El Qüestionari: Pentina’t Lula.

Per Frederic Cervelló

pentinatLULA.jpg

Entre el 23 i el 25 de novembre del present 2018 tindrà lloc al Centre d’Art Lo Pati (Amposta) la segona edició del Femme in Arts. Visibles a escena, un certamen que pretén reivindicar la visibilitat de la dona en totes les vessants de l’escena cultural.

El certamen, comissariat per l’Anna Zaera i coorganitzat per Lo Pati i les àrees de serveis socials i atenció a la dona de l’Ajuntament d’Amposta, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià i el Servei d’Intervenció Especialitzada de les Terres de l’Ebre que exerceix la Fundació Montsià, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu crear consciència i incentivar el debat social sobre la violència masclista i la desigualtat de gènere a les Terres de l’Ebre aprofitant la celebració del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra la dona.

Durant aquests tres dies es duran a terme diferents activitats: exposicions fotogràfiques, cinema, mostra de llibres de literatura feminista o un Poetry Slam, convocatòria oberta on dones del territori es podran fer visibles a escena a partir de recitacions de poesia, pròpia o aliena, en espais públics.

En l’apartat musical hi haurà les actuacions de Jansky (diumenge 25, 13h) i Pentina’t Lula (divendres 23, 20.15h).

Pentina’t Lula és un grup barceloní format per les germanes Anna (veu i teclats) i Laia (veu i bateria) Pantinat i la Lula Thomas (veu i guitarra). Durant un temps les va acompanyar al baix «el Panotxa», personatge mític del underground barceloní i membre dels Ultratruita. Les seves influències van de la música garatge dels 60 a la new wave dels 80, passant per l’actitud de les primeres bandes punk dels 70. Els seus referents són Nina Hagen, Siouxsie and The Banshees, B-52’s, Devo o Kraftwerk. Al 2014 van publicar el seu primer single, Escapi del Rock (auto-editat) i al 2016 el single Projecte (auto-editat), un homenatge als Kraftwerk i a la «ruta del bacalao». Aquest any han editat dues referències més, l’EP Una gran reforma moral (Repetidor Disc), i un recopilatori de totes les seves gravacions, Pentina’t Lula Playlist. Emparentades amb el moviment Riot Grrrl dels 90 als Estats Units, les Pentina’t Lula estan compromeses amb el feminisme i la llibertat d’expressió, col·laboren amb diversos col·lectius feministes i organitzen conferències i altres esdeveniments per donar suport a les dones dins el sector musical. Són les protagonistes, també, del documental El passat és un error, dirigit per Vicenç Ferreres, de Plans Films, i estrenat en l’edició d’enguany del Festival In-Edit.

Els de La Nova Escena li hem demanat a l’Anna Pantinat que ens respongui el nostre Qüestionari.

 

  1. El primer disc que et vas comprar.

El primer cd va ser “In Utero”, de Nirvana; vaig fer campana de l’insti per anar-lo a buscar al Virgin Megastore. Llavors em flipava aquella botiga perquè podies escoltar els discos abans de comprar-los. Després ja vaig tenir més consciència que era una companyia mainstream i que per tant eren “l’enemic”, així que em vaig alegrar quan van tancar-la. Ara, en aquell local hi ha un Zara.

710XKXHIeNL._SY355_.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

La Laia i jo vam aprendre a tocar el piano, i la Lula el saxo. Ja veus que hem canviat totes d’instruments.

  1. El primer grup del què vau formar part.

Amb la Laia i la Lula vam començar tocant amb La Polifònica Industrial, després amb Cruceros Perfídia; i jo, abans, també havia tocat, principalment amb Craab, Gran Sol i Will Spector y Los Fatus.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

El primer concert de Pentina’t Lula va ser el 7 de febrer de 2014.

  1. El/la músic amb qui us agradaria col·laborar.

Ens encantaria tocar amb Violeta, de Rata Negra, i Juanita y Los feos.

rata_negra03.jpg
Rata Negra
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

En la categoria de grups “femenins”. Nosaltres fem punk, garatge i new wave, i volem jugar a la mateixa lliga que la resta de bandes, siguin del sexe que siguin.

  1. Si ens agrada Pentina’t Lula, també ens hauria d’agradar…

B-52’s, Devo, Archie and the Bunkers

gal_b-52s
B-52’s
  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

En un festival a Lleida, on plovia tant que no sabíem si moriríem electrocutades.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Dins d’un antic convent.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Al festival Bouesia, a Deltebre, el 2015.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant de…/estudiant…

Dient-nos Pantinat de cognom, suposo que el més lògic és que fóssim perruqueres, sens dubte.

  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre que us agradaria fer-ne una versió.

Qualsevol de Raffaella Carrà.

imagen-sin-titulo.jpg

  1. Trap si o trap no.

Trap si, però del bo; amb bones lletres i bona producció. El que més ens agrada és el trap feminista.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

El clarinetista Miquel Àngel Marín.

 

Més informació:

https://pentinatlula.bandcamp.com/

https://www.lopati.cat/ca/arxiu/projecte/femme-in-arts-2018/466/

 

El Qüestionari: balago.

Per Frederic Cervelló.

promoeldema1 OK.DEF.jpg

Entre el 30 d’agost i el 3 de setembre tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita una nova edició de l’Eufònic, el festival d’arts sonores i visuals lligat als paisatges de les Terres de l’Ebre. En aquesta setena edició, el festival incorporarà més dosis de pop i presentarà una novetat molt interessant: el youFonic, un espai adreçat al públic jove i adolescent en el què es duran a terme tallers, debats i els concerts de D’Valentina i MC Buseta, dos dels talents més emergents de la nova escena urbana estatal.

A partir d’avui mateix, però, i durant tot el cap de setmana podeu gaudir de diversos actes previs al festival, amb propostes artístiques i musicals en diversos espais de les Terres de l’Ebre, com el concert de balago al castell de Miravet (Ribera d’Ebre) el diumenge 26 d’agost (19h, gratuït amb invitació a https://eufonic.net/activitat/balago-2/). El duet de La Garriga (Barcelona) format per David Crespo i Guim Serradesanferm, uns dels clàssics de l’electrònica, el drone i l’ambient de casa nostra, presentarà el seu darrer disc, El demà (Foehn Records, 2018).

Nosaltres hem volgut parlar amb ells abans del seu concert a Miravet.

  1. El primer disc que us vau comprar.

David: Michael Jackson, Thriller.

Guim: Autechre, Incunabula..

51VRdpYNU9L.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

David: Piano.

Guim: Clarinet.

 3. El primer grup del què vau formar part.

David: Un grup de pop fosc que es deia “Aanval” i que vaig formar a La Garriga amb dos amics més l’any  1993-1994 i que va durar fins el 1998.

Guim: Al mateix grup. Vaig entrar-hi més tard.

  1. La primera vegada que vau tocar en directe.

David: Amb el mateix grup que citem a la pregunta anterior, dins la festa major de Castellterçol (en Guim encara no hi era).

Guim: Amb el mateix grup que citem, a la festa major de Cardedeu.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A la clausura del Festival Internacional de Cine de Gijón l’any 2001, al Teatro Jovellanos. Hi havia més de 1000 persones de públic, polítics, actors de cine, etc. Massa pressió…

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara us dedicaríeu a…

No vàrem escollir ser músics, és quelcom implícit en la nostra persona i en la nostra inquietud per l’art que en aquest cas, expressem en forma de música. És un acte romàntic independentment del fet que, òbviament, ens paguin per tocar. A més de ser músics, tenim les nostres feines. En Guim es Programador Informàtic i ja es dedica al que li agradaria i jo (David)  em dedico a compondre música per a diferents disciplines. Si no em guanyés la vida fent música per a tercers, m’hagués agradat ser Biòleg tot i que vaig estudiar Agrònom.

  1. Trap si o trap no?

Guim: Si, no em tanco a cap estil musical que d’una manera o altra em pugui sumar.

David: Si, tot i que el que he pogut escoltar i com es representen no m’acaba d’agradar.

  1. Si ens agrada balago, també ens hauria d’agradar…

Les bandes sonores.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Han passat per uns quants estils segons el disc que traiem. Això inevitablement desacredita les etiquetes que només serveixen per orientar al públic. Els adjectius per descriure la música són massa abstractes per a racionalitzar-los. Ara, per exemple, fa anys que ens posen l’etiqueta: Ambient.

  1. El músic amb qui voldríeu col·laborar.

Alan Sparhawk.

Alan-Sparhawk

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Joan Rovira.

Fibla.

Vicent-Fibla.jpg

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Eufònic (2012).

El Qüestionari: Myriam Swanson.

Per Frederic Cervelló.

Noemí Elias.jpg
Foto: Noemí Elias.

Entre els dies 24 i 27 del proppassat mes de juliol es va celebrar al claustre de l’antic convent del Carme, a Valls, el cicle enVIu. Com en edicions anteriors, el cicle proposava un maridatge entre música en directe i vins de la D.O. Tarragona.

De la programació d’enguany, destacava l’actuació de la cantant i compositora barcelonina Myriam Swanson, aquest cop al capdavant de Magnòlia, un quartet de tall clàssic que li permet explorar la seva vessant més jazzística. El repertori incloïa temes propis i homenatges a les cançons i intèrprets que l’han acompanyat des dels seus inicis: Ella Fitgerald, Billie Holiday, o Etta James.

Els de La Nova Escena vam aprofitar l’avinentesa per fer-li un dels nostres Qüestionaris.

 

  1. El primer disc que et vas comprar.

Algo de la Billie Holiday, però no recordo què; un cassette.

1498044720732.jpg
Billie Holiday.
  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta al cole? Vale, la guitarra.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Un grup de blues de barri, de Sants; jo tenia uns catorze anys.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

Amb ells, a les festes de Sants.

  1. Si no fossis músic, segurament et dedicaries/faries de…

Alguna cosa relacionada amb estudiar molt… recerca.

  1. Trap si o trap no?

La gent que faci el que li doni la gana, tu… masclisme no… hi ha trap feminista?

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Fa un mes, que m’havia pres un relaxant muscular per l’esquena i creia que em desmaiaria

  1. Si ens agrada la Myriam Swanson, també ens hauria d’agradar…

Gizelle o la Nikki Hill … ojalá m’hi assembli una miqueta, Bellrays o Alabama Shakers.

nikkimain.jpg
Nikki Hill.
  1. El músic amb qui t’agradaria col·laborar.

Dr. John ….per demanar…

1513531786_188497_1513543533_noticia_normal.jpg
Dr. John.
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t. 

Rockabilly.

  1. L’ última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

A les jornades de l’ermita d’Ulldecona!!!! Fa un parell d’anys….

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Roger Mas? N’hauria de conèixer molts!

El Qüestionari: The Unfinished Sympathy.

Per Frederic Cervelló

Alberto Polo.jpg
Foto: Alberto Polo.

Els barcelonins The Unfinished Sympathy, una de les bandes més rellevants de l’escena hardcore de casa nostra, tancaran aquest dissabte 21 de juliol l’edició d’enguany de l’Altacústic, el festival musical d’Altafulla. El concert tindrà lloc a l’escenari del Pou, a les 23,45 hores.

El quartet, liderat pel cantant i guitarrista Eric Fuentes, a qui acompanyen Oriol Casanovas a la guitarra, Joan Colomo al baix i Víctor Garcia a la bateria, presentarà les cançons del seu darrer treball, It’s a Crush! (Bcore Disc), editat a finals del passat 2017. El disc, gravat a Ultramarinos Costa Brava per Santi Garcia, significa el retorn de la banda després d’un període d’inactivitat.

Els de La Nova Escena li hem demanat a l’Eric Fuentes que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

A-ha, Scoundrel days.

51apfdN1K4L._SY355_.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El Casiotone.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Mad Squad.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

Maig del 1991, a l’Institut Maragall de Barcelona, amb Mad Squad.

  1. Si no fossis músic, segurament et dedicaries/faries de…

Zoòleg.

  1. Trap si o trap no.

Clar que sí.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Festival de Benicassim, 2009.

  1. Si ens agrada The Unfinished Sympathy, també ens hauria d’agradar…

Jets To Brazil, Jimmy Eat World, Knapsack, Chamberlain.

Jets To Brazil.jpg
Jets To Brazil.
  1. El músic amb qui voldríeu col·laborar.

Joe Crepúsculo.

joe-crepusculo-1517915004.04.2560x1440.jpg

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us. 

Punk-rock.

  1. L’ última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

Recordo una Festa del Vi de Vilabella on el Ramon Rodríguez, The New Raemon, que hi anava a tocar amb Madee, es va trencar el braç en una gasolinera. Era la prehistòria, segur que n’hi ha alguna de més recent que ara no hi caic.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

TMN, de Tarragona.

LP 08.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.

El Qüestionari: The Bird Yellow.

Per Frederic Cervelló.

the bird yellow 2

The Bird Yellow és el projecte en solitari del jove músic barceloní Gerard Vidal Barrena. Foguejat en bandes com Cassandra’s Sons & The Bastard’s Band o LeJournal, el 2016 va publicar la seva primera referència com a The Bird Yellow – nom manllevat d’un poema de Zbigniew Herbert i que fa referència a un tipus de color -, The Bird Yellow EP (auto-produït). L’EP, que ja contenia una primera versió en acústic de la cançó “Roses in The Sand”, el va donar a conèixer i li va permetre oferir les seves primeres actuacions, algunes d’elles en concerts íntims a cases particulars.

A començaments del present 2018, Gerard va editar el seu segon disc, Little Kids, sota el paraigües de la discogràfica Delirics; un àlbum d’indie-folk de tradició anglosaxona amb regust melancòlic que li ha valgut el favor de la crítica i que ha fet que se’l comparés amb músics de la talla de Ben Harper, Johnny Cash, Nick Cave, Micah P. Hinson o Elliott Smith. Sobretot gràcies al primer single del disc, una adaptació elèctrica d’aquella “Roses in The Sand” que ja es trobava en el seu EP i que s’ha fet viral.

Aquest divendres, 22 de juny, tenim una bona oportunitat de veure en directe per primer cop a Tarragona a The Bird Yellow a l’Espai Jove La Palmera, en un concert coproduït pel Festival Mirall Sonor i el Festival Sota La Palmera i que comptarà a més amb la participació d’Esperit!, el geni del Montseny, i dels Brave Coast Djs. Tot plegat a partir de les 21h. I gratuït!

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li al Gerard que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

AC/DC Live, probablement.

71pC173hqVL._SL1500_.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Si la flauta dolça de l’escola no compta, la guitarra elèctrica.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Crash Van. Un grup de versions de l’institut.

  1. La primera vegada que vas tocar en directe.

A la Bodega la Riera, de Vallcarca; durant l’entreacte d’un concert del grup del meu germà. Devia tenir 17 anys. Vaig tocar dues versions: “Love Is All”, de Tallest Man On Earth, i “Working Titles”, de Damien Jurado.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/ fent de…

Cineasta o dramaturg.

  1. Si en agrada The Bird Yellow, també ens hauria d’agradar…

Nick Drake, Villagers, Steve Smyth, Glen Hansard, Eliott Smith,… i tants altres.

Nick-Drake.jpg

  1. El/la músic amb qui t’agradaria col·laborar.

D’aquí, amb Nico Roig o Núria Graham. D’allà, amb Patrick Watson o Johnny Flynn.

Núria Graham - Albert Rué1.jpg
Foto: Albert Garcia Rué
  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

El folk americà.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Tant com pànic, mai. Nervis, sempre. El darrer cop de nervis forts va ser el 26 de maig a La Nau, vam fer-hi un concert amb banda. Un cop vam arrencar, però, tot bé.

  1. Trap si o trap no?

Trap si!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté.

IV 19.jpg
Foto: Ireneu Visa
  1. La última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Juraria que és la 1a vegada. Espero que n’hi hagi moltes més!

El Qüestionari: Albert Lax.

Per Frederic Cervelló

Andrew Ribas.jpg
Foto: Andrew Ribas.

Aquest diumenge 10 de juny podrem veure per primer cop a Tarragona (i amb banda!) a l’Albert Lax, jove cantautor de Granollers que ens presentarà el seu disc de debut, The Deepest String (Hidden Track DIY, 2017), treball en el què hi predominen les referències al rock alternatiu dels 90 (Pearl Jam, Alice in Chains) i al folk-rock americà (Jeff Buckley). El concert tindrà lloc a la terrassa estiuenca de Les Granotes, a tocar de l’amfiteatre de Tarragona (19h, gratuït).

 Els de La Nova Escena hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc que vaig comprar-me – tindria uns 13, 14 anys – va ser el Looking for la Fiesta, de La Fundación Tony Manero.

Carátula delantera.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Doncs jo vaig començar de petit amb el piano, és amb el que vaig aprendre a llegir, però després ho vaig deixar fins que amb 18 vaig agafar la guitarra pel meu propi compte.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Skimo Nell, era molt divertit i fèiem molt bon rock, va ser la meva primera experiència en grup i vaig aprendre moltíssim.

11895302_869693486445023_5602900698580539237_o.jpg
Skimo Nell. Foto: Francis OldMan.
  1. El primer cop que vas tocar en directe.

No recordo ben bé l’any, suposo que farà uns 5 o 6 anys, amb el Lucas, un amic, amb el què ens ajuntàvem per fer versions, i vem fer un concert a una inauguració d’una expo.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Uf, ser músic comporta fer moltes feines diferents que no m’esperava fer, però suposo que si no m’hagués ficat en això seria traductor, que és el que estudiava abans de dedicar-me a la música.

  1. Si en agrada Albert Lax també ens hauria d’agradar…

Crec que els anys 90 són un bon punt d’influència per mi, també els 70, en general qualsevol cantautor que parteixi o es mogui pel rock americà, ara mateix el que escolto més és Neil Young, Ryan Adams i The Lemon Twigs, valen molt la pena!

the-lemon-twigs-2017.jpg

  1. Un músic amb qui t’ agradaria col·laborar.

M’encantaria col·laborar amb qualsevol músic de l’escena actual, és de les coses que més m’agraden de la música, el compartir-la amb gent diferent, així que estic obert a tot!

  1. El millor moment de la teva carrera musical.

N’hi ha molts: concerts que et fan feliç, quan algú et felicita, però el que més recordaré serà la gravació d’aquest primer disc, el procés d’entrar a l’estudi i veure com tot comença a sonar; ho faria cada dia…

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Al final tots som gent jove, o no tant jove, fent música, cada cop més diversa i més especial, sincerament no sé en quina escena se’m situa, però ara sóc músic a Barcelona i hi ha una moguda molt maca que s’hauria de donar a conèixer, així que estic orgullós de formar-ne part.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Normalment estic molt tranquil, és el que més m’agrada fer a la vida i intento que els nervis no em controlin, no he entrat mai en pànic però si que tinc aquells nervis sans, que per mi son les ganes de tocar.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

  El Xarim Aresté, sens dubte!

DSC_4528ret2.jpg
Foto: Noemí Elias.
  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Va ser fa uns anys amb el meu anterior grup, Skimo Nell, on vem participar a un concurs de bandes a Creixell.

Podeu escoltar l’Albert Lax a: https://albertlax.bandcamp.com/

 

 

El Qüestionari: Mishima.

Per Frederic Cervelló.

3_Mishima_LeilaMendez.jpg
Foto: Leila Mendez.

El festival Minipop arriba aquest cap de setmana a la seva vuitena edició. I ho fa amb un sold out d’entrades anticipades des de fa setmanes, amb un cartell de traca i mocador i amb la confirmació que el que va néixer com un petit festival destinat a pares (i nens) primerencs ha crescut tant que ja no n’entén de perfils de públic. És apte i recomanable per tothom; tingui o no canalla.

Sens dubte, un dels plats forts de l’edició d’enguany serà el concert de Mishima, potser el de més envergadura, pel que fa al pedigrí de la banda i al nombre de públic que arrastra, dels que es recorda al festival tarragoní. Els barcelonins presentaran el seu darrer disc, Ara i res (The Rest Is Silence / Warner Music Spain, 2017), el vuitè (ja) en la seva carrera, enregistrat de nou amb Peter Deimel a Black Box Studio (Angers, França). El títol del disc, el més pop i accessible de la banda, fa referència a un poema de Joan Vinyoli, autor que ha servit d’inspiració i punt de partida d’aquest treball.

Li hem demanat a en Xavi Caparrós, baixista de Mishima, que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Blood Sugar Sex Magik , de Red Hot Chili Peppers.

R-367882-1193559996.jpeg.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Shiba, un grup amb companys de l’escola.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Va ser al Casal de Sarrià, a Barcelona, compartint cartell amb La Bella Medusa.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Estaria treballant en el sector audiovisual.

  1. Si en agrada Mishima també ens hauria d’agradar…

El bon vi!

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

Personalment, amb Will Oldham. Trobo que és una figura interesantíssima i podria aprendre moltes coses de la seva manera d’entendre la música i el procés de composició.

WILLOLDHAM-608x450.jpg

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

Per a mi va ser durant la gira de presentació d’Ordre i Aventura, al 2010. Va ser quan vaig entrar al grup i tot era nou per a mi. Jo venia de tocar en bandes més indies, no tan conegudes, i recordo que la primera vegada que vaig veure que el públic cantava les cançons que estàvem tocant va ser una sensació indescriptible.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Pop català

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

No va ser pànic, però fa poc teníem un concert per la nit i al vespre jo tenia un rodatge d’un concert on tocava el Dani Vega (guitarrista de Mishima) amb el seu projecte personal. Els timings eren molt ajustats i vaig estar patint per arribar puntual al concert de Mishima

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

En diré dos, als qual m’estimo molt. Per una banda, el José Juan Gonzáez, amb el seu projecte Espaldamaceta. El considero un bon amic, m’agrada molt el que fa i sempre que venim per terres tarragonines ve a veure’ns. I l’altre grup serien Els Pets, que crec que són un grup fonamental per entendre el pop fet a casa nostra. Amb el Lluis Gavaldà i companyia ens uneix també una bona amistat.

LP 04.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.
  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

Va ser a Reus, al meravellós teatre Fortuny.