El Qüestionari: CARLA.

Per Frederic Cervelló Rodes.

04CARLA_IGNASI ROVIRÓ
Foto: Ignasi Roviró.

CARLA és el projecte personal de la vigatana Carla Serrat. Amb referents com Beach House, FKA Twigs, Everything But The Girl o Cocteau Twins, la seva proposta musical beu del synth-pop i el dream soul. Les bases de les seves cançons són majoritàriament analògiques i estan interpretades per ella mateixa (veu i sintetitzadors) i el seu germà Toni Serrat (bateries i percussions).

El 2014 va publicar el seu primer single, “Let’s Burn A Forest” (autoeditat) i un parell d’anys després va veure la llum el seu disc de debut, Night Thoughts (Sones, 2016), gravat als estudis ACLAM Records (Barcelona), produït per Edu Martínez i CARLA i masteritzat per John Davis.

L’estiu passat es va publicar el seu segon disc, Kill a Feeling, editat pel segell osonenc Great Canyon Records, un treball més lluminós i obert al pop que l’anterior. El disc ha estat produït per Alex Ferrer (The Requesters) i masteritzat de nou pel prestigiós John Davis. La seva germana Joana hi col·labora amb algunes veus i guitarres elèctriques.

La CARLA estarà actuant el pròxim 10 d’octubre al festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant).

  1. El primer disc que et vas comprar.

Give up, de The Postal Service.

1200px-PostalService_cover300dpi

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Ixòdids.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que a l’Institut, a Vic.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Les primeres vegades que vaig pujar a un escenari, quan acompanyava a la meva germana Joana.

FC 4
Joana Serrat al Minipop. Foto: Frederic Cervelló.

 

  1. Trap si o trap no?

No…

  1. Si ens agrada CARLA, també ens hauria d’agradar…

Electric Youth.

electric
Electric Youth.
  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“In The Forest”.

https://carlamusica.bandcamp.com/track/in-the-forest-3

NIGHT

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena musical de la Comarca d’Osona, quan sempre ens pregunten: què us donen aquí?

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Dan Snaith, de Caribou.

Caribou
Dan Snaith.
  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Lucky Now”, de Ryan Adams.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

2 ESPALDAMACETA_H

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El 2016, a la Sala Zero, telonejant a Delafé.

 

El Qüestionari: Kids From Mars.

Per Frederic Cervelló Rodes.

89776634_1083032288719576_8393906374735560704_o

Kids From Mars és un duet  format a Blanes l’estiu del 2018 per en Roger Borrell (bateria i veus) i l’Oskar Jiménez (veu, guitarra i sintetitzadors). Amb referents com The Neighbourhood, Twenty One Pilots o The Beatles, la seva proposta musical fusiona electrònica, indie, hip hop i música urbana. El magnetisme i efervescència dels seus directes recorda als primers Sidonie.

El 2018, els Kids From Mars van penjar tres cançons a Internet que van captar l’atenció del segell blanenc Luup Records, que els va fitxar immediatament i els va editar, l’octubre del mateix any, el seu primer single, “August” (Luup Records).

Com els seus companys de generació, el Roger i l’Oskar estan poc interessats a gravar discos, prefereixen anar publicant singles que després recullen en EPS. El febrer del 2019 van editar el seu EP de debut, </3 (Luup Records), al qual van seguir els singles “Sadflames”, “Tenth” i “Afraid of You”.

El 13 de març del 2020 es va publicar el seu segon EP, I don’t know what you feel, but I feel it too (Luup Records). Malauradament, l’eclosió de la Covid 19 ha impedit que el presentessin en directe.

Els Kids From Mars participaran de l’edició d’enguany del festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant), que s’ha posposat per al 10 d’octubre del 2020.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Roger): El primer disc que em vaig comprar va ser Is This It, dels Strokes.

(Oskar): Que jo recordi, el meu primer va ser The Queen is Dead, dels The Smiths.

the-strokes-is-this-it-1-1068x1068

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

(Roger): El primer instrument que vaig aprendre a tocar és la bateria.

(Oskar): Jo, la guitarra!

  1. El primer grup del qual vau formar part.

Abans de Kids From Mars, vam tenir altres grups. El primer es deia Silver Box.

  1. La primera vegada que vau tocar en directe.

(Roger): La primera vegada que vaig tocar en directe, a part dels festivals de l’escola de música, va ser a la festa major d’Olot, fent de bateria de la Marion Harper.

(Oskar): La meva primera vegada va ser a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (a Barcelona). Va ser el primer concert de Kids From Mars, també.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic abans de pujar a un escenari; simplement estem més o menys nerviosos.

  1. Trap si o trap no?

Trap sí! Sempre que estigui elaborat, és clar.

  1. Si ens agrada Kids From Mars, també ens hauria d’agradar…

Twenty One Pilots, seguríssim.

21
Twenty One Pilots.
  1. La primera cançó de Kids From Mars que va sonar a la ràdio.

La primera que va sonar a la ràdio va ser “August”. Justament, a El Món a Rac 1, d’en Jordi Basté.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indietrónica; no falla mai.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens encantaria treballar amb mil artistes diferents, però ens interessa particularment El Petit de Cal Eril; només per veure què surt.

AB2
Foto: Ariadna Brunet.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

Personalment, la Sala Apolo. Va ser màgica aquella tarda. Vam sentir que era allò al que ens hi volíem dedicar per a tota la vida.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Vam fer una versió de “Seven Nation Army” per la festa d’El Desconcert, d’Icat.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Buhos són de Tarragona, no? Molen massa, la veritat hahaha.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

L’últim cop vam tocar a Reus i ens ho vam passar flipant.

El Qüestionari: Irene & François.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene et François
Foto: Alan Douglas Aranda.

La Irene Paracuellos (veu) i en François Masson (guitarra i banjo) lideren aquest projecte nascut a Barcelona l’abril del 2018 en el si del moviment cultural i musical Open Folk. L’Olalla Wallin (violí) i en Nicolás Palladino (contrabaix) els acompanyen en directe. Amb referències com Simon & Garfunkel, Crosby, Stills, Nash & Young, Bob Dylan, The Tallest Man on Earth o Fleet Foxes, la seva proposta musical beu de les arrels del Folk i el Bluegrass americà.

El gener del 2020 van editar el single “Atlantic Perfumes”, gravat per Carlos Dueñas, mesclat i masteritzat per Nacho de la Riega i produït per Nacho de la Riega i François Masson. Es preveu que aquest 2020 publiquin el seu disc de debut.

Irene & François formen part del cartell d’enguany del Selectes (La Ràpita), festival que s’hauria d’estar celebrant avui mateix però que la Covid 19 ha obligat a ajornar.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Irene) Amb el meu primer sou em vaig comprar Home on High, de Nat Simons, inclús, anys després d’haver sortit. És un dels àlbums que més m’ha inspirat en els últims 10 anys.

(François)  Jo, el primer disc que em vaig comprar va ser In my Room, de Jacob Collier. Una meravella.

nat

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Tots dos vam començar aprenent piano. Amb el temps, però, ens hem anat decantant per la guitarra, l’instrument que més ens ajuda a compondre i ensenyar la música que fem.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

(François) “A priori” va ser el meu primer grup, amb els amics de Batxillerat. Una cacofonia de versions de rock.

  1. La primera vegada que vau actuar en directe.

Amb 17 anys al Festival de música de Batxillerat. El François amb la seva banda de rock i la Irene cantant a Lucie Silvas.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cada cop que pugem dalt d’un escenari hi ha un breu moment de pànic del “bo”, que canalitzem en adrenalina per tocar i estar en el present, fent música.

  1. Trap si o trap no?

Trap no. No sintonitzem amb aquest gènere.

  1. Si ens agrada Irene & François, també ens hauria d’agradar…

Grups com First Aid Kit, The Milk Carton Kids, Gillian Welch & David Rawlings, The Tallest Man on Earth

milk-carton-kids-650-430
The Milk Carton Kids.
  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Balaruc”. És un dels temes que formarà part del nostre àlbum debut. Recordem que van fer sonar una versió d’aquesta cançó del Youtube, d’una actuació en viu. Després de gairebé un any, ara que ja tenim la cançó gravada i masteritzada i tenim moltes ganes que es torni a escoltar per la ràdio, però amb la versió de l’estudi, que està més cuidada i té altres instruments.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Fa relativament poc que estem treballant en aquest projecte, i pocs mitjans de comunicació ens coneixen. Si és cert que des del començament hem estat bastant immersos dins l’escena musical de Folk de Barcelona. Que ens ha inspirat, ens ha permès construir amistats i anar fet, a poc a poc, el nostre camí.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Posats a desitjar, seria un somni poder cantar en harmonies amb Klara i Johanna de First Aid Kit. És un dels grups de Folk que més ens ha inspirat darrerament.

first
First Aid Kit.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

El castell mil·lenari de Claramunt, sota un cel estelat, en una bonica nit d’estiu.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Life on Mars?” de David Bowie.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Específicament del sud de Catalunya, no en sabríem dir. Hi ha grups d’aquí Catalunya que ens agraden molt, però són d’altres territoris.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

És el primer cop que venim a tocar a les Terres de l’Ebre al capdavant del nostre projecte i tenim moltes ganes que arribi el dia!

Podeu escoltar-los a: https://ireneandfrancois.bandcamp.com/releases

El Qüestionari: Ruiseñora.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Alicia Holgado
Foto: Alicia Holgado

Ruiseñora és el projecte personal de l’Elia Maqueda (Espíritusanto), a la veu i lletres, i de l’Atilio González (Matarse en la Castellana), a la música i producció. La seva proposta musical, a la que ells mateixos han batejat com psicodèlia popular, reinterpreta la música popular espanyola (copla, saetas, tonadillas) tot fusionant-la amb l’electrònica i la psicodèlia. De fet, entre els seus referents hi trobem tant a Vainica Doble i Lole y Manuel com Vangelis i Air.

El novembre del 2016 van editar la seva primera referència: Siglo XX (autoeditat), amb producció, arranjaments, mescla i masterització de l’Atilio i portada de l’Alicia Holgado. El 2017, van publicar un single amb dues cançons: “Azulejo” i “Te Lo Digo Yo”.

El seu darrer treball és Relente (Raso Estudio, 2019), amb producció, arranjaments, mescles i masterització a càrrec, de nou, de l’Atilio i portada d’Andrés Federico.

Ruiseñora forma part del cartell de l’edició d’enguany del festival Selectes (La Ràpita), que havia de celebrar-se el pròxim 18 d’abril però que s’ha hagut d’ajornar a causa de la Covid-19. L’organització del festival està buscant una nova data, a poder ser aquest mateix 2020. Seguirem informant.

  1. El primer disco que os comprasteis.

Atilio (A): Everything, The Bangles.

Elia (E): Jagged Little Pill, Alanis Morisette.

bangles

  1. El primer instrumento que aprendisteis a tocar.

A: La flauta travesera.

E: No toco muy allá ninguno excepto la voz, pero el primero que intenté fue la guitarra.

  1. El primer grupo que montasteis.

A: Alta tensión, una banda de versiones (1996).

E: Un grupo en el que éramos cada uno tan de nuestro padre y de nuestra madre que siempre acabábamos tocando canciones de The Cranberries, que era lo único en lo que coincidíamos. Si no recuerdo mal, nos llamábamos Oblivion (año 2000).

  1. La primera vez que actuasteis en directo.

A: En el 96, con ese mismo grupo.

E: A los 5 años, en la fiesta de fin de curso del cole, canté yo sola una canción.

  1. La última vez que sentisteis pánico antes de subir a un escenario.

A: Pánico nunca, pereza siempre.

E: No soy muy del pánico encima del escenario (abajo ya es otro cantar).

  1. ¿Trap sí o trap no?

A: Me da igual.

E: No soy especialmente fan, porque tampoco me he puesto a escuchar lo suficiente, pero ahí está pegando fortísimo y me parece muy bien.

  1. Si nos gusta Ruiseñora, también nos gustará…

No hay forma de contestar a esta pregunta sin que la respuesta sea pretenciosa… así que NS/NC.

  1. La primera canción vuestra que sonó en la radio.

“Animal”.

https://ruisegnora.bandcamp.com/track/animal-2

siglo xx

  1. La escena musical en la que todos los medios se empeñan en incluiros.

Música de raíz, electrónica, folclore.

  1. El músico o productor con el que os gustaría trabajar.

Hasta ahora lo ha compuesto y producido todo Atilio, así que trabajar con otra persona ya sería guay. Estamos preparando colaboración para después del verano, pero hasta ahí podemos leer 🙂

  1. El lugar más especial en el que habéis tocado.

El más especial no sé, el más raro: en una explanada en lo alto de las escaleras que hay al lado de Puerta de Toledo en Madrid.

  1. La canción de un estilo muy diferente al vuestro que quisierais versionar.

Barco a Venus (tenemos hasta un boceto por ahí, pero a ver qué pasa con el copyright).

  1. Un grupo o solista catalán que os guste.

Sílvia Pérez Cruz.

silvia

  1. El último concierto que disteis en la provincia de Tarragona.

¡Todavía no hemos tocado allí! El primero que demos será el 18 próximo de abril en La Ràpita y tenemos muchas ganas.

 

Podeu escoltar-los a: https://ruisegnora.bandcamp.com/

 

El Qüestionari: Serpent.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Carolina Lucía Álvarez
Foto: Carolina Álvarez.

Serpent és una banda barcelonina fundada el 2016 i formada actualment per Sergi – AKA Beni (guitarra i veu), Eric (bateria), Fran (guitarra) i Marc (baix). Els seus membres han format part d’altres grups com The Gundown, Col·lapse, The Anti-patiks o Appraise. Influenciats per Fugazi, Hot Snakes, Misfits o Drive Like Jehu, la seva proposta es mou entre el punk i el post-hardcore.

El març del 2018 Pifia Records va editar la seva primera demo, en una tirada de 100 còpies en cassette. Aquesta va ser gravada i mesclada per Xavi Escribano (Malestar Social) a Em Estudi i masteritzada per Aleix Archs. El novembre del 2019 va sortir al mercat el seu disc de debut, Lluna Roja, de la mà de Bcore, La agonia de vivir, Pifia Records, Saltamarges i Navalla Discos.

El pròxim 5 d’abril estava previst que Serpent actués al Míster Mojo (Tarragona), amb Llacuna, en una nova edició dels vermuts punk de la Marilén. Lamentablement, el concert s’ha hagut de cancel·lar a causa de la maleïdaCovid-19.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Beni (B): Be Here Now, d’Oasis.

Fran (F): Amb els diners de la paga familiar, el cassette de Te Huelen los pies, d’Emilio Aragón; amb el meu primer sou, MTV Unplugged in New York, de Nirvana.

Eric (E): Òndia… el de l’Emilio Aragón a casa va caure en vinil un Nadal! Comprat  de la meva butxaca diría que el So Long and Thanks for the Shoes, de NOFX.

Marc (M): George MichaelFaith.

Nirvana

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

B: La flauta dolça, però quan vaig superar la manera en què el sistema educatiu t’intenta desviar de qualsevol forma d’art, em vaig passar a la guitarra i gairebé immediatament al baix.

F: El baix.

E: La guitarra.

M: Piano.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

B: Caza de Brujas.

F: Down Way Alley.

E: Keep Out Your Voice.

M: Malestar Social.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

B: 2002?, fa gairebé 20 anys.

F: 2003, a les festes de la magdalena de Castelló.

E: 1999, a l’institut.

M: 2006, en una manifestació davant l’ajuntament de Cerdanyola.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

B: A l’acústic que vam fer a l’Ultra Local records.

F: A l’últim concert.

E: tant com pànic… mai, però el dia de l’acústic a l’Ultra Local Records o el de Rocksound amb Not Scientists sí que estava un pel nerviós.

M: Amb Serpent, cada cop que em toca posar-me al mig de l’escenari.

  1. Trap si o trap no?

B: A mi no m’agrada, tot i que en alguna de les seves vessants, reconec que és el punk d’ara. Això nostre ja és música molt assimilada i segura. I vulguis o no, cada generació busca una manera de trencar les normes.

F: Depèn dels mil·ligrams d’alcohol en sang, Trap sí.

E: Tot i que puc entendre això de què és el nou punk, el poc que he escoltat em tira molt enrere.

Marc: NO.

  1. Si ens agrada Serpent, també ens hauria d’agradar

B: No More Lies.

F: Qualsevol projecte de John Reis aka “Speedo

E: Wipers, Fugazi, Habitar la Mar.

M: Not Scientists.

NoMoreLies5-Noe-liaAndre-s-1140x640
No More Lies. Foto: Noelia Andrés.
  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Cicatrius”, al Bandera negra.

https://somelsserpent.bandcamp.com/track/cicatrius

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

B: Punk rock cantat en català (i ens en seguim fent creus del fet que cantar en un idioma configuri una etiqueta o un estil per si mateix).

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

B: Ens apanyem nosaltres mateixos.

F: Productor: Mark Trombino. Músic: Em faria gràcia fer alguna cançó amb algú / na violoncel·lista.

E: Alan Sparhawk + Jeff Tweedy.

M: Fat Mike.

Fat
Fat Mike.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

B: Actitud Fest.

F: Actitud Fest.

E: CKUD.

M: Actitud Fest.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

B: “My valuable hunting Knife”, de Guided By Voices; pero no se’ns donen massa bé les versions ni hi perdem massa temps.

F: Qualsevol cançó de Weezer.

E: “Via Chicago”, de Wilco.

M: Alguna de The Clash.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

B: Vlack, Crim..

F: The Gundown.

M: The Gundown, Crim, The Issues, Impuls.

crim
Crim. Foto: Eric Altimis.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Al Groove (Tarragona) voltants del Nadal del 2019.

 

Podeu escoltar-los a: https://somelsserpent.bandcamp.com/

 

El Qüestionari: Llacuna.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Llacuna 2

Llacuna és una banda d’emo-punk fundada l’estiu del 2015 a Sarrià de Ter (Girona). Actualment, en formen part Eric Font (baix i veu), Eloi Nadales (bateria), Albert Riera (guitarra i veu), Gerard Serrano (guitarra i veu) i el darrer en arribar, Marçal Coll (trompeta i veu). Els membres de Llacuna estan vinculats a altres bandes de la zona (Hurricäde, Turnstile, Föbia), al segell discogràfic Saltamarges i al Centre Social Apaga La Tele, de Sarrià de Ter.

Van debutar l’octubre del 2017 amb un EP de títol homònim, gravat i mesclat per Santi Garcia i Borja Pérez a Ultramarinos Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols) i masteritzat per Ryan Schwabe a Philadelphia. El passat 13 de març van publicar el seu primer LP, Incendis (Bcore Disc, 2020), gravat per Borja Pérez a Cal Pau i Ultramarinos Costa Brava, mesclat per Borja Pérez i Santi Garcia i masteritzat per Víctor Garcia.

El pròxim 5 d’abril, si el virus ho permet, els tindrem a Tarragona, compartint cartell amb Serpent, en un dels vermuts punk del Míster Mojo.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Albert (A): No ho recordo, però devia ser algun CD d’Els Pets o Sopa de Cabra. En vinil crec que va ser “Comes a time” de Neil Young (no és el meu preferit seu) o “Steady diet of nothing” de Fugazi (no em va molar al principi).

Eloi (E): El primer comprat ni idea, però sí que el primer disc regalat pel meu cosí va ser el “Nevermind” de Nirvana en vinil i allò va ser el detonant. Allà va començar tot per mi, així que és el primer.

Eric (ER): El de 10+2.

Gerard (G): El meus pares: el “Crush” de Bon Jovi. Jo a la botiga: el “Suffer” de Bad Religion.

Marçal (M): El del “3XL” amb la cançó d’en Chin Chan.

71DQrKpImPL._SL1400_

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

A: La guitarra, si no comptem la flauta del cole.

E: La bateria, si no comptem les meves cuixes.

ER: La guitarra.

G: El primer a tocar, la guitarra o la flauta. El primer a aprendre a tocar, el baix.

M: Trompeta.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

A: Mayday, que a l’últim moment ens vam dir The Harries.

E: Doncs no teníem nom, erem 4 amics del cole intentant fer versions de Pennywise.

ER: Kashbah i Desperdicios.

G: No Way.

M: Paràsits.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

A: Amb Mayday, al pavelló de Camallera. Any 2002?

E: El primer concert a Manlleu, al mític Cal Vicari. De fet la banda es deia Vicaris band en homenatge al bar. Any 2003 o 2004… Tinc alguna llacuna.

ER: Amb Kashbah i Desperdicios davant dels Casals Gràcia de Manlleu. Any 2005…

G: 2003, amb No Way a l’ATV de Sarrià de Ter.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A: Pànic crec que no, però nervis sempre. Per això intento anar sempre un punt borratxo sense que es noti. Es sol notar.

E: Pànic? Mai en absolut. Nervis i adrenalina? Sempre. El dia que no ho senti s’ha acabat potser.

ER: Amb les merla no te’n adones de la gravetat de la situació.

G: Pànic fa molt que no ho sento, però quan vam tornar a tocar aquest mes de gener, després d’un any sense tocar, vaig tocar amb molta tensió i no ho vaig gaudir.

  1. Trap sí o trap no?

A: Si la pregunta és masclisme a les lletres sí o no, la resposta és clarament no. M’és bastant indiferent el trap, no n’escolto gairebé mai.

E: M’és absolutament igual, no li faig ni cas personalment.

ER: Trapero demisión.

G: Trap mai.

M: Trap sempre xD

  1. Si ens agrada Llacuna, també ens hauria d’agradar...

A: Haim.

E: Si us agrada Llacuna, flipareu amb Oliver Houston, Snowing, Algernon Cadwallader,…

ER: El nou de Sopa de Cabra.

G: Sport, Algernon Cadwallader, L’Hereu Escampa, Wood, Cap’n Jazz, Snowing, Oliver Houston, Riviera, I Love Your Lifestyle,…

hereu
L’Hereu Escampa.
  1. La primera cançó de Llacuna que va sonar a la ràdio.

No sabem quina va ser, però segur que primer va sonar al podcast El Ecualizador

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

A: Folklore català.

G: Ni idea. Els mitjans no ens fan massa cas.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

A: Abajo el trabajo.

ER: Hans Zimmer.

G: Evan Thomas Weiss o Joe Reinhart.

Hans Zimmer live - 07.10.2019 - Rod Lever Arena - Melbourne - Australia
Hans Zimmer.
  1. El lloc més especial on heu tocat.

ATV, de Sarrià de Ter, Atzavara Club, de Sant Feliu de Guíxols, La Pisicina i Actitud Fest, de Vidreres, Ferrish Fest, a La Mirona de Salt, Arundo Fest de Torelló, The Fiest de Madrid.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

A: “Don’t save me” de Haim.

E: “Blinded by fear” d’At The Gates.

G: “Africa” de Toto, amb un mulet ben llarg.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

A: Serpent i Gebre.

ER: The GundownQuico el Célio, El Noi i el Mut de Ferreries.

G: Serpent.

M: The Gundown i VonDänikens.

gun

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
    Mai abans hem tocat aquí com a Llacuna, en tenim moltes ganes.

 

Podeu escoltar Llacuna a: https://llacuna.bandcamp.com/

El Qüestionari: Yuhniversia.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Maayte Pardo 4
Foto: Maayte Pardo.

Yuhniversia és el projecte personal de la cantant, actriu i performer barcelonina Judith Aguilà Fuster. El 2019 va resultar guanyadora de la 19a edició del concurs de cantautors/es d’Horta-Guinardó, organitzat pel CC Matas i Ramis, i va rebre el Premi del Jurat de la mostra de nous talents PortAutors, impulsat pel Port de Tarragona. Actualment està treballant en la producció del que serà el seu primer disc, de títol Partículas, inspirat en la cultura pop més efervescent, el teatre musical i l’electrònica. Algunes de les cançons d’aquest treball ja les ha presentat en directe, en format duet, acompanyada de la músic Hypatia (guitarra, piano i veu).

La Judith té un altre projecte musical, també sota el nom Yuhniversia, de música disco i italo-disco amb el productor Sergi Pérez per al segell barceloní Blanco y Negro. Amb aquest projecte ha editat dos singles en vinil de 12”: Summer dreams / Glitter i Infection, tots dos produïts per Sergi Elias i Sergi Pérez el 2018 a Not Enough Room Studio, dos maxi-singles en vinil de 12”, Dark i Souvenir from Hell (2019), i el mini àlbum en cassette What a Fantasy (2019).

El pròxim divendres 3 d’abril, si el Covid-19 ho permet, Yuhniversia actuarà a l’Espai Jove Kesse de Tarragona en el marc de l’edició d’enguany del festival Ja Veus.

  1. El primer disc que et vas comprar.

El primer que em vaig comprar, The boy who knew too much, de MIKA.

El primer que recordo tenir, SPICE, de les Spice Girls!

91DG2k3e9FL._SL1417_

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Si la veu no compta, m’agradava reproduir melodies al meu CasioTone mig de joguina.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Quan fèiem covers amb la meva companya Hypatia, ens dèiem 97MissedCalls, o Giras por las Montañas.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

“Noche de talentos” al càmping La Siesta de Calella de Palafrugell, cantant i ballant “Cuando tu vas”, de Chenoa, estiu del 2002.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

7 de febrer de 2020, la darrera vegada que vaig pujar a un escenari (potser pànic és una paraula molt grossa hahaha, però sempre, i sempre és bon senyal.

  1. Trap si o trap no?

Com a qualsevol altre gènere, hi ha cançons que si i n’hi ha que no. Però diré si, rotundament. Tampoc no sóc ningú per dir no!

  1. Si ens agrada Yuhniversia, també ens hauria d’agradar…

Uii!! Tinc una playlist a Spotify que es diu “Bien cerquita”, on vaig afegint la música que sento propera al que faig, o de la que n’aprenc. Va des del més pur “petardeo” de Las Bistecs, Papa Topo o La Prohibida (principal referent) fins a les companyes cantautores que he conegut aquest darrer any, que m’han descobert una cara nova de la música (Laura Esparza i Carlos Esteban, Mabel Flores, Lía Sampai, Opoloh, Roigé). També hi ha coses més llunyanes, que d’alguna manera sento properes (com Mark Knopfler i Emilou Harris, coses d’Eurovisión…) i coses random que em vaig trobant pel camí, que trobo que val la pena no oblidar! Em podria passar hores i hores recomanant cançons!

La Prohibida
La Prohibida.
  1. La primera cançó de Yuhniversia que va sonar a la ràdio.

“Glitter”! Això forma part de la meva faceta Italo-disco.

  1. L’escena musical en la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

No he tingut encara prou ressò perquè pugui passar-me això hahaha, espero que quan em passi m’hi senti identificada, però confio a tenir temps i espais per experimentar i mostrar el que vagi sorgint a cada moment.

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

De moment gaudeixo com una nena petita compartint el que faig amb companyes a les quals admiro profundament!

Una part de mi sempre ha volgut auto produir-se, només la meva intuïció i jo davant el públic (pot sonar egocèntric, potser ho és hahaha). D’altra banda vull treballar amb molta gent llunyana, i deixar-me portar per idees que mai se m’haguessin acudit!

I amb Mika.

mika1492559232.12.2560x1440

  1. El lloc més especial on has tocat.

Vaig treballar de model a un esdeveniment de perruqueria que se celebrava a un creuer. L’última nit ens va enxampar una tempesta bastant forta, es van cancel·lar desfilades i tallers i tothom estava o marejat o molt nerviós. Em vaig escapar a la sala del piano, que estava buida, i vaig començar a tocar i cantar. A poc a poc va anar entrant gent. Va ser bonic.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

Sempre he volgut cantar Skrillex.

Skrillex

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Lia Sampai!!!

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Al concurs PortAutors!

Port

 

Podeu seguir-la a: @yuhniversia

El Qüestionari: Cala Vento.

Per Frederic Cervelló Rodes.

40758180_1890051134418953_9014905353782951936_o

Balanceo és el tercer llarga durada de Cala Vento, el duet format pels empordanesos Joan Delgado Massot (bateria i veu) i Aleix Turon Vilagran (guitarra i veu), i la primera referència del seu propi segell, Montgrí, nom del massís que uneix l’Alt i el Baix Empordà.

El disc, publicat l’abril del 2019, va ser gravat i produït per Santi Garcia, Eric Fuentes i Cala Vento als estudis Gismo7, Ultramarinos Costa Brava i Lluerna AA/VV. Les mescles van anar a càrrec de Santi Garcia i la masterització de Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Cala Vento actuaran el pròxim 26 de març a la Sala Zero de Tarragona de la mà de San Miguel On Air i Radar Palmfest.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Aleix: Bon dia, d’Els Pets.

Joan: 3XL.net Manga i Anime, de TV3.

force

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Aleix: El piano.

Joan: La bateria.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

Aleix: Hot Penguins.

Joan: Els calçotets.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Aleix: A l’escola de música, amb 8 o 9 anys, durant el festival anual.

Joan: La festa d’aniversari dels meus 6 anys.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Aleix: Mai recordo haver sentit pànic. Si nervis, inseguretats, neguit… cada vegada.

Joan: A cada concert.

  1. Trap si o trap no?

Aleix: Trapero.

Joan: Trap si.

  1. Si ens agrada Cala Vento, també ens hauria d’agradar…

Aleix: La música de guitarres feta amb sentiment.

Joan: Dua Lipa.

dua-lipa_future-nostalgia_portada_thumb_460

  1. La primera cançó de Cala Vento que va sonar a la ràdio.

“Rossija”.

https://calavento.bandcamp.com/track/rossija-2

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie espanyola.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Rick Rubin.

20190727_BKP509

  1. El lloc més especial on heu tocat.

La sala Apolo, de Barcelona.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

Lucio Battisti: “Ancora Tu”.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

En Lluís, sempre.

LR 28canet
Foto: Laureta Rodríguez.
  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Al Minipop 2017.

87983482_2678319262215413_6236500123921154048_n

El Qüestionari: Furguson.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Maria Codina
Foto: Maria Codina.

Furguson és un grup nascut l’any 2004 a Gurb (Osona) i format pel Jordi Erra (bateria), el Joan Garolera (baix), l’Edu Vila (veu, guitarra i samplers) i l’Aleix Vila (sintes i samplers). Amb referents com HEALTH, The Rapture, Cap’n Jazz, Animal Collective, Dean Blunt o The Flaming Lips, el so del quartet està en constant evolució, passant del postpunk dels seus inicis a l’actual electrònica retro-futurista.

Després d’una primera demo, La Mort del Bonminyó, els de Gurb van debutar amb el disc My Friends Are My Culture (2010), gravat per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà). L’any següent, van editar Split EP (La Castanya, 2011), compartit amb els gironins Aliment. L’EP va ser mesclat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering (Barcelona). El segon disc gran de Furguson va ser The Leap Year (La Castanya, 2013), al que va seguir, uns anys més tard, el doble single en cassette “Black Cloud / Can You Hear Me?” (2016).

El novembre del 2019 es va publicar el seu tercer disc, Today Can Flourish (La Castanya), gravat, produït i mesclat als estudis Maik Maier (Barcelona) per Sergio Pérez (Svper) i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.

El passat 21 de febrer, els de Gurb van prendre part del We Are On Fire FEST: Bufetades i germanor, organitzat pels companys Formes Diverses de Vida, en un concert als Bucs d’Assaig d’Ulldecona, en el qual també van actuar els seus col·legues Aliment.

Nosaltres, vam fer-los aquest Qüestionari abans del concert.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Offspring – Conspirancy of one.

811dCDMX6hL._SL1500_

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Guitarra.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

Furguson.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

El 2006, al Sugar Ilegal Fest, de Vic.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cada cop.

  1. Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…

Recepcionista en un ashram.

  1. Trap sí o trap no.

Trap sí.

  1. Si ens agrada FURGUSON, també ens agradarà…

El maracuyá i una orquestra d’institut.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.

La vigatana.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Sun ra.

screens_feature60

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

“Tomorrow never knows”, dels Beatles.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Al menjador de casa d’una noia a Austin, durant el South by southest.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Shoeg.

Carlos-Martorell-Shoeg-WhatsApp-Facebook_1798030286_40909526_732x412

  1. El darrer cop que heu tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

No hi hem tocat mai.

 

Podeu escoltar-los a: https://furguson.bandcamp.com/

El Qüestionari: Mad Squad.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Mad Squad horizontal

Mad Squad és una banda creada l’any 1990 a l’Institut Maragall de Barcelona per Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy) a la veu i guitarra, Akira Taniguchi (Alliance) al baix, i Pau Artigues (Day After Pill) a la bateria. Amb influències del trash-metal dels 80 (Metallica, Megadeth, Slayer), el punk-rock de Bad Religion, Misfits, Ramones i NOFX i el hardcore melòdic, els Mad Squad van estar en actiu entre el 1990 i el 1995, movent-se pel circuit local barceloní, basat en els instituts de Batxillerat, i els bars de heavies. Durant aquest temps van gravar dues demos en cassette.

25 anys després de la seva darrera referència, els Mad Squad sorprenen a tothom reunint-se i publicant el seu primer LP, Mad Squad (Hang the Dj! Records), en el qual recuperen i revisiten les cançons de les seves dues demos. El disc, editat el 10 de maig del 2019, es va gravar entre Ultramarinos Costa Brava ( Borja Pérez), i Lluerna (Iban Rodríguez). La producció va anar a càrrec d’Eric Fuentes i Mad Squad i les mescles són de Santi Garcia.

El divendres 14 de febrer podrem veure als Mad Squad al Mister Mojo (Tarragona) en un concert en el qual també hi prendran part dues bandes més del segell Hang The Dj! Records: Blood Quartet i Fracaso Escolar i els cambrilencs Bonzo Distortion.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li a l’Akira Taniguchi que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

A por ellos… que son pocos y cobardes, de Loquillo y Trogloditas.

81Px0F9yiQL._SS500_

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Mad Squad.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

Diciembre de 1991.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Diciembre de 1991.

  1. Si no fossis músic, t’hauria agradat treballar de / estudiar…

Profesor de matemáticas o pescador…

  1. Trap si o trap no.

Toda música se puede apreciar, ni que sea un rato.

  1. Si ens agrada Mad Squad, també ens agradarà….

Bad Religion, Anthrax, Ramones, Sodom, Nuclear Assault.

  1. L’escena musical en la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Metal.

  1. El músic amb el qual us agradaria col·laborar.

Marky Ramone.

marky-ramone-ktp--1248x698@abc

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre que us agradaria versionar.

“Candy’s Room”, de Bruce Springsteen.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Sugar Il·legal Fest, de Vic.

  1. Un grup o solista català que us agradi.

Crisix.

4uSDFh4B_400x400

  1. El darrer cop que heu actuat a Catalunya.

Diciembre de 2019, en Girona.