El Qüestionari: Marina Herlop

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 4 d’agost de 2021]

Foto: Lluc Giménez

La productora, compositora i pianista pierenca Marina Herlop va presentar el passat 20 d’agost l’espectacle Pairidaeza al Teatre Orfeó Montsià, d’Ulldecona, en el marc de la desena edició del festival Eufònic.

Coproduït pel Grec 2021 Festival de Barcelona i L’Auditori de Barcelona, l’espectacle proposa un diàleg entre les arts escèniques i la dansa i reivindica una visió de la creació vinculada amb la perseverança, l’estudi, la pràctica i l’entrega, en contraposició amb la visió idealitzada del músic com a geni, amb un talent innat i inspirat per les muses. De fet, la Marina concep “la música com a jardí, espai salvatge que has d’ordenar”. D’aquí, el títol de l’espectacle, Pairidaeza, que significa “jardí” en persa i que ha donat lloc a la paraula “paradís”.

Per bastir aquest espectacle, encàrrec de L’Auditori de Barcelona, la Marina Herlop, direcció musical, veu, piano i teclats, ha comptat amb la col·laboració de les Tarta Relena, veus, ipad i teclats, amb qui ja va treballar en el seu segon disc, Babasha (Aloud Music Ltd., 2018), l’estudi d’arquitectura Takk, que ha dissenyat un espai ple de plantes, les ballarines de La Veronal Laia Duran i Lorena Nogal, i els músics Òscar Garrobé (Ljubliana and The Seawolf, Myoboku), al baix, i Toni Llull a la percussió.

Les cançons de l’espectacle s’inclouran en el nou disc de la Marina, Pripyat (PAN), que es publicarà aquest 2022, i que segueixen explorant els territoris sonors propis de la música electrònica.

1. El primer disc que et vas comprar.

Crec que mai he comprat cap disc. Només un cop vaig bescanviar un vale del Fnac per ‘World Routes: On the Road’, un disc de músiques del món.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup de què vas formar part.

Viva Vladimir.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A Es Claustre de Menorca, el 2012.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Kush.

6. El lloc més especial on has tocat.

A Líthica, la pedrera de Menorca.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Juan Cristobal Tapia de Veer.

Cristobal Tapia de Veer

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Abans clàssica, ara experimental i electrònica.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Cherish the Day – Sade.

10. Si ens agrada Marina Herlop, també ens hauria d’agradar….

Joanna Newsom, Cocorosie, Kate Bush.

Joanna Newsom

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ensemble Topogràfic.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Crec que a l’Eufònic també, al 2017.

El Qüestionari: The Crab Apples

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 4 d’agost de 2021]

Foto: Angela Mora

El passat 22 d’agost de 2021, The Crab Apples, grup de pop-rock format per les santaeulalienques Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica) i Laia Martí (baix), van presentar al Minipop Sant Magí (Tarragona) les cançons dels seus darrers treballs: el disc CRAP (Dsk Pop Records, 2021) i el single “Hay Luz” (Dsk Pop Records, 2021).

Amb la publicació de CRAP, produït per Víctor Valiente (Mucho, Sidonie, Standstill, Delafé), les Crab Apples han afegit nou sons al seu projecte, aproximant-se a la música electrònica i configurant un pop més ballable, però sense renunciar a les influències de grups dels anys 80 i 90 del segle XX.

1. El primer disc que us vau comprar.

Laia Martí: El disc vermell dels Beatles quan tenia 12 anys a un Corte Inglés de València.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Les tres vam començar amb la guitarra.

3. El primer grup del qual vau formar part.

The Crab Apples ha estat el nostre primer grup.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al centre cívic del nostre poble, a Sta Eulàlia de Ronçana.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Em sembla que va ser una cançó que formava part de la nostra primera maqueta, que es dèia Home Sweet Home i que va sonar a Ràdio Palau.

6. El lloc més especial on heu tocat.

El Festival Vida o el Primavera Sound, va ploure els dos concerts i va ser una mica desastre, però va ser brutal formar part del cartell d’aquests festivals.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens fliparia poder treballar amb Martí Perarnau, de Mucho.

Martí Perarnau

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

mmmm…. l’escena d’artistes femenines. No hauria de ser una escena.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Durant un temps fèiem una versó rock de “Crazy in love” de Beyoncé. Fèia bastanta gràcia.

10. Si ens agrada The Crab Apples, també ens hauria d’agradar….

HAIM.

HAIM

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Al… 2015…?

El Qüestionari: Lu Rois

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Mónica Bedmar

Lu Rois és una cantant, pianista i compositora sabadellenca. La seva proposta musical es mou entre el folk de cambra, el minimalisme ambiental i les balades intimistes.

El 2014 va publicar el seu disc de debut, Camí del far (autoeditat), al que va seguir l’EP Cau de lluna (autoeditat, 2016). L’octubre del 2017 es va editar Clarobscur (Hidden Track Records), gravat als estudis Medusa (Barcelona) amb la Joana Gomila al contrabaix i la Núria Galvañ al violoncel. En el disc hi col·laborava tot un seguit d’artistes: els tarragonins Espaldamaceta i Gerard Joan, Carles Belda, Isabelle Laudenbach, Vale Penini i Sònia Arias. Clarobscur, amb arranjaments de Laia Vallès, va ser produït per la Lou Rois i mesclat i masteritzat per Yves Rousell.

El març de 2020 es va publicar el seu tercer llarga durada: Microcosmos (Bankrobber i TBC Produccions), gravat amb la teclista Laia Vallès i el guitarrista Santi Careta, que també n’exerciren de coproductors, junt amb la Lu Rois. El disc, en el que hi col·laboraren Edi Pou i Sara Fontán (Los Sara Fontán), gravitava sobre la maternitat en totes les seves cares i accepcions. Aquest 2021, la Lu ha editat el single “Luna Nueva” (Bankrobber), enregistrat en viu en una Sala Apolo sense públic amb el guitarrista Santi Careta i DJ Tutu.

La Lu Rois prendrà part aquest dissabte 27 de novembre del Femme in Arts, certamen organitzat pel Centre d’Art Lo Pati, amb la col·laboració del Pla Local de Polítiques de Dones de l’Ajuntament d’Amposta i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià, i comissariat per Anna Zaera. En l’edició d’enguany, el festival es proposa deconstruir els estereotips de la maternitat amb tot un seguit d’activitats (música, dansa, cinema, poesia, teatre) per reflexionar sobre els valors morals patriarcals associats al fet de ser (o no) mare.

1. El primer disc que et vas comprar.

Que recordi, Fallen d’ Evanescense quan anava a 1er d’Eso.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La veu, cantant a totes hores des que tinc memòria, després la flauta de bec a l’escola, i el piano a partir dels 9 anys.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Lu Rois.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El 21 d’octubre de 2014 al pati de l’Aliança Francesa de Sabadell.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Camí del Far”.

6. El lloc més especial on has tocat.

Per sort, he tocat a diversos llocs màgics, el darrer va ser a la bauma de la Font de la Mina, al festival La Mare Cultural de Solsona.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Núria Graham i Jordi Casadesús.

Foto: Luis Pérez Contreras

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Cançó d’autor.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Algun cuplet, com “Jo vull ser Miss”.

10. Si ens agrada Lu Rois, també ens hauria d’agradar….

CocoRosie.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

Foto: Carles Llop

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Aquest estiu, al festival Sota la Palmera.

El Qüestionari: Violeta Tello Grau

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 31 de juliol de 2021]

Violeta Tello Grau és una poeta, cantant i compositora barcelonina. De formació clàssica (va estudiar composició al Taller de Músics de Barcelona), la Violeta és membre del Gamelan Forja de Trons, orquestra vinculada al Museu de la Música de Barcelona que interpreta música indonesia, i directora artística del Suona Pongiluppi, projecte de patrimoni musical que recupera i difon l’obra del compositor barceloní Miquel Pongiluppi i Mercader.

La proposta musical de la Violeta fusiona elements folklorics espanyols (flamenco) i indonesis (gamelan) i pop electrònic. El seu disc de debut, Música Bruja, publicat el gener del 2019, era fruit d’un treball d’investigació sobre dones compositores (Alma Mahler, Galina Ustvolskaya, Björk) gestat colze a colze amb el músic i productor Víctor Valiente (Standstill, Sidonie, Mi Capitán, The Crab Apples). La gravació del disc va anar a càrrec de Lluís Cots a Nautilus Recordings i el mastering era de Víctor Garcia a Ultramarinos. Les fotos i l’artwork eren de Cristina Glies.

El mes d’abril, la Violeta va editar el doble EP Cinta vol. 1 (Dog From Hell Records, 2021) fet a partir de poemes propis amb bases electròniques i sampling de músiques de Stravinski, Bruckner i Mozart. El disc, creat de nou amb la complicitat de Víctor Valiente, es va enregistrar en directe als Estudis Crema de Gerard Civat (Barcelona). El passat 26 d’octubre va veure la llum la seva darrera referència, la cançó “Niña río” (Dog From Hell Records, 2021), single d’avançament del seu pròxim EP, Cinta vol. 2, que està previst que es publiqui el gener del 2022. La cançó està produïda i arranjada per la Violeta Tello Grau i Víctor Valiente, mesclada per Lluís Cots i amb master d’Angel Medina.

En directe, la Violeta es fa acompanyar de Marc Clos (Love of Lesbian), Víctor Valiente i Roger Margarit, jove cantautor de Rubí. Pel que fa als visuals, busca sempre la col·laboració de dones artistes (Maria Rosdevall, Katrin Vankova, Henar Bengale).

Violeta Tello Grau va presentar el seu projecte el passat mes d’agost al festival Eufònic, en un concert a l’Església Nova de La Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Spice de les Spice Girls en cassette

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano -quan era petita n’hi havia un a casa meva-

3. El primer grup del qual vas formar part.

Jambow Pumps & l’Espontani, un grup de l’institut de secundària

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Biosca el 2014 al Raval

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Aku Cinta Kamu (a Siglo XXI de Radio 3)

https://violeta-tello-grau.bandcamp.com/track/aku-cinta-kamu

6. El lloc més especial on has tocat.

Al jardí de la Torre del Rellotge al Figaró

7. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Holly Herndon

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

El pop electrònic d’autor o la música disfrutativa

9. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

She de Charles Aznavour, Wow de Kylie Minogue o Too Much Heaven dels Bee Gees

10. Si ens agrada Violeta Tello Grau, també ens hauria dagradar….

Björk. La poesia. Lorca.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Zoo

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

  El 2014 a Prat de Comte

El Qüestionari: Filles Europees

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 2 de setembre de 2021]

Foto: Laura Glaria

Filles Europees és una banda formada el 2019 per les barcelonines Helena Barba (veu), Júlia Aguilar (guitarra i veu), Nil Nadal (bateria), Víctor Ciudad (guitarra), Xavi Miñarro (guitarra) i la tarragonina Irene Maese (baix i veu). El nom del grup prové de la cançó “European Son”, de la Velvet Underground, dels qui n’hereten el gust per l’experimentació i la improvisació i l’incorporen al seu pop de guitarres amb esperit post punk.

El novembre del 2019 van publicar l’EP S/T, enregistrat l’agost del mateix any a Binary Emotions Records. El treball va ser gravat, mesclat i masteritzat per Xavier Nadal Pujol i editat per Filles Europees amb el suport de La Nada Colectiva. El disseny del disc és de la Júlia Aguilar. El 2020 va sortir al mercat una segona tirada del disc en format k7 a càrrec d’Indian Runners i La Nada Colectiva.

El passat 4 de setembre Filles Europees van actuar al Mojo Club de Tarragona en el marc de la primera edició del Festivalín Mojo Club, organitzat per l’Associació Let’s Go. També van prendre part del festival Onniria, Violet Mistake, Power Burkas i Dj Saltinvanqui.

1. El primer disc que us vau comprar.

Irene: Scream, de Tokio Hotel, i l’ X&Y, de Coldplay.

Xavi: No ho recordo però segur que era dolent.

Víctor: Absolutely, de Madness.

Nil: Ride The Lightning, de Metallica, a la ara desapareguda Radio Aragonès, de Granollers.

Helena: American Idiot, de Green Day.

Júlia: Blink-182, de Blink 182.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Irene: El saxo.

Xavi: L’ukelele.

Víctor: Guitarra.

Nil: La flauta dolça.

Helena: Encara no he après cap.

Júlia: La flauta dolça.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Irene: Filles Europees.

Xavi: Mary Lou.

Víctor: Cenetaph.

Nil: Growl in Road.

Helena: Filles Europees.

Júlia: Caldo de Coño.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Irene: Al teatre El Magatzem de Tarragona al 2006, amb l’escola de música on aprenia a tocar el saxo.

Xavi: A l’escola al 2011.

Víctor: A la botiga del Primavera Sound al 2014.

Helena: Cantant, en un espectacle poètic de la companyia La Rabera Eclèctica al mercat de l’Abaceria, a Gràcia.

Júlia: Al concert de nadal de l’escola.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Creiem que va ser “Capità Arenas”, a Ràdio 3.

https://filleseuropees.bandcamp.com/track/capit-arenas

6. El lloc més especial on heu tocat.

Irene: A la Clota, durant el festival Adoberies a Vic.

Xavi: Ultra-local records.

Víctor: Al nou Pumarejo.

Nil: A l’Adoberies.

Helena: A la Clota, al Festival Adoberies.

Júlia: A l’Adoberies.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Irene: Amb l’Andoni de Vulk i Cuero i amb la Kim Gordon.

Xavi: Jason Sanford.

Víctor: Ayano Kaneko.

Nil: Amb Nick Cave.

Helena: Amb la Kathleen Hanna.

Júlia: Amb Refectori.

Kathleen Hanna

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Irene: L’escena de Barcelona, com si realment existís una escena.

Xavi: Escena femenina o escena mixta.

Víctor: A l’escena Rock.

Nil: A l’escena underground.

Helena: Grups de noies, com si les noies féssim música a part.

Júlia: Lo femení o mixte.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Irene: “Manhattan”, d’Enrique Morente, Estrella Morente, Cañizares i Lagartija Nick.

Xavi: “Nunca Volverá”, del Sueño de Morfeo.

Víctor: “I’ve endured”, de Ola Belle Reed.

Nil: “All Good Things”, de Nelly Furtado.

Helena: El “Romance de la otra”.

Júlia: Alguna jota.

10. Si ens agrada Filles Europees, també ens hauria d’agradar…

Irene: Parlar de situacions traumàtiques, Crack Cloud i Fugazi.

Xavi: La lluita de classes.

Víctor: 125 Rue Montmartre.

Nil: Slint, blackmidi, Rainer Maria.

Helena: Sonic Youth.

Júlia: Violent Femmes.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Irene: Els Xiclets Mutants de Vandellós II.

Xavi: William Luke Valerio.

Víctor: No en conec cap.

Nil: VLIVM.

Helena: Plastilina.

Júlia: Ubaldo.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Encara no hi hem tocat mai, dissabte 4 de setembre serà la primera vegada.

El Qüestionari: Albert Jordà

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 28 de maig de 2021]

Foto: Luis Pérez Contreras

Obre els Ulls (Segell Microscopi) és la darrera referència del músic tarragoní Albert Jordà. Publicada el passat mes de maig, la cançó, composta durant el confinament, segueix la sonoritat propera al pop electrònic que ja s’intuïa en el seu treball anterior, La grandesa d’un silenci (Segell Microscopi, 2019). El single s’acompanya d’una relectura de la mateixa cançó a càrrec dels també tarragonins TMN i d’un videoclip enregistrat per Nando Caballero (La Produktiva Films).

L’Albert Jordà va presentar aquest treball en l’edició d’enguany del festival Minipop Sant Magí, celebrat el 22 d’agost al Camp de Mart (Tarragona), el primer concert que oferia des de la seva participació en el TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant) l’octubre del 2020.

A banda de la publicació d’aquest single, l’Albert ha col·laborat enguany amb altres projectes: ha gravat teclats per al nou i esperat disc d’Islandia Nunca Quema i ha posat sintetitzadors i pianos a les noves cançons de Xavi Moyano.

1. El primer disc que et vas comprar.

Crec que algun de l’Elèctrica Dharma. Possiblement el directe “No volem ser”. Tenia 13 o 14 anys.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

L’harmònica a l’escola.

3. El primer grup de què vas formar part.

Sarau Nocturn.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Sarau Nocturn a Torredembarra el juny de 1991, és a dir, fa 30 anys.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No ho sabria dir amb exactitud, però segurament “Ardent”, amb Papa:Noes.

6. El lloc més especial on has tocat.

Difícil de contestar perquè no he fet centenars de concerts, però sí que he tocat en llocs molt bonics. El Teatrino del Conservatori de Liceu, l’Església Mare de Déu dels Dolors de Girona amb el projecte Asterisc*, o a dalt de la torre del Castell de la Nou de Gaià.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

D’aquí Catalunya m’agradaria amb Marc Parrot. L’he admirat sempre, des del seu primer disc “Solo para locos” fins a l’actualitat. Em transmet molta calma, les cançons, les lletres, el seu món imaginari i la seva manera de ser. I com no, gravant al seu estudi. Fora d’aquí i per apuntar amunt, cridaria a Nigel Godrich o a Jonathan Wilson. Finneas O’Connell també em sembla molt interessant.

Marc Parrot

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Normalment em classifiquen amb l’etiqueta de cantautor i no m’agrada, bàsicament perquè l’estil musical que s’entén per cantautor no m’hi sento massa identificat. Si ho fos ja hagués tocat al BarnaSants i no hi he anat mai, jajaja. Prefereixo que m’identifiquen com a músic inquiet, alternatiu, independent, de corrent alterna. Amb Papa:Noes m’incloïen a l’escena underground tarragonina. En fi, interessant tot plegat, però suposo que serveix per a aquells que no et coneixen.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He versionat “Heaven” de Depeche Mode i “Life on Mars?” de David Bowie. Després d’aquesta valentia crec que podria enfrontar-me a versionar “Neon Lights” o “The Hall Of Mirrors” de Kraftwerk en format acústic. Tots ells són fonts que m’han inspirat durant tota la meva carrera musical.

10. Si ens agrada l’Albert Jordà, també ens hauria d’agradar…

Si t’agrada Albert Jordà també t’haurien d’agradar els que m’agraden a mi, és a dir, Eels, Beck, Jonathan Wilson, Thom Yorke, Cigarettes After Sex, Jay-Jay Johansons, Nick Cave, des de fa poc a Lana Del Rey, els primers Coldplay, AIR, Radiohead, Lluís Llach, Marc Parrot… Segur que em deixo molts. Com veieu, influències de tota mena. No us fieu dels algoritmes de Spotify, jajaja.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Un de sol? Vaja. Doncs… TMN. Va, si pots posar a Xarim Aresté, Celistia i els estimats Islàndia Nunca Quema t’ho agrairé.

Foto TMN: Silvia Cervellón

El Qüestionari: Genís Bagés

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 30 de juliol de 2021]

Foto: Ireneu Visa

En les darreres setmanes us hem presentat diversos projectes que s’han cuinat durant el confinament del 2020 a causa de l’eclosió de la COVID-19 (Ariox, Ven’nus, Onniria…). Un altre exemple d’aquest fenomen el trobem en el músic flixanco Genís Bagés, baterista de Renaldo & Clara i La Mano del Marciano.

Haver de passar molta estona tot sol amb el seu instrument, sense poder tocar amb més gent, va portar a Genís a investigar tots els recursos que la bateria i l’electrònica li podien oferir per expressar-se. Aquesta recerca va fructiferar en el seu primer treball en solitari, l’EP Infinite Scroll (autoeditat), publicat el 19 de març de 2021, un any després de l’inici de la pandèmia. Un disc, produït per Marcel Bagés i David Soler i enregistrat, mesclat i masteritzat a Aclam Records per Ismael Salces, en el que el ritme és el protagonista. Genís s’ajuda de diversos dispositius electrònics (loops, pads de percussió, teclats…) i de samplejats (Frank Sinatra, Chet Baker, Núria Feliu, C. Tangana, El Niño de Elche) per bastir les quatre cançons que conformen el treball. En la darrera, “Follow Me”, Genís s’atreveix a rapejar.

El títol del disc fa referència al flux continu de la interfície scroll infinit, una tècnica de disseny web que permet crear continguts abans que l’usuari arribi a exhaurir-los, entrant d’aquesta manera en un bucle infinit. I és que Genís veu una connexió molt forta entre la sensació cíclica que generen certs patrons rítmics i sonoritats amb l’addicció als dispositius mòbils. El disc està influït musicalment per bateristes que s’han ajudat d’instruments tecnològics per desenvolupar els seus projectes en solitari (Deantoni Parks, Louis Cole, Ian Chang, Eli Keszler) i altres músics com Daniel Lanois o Chris Hunt. Intel·lectualment, el disc beu de pensadores com Ingrid Guardiola o Marina Garcés.

La proposta musical de Genís Bagés, doncs, format en jazz a l’ESMUC, es basa en la recerca de sonoritats que s’amaren de l’element més primitiu de la música: el ritme. Un ritme que s’ajuda de dispositius electrònics per bastir el seu món sonor.  

Genís va tenir l’oportunitat de presentar en directe Infinite Scroll a la darrera edició del festival Eufònic (agost 2021).

1. El primer disc que et vas comprar.

Una semana en el motor de un autobús (Los Planetas).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La pilota de futbol.

3. El primer grup del que vas formar part.

Els Burillers (pop infantil).

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Plaça del Mercat de Flix amb “Els Burillers”, l’any 1997 aproximadament.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Segurament alguna de Lo Gitano Blanc (grup de rumba ebrenca) o Goiko (indie-pop).

Goiko

6. El lloc més especial on has tocat.

Als carrers d’Europa, fent de busker.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Xarim Aresté.

Foto: Núria Calvó

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Flixanca.

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Safaera”, de Bad Bunny.

10. Si ens agrada Genís Bagés, també ens hauria d’agradar….

Deantoni Parks, Eli keszler, Paal Nilssen Love, Duot, Jlin, l’amor.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Joan Bagés.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

A la social de Flix el gener passat.

El Qüestionari: Onniria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’1 de setembre de 2021]

 

Foto: Carla Mena

Onniria és una banda d’indie rock formada el gener de 2021 per la tarragonina Paula Reboll (veu i guitarra), la figuerenca Lia Garcia (baix i cors) i l’olotina Laia Sau “Fey” (bateria i cors). Les seves influències són molt eclèctiques: Coldplay, U2, The Cure, The White Stripes, Tame Impala

La seva primera referència és el single “Tropical Climax”, publicat l’1 de juny de 2021 acompanyat d’un vídeo produït i dirigit per la Candela Jiménez. El seu segon single, “Poison”, l’han gravat a Llimac Estudis (Valls).

El passat 4 de setembre, Onniria va prendre part del cartell de la primera edició del Festivalín Mojo Club, organitzat per l’Associació Let’s Go. En el concert també hi van actuar Filles Europees, Violet Mistake, Power Burkas i Dj Saltinvanqui.

1. El primer disc que us vau comprar.

Westlife, Tokio Hotel i Leona Lewis.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Fey: Bateria.

Paula: guitarra.

Lia: piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Fey: Onniria.

Paula: SVTIL.

Lia: Velvety Silence.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Al tribut de The Cure a la Capsa de Música de Tarragona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Tropical Climax”.

6. El lloc més especial on heu tocat.

 Festival Sota La Palmera de Tarragona 2021.

Foto: Noemí Roma

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Billie Eilish y Ryan Tedder.

Billie Eilish

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie Rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Toxic” y “Hot and cold” Katy Perry.

10. Si ens agrada Onniria, també ens hauria d’agradar…

4 Non Blondes, Muse, Coldplay, U2.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

 Els Pets.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

 25 juliol 2021 al Festival Música al Carrer a Sant Salvador.

El Qüestionari: Ven’nus

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’11 de juliol de 2021]

Foto: Juan Miguel Morales

Ven’nus és el projecte musical i visual de la jove sabadellenca Valèria N. Saurí. Va ser el març del 2020, en plena quarantena per la pandèmia, que la Valèria va començar a compondre i produir les seves pròpies cançons a l’habitació de casa seva. Poc després, aquestes cançons van adquirir un so més professional amb la incorporació al projecte dels productors Xasqui Ten (Ten Productions) i André Mascimbeni (Estudi D9). L’artista gràfica moianenca Queralt Guinart (Kerrature) ha estat una peça clau del projecte. Gràcies a ella, la Ven’nus ha pogut definir la seva estètica com a artista; una estètica mutant, fantasiosa i dinàmica.

Des del confinament, la Ven’nus ha publicat mitja dotzena de singles, amb els seus respectius videomoods, realitzats per ella mateixa, ja que la Valèria és també estudiant de cinema. Entre aquests singles hi trobem els hits “Cabells mullats” i “Nokia”, en la que hi col·labora la cardedeuenca Ariox. Actualment, la Ven’nus està treballant en el seu EP de debut, que durà per títol IXENT. De moment, n’hem pogut escoltar les cançons “Mart Afaltat” i “Punt Peu Fabra”, amb col·laboració de Maio.

En directe, la Ven’nus es fa acompanyar dels músics Bernat Tortajada (Vernat) a la guitarra i veu i d’en David Gimeno a les percussions. Amb aquest format vam poder veure-la a Barberà de la Conca el passat 24 de juliol, dins el festival La Nit 5.1. Si us la vau perdre, teniu una nova oportunitat de gaudir del seu directe el pròxim 4 de setembre a Santa Coloma de Queralt, en el Festival MAIG

1. El primer disc que et vas comprar.

El d’en “Jessie Mcartney” i el de les “Macedònia”, recordo comprar-los amb les meves germanes, estàvem molt emocionades amb la compra, fans totals.

Macedònia

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano i la bateria, però finalment em vaig decantar per l’instrument vocal 😉

3. El primer grup del qual vas formar part.

Feia les segones veus i harmonies en un grup urbà de Sabadell, pel qual també portava la imatge i estètica. Tot i que no obviaré que en plena pre-pubertat vam fer un grup de veus joves amb qui fèiem versions en cor.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

En escenaris teatrals com el Teatre del Sol i el Teatre Victòria, on presentàvem una obra de teatre musical.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Cabells mullats” als matins de Rac 1, ho recordo perquè va ser del tot inesperat.

6. El lloc més especial on has tocat.

Per Sant Joan a la Platja de Sant Pere Pescador, en sí el dia ja és especial i l’espai súper envolvent. Visca el mar i la natura.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

A nivell idïl·lic amb en Frank Ocean o en Sufjan Stevens, però a nivell local, realista i més accessible, diria amb la Judit Neddermann i amb Pau Vallvé, crec que sonaríem bé 🙂

Judit Nedermann. Foto: Helle Kettner

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

A una sèrie d’artistes emergents del Pop Alternatiu Català ens anomenen “Pop de butxaca”, és bastant curiós com a concepte. També ens encasellen com a “Noves Cares del Pop” o com a “Indie Cat”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Alguna de Bon Iver, com la de “22 (OVER SOON)”.

10. Si ens agrada Ven’nus, també ens hauria d’agradar….

Maio, Xicu, Ariox, Paunezz, Socunbohemio i Vernat.

Vernat. Foto: Frederic Cervelló

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté, m’agrada molt la seva sensibilitat a l’hora de fer lletres i les harmonies que crea.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No hi he tocat mai, serà divertit estrenar-me el 24 de juliol a la Conca 5.1!!!!!

Ven’nus a la Nit 5.1. Foto: Frederic Cervelló

El Qüestionari: Magalí Sare

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 31 de maig de 2021]

Foto: Upuntvuit

La Magalí Sare és una cantant, multiinstrumentista i compositora barcelonina. De formació clàssica, la Magalí ha enfocat la seva carrera musical cap al jazz i la música moderna. El 2018 va editar el seu primer disc en solitari, Cançons d’amor i dimonis (autoeditat), produït per Vic Moliner i Panxii Baddi, i va col·laborar amb la pianista Clara Peya, amb qui va enregistrar les veus del disc Estómac (Satélite K). El 2020 va publicar dos singles: “Cronos” i “Beure de tu”.

Des del 2016, la Magalí té un projecte amb el guitarrista manacorí Sebastià Gris, amb qui va coincidir al Conservatori del Liceu (Barcelona). El 2018 van guanyar el primer premi de jazz del concurs Juventudes Musicales de España i la tardor del 2019 el primer premi internacional del concurs Suns Europe de música en llengües minoritàries, celebrat a Udine (Itàlia). El 2019 van publicar un EP amb dos cançons pròpies, Venim a aquest món (Segell Microscopi) i, el gener del 2020, el seu primer llarga durada, A boy & a girl (Segell Microscopi), produït per David Soler i Santi Careta. Es tracta d’un disc d’experimentació electrònica a través de la desconstrucció de peces clàssiques de cambra (Schubert, Strauss, Toldrà) i cançons tradicionals mallorquines, amb la guitarra del Sebastià i la veu de la Magalí com a instruments principals.

Magalí Sare & Sebastià Gris van actuar el passat 23 de juliol al castell de Barberà de la Conca, amb motiu del festival La Nit 5.1. Nosaltres li vam demanar a la Magalí que ens respongués aquest Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

Que jo recordi, en un viatge amb la meva família a Turquia, vaig entrar en una botiga de discos i vaig preguntar per la cantant de moda del moment i em vaig comprar el seu disc. Sehir Rehberi (2004) de Pamela. El vaig escoltar moltíssim. Em sé totes les lletres en turc!

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Crec que el piano, però també recordo haver tocat molt una arpa que teníem per casa.

3. El primer grup de què vas formar part.

Va ser amb unes noies de Sabadell que ens deiem Strident. Jo tocava la bateria i cantava. També hi havia una baixista i dues guitarristes que també cantaven.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que va ser amb el meu germà en alguna plaça d’un poble maresmenc. Ell feia els seus temes i jo tocava percussions i cantava. Recordo que va ser una experiència molt forta per mi.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Abans que sonés cap cançó meva a la ràdio, recordo haver tocat temes meus més d’una vegada a la ràdio. Però si em paro a pensar, el primer tema deuria ser “Madame Li”, que vaig arranjar a quatre veus pel Quartet Mèlt pel disc Maletes.

6. El lloc més especial on has tocat.

A 2100 m d’altura al Tirol del sud, prop de Bolzano.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

La Kimbra.

Kimbra

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

No ho sé del cert, però després de cinc discos i més de 10 anys en l’ofici encara em deien “talent emergent”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He fet tantes versions que ara només penso en música pròpia!

10. Si ens agrada Magalí Sare, també ens hauria d’agradar…

Celeste Alías, Cecile MacLorin i Salvador Sobral.

Celeste Alías

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Solista: Francesc Ortega Martí, cantant líric de Tarragona resident a Freiburg.

Grup: Ensemble O vos Omnes, dirigit per Xavier Pastrana.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El 27 d’abril de 2021 al Teatre Metropol [Tarragona] amb en Sebastià Gris