El Qüestionari: Judit Neddermann.

Per Frederic Cervelló.

HK 01.jpg
Foto: Helle Kettner.

Aquest dissabte 19 de maig la Judit Neddermann, cantant i compositora de Vilassar de Mar, presentarà a Tarragona el seu tercer disc en solitari, Nua (Satélite K, 2018), produït per en Pau Figueres – que l’acompanyarà a l’escenari -, i en el qual es mesclen estils musicals com el pop, el jazz, el folk i algunes pinzellades de sons del Brasil, una de les passions de la Neddermann.

El concert, que tindrà lloc a les 20.30h al Teatret del Serrallo, servirà per clausurar l’edició d’enguany del Ja Veus, festival de recent creació que aposta per la interpretació vocal com a protagonista principal i que busca la proximitat entre espectadors i artistes.

  1. El primer disc que et vas comprar.

No ho recordo bé, però un dels primers va ser Carmen Mc Rae live at Montreaux 1982.

la-me-carmen-mcrae-19941112.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra!

  1. El primer grup del què vas formar part.

El grup que vam fer amb els amics del poble, que tots érem alumnes de l’Aula de Música de Vilassar de Mar. Primer ens dèiem G de Jazz i després Fade Out.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

  El primer cop que vaig cantar en directe va ser quan anava a l’escola, em van fer cantar la meitat de la cançó de ‘La vida és bella’ amb una altra amiga. Va ser la primera sensació de cantar sola davant de molta gent. Més endavant, als 13 anys, vaig fer el meu primer concert com a cantant, amb micròfon, amb el meu grup d’amics.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Periodista o professora. Alguna cosa que tingui a veure amb la comunicació.

  1. Si en agrada la Judit Neddermann també ens hauria d’agradar…

Mayra Andrade.

4875672205_18a5bfabf3_b.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

Jorge Drexler.

jorge-drexler-int.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

Ara!

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Crec que els hi sóc molt complicada, perquè no sóc ni pop, ni cançó d’autor, ni folk… Però quan em posen a ‘Cançó d’autor’ em sento còmode.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Ahir mateix! [3 de maig 2018] Al concert dels Gossos, teníem una actuació a duet amb en Ramon Mirabet, i havia de baixar les escales mentre tocava i cantava i no veia res, tenia molta por de caure!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Roba Estesa, Joan Rovira!

untitled-3.jpg

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

  L’any passat vaig ser a Móra la Nova.

El Qüestionari: Joana Serrat.

Per Frederic Cervelló.

Joana Serrat (by Elba Fernández) 01.jpg
Foto: Elba Fernández.

Aquest dissabte 12 de maig la vigatana Joana Serrat presentarà en directe a Tarragona el seu darrer treball, Dripping Springs (Great Canyon Records, 2017), un disc gravat a la ciutat de Dripping Springs (Texas, EUA) i produït per Israel Nash.

El concert, que tindrà lloc a les 20.30h al Teatre El Magatzem, forma part del Ja Veus, un festival de recent creació que aposta per  la interpretació vocal com a protagonista principal de la seva programació i que busca la proximitat entre espectadors i artistes. Enguany, el Ja Veus ha crescut exponencialment, doncs de celebrar-se en un sol cap de setmana i en un únic espai en la seva primera edició (2016) ha passat a estendre’s aquest cop entre els mesos d’abril i maig i a programar set concerts i dues activitats culturals en diferents espais de la ciutat (claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, Teatret del Serrallo, Teatre El Magatzem i Teatre Tarragona).

Els de La Nova Escena hem volgut fer-li un Qüestionari a la Joana Serrat abans del seu concert d’aquest dissabte.

  1. El primer disc que et vas comprar.

BROKEN ARROW, de NEIL YOUNG.

Neil-Young-Broken-Arrow-Photo

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

EL PIANO.

  1. El primer grup del què vas formar part.

DEVA.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

DE PETITA CANTAVA EN UNA CORAL, DEURIA TENIR 6 O 7 ANYS…

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

VES A SABER… MÓN CONVULS.

  1. Si en agrada la Joana Serrat també ens hauria d’agradar…

SERA CAHOONE, FUTUREBIRDS, MOJAVE 3.

1200px-Sera_Cahoone_02.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

HE COL·LABORAT AMB MOLTS MÚSCIS AMB QUI VOLIA TREBALLAR. NEIL YOUNG SERIA UN AUTÈNTIC SOMNI FET REALITAT.

1035x683-20140630-neilyoung-x1800-1404159132.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

GRAVAR DRIPPING SPRINGS A TEXAS AMB ISRAEL NASH I TED YOUNG, AMB TOTA LA BANDA JOEY MCCLELLAN, AARON MCCLELLAN, ERIC SWANSOM, JOSH FLEISCHMANN.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

POP.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

QUAN ERA ADOLESCENT I CANTAVA ESTÀNDARS DE JAZZ.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

NO ESTIC AL DIA…

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

EL 24 DE SETEMBRE DEL 2016 A GINESTAR, A L ESGLÉSIA VELLA. L’INDRET ERA ESPECTACULAR I LA PROXIMITAT AMB EL PÚBLIC VA SER MOLT BONICA.

cartell_joanaSerrat_1_tiny1.jpg

 

El Qüestionari: Illa Carolina.

Per Frederic Cervelló

foto02 -L.jpg

El proper divendres 11 de maig els vallesans Illa Carolina presentaran en directe a Reus (Sala Japan, 22.30h, 6-8 euros) el seu tercer treball discogràfic, Bellavista (DiscMedi, 2017), en el marc d’una nova edició del cicle de concerts Radar Palmfest.

La Carol Badillo (veu) i l’Aleix Prats (guitarres) han respost les preguntes del nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Aleix: What’s the story (Morning Glory).

Carol: Little plastic castle, d’Ani di Franco.

715BBBXdWnL._SL1100_.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Aleix: encara cap… però vaig començar amb la guitarra i un teclat elèctric petitet Yamaha.

Carol: el piano, però sense èxit. Només sé tocar els “PicaPiedra”.

  1. El primer grup del què vau formar part.

  Aleix: Overgrown.

  Carol: Speakers.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Aleix: sobre el ’96… crec… amb Overgrown.

Carol: 2001 amb Speakers.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent de…

Carol: Tot i ser-ho, no m’hi guanyo la vida i faig de profe d’anglès.

Aleix: Jo igual, treballo de tècnic de so en un estudi de doblatge.

  1. Si en agrada Illa Carolina també ens hauria d’agradar…

Crec que una barreja del que es feia als finals dels 80s 90s. A nosaltres ens agraden els grups amb reverbs delays i chorusPrefab Sproud, Ben Watt

classic.jpg

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

         Aleix: Somiant… Ben Watt.

         Carol: a mi m’agradaria pujar a l’escenari amb la  Caroline Polachek de Chairlift.

music-mag.jpg

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

         El millor moment és sempre que arribes a algú amb les teves cançons.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

 No ho acaben de tenir clar… sempre estem entre el pop “mainstream” i l’indie… (nosaltres tampoc).

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

         Sempre hi ha un punt de pànic que és com el picant. T’atrau.

  1.   Un grup o solista del sud de Catalunya.

 En Xarim Aresté.

IV 3.jpg
Foto: Ireneu Visa.
  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

A un cicle de concerts que organitzava L’espai Jove la Palmera, a Tarragona, amb Copa Lotus.

Podeu escoltar-los a: https://illacarolina.bandcamp.com/album/illa-carolina

 

El Qüestionari: Maria Rodés.

Per Frederic Cervelló.

portada ECLÍPTICA.jpg

Aquest dissabte 5 de maig, la barcelonina Maria Rodés presentarà al Teatre Principal de Valls (21h, 14€) el seu nou disc, Eclíptica, que es publicarà el proper 18 de maig.

Eclíptica és un disc conceptual inspirat en el besavi de la Maria, Lluís Rodés, meteoròleg, astrònom i jesuïta, que entre el 1920 i el 1939 va dirigir l’Observatori de l’Ebre. Per composar el disc, la Maria es va instal·lar a Balada, un nucli urbà molt petit que pertany als termes municipals d’Amposta i de Sant Jaume d’Enveja, situat molt a prop de l’observatori on vivia el seu besavi. Les lletres de les cançons del disc beuen directament del diari personal d’en Lluís Rodés, escrit en plena Guerra Civil i en el què es palesen els estralls i horrors de la guerra i la contemplació i estudi del firmament com a manera d’escapar d’aquesta.

Fins ara, la Maria ha avançat quatre cançons del seu nou disc; entre elles, “Fui a buscar al Sol”, en la què hi col·laboren The New Raemon (cors) i Nico Roig (arranjaments de guitarra), i “Chocará Conmigo”, en la què compta amb la participació de la cantant mexicana Ximena Sariñana.

Li hem demanat a la Maria Rodés que respongui el nostre Qüestionari abans del seu concert a Valls.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Bom bom chipToma, toma y toma.

R-5219185-1387830553-8638.jpeg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Flauta.

  1. El primer grup del què vas formar part.

   Oniric.

268x0w.jpg

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

A les festes majors de Vilassar de Mar.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Psicòloga.

  1. Si en agrada Maria Rodés també ens hauria d’agradar…

Juana Molina.

H1HvMbNLG_930x525__1.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

Caetano Veloso.

caetano-veloso-1522921598.-1x2560.jpg

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

El concert del Meltdown Festival de Londres va ser un dels millors, sobretot perquè vaig conèixer personalment al David Byrne.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Folk indi.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mmm… al MMVV de Vic presentant Eclíptica. No ben be pànic.. però una mica de nervis.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

LP 04.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.
  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Em sembla que va ser a la Sala El Magatzem però no me’n recordo…

Més informació a: http://mariarodes.net/

 

El Qüestionari: Gat.

Per Núria Calvó i Frederic Cervelló.

DSC_0021_1072x712.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

El Gat és un personatge crucial (tot i que no conegut) de l’escena underground barcelonina des dels anys 80… i no ha parat mai!

Va ser fundador i/o ànima de projectes musicals com Error Genético, New Buildings, UMBN, RAEO…, ha tocat durant anys amb la Bel Canto Orquestra de Pascal Comelade i ha militat en les discogràfiques radicalment independents Klamm Records, Dduplicadora o G33G (encara en actiu) junt amb en Guillem Castaño i la Glòria Basté, gràcies als quals vam descobrir tot un univers de músiques “diferents” que ens han emocionat sempre: les de Macromassa, Perucho’s, Comelade, Pierre Bastien, Cabo San Roque i… Gran Teatro Amaro. Hi ha un documental que explica els seus primers 25 anys de trajectòria, Poder mirar als ulls (us recomanem que no us el perdeu).

Tècnic de so impecable, Gat ha treballat per tot el món en concerts, dansa, teatre, circ, programes de televisió i documentals imprescindibles, i és el membre català del grup amb base a Amsterdam GRAN TEATRO AMARO, que ens visiten de nou al Camp de Tarragona – quin luxe! – per actuar aquest dissabte dia 10 de febrer en horari de vermut a les Cerveses Clandestines de Montferri i, al vespre, a Tarragona, en la inauguració de l’Espai Santa Teca, a la seu del Col·legi d’Arquitectes (carrer de Sant Llorenç, 20), acompanyats de bon menjar i bona beguda. Tenim moltes ganes de tornar-los a escoltar en directe! Sense filtres.

  1. El primer disc que et vas comprar.

El Quadrophenia, dels Who. Per regalar-li al meu germà. En aquells temps la censura funcionava “perfectament” i, apart d’eliminar una de les cançons del disc (com van fer amb el Berlin del Lou Reed i tants d’altres), aquell disc contenia un llibret fotogràfic fantàstic, a les pàgines centrals en la foto de l’habitació del “prota”, plena de fotos de noies despullades, els de la censura es van entretenir a llapis, a dibuixar banyadors i tota mena de prendes de roba surrealistes… El segon me’l vaig comprar per mi; The Velvet Underground.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Al mateix temps que entrava una guitarra espanyola per al meu germà, per a mi van venir uns “bongos”; aquest va ser el meu primer instrument… als pocs mesos el meu germà es va cansar de la guitarra i va caure a les meves mans. És la mateixa que segueixo tocant en peces dels Amaro o amb el Comelade…

  1. El primer grup del què vas formar part.

El primer grup… la Taronjada Reunió Lacustre, l’any 76-77.

A l’Ateneu Llibertari de Gràcia ens van demanar de preparar un espectacle infantil organitzat pels veïns del barri de Gràcia, gent com Miky Espuma, Jordi Golmayo, Pantoxa, l’Andromedael Grog; això era simultani al primer grup de Punk que hi va haver en aquest país: Basura. Jo em vaig enganxar a Basura després de la Taronjada… Vàrem treure un disc, un single per la Belter aquell any 77.

Després de molts problemes, vàrem dissoldre el grup i vàrem muntar la Truita Perfecta, grup acústic pel què van passar moltíssims músics de l’època… i que vàrem dissoldre per electrificar-nos com a Ultratruita el 79-80.

Al deixar l’Ultratruita, el 82, amb la Jeannette Porter, vàrem muntar els New Buildings i, simultàniament, vaig començar a treballar amb Error Genético, MCW, Umbn Aleatoria, la primera Fura dels Baus… al poc amb el Pascal Comelade, algunes col·laboracions amb el Sisa (la gravació d’un disc) i el Pau Riba (edició de l’Astarot Univers d’Herba, del què vàrem fer alguns bolos por ahi…), amb Espe Folleti a Alma Tadema i, amb la desaparició dels Buildings, amb RAEO, juntament amb Mark Cunningham… també (i seguim) amb el Gran Teatro Amaro.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Agost del 1977, plaça de la Virreina amb la Taronjada Reunió Lacustre.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Bé, sóc tan músic (o no músic) com tècnic de so (o no tècnic), ofici que compagino amb la música des de fa 36 anys… Però jo sempre dic, quan em pregunten: “jo sóc Mujic” (pagès en rus), que és el que m’agrada i.. si tornes a néixer…

  1. Si en agrada Gran Teatro Amaro també ens hauria d’agradar…

Des de la música italiana dels anys 30 i/o la alemanya, com Hans Eisler, Kurt Weil… passant per la música clàssica en general; el Jazz de veritat, Chet Baker, Miles, Charlie Parker, Thelonius Monk… Ah…! Thelonius, Sun Ra…; tota mena de folklore: africà, llatí, europeu… El bon Soul com la bona música disco, de Tamla Motown, molt de contemporània i bastant de rock and roll, de Morrison a la Velvet, Cave i Zappa, i blues; uns quants cantautors: Neil Young i Leonard Cohen, Jackes Brel i la música eslava en general; la Bossa i el Forró i el Tango i la Milonga… la Chanson i la Java… la poesia i la literatura i el bon cine… Si us agraden els Amaro, us agradarà tot això i més…

  1. Un músic amb qui t’agradaria col·laborar.

La vida m’ha portat a col·laborar amb moltíssims músics, de maneres diferents, fent música, com a tècnic de so o produint un disc, o organitzant una gira o uns concerts…

Em considero un privilegiat per haver conegut i treballat amb tota aquesta gent; molts d’ells han mort i especialment aquests últims anys en estan deixant molts d’ells, dels més propers potser: Joan Saura, Oriol Perucho, Tres...

Doncs, si he de col·laborar amb algú, benvingut que sigui… però ara només puc expressar el meu reconeixement i l’alegria per haver pogut col·laborar amb tots aquests amics…

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

No hi ha res ni millor ni pitjor; tota situació aporta un granet de creixement i de coneixement. No ho considero una carrera… no hi ha cap meta ni cap fi, enlloc on arribar, doncs no hi ha un moment cumbre, només hi ha un camí.

El de músic és un ofici com qualsevol altre: el ferrer, el fuster, el forner… Treballador de la música. Qui vulgui entendre-ho d’una altra manera, segons la meva opinió, no ha entès res de la vida i s’ha quedat en lo superficial, en lo banal… i s’està perdent lo millor…

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure al Gran Teatro Amaro.

Ja fa molts anys que, apart d’algun rar mitjà que puntualment fa un petit article sobre naltros, normalment una crítica d’un concert o d’un disc… Els mitjans no es preocupen de qui no estigui dins de la Indústria de l’Espectacle. En els últims 5 anys potser tenim tres petites referències mediàtiques. No encaixem dins el sistema. Doncs el sistema simplement ens ignora. I potser millor, doncs quan llegeixes segons quines coses… fixeu-vos que no usa aquest periodista cap qualificatiu d’aquells tipus «galàctic», «inqualificable», etc., etc., que no diuen ni expliquen res; que en realitat el que amaguen és la incompetència o falta de cultura de qui ho escriu amb l’excusa de que així “resulta més comercial”… : l’etiqueta.

I d’aquests, el petit extracte que acompanyo a continuació explica bastant bé la realitat del què som. Això va ser escrit per un bon periodista musical després de veure’ns en un concert a Osca, per l’Heraldo de Aragón:

«[…] Gran Teatro Amaro recorre el temps i la distància amb una música que parteix de l’època d’entreguerres i reprèn la tradició europea que va truncar el nazisme, aquesta afortunada col·lisió dels aires canalles i cabareters procedents de l’evolució de folklores i músiques populars tradicionals amb les avantguardes artístiques i la música clàssica des d’una perspectiva totalment contemporània […] Desplegant un complet arsenal d’instruments: contrabaix, guitarres, banjo, mandolina, llaüt, serra musical, marimba, xilòfon, piano, percussions variades i tot tipus d’objectes… i ni un sol micròfon a l’escenari, ni tan sols per a la veu, tot a pèl i amb un so perfecte, sense que uns instruments tapin els altres… un concert que es desenvolupa en dues parts, dos passis amb una breu pausa, com es feia abans. […] Com un petit cabaret ambulant es presenta la troupe internacional i bohèmia del Gran Teatro Amaro… com un tren exprés transeuropeu, un d’aquests trens d’abans que es desplaçaven lentament per les vies quan els viatges duraven el temps suficient com per gaudir del paisatge, un tren nocturn que passa per molts països buscant els seus racons més ocults i sugerents.»

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic mai n’he sentit; no és pànic. Respecte si, sempre; i sempre en tindré… i espero no perdre mai aquesta sensació. Perdre-la significaria que m’apropo a “l’escenari” com un funcionari a la seva finestreta… Abans deixaria de tocar.

Posar-se davant de la gent sempre és exposar-te, obrir-te, i sempre té alguna cosa de dolorós i de plaent al mateix temps…

També és una gran responsabilitat, especialment si la gent està pagant una entrada per veure’t!! O el context polític i social és el que és!!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Entenent el sud de Catalunya com el sud dels Països Catalans…, el Pau Miquel, d’Alcoi, sens dubte (Artur Caravan, Víctimas Civiles…).

  1. L’última vegada que Gran Teatro Amaro va tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A la Santa Teca del 2016,  als Jardins de la Casa Canals [Tarragona].

 

 

El Qüestionari: Mujeres.

Per Frederic Cervelló.

Álex Sardá_Mujeres_ 1.JPG
Foto: Àlex Sardà.

Aquest divendres 2 de febrer, la banda barcelonina de garatge Mujeres, formada per Yago Alcover (veu i guitarra), Arnau Sanz (bateria) i Pol Rodellar (baix), presentaran a la Sala El Cau de Tarragona, el seu darrer disc, Un sentimiento importante (Sonido Muchacho, 2017), amb el qual obren els actes de celebració dels seus deu anys de carrera musical.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-los un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que us vau comprar.

La cassette del primer disc d’Offspring, a Blanco Y Negro, o algun de Satanic Surfers o Pennywise, a la tenda Outline, a Barcelona.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

El baix elèctric, tot i que de petit havia tocat el piano, la flauta i, abans, inclús el xilòfon.

  1. El primer grup del què vau formar part.

Un grup de hardcore melòdic amb els amics de l’institut, es deia Surrender 6892. Vam fer alguna demo i tot, i uns quants concerts. Amb aquest grup vam conèixer al Victor Saldaña de Victor Saldaña and the Check This Outs, Zephyr Lake i molts altres projectes; un bon paiu.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Com a Mujeres va ser a un local d’assaig a l’Hospitalet, a l‘Avinguda Fabregada; un edifici gegant amb centenars de locals. Vam tocar els grups del local; va ser com una festa abans de rodar un dels curtmetratges de final de carrera del nostre equip de rodatge de l’ESCAC, on vàrem estudiar tots.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent de…

Professors o periodistes o editors i dibuixants de còmic.

  1. Si en agrada Mujeres també ens hauria d’agradar…

Jacuzzi Boys.

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

King Khan, Brian Jonestown Massacre.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

La primera gira pels estats units, el primer Primavera Sound i el sold out de la setmana passada a l’Apolo.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

El garatge nacional.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic mai, nervis sempre.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

VLIVM.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

  Escenari Movistar, a Tortosa.

El Qüestionari: FOO.

Per Frederic Cervelló.

17761239_1503472709665880_9058916016116214895_o.jpg

Aquest divendres 17 de novembre, els lleidatans FOO presentaran a la ciutat de Tarragona el seu nou treball discogràfic, The seeker (Grans Records / Onorama Records, 2017), en un concert a la Sala El Cau (21.30h, 8 euros) en el qual aniran acompanyats dels bisbalencs Medusa Box.

The seeker és el quart disc d’aquesta banda de rock psicodèlic formada per Oriol Senan (veu i guitarra), Ernesto Moles (baix), Daniel Ishanda (bateria i percussions) i Pol Ishanda (guitarra i veu), un EP concebut com a disc conceptual i publicat en vinil en una edició limitada de 500 còpies. El disc ha estat enregistrat i mesclat per Marc Molas al Sunrise Studio (Barcelona), masteritzat per       Alexis Psaroudakis a Sterling Sound (Nova York) i produït per Marc Molas i FOO. L’artwork ha anat a càrrec de la Núria Farré.

Hem aprofitat l’excusa del bolo dels FOO a Tarragona per demanar-li a un dels membres de la banda, Pol Ishanda, que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Una mena de recopilatori que es deia Máquina total.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Molt abans de dir-nos FOO ens dèiem “The Flying Peppers”. Aquell era el nostre primer grup. Quan la gent ens veia en directe, posava la mateixa cara que quan prens “absenta” per primer cop.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Va ser en la millor festa universitària que es fa a Lleida. Es diu “Agrònom de ferro”. Tocàvem en un terra totalment metàl·lic i estava plovent lleugerament. Recordo enrampar-me en vàries ocasions amb les cordes de la meva guitarra.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Oficinista de banca.

  1. Si ens agrada FOO també ens hauria d’agradar….

Assemble head in sunbust sound, Boogarins, The Carrousels, Love, Kurt Vile, Temples, etc.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Probablement amb Gem Archer o Daft Punk.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

Ara mateix. És com estar a la cresta d’una onada que és a punt d’estimbar-se contra un barranc afilat.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Suposo que la psicodèlica o el rock independent, tot i que ens considerem molt fans de la música llatina, sobretot de la “salsa añeja”. La gent hauria d’escoltar els discs que va gravar el germà del Santana.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic en un escenari. El més semblant és sentir pànic d’algú del públic. Sentim molta admiració per aquells a qui nosaltres anomenem “els cangrejo”.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté. Ens encanta i creiem que és un dels artistes amb més talent del panorama actual.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Doncs va ser a Flix precisament, a la festa de presentació del Festival Pingüí. Estan molt bojos/es els i les flixanques. Vam veure com un jove ensangrentat vestit amb faldilla escocesa i sense res davall, pujava espontàniament a tocar la pandereta al nostre últim tema del concert. Ha sigut la col·laboració més brillant que hem tingut mai.