El Qüestionari: Gebre.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 12 de maig de 2021]

Foto: Ferran Reyes

Gebre és el nou projecte musical del flixanco Aleix Ferrús (Palament, Pigmeo, Festival Pingüí, Monstres de l’Ebre), una banda de power pop amb reminiscències de The Lemonheads, Teenage Fanclub, Weezer o Matthew Sweet. L’acompanyen en aquest viatge als noranta, l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier, Valentí), a la guitarra elèctrica i cors, en Dani Cervera (Dj. a Kimberly i Clark), al baix i cors, i en Llorenç Coca (Mareta Bufona) a la bateria.

Van debutar el febrer del 2019 amb l’EP Marçà-Falset (The Indian Runners, Bones Festes), gravat a Caballo Grande Estudios amb Cristian Pallejà i Ferran Resines i masteritzat per l’Alex Ferrer a The Groove. Les bateries les va gravar en Pol Serrahima (vàlius). La fotografia de portada era un disseny de la Muntsa Casas a partir d’una fotografia de la Blanca Viñas. El títol de la cançó que donava nom al disc era una picada d’ullet a tots els que algun cop han sofert el trajecte Barcelona – Flix en tren. L’EP es va presentar oficialment el 22 de febrer del 2019 a la sala Vol (Barcelona).

Enguany, Gebre ha publicat el seu primer llarga durada, Riu Amunt (The Indian Runners, 2021), enregistrat també a Caballo Grande Estudios i masteritzat a The Groove amb el mateix equip. Aquest cop el títol del disc és un homenatge al també flixanco Xarim Aresté, amic i referent de l’Aleix. La portada és un disseny de l’Andreu Gallart a partir d’una fotografia del fons documental de Joan Cuxart, avi de l’Adrià Gonzàlez, gestionat per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. El single de presentació del disc, “Desapareix”, compta amb un lyric vídeo realitzat per la productora flixanca Lupini & Ratini Produccions Siderals.

L’estrena oficial de Riu Amunt va tenir lloc el passat 8 de maig en el marc de la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que us vau comprar.

ALEIX:El de Máquina total 8, aquell que sortia un presoner de Guantánamo calb en bigot.

ADRIÀ: Máquina Total 3.

LLORENÇ: En van ser 5 o 6 de cop, amb els diners del meu 13è aniversari. En recordo el VS de Pearl Jam, l’Angel Dust dels Faith no More i l’Out of Exile dels Audioslave.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

ALEIX: Lo piano a l’escola de Música de Flix.

ADRIÀ: La flauta a l’escola.

LLORENÇ: La bateria

3. El primer grup del qual vau formar part.

ALEIX: Un power trio grunge en dos amics de Flix, Bubi i Rolan.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions, no més de 4 cançons, repetidament. No teníem nom.

LLORENÇ: Ens dèiem Plan B, crec que deuria tenir uns 11 anys. Tocàvem “Basket Case” dels Green Day, “Llamando a la Tierra” dels M-Clan, el “Blue Bossa”, “l’Il Feel Good” del James Brown… I poca cosa més!

4. El primer cop que vau actuar en directe.

ALEIX: Al terrat d’un Sant Joan tocant l’ukelele i amb Genís Bagés al cajón. Recordo que vam versionar ‘Some Candy Talking’ dels ‘The Jesus and Mary Chain’.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions no més de 4 cançons, repetidament.  No teníem nom.

LLORENÇ: Al pati de l’institut en una festa de final de curs.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

ALEIX: Marçà-Falset de l’EP que precedeix ‘Riu amunt’.

ADRIÀ: La versió de la maqueta de “La Pana T’escau” de l’Ana és un koala, el 2005.

LLORENÇSóc massa bona persona, dels Mareta Bufona.

https://theindianrunners.bandcamp.com/album/mar-falset

6. El lloc més especial on heu tocat.

ALEIX: Al concert de Festa Major de Flix. Sempre és molt màgic tocar a casa meua. 

ADRIÀ: A la presó de Lledoners amb Samitier en un cicle de concerts pels volts de 2011.

LLORENÇ:Al bar Melody de Vilanova i la Geltrú amb una banda tribut a Nirvana, no pel lloc en sí, que també, ja que és com una segona casa per mi, sinó per l’emoció de tocar-hi amb músics als que admiro i m’estimo moltíssim i tot l’ambient i energia que s’hi va crear durant el concert.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

ALEIX:Amb Jeff Tweedy de Wilco.

ADRIÀ: Amb Brian Eno.

LLORENÇ: Ara que els Biscuit s’han especialitzat en fer de backing band, seria xulo fer uns temes amb aromes de Matthew Sweet amb ells.

Biscuit.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

ALEIX: Suposo que l’indi en català.

ADRIÀ: Música independent feta en català.

LLORENÇ: Potser la escena indie/pop catalana, però és una etiqueta tan àmplia i poc concreta que tampoc et defineix ni et delimita massa, però lo bo i per lo dolent. 

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

ALEIX: Intergalactic dels Beastie Boys.

ADRIÀ: Potser Wuthering Heights de la Kate Bush.

LLORENÇ: No vull aplanar el llom del Gitano de Balaguer.

10. Si ens agrada Gebre, també ens hauria d’agradar….

TOTS: Mareta Bufona, vàlius, Súper Gegant, Copa Lotus o Senior i el cor brutal.

Mareta Bufona.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

ALEIX:Xarim Aresté, amic i referent.

ADRIÀ: Els Pets.

LLORENÇ: Crim.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

TOTS: El 8 de maig a la FiM de Vila-seca. Un festival que ens va encantar i que segur que els propers anys creixerà moltíssim.

Foto: FiM.

El Qüestionari: Cine Nuria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 4 de maig de 2021]

Foto: Mireia Farran.

Cine Nuria és un duet de Mataró format per Fernando Herrero (exmembre dels enyorats Twin Drama) a la guitarra i  veu, i Leo Rey a la veu i piano. La seva proposta musical mescla el pop lo-fi i l’electrònica. El grup va publicar el seu primer EP, de títol homònim, el 2017, amb el segell Aiguamoll Records i amb la Laura Bellostas a la veu. El 2019 es va editar el seu segon EP, Otro Futuro (Aiguamoll Records, Hidden Track Records), ja amb la formació actual. El disc, amb un major protagonisme dels sintetitzadors, es va gravar a Spring Studios i Tiny Room i va ser produït pel Fernando i la Leo.

Aquest mes de març ha vist la llum el seu tercer EP, Año Luz (Microscopi, 2021), gestat a casa seva durant el confinament i produït per Carlos René (Axolotes Mexicanos, Confeti de Odio, La Bien Querida). El disc es va presentar oficialment el 9 d’abril a la Sala Clap de Mataró.

El passat 8 de maig Cine Nuria van actuar a la Fira de Música Emergent i Familiar de Via-seca – FiM. Nosaltres vam aprofitar l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en Fernando Herrero.

1. El primer disc que et vas comprar.

Bob Marley (Legend).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Flauta (nivell cole).

3. El primer grup del qual vas formar part.

Mr.Hankey.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Premià de Mar (Festival-in).

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Aviat.

https://aiguamollrecords.bandcamp.com/track/aviat

6.  El lloc més especial on heu tocat.

Plaça Santa Anna (Les Santes 2019).

7.  El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Alizzz.

8.  L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Dream pop.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

La carretera – Julio Iglesias.

10. Si ens agrada Cine Nuria, també ens hauria d’agradar….

Black Marble.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

VLIVM, un grup de Tortosa, molt bons.

https://vlivm.bandcamp.com/album/the-new-record-by-vlivm

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Vaig anar amb un altre grup a Flix (Festival Pingüí), gent encantadora! Crec que l’organitzador toca amb un grup que es diu Gebre i coincidim al FiM de Vila-seca, tant de bo els pugui veure.

Foto Twin Drama: Jordi Ximeno

El Qüestionari: Celistia

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Valentina Jiménez

Després de mesos confinats a casa per l’eclosió de la CÒVID-19, Paulo Angulo González (The Transistor Arkestra), David Cobo Gómez (Harrison Ford Fiesta) i Pablo Vidal Valera (Lecirke, The Transistor Arkestra, Harrison Ford Fiesta), músics de coneguda trajectòria en l’escena musical tarragonina, es van reunir en un estudi de gravació per tocar i airejar-se. Naixia Celistia, banda de psicodèlia i pop del segle XX, amb influències de Pram, Pink Floyd, The Doors o El Petit de Cal Eril, a la qual s’unirien, uns mesos després, el baixista Ivan Rita Sánchez (Hexed Crows) i el bateria Jose Manuel Ruiz Esteve (Slowflames).

Quatre són les cançons que hem pogut escoltar, fins avui dia, de Celistia, distribuïdes en dos singles dobles: “Flores Sin Jardín” / “El Mar”, publicat l’11 de gener del 2021, i “El Ocaso” / “La Mañana”, publicat el 21 d’abril de 2021. Totes les cançons han estat gravades i mesclades per Pablo Vidal i produïdes per Celistia a La Sonora Estudios durant la desescalada de la CÒVID-19. La masterització ha anat a càrrec de Miguel Tadeo a Javhastudios i el disseny de les portades dels singles és obra de David Cobo. Arantxa ha escrit la lletra de diverses cançons.

Tot i que van prendre part del programa de Televisión Española Un País Para Escuharlo dedicat a l’escena musical de Barcelona i Tarragona, emès el 19 de febrer de 2021, en el qual van interpretar “Flores Sin Jardín” en el marc incomparable del Claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, Celistia va debutar en directe el dissabte 8 de maig a la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca (FiM).

El 12 de juny tindrem una nova oportunitat per veure en directe aquesta superbanda al Jardí de la Casa Rull, dins el cicle Reus Cultura Contemporània.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en David Cobo, veu de Celistia.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc va ser un cassette al pryca de les Gavarres de Siniestro Total, Cuando se come aquí.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

3. El primer grup de què vas formar part.

The Jetsons.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb els Jetsons al Cau.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La primera meva, “Tu canción”, de Mega Purple Sex Toy Kit, i de Celistia “Flores sin jardín”.

https://roctopusrecords.bandcamp.com/track/tu-canci-n

6. El lloc més especial on has tocat.

A Escornalbou.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Amb el Pablo sempre!

Pablo Vidal. Foto: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie?

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Golden Brown” dels Stranglers.

10. Si ens agrada Celistia, també ens hauria d’agradar…

Uf, tantes coses… va, però si hem de dir un… Pram.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Foto: Luis Pérez Contreras

El Qüestionari: Ariana Abecasis

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 19 d’abril del 2021]

Foto: Maragda Farràs

L’Ariana Abecasis és una pianista, cantant i compositora de la Seu d’Urgell. De formació clàssica (va estudiar piano a l’Esmuc), el seu món va trontollar quan va descobrir Bon Iver. L’epifania va fer que comencés a compondre i que publiqués, l’octubre de 2015, el seu disc de debut, Philosophades (autoeditat). En la gestació del disc va comptar amb l’ajut d’altres exestudiants de l’Esmuc, com Joan Borràs (Oques Grasses), amb qui manté una intensa relació professional, o el baterista Aleix Bou (The Gramophone Allstars Big Band, Núria Graham, Mazoni). La producció va anar a càrrec de Joan Borràs i l’Ariana, la mescla de Jordi Mora i el mastering d’Yves Roussel.

Després d’una estada a Londres, on va estudiar producció musical, i de desaparèixer temporalment de l’escena musical, l’Ariana es va replantejar el seu projecte obrint-se a nous sons com l’electrònica, el latin o el trap. Fruit d’aquest procés és el seu nou disc, Adiós, no es para siempre (Luup Records), publicat enguany. El disc es va gravar a El Magatzem (Vic) i va ser produït de nou per Joan Borràs. El mastering va recaure en Joe Laporta i Randy Merrill.

Adiós, no es para siempre es va presentar a casa nostra el passat 8 de maig a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que et vas comprar.

La Oreja de Van GoghLo que te conté mientras te hacías la dormida.

EstopaEstopa.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

OMG! Un de heavy metal del poble. No recordo el nom… 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Als 7/8 anys? Mentres estudiava piano fèiem concerts a SANT Domènech, a la Seu.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Bonic.

https://arianaabecasis.bandcamp.com/track/bonic

6. El lloc més especial on has tocat.

A Siurana, a dalt d’un penya-segat mentre sortia el sol i al mig d’un bosc.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Molts! 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena de la música Urbana, si és que la música urbana té una escena.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

The Ministry of Defense – PJ Harvey.

10. Si ens agrada Ariana Abecasis, també ens hauria d’agradar…

La música clàssica, la música experimental, el pop, cantautors de tot tipus, i l’art en general.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No recordo quan va ser el primer, fa anys, al cicle jaVeus.

Foto: Laureta Rodríguez.

El Qüestionari: Carlota Flâneur

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 15 d’abril de 2021]

Foto: Sílvia Poch

La barcelonina Carlota Flâneur s’ha envoltat d’un all stars del pop metafísic per a la gravació del seu EP de debut, Brains (Hidden Track Records / Pértiga Music), publicat en format analògic (vinil i cassette) el novembre del passat 2020. Jordi Matas al baix, Ferran Palau als sintetitzadors i Ildefonso Alonso (El Petit de Cal Eril, Valentina & The Electric Post) a la bateria, acompanyen a la Carlota, veu i guitarra, com a músics de sessió. A més, el Ferran Palau n’ha exercit de productor, l’Ildefonso Alonso s’ha encarregat de la gravació i la mescla, al Konvent de Cal Rosal, i en Víctor Garcia del Master, a Ultramarinos. Tot un luxe!

El passat 7 de maig, la Carlota va presentar el disc a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer vinil que em vaig comprar va ser el MTV Unplugged de Nirvana 🙂 Em sembla que el primer CD va ser Californication dels Red Hot Chili Peppers.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Quan tenia 5 anys vaig començar a aprendre a tocar el violí.

3. El primer grup del qual vas formar part.

The Artichokes.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A l’escenari del meu institut, vaig tocar Hotel California.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Generation of the young flesh”.

6. El lloc més especial on has tocat.

Pizza Lab (era la pizzeria on treballava quan vivia a Leipzig).

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’agradaria molt treballar amb the xx!

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

No sento que m’hagin volgut classificar gaire … però suposo que “pop”!

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Mmmmmm crec que versionaria qualsevol de Cala Vento.

10. Si ens agrada Carlota Flâneur, també ens hauria d’agradar…

Mmmmm no sé ben bé que dir, potser diria men I trust? Però no ho tinc clar! Crec que els gustos són una cosa molt plàstica 🙂

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Odina.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Per Halloween de 2015 vaig tocar a Ascó amb The Artichokes! Crec que des de llavors no he tornat a tocar a Tarragona.

El Qüestionari: Lia Sampai.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 16 d’abril de 2021]

Foto: Pindorius.

Tot i que la cantautora Lia Sampai va néixer a Cerdanyola del Vallès, té un vincle estret amb les Terres de l’Ebre. La primera vegada que va pujar a cantar a un escenari va ser a Tortosa (d’on prové la seva família), al Concurs de Cantautors de Ferreries. Era el juny del 2017 i la Lia va rebre el segon premi del certamen. El seu primer concert el va fer a Benifallet, l’any 2018, a les Nits d’estiu a l’Antiga Estació, i el primer videoclip, el de la cançó “Pinyols de Gel”, el va gravar el 2019 a la Ribera d’Ebre.

Amb referents com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Raimon, Georges Brassens, Jacques Brel, Edith Piaf, Roger Mas, Pep Mirambell o Magalí Sare, la Lia va guanyar, l’octubre del 2018, el primer premi del Concurs de Cantautors La Fada Ignorant, d’Andorra la Vella, que li va permetre gravar el seu primer disc, La Fada Ignorant (Rosazul Discos, 2019). Al disc va comptar amb la col·laboració del guitarrista i compositor Adrià Pagès, que des de llavors l’acompanya en el projecte.

Aquest 2021, la Lia i l’Adrià han publicat el seu segon treball, Amagatalls de llum (Microscopi), en el que amplien la seva sonoritat amb la incorporació d’instruments de corda, guitarres elèctriques i sintetitzadors. El disc es va gravar a Cardamomo Studio (La Bisbal d’Empordà) i va ser produït i mesclat pels germans Emili i Jordi Bosch (Medusa Box) i masteritzat per Jan Valls.

El passat 7 de maig, la Lia Sampai va presentar aquest disc a l’Auditori Malapeira dins la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca (FiM).

1. El primer disc que et vas comprar.

Coser i cantar, d’Antònia Font. Els vaig veure a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès i em vaig enamorar.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano, als 7-8 anys. Després, cap als 20, em vaig apropar a la guitarra.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Late, de música indie. Després ja va ser amb l’Adrià Pagès, amb les meves cançons. Som Lia Sampai.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Al Concurs de Cantautors de Ferreries, el 2017.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Em penso que “SENTO” dins el primer disc, La Fada Ignorant.

6. El lloc més especial on has tocat.

El primer Barnasants (2019), per mi, el primer concert. Va ser al Harlem Jazz Club.

A l’Ateneu de Cerdanyola, el passat 28 de març.

La Cisterna, a Vilafranca del Penedès. Un lloc molt especial, sorprenent! (2019).

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Raimon, Roger Mas. Magalí Sare.

Magalí Sare

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Cançó d’autor, i ben entestats, perquè faig pura i dura cançó d’autor.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Torno a ser jo – Oques grasses.

10. Si ens agrada Lia Sampai, també ens hauria d’agradar…

Magalí Sare, Roger Mas, Raquel Lua, Raimon, Maria del Mar Bonet, Brassens, Édith Piaf.

Roger Mas

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Jovens, Quico el Celio, Montse Castellà.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Fa uns dies a Tac12, entrevistada per Joan Reig. Vam tocar un parell de temes: La nina i La caixeta. Va ser molt especial perquè vam trobar-nos amb ell i Lluís Gavaldà, i va ser molt emocionant tenir Els Pets tan a prop. Vam sentir passar-nos per davant la nostra infància i adolescència musicals.

En concert, al festival Ja Veus, al Teatret del Serrallo, l’estiu abans del Coronavirus.

https://tac12.tv/programes/auditori-12/item/17861-auditori-1-2-capitol-252

El Qüestionari: Monkey Jane.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’11 d’abril de 2021]

Monkey Jane és el nou projecte musical de la tarragonina Txell Mas, guanyadora del premi a la millor artista local del concurs Portautors 2020. La seva proposta beu del folk acústic, amb referents com Mumford and sons, Ed Sheeran o Passenger.

El gener d’aquest 2021, la Monkey Jane va publicar el seu primer treball, Changes (Ventilador Music) i fa només una setmana, el 7 de maig, va veure la llum el seu segon disc, Silent Noise (Ventilador Music), gravat a Llimac Estudis (Valls) per Nil Llorach i presentat en primícia el 9 de maig a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca (FiM).

1. El primer disc que et vas comprar.

Testify, de Phil Collins.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica a l’escola de música. Vaig durar poc, però, no m’agrada tant la música reglada com la música que va “per vibra”.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Versión Pirata. Uff ja fa molts anys. Em faig gran jajaja.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Del primer cop dalt de l’escenari ja fa uns 10 anys, però he de reconèixer que no recordo el lloc.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

This Time, el single del primer disc Changes.

6. El lloc més especial on has tocat.

El Convent de les Arts, a Alcover. És un lloc amb molta bellesa.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Els músics amb què treballo ja em semblen molt cracks, però tinc debilitat per la sensibilitat de Michael Kiwanuka (Cold Little Heart).

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Pel que fa al gènere musical em solen incloure dins el Folk-Indie-Pop-Acústic, el qual em sembla bé. M’agrada experimentar amb la música i no m’agradaria que m’encasellessin dins un sol estil.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Em queda pendent fer la versió d’alguna cançó de Daft Punk. I potser ara que s’han separat és el millor moment.

10. Si ens agrada Monkey Jane, també ens hauria d’agradar…

Passenger, Angus and Julia Stone, Vance Joy, Mumford and sons

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

On comença el sud? jejeje M’agrada molt la personalitat de Xarim Aresté i destaco el seu disc “Polinèsies”.

https://bankrobberbcn.bandcamp.com/album/polin-sies

El Qüestionari: Chaqueta de Chándal.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 23 d’abril de 2021]

Foto: Clara Orozco.

Chaqueta de Chandal és una banda de punk rock barcelonina formada per Alfonso “Pocho” Méndez (lo:muêso, Fighterpillow), a la bateria, percussions i cors; Natalia Brovedanni (Santa Rita), a la guitarra, veu i cors, i Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Joan Colomo) als teclats, percussions, veu i cors. Es defineixen com el resultat d’una lisèrgica mescla entre La Polla Records, Los Brincos i Neu!

Van debutar amb l’LP Gimnasia menor, coeditat per Bankrobber i To Be Confirmed, considerat un dels millors treballs del 2019. El disc es va gravar a Ultramarinos Costa Brava per Borja Pérez, va ser mesclat per Santi Garcia i masteritzat per Victor Garcia. Aquest 2021 han editat el doble single “La insoportable levedad del ser rico” / “Cayetana”. Les dues cançons es van enregistrar a una buida Sala Apolo amb l’equip de Soldesants, l’ajut de Sergio Pérez a la producció i de Victor Garcia al mastering.

El passat 7 de maig, Chaqueta de Chandal van actuar al Jardí de la Casa Rull de Reus dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat pels companys d’Anima’t.

1. El primer disc que us vau comprar.

GUILLEM: diria que va ser el “Let’s Talk About Feelings” de Lagwagon, a la Fira del Disc de Barcelona de 1998 o així. Abans el meu pare me’n regalava, coses com Pet Shop Boys, The Corrs i música clàssica.

POCHO: Crec que en vinil, el “Refried Ectoplasm:switched on volume 2” de Stereolab. En casette em penso que el “azken guda dantza” de kortatu.

NATALIA: “Joyride” de Roxette i “Mujer Amante” del grup heavy metal argentí Rata Blanca.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

G: l’organillo Casio, quan tenia 6 anys.

P: jo també… Casio pt20. L’edat no la tinc clara, pero el Casio encara corre per casa.

N: la cítara. Va ser molt popular al meu país quan era petita i el meu tiet-avi m’ho va portar per alguna celebració que no recordo.

3. El primer grup del qual vau formar part.

G: els Mitre Cats, un grup ultra-localista barceloní, mescla de Belle & Sebastian i Monty Python. Vam tocar per a nosaltres mateixos a les cases dels nostres pares i als parcs de la Creueta i del Putxet. Tenim pendent regravar els temes, en teníem bastants!

P: “la última iglesia”. El local d’assaig era l’habitació d’un amic i era tot molt precari. Això es va transformar en “god’s phone” i finalment en (Lo:muêso).

N: Santa Rita, però abans vam fer un pre-projecte que es deia Bakersellers.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

G: a la Festa Major de Sabadell, cap al 2000 o així, amb el Niño del Parxe y Muletitas. Fèiem versions dels Chichos o del Gitano de Balaguer. Jo vaig tocar el cajón i el teclat (fent teclat pròpiament i… bateria!).

P: A les Festes Majors de Premià de Mar, amb God’s Phone. Devia ser el 91 més o menys. El concert es va tenir que parar perquè un veí estava amb una escopeta al balcó de casa seva (davant el camp de futbol a on era el festival) i deia que si no parava la música la faria parar ell.

N: a l’Elèctric de Gràcia amb Santa Rita el 2009 o així amb la primera vegada també de les Mee & the Bees.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

G: ni idea, suposo que devia ser alguna dels Surfing Sirles, “Pubilla” o “Poble d’Stars”, segurament.

P: Jo crec que alguna dels God’s Phone pero ni idea de quina.

6. El lloc més especial on heu tocat.

G: molts… el Sugar Il.legal de Vic, diversos anys (i els que vinguin!), el primer PopArb que vam fer amb els Sirles, el Vermell de Manresa, un bar de moteros a Benidorm, Llessui amb Chaqueta… Realment molts llocs especials, per molts motius diferents, normalment relacionats amb la germanor i les noves coneixences.

P: Complicat… Pot ser el concert amb (lo:muêso) al festival Freak show a  Gigors, França.  Enmig de la natura, amb bons grups, bona gent, bon menjar, bona companyia…

N: A Andorra a la neu a una pista de sky a molts metres d’alçada i a l’hivern…

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

G: m’agradaria treballar amb qui ja he treballat moltes vegades, i per molts anys! En Joan Colomo (com a músic i com a productor), en Santi Garcia, en Sergio Pérez

P: A mi em faria il·lusió treballar amb Steve Albini… Sóc un clàssic.

N: Jo no tinc ni idea la veritat, però m’agradaria que vingués la Leititia Sadier a cantar alguna cançó amb nosaltres.

Laetitia Sadier,

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

G: no sé… Indie? Punk? Rock Urbano? No paro molta atenció a això, sincerament.

P: El rock sempre és present.

N: Rock suposo.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

G: “Orinoco Flow” d’Enya, sens cap mena de dubte.

P: Alguna d’ABBA.

N: Chavela Vargas o algún bolero sudamericà.

10. Si ens agrada Chaqueta de Chandal, també ens hauria d’agradar…

G: Les brometes cutres de barra de bar, l’emancipació dels pobles oprimits en general, la truita de patates, les aventures gràfiques, els grups que no toquen molt bé, però li posen tones de ganes i d’amor a allò que fan.

P: La verdura fresca i de proximitat, el ping-pong, la ruralitat i els gats.

N: La cervesa i fumar.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

G: jo era fan de Pupille i de Harrison Ford Fiesta, però diria que ja no existeixen. Així actual, les Roba Estesa em semblen molt guais, les recomano molt fort.

P: Pupille molaven molt. Actuals no estic gaire al dia. Ostres! Don Simon i Telefunken.

N: Mmm Crim són de Tarragona? Perquè molen.

Pupille.

https://pupille.bandcamp.com/

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

G: Si per demarcació entenem província, diria que va ser amb els Hijos del Trueno al Delta, a l’Eufònic de 2019, just davant d’un mini-aiguamoll molt cuqui. Tornant ens va petar el cotxe, però tret d’això va ser una experiència fantàstica.

P: Amb (lo:muêso), per variar, al festival Formes Diverses de Vida de 2016, a la zona del Castell d’Amposta. Un lloc maquíssim, amb vistes del riu i amb propostes molt interessants.

N: Crec que mai!

Lo:muêso. Formes Diverses de Vida, 2016.

El Qüestionari: b1n0

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Lluís Tudela

b1n0 (pronunciïs bino) és un projecte musical encapçalat per l’Emili Bosch (sintetitzadors, veu, sampler i piano) i en Malcus Codolà (bateria i sampler), dos músics de la Bisbal de l’Empordà residents a Barcelona. A b1n0, en Malcus i l’Emili fusionen l’experimentació electrònica amb el pop i els sons urbans, a la manera de The Blaze, James Blake, Mura Masa o Tyler, The Creator.

El seu disc de debut, b1n0 (Foehn Records, 2019), enregistrat a Cardamomo Studios (Girona), anticipava una de les senyes d’identitat de la banda, la manca d’una veu principal, suplida per la col·laboració de músics amics, en aquest cas Núria Graham, PHOAC (aka Pau Vehí, de North State) i Adriano Galante (Seward). El disc els va convertir en una de les bandes a tenir en compte de l’escena electrònica de casa nostra. L’abril del 2020 van publicar el single “Dance, Dance, decadence” (Foehn Records), amb la veu d’en Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Aquest 2021 han presentat dues cançons del que serà el seu nou treball, l’EP bi, “DAUS”, de nou amb la veu d’en Joan Pons, i “BUM BUM”, amb en Ferran Palau.

Els b1n0 prendran part del cartell d’una nova edició de la FiM de Vila-seca, després d’una aturada de cinc anys, que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de maig. Serà la primera vegada que els podrem veure a la nostra demarcació. Per al concert, comptaran amb les veus de Núria Graham, Meritxell Neddermann i PHOAC.

1. El primer disc que us vau comprar.

EMILI BOSCH: El Meteora de Linkin Park o potser l’American Idiot de Green Day. Potser els dos de cop.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

EB: La guitarra elèctrica i en Malcus el tible.

3. El primer grup del que vau formar part.

The Jumps i Nowadays.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al Tràmit de la Bisbal d’Empordà i a l’institut de La Bisbal.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

B1.

6. El lloc més especial on heu tocat.

A la Model, dins el BAM.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Dominic Maker.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

“Música electrònica”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Ligeti-Poème Symphonique per a 100 metrònoms.

10. Si ens agrada b1n0, també ens hauria d’agradar…

PHOAC.

https://foehnrecords.bandcamp.com/album/phoac-2020

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

No hi hem tocat mai.

El Qüestionari: Lluís Cabot.

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Manuel Pomar.

Fernanda (Bankrobber, 2020) és el segon treball en solitari del músic mallorquí Lluís Cabot (Da Souza). El disc es va gestar a casa d’en Lluís, a Barcelona, durant el confinament, i es va gravar l’estiu passat a Pollença, amb en Jordi Matas, que també en firma la producció i les mescles. La masterització va anar a càrrec d’en Víctor García. Les cançons són austeres, amb predomini de veu i guitarres, ja que la intenció era mostrar-les tal com van ser compostes, sense massa artificis. La també mallorquina Maria Jaume col·labora a “Verí de s’altra punta”.

El divendres 9 d’abril, en Lluís Cabot presentarà aquest disc a Tarragona, a la Sala Zero, en un concert inclòs en el cicle Curtcircuit en el qual també prendran part els igualadins Marialluïsa.

1. El primer disc que et vas comprar.

“El viaje de Copperpot” de La Oreja de Van Gogh.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

3. El primer grup del qual vas formar part.

No Som Aficionats”, amb uns 12-13 anys. Fèiem versions d’Els Pets i rock català en general, i evidentment sí que érem “aficionats”.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb 13-14 anys, amb el mateix grup. Jo només em sabia 2 o 3 acords i no podia tocar la guitarra a totes les cançons. Quan no em sabia els acords d’una, tocava la caixa xinesa.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Ni idea. Potser “Aixopluc” de Da Souza.

https://dasouza.bandcamp.com/track/aixopluc

6. El lloc més especial on has tocat.

Festival Hoteler.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Clara Rockmore.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Primer era l’escena punk de Vic. Ara l’escena pop Balear. Si seguim així suposo que el següent serà l’escena italo-disco de Sardenya.

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Gangnam Style” de PSY.

10. Si ens agrada Lluís Cabot, també ens hauria d’agradar….

Da Souza.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Valero Sanmartí.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Al Minipop de 2018, amb Da Souza.

Da Souza al festival Minipop 2018. Foto: Minipop.