciutat de Tarragona el seu nou treball discogràfic, The seeker (Grans Records / Onorama Records, 2017), en un concert a la Sala El Cau (21.30h, 8 euros) en el qual aniran acompanyats dels bisbalencs Medusa Box.

The seeker és el quart disc d’aquesta banda de rock psicodèlic formada per Oriol Senan (veu i guitarra), Ernesto Moles (baix), Daniel Ishanda (bateria i percussions) i Pol Ishanda (guitarra i veu), un EP concebut com a disc conceptual i publicat en vinil en una edició limitada de 500 còpies. El disc ha estat enregistrat i mesclat per Marc Molas al Sunrise Studio (Barcelona), masteritzat per       Alexis Psaroudakis a Sterling Sound (Nova York) i produït per Marc Molas i FOO. L’artwork ha anat a càrrec de la Núria Farré.

Hem aprofitat l’excusa del bolo dels FOO a Tarragona per demanar-li a un dels membres de la banda, Pol Ishanda, que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Una mena de recopilatori que es deia Máquina total.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Molt abans de dir-nos FOO ens dèiem “The Flying Peppers”. Aquell era el nostre primer grup. Quan la gent ens veia en directe, posava la mateixa cara que quan prens “absenta” per primer cop.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Va ser en la millor festa universitària que es fa a Lleida. Es diu “Agrònom de ferro”. Tocàvem en un terra totalment metàl·lic i estava plovent lleugerament. Recordo enrampar-me en vàries ocasions amb les cordes de la meva guitarra.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Oficinista de banca.

  1. Si ens agrada FOO també ens hauria d’agradar….

Assemble head in sunbust sound, Boogarins, The Carrousels, Love, Kurt Vile, Temples, etc.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Probablement amb Gem Archer o Daft Punk.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

Ara mateix. És com estar a la cresta d’una onada que és a punt d’estimbar-se contra un barranc afilat.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Suposo que la psicodèlica o el rock independent, tot i que ens considerem molt fans de la música llatina, sobretot de la “salsa añeja”. La gent hauria d’escoltar els discs que va gravar el germà del Santana.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic en un escenari. El més semblant és sentir pànic d’algú del públic. Sentim molta admiració per aquells a qui nosaltres anomenem “els cangrejo”.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté. Ens encanta i creiem que és un dels artistes amb més talent del panorama actual.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Doncs va ser a Flix precisament, a la festa de presentació del Festival Pingüí. Estan molt bojos/es els i les flixanques. Vam veure com un jove ensangrentat vestit amb faldilla escocesa i sense res davall, pujava espontàniament a tocar la pandereta al nostre últim tema del concert. Ha sigut la col·laboració més brillant que hem tingut mai.

 

El Qüestionari: Brighton 64.

Per Frederic Cervelló

B64_XavierPrat1.jpg
Foto: Xavier Prat.

Brighton 64, la mítica banda barcelonina fundada als 80 pels germans Albert i Ricky Gil i reunida de nou l’any 2011, aterrarà a Tarragona el proper dissabte 11 de novembre a la Sala El Cau (22.30h, 10-14 euros) per presentar-nos el seu darrer disc, El Tren de la Bruja (BCore Disc, 2017), un disc doble que pren com a fil conductor un relat inèdit i exclusiu de l’escriptor barceloní Carlos Zanón. El disc, amb artwork d’Adrià Marquès (membre dels Penny Cocks), ha estat gravat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava i masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Els de La Nova Escena hem volgut demanar-li a Ricky Gil (veu, guitarra elèctrica i harmònica) que ens respongui el nostre Qüestionari per anar fent boca abans del bolo de dissabte.

  1. El primer disc que et vas comprar.

     Em sembla que va ser Discovery, de Electric Light Orquestra.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

    De petit vaig fer algunes classes de piano, però no en vaig aprendre gaire!

  1. El primer grup del què vau formar part.

     Els Heretges (Ricky). The Rucs (Albert i Jordi). Eren grups de l’escola, quan teníem 15 anys.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

     Amb Brighton 64, a la sala Magic de Barcelona, al novembre de 1981.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent a/de...

En realitat portem molts anys treballant per poder-nos pagar el caprici de ser músics!

  1. Si ens agrada Brighton 64 també ens hauria d’agradar….

     Potser The Jam?

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

     Sisa i Little Richard.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

    El concert de la Mercè al Moll de la Fusta. Setembre de 2017.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

    L’escena mod. Sempre parlen d’això. Sempre pregunten el mateix. Gràcies per no preguntar-ho. Us estimem.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

  Acostuma a passar quan has venut moltes entrades i des del camerino ja tens la sensació que la sala està plena. Però per desgràcia això no és habitual!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

   Xarim Aresté.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

   A Tarragona vam tocar-hi fa un parell d’anys, a la Sala Zero. I a les Terres de l’Ebre, segurament va ser a Ulldecona cap a l’any 2004, amb Sex Museum… Ja seria hora de tornar-hi!

El Qüestionari: Esperit!

Per Frederic Cervelló

mau

Els companys de l’Associació Santa Teca estan d’enhorabona. Des d’aquest mes de setembre disposen d’un local propi a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al número 20 del carrer de Sant Llorenç, a la ciutat de Tarragona. De fet, és en aquest nou espai on enguany té lloc el tradicional Mercat de Territori de Santa Teca, un dels actes més esperats per sibarites i melòmans de les festes grans de la ciutat.

El Mercat va obrir portes el passat 15 de setembre i no tancarà fins al proper dissabte 23. Durant aquests dies s’hi duen a terme mostres de productes locals de qualitat, xerrades, maridatges, tallers, show cooking de cuina de territori i, com a marca de la casa, interessants actuacions musicals, com la que protagonitzarà Esperit! el dissabte 23 de setembre, dia de Santa Tecla, a les 22.30h.

Esperit! és el projecte més personal i inclassificable del músic i productor de Sant Celoni Mau Boada (Zeidún, Les Aus), tot un tros d’història, malgrat la seva joventut, de l’escena musical de casa nostra. Company d’aventures d’un munt de músics del país, entre els quals Joan Pons (El Petit de Cal Eril) o Joan Colomo, el del Montseny ens ofereix amb Esperit! una proposta musical orgànica i onírica, plena de cançons al·lucinògenes, tel·lúriques i psicodèliques. La seva darrera referència és Heráclito (La Castanya – Bankrobber, 2016), un disc compartit amb Negro (Fernando Junquera), músic de trajectòria i gustos similars.

Els de La Nova Escena hem aprofitat l’imminent visita de Mau Boada a casa nostra per fer-li un Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

L’últim Segell, de Sangtraït, en K7, crec que tenia 9 anys.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El baix. Vam decidir fer un grup amb uns amics a 6è d’EGB.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Sigue Buskando

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Amb Sigue Buskando vam fer un concert a Sant Celoni, teníem 12 anys la majoria d’integrants del grup. Amb Esperit!, en canvi, el primer concert va ser al bar El Coleccionista, a Gràcia, amb el Missing Leech.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Potser alguna cosa relacionada amb la Natura i l’Educació… O potser en alguna tasca relacionada amb el creixement personal.

  1. Si ens agrada Esperit! també ens hauria d’agradar….

Pink Floyd (primer disc), Pau Riba, Frank Zappa, Active Minds, Whysp, Les Aus, Xesco Boix...

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

David Lynch.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Actual.

9. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Potser he sentit a dir molt lo d’home orquestra, tot i que està be per mi.

També se’m relaciona molt amb el Montseny i el món natura…   i trobo que és prou cert.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

No recordo haver sentit pànic abans de pujar a un escenari…  Moments de tensió i nerviosisme si, en canvi.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ensemble Topogràfic (Amposta).

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Diria que va ser a Amposta fa dos o tres anys..

mmm   !!!  espera!   Vam tocar a Altafulla fa un parell d’anys amb en Joan Colomo i en Joan Pons.. un projecte anomenat “Es Declivi“.

El Qüestionari: Senior i el Cor Brutal

Per Frederic Cervelló

Laura07.jpg
Foto: Laura Rodríguez

Aquest diumenge 6 d’agost Senior i el Cor Brutal tancaran la seva gira d’estiu al Ganxo d’Estiu, restaurant situat a Masmolets (Valls, Alt Camp, 19.30h, gratuït). Ho faran amb un concert en solitari i en acústic del seu líder, Miquel Angel Landete, un dels músics més singulars i imprescindibles de l’actual escena musical de València.

Senior farà un repàs al seu cançoner propi i ens presentarà alguna de les cançons d’altri que omplen Valenciana, Vol. 1 (Malatesta Records, 2017), un darrer disc en el què els valencians, màxims exponents de la valenciana, etiqueta creada pel mateix Landete per definir la seva proposta, música d’arrel nord-americana cantada en valencià, s’han fet acompanyar de les veus més preuades de la nova escena musical catalana (Joan Pons, d’El Petit de Cal Eril, Artur Estrada, de Nueva Vulcano, Núria Graham, Mazoni, David Caraben, de Mishima) i d’un sorprenent Manu Ferrón (Grupo de Expertos Sol y Nieve) per versionar bandes que els flipen, com The Jesus and Mary Chain, Tom Waits, Johnny Cash o Courtney Barnett.

El concert forma part del cicle de concerts de diumenge Ganxo en viu’17, que durant els mesos de juliol i agost omple de música la terrassa del Ganxo d’Estiu.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari a Miquel Angel Landete.

  1. El primer disc que et vas comprar.

The Waterboys – «This Is The Sea»

  1. El primer instrument que vas tocar.

Guitarra espanyola.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Elephantiasis.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Març de 1992.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant de…

Sóc també professor.

  1. Si ens agrada Senior i el Cor Brutal també ens hauria d’agradar….

El rock americà/escocès de 1985 a 2005.

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Bigott.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Cada vegada que acabe una cançó nova.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Música en valencià. No és un escena, ni tan sols un estil.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Març de 1992.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Maria Arnal.

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Reus, octubre passat.

EL QÜESTIONARI: PAVVLA

Per Frederic Cervelló

Pablo Luna Chao 1.jpg
Foto: Pablo Luna Chao

Si us vau perdre el concert de la PAVVLA al passat Minipop, no patiu; aquest mes de juliol teniu dues oportunitats més per veure-la en directe ben a prop de casa. La primera, aquest dimecres 12 de juliol a Valls, a la terrassa del Portal 22, en el marc del cicle de petits concerts a la fresca De Gust (20h, gratuït), cicle que es va inaugurar el 28 de juny amb l’actuació d’un altre dels nostres grups de capçalera, Renaldo & Clara, i que es perllongarà fins a finals d’agost. La segona oportunitat la tindreu el proper 22 de juliol a Altafulla, aquest cop en el context d’una nova edició del festival Altacústic.

La PAVVLA ens presentarà les cançons del seu disc de debut, el molt recomanable Creatures (Luup Records, 2016), que es mou entre el folk i l’electrònica i que ha convertit a la jove barcelonina en un dels noms a tenir en compte de l’escena musical de casa nostra.

Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita de la PAVVLA a les nostres terres per fer-li un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Maroon 5, Songs about Jane.

  1. El primer instrument que vas tocar.

El piano.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Un grup amb dos amics de la ESO. Va durar dues setmanes. Cadascú volia fer una cosa diferent i cap dels tres escoltàvem la mateixa música!

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

A un showcase de primer de Batxillerat.

  1. Si no fossis músic, segurament que ara estaries…

Estaria estudiant interpretació o treballant com a actriu! I si tampoc pogués ser-ho, seria mestre de parvulari.

  1. Si ens agrada PAVVLA, també ens hauria d’agradar…

L’últim disc de Daughter.

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Banks.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Cada vegada que algú em diu que escolta i que li agrada el que faig i quan vam gravar i produir l’àlbum. Sóc feliç creant a l’estudi.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Més d’una vegada he sentit dir que tinc un estil “james blakià”. No sé si és del tot encertat però l’adoro moltíssim i és un súper “piropo”; o sigui, que tampoc em queixo.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Ara no recordo cap dia que sentís pànic; sempre estic una mica nerviosa, però res més. El primer concert en acústic que vaig fer com a PAVVLA, obrint per la Marion Harper als Jardins de Marimurtra, allà si que vaig sentir pànic!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets!

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona.

Al Minipop [3 de juny del 2017].