El Qüestionari: Ven’nus

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta l’11 de juliol de 2021]

Foto: Juan Miguel Morales

Ven’nus és el projecte musical i visual de la jove sabadellenca Valèria N. Saurí. Va ser el març del 2020, en plena quarantena per la pandèmia, que la Valèria va començar a compondre i produir les seves pròpies cançons a l’habitació de casa seva. Poc després, aquestes cançons van adquirir un so més professional amb la incorporació al projecte dels productors Xasqui Ten (Ten Productions) i André Mascimbeni (Estudi D9). L’artista gràfica moianenca Queralt Guinart (Kerrature) ha estat una peça clau del projecte. Gràcies a ella, la Ven’nus ha pogut definir la seva estètica com a artista; una estètica mutant, fantasiosa i dinàmica.

Des del confinament, la Ven’nus ha publicat mitja dotzena de singles, amb els seus respectius videomoods, realitzats per ella mateixa, ja que la Valèria és també estudiant de cinema. Entre aquests singles hi trobem els hits “Cabells mullats” i “Nokia”, en la que hi col·labora la cardedeuenca Ariox. Actualment, la Ven’nus està treballant en el seu EP de debut, que durà per títol IXENT. De moment, n’hem pogut escoltar les cançons “Mart Afaltat” i “Punt Peu Fabra”, amb col·laboració de Maio.

En directe, la Ven’nus es fa acompanyar dels músics Bernat Tortajada (Vernat) a la guitarra i veu i d’en David Gimeno a les percussions. Amb aquest format vam poder veure-la a Barberà de la Conca el passat 24 de juliol, dins el festival La Nit 5.1. Si us la vau perdre, teniu una nova oportunitat de gaudir del seu directe el pròxim 4 de setembre a Santa Coloma de Queralt, en el Festival MAIG

1. El primer disc que et vas comprar.

El d’en “Jessie Mcartney” i el de les “Macedònia”, recordo comprar-los amb les meves germanes, estàvem molt emocionades amb la compra, fans totals.

Macedònia

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano i la bateria, però finalment em vaig decantar per l’instrument vocal 😉

3. El primer grup del qual vas formar part.

Feia les segones veus i harmonies en un grup urbà de Sabadell, pel qual també portava la imatge i estètica. Tot i que no obviaré que en plena pre-pubertat vam fer un grup de veus joves amb qui fèiem versions en cor.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

En escenaris teatrals com el Teatre del Sol i el Teatre Victòria, on presentàvem una obra de teatre musical.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Cabells mullats” als matins de Rac 1, ho recordo perquè va ser del tot inesperat.

6. El lloc més especial on has tocat.

Per Sant Joan a la Platja de Sant Pere Pescador, en sí el dia ja és especial i l’espai súper envolvent. Visca el mar i la natura.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

A nivell idïl·lic amb en Frank Ocean o en Sufjan Stevens, però a nivell local, realista i més accessible, diria amb la Judit Neddermann i amb Pau Vallvé, crec que sonaríem bé 🙂

Judit Nedermann. Foto: Helle Kettner

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

A una sèrie d’artistes emergents del Pop Alternatiu Català ens anomenen “Pop de butxaca”, és bastant curiós com a concepte. També ens encasellen com a “Noves Cares del Pop” o com a “Indie Cat”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Alguna de Bon Iver, com la de “22 (OVER SOON)”.

10. Si ens agrada Ven’nus, també ens hauria d’agradar….

Maio, Xicu, Ariox, Paunezz, Socunbohemio i Vernat.

Vernat. Foto: Frederic Cervelló

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté, m’agrada molt la seva sensibilitat a l’hora de fer lletres i les harmonies que crea.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No hi he tocat mai, serà divertit estrenar-me el 24 de juliol a la Conca 5.1!!!!!

Ven’nus a la Nit 5.1. Foto: Frederic Cervelló

El Qüestionari: Magalí Sare

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 31 de maig de 2021]

Foto: Upuntvuit

La Magalí Sare és una cantant, multiinstrumentista i compositora barcelonina. De formació clàssica, la Magalí ha enfocat la seva carrera musical cap al jazz i la música moderna. El 2018 va editar el seu primer disc en solitari, Cançons d’amor i dimonis (autoeditat), produït per Vic Moliner i Panxii Baddi, i va col·laborar amb la pianista Clara Peya, amb qui va enregistrar les veus del disc Estómac (Satélite K). El 2020 va publicar dos singles: “Cronos” i “Beure de tu”.

Des del 2016, la Magalí té un projecte amb el guitarrista manacorí Sebastià Gris, amb qui va coincidir al Conservatori del Liceu (Barcelona). El 2018 van guanyar el primer premi de jazz del concurs Juventudes Musicales de España i la tardor del 2019 el primer premi internacional del concurs Suns Europe de música en llengües minoritàries, celebrat a Udine (Itàlia). El 2019 van publicar un EP amb dos cançons pròpies, Venim a aquest món (Segell Microscopi) i, el gener del 2020, el seu primer llarga durada, A boy & a girl (Segell Microscopi), produït per David Soler i Santi Careta. Es tracta d’un disc d’experimentació electrònica a través de la desconstrucció de peces clàssiques de cambra (Schubert, Strauss, Toldrà) i cançons tradicionals mallorquines, amb la guitarra del Sebastià i la veu de la Magalí com a instruments principals.

Magalí Sare & Sebastià Gris van actuar el passat 23 de juliol al castell de Barberà de la Conca, amb motiu del festival La Nit 5.1. Nosaltres li vam demanar a la Magalí que ens respongués aquest Qüestionari.

1. El primer disc que et vas comprar.

Que jo recordi, en un viatge amb la meva família a Turquia, vaig entrar en una botiga de discos i vaig preguntar per la cantant de moda del moment i em vaig comprar el seu disc. Sehir Rehberi (2004) de Pamela. El vaig escoltar moltíssim. Em sé totes les lletres en turc!

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Crec que el piano, però també recordo haver tocat molt una arpa que teníem per casa.

3. El primer grup de què vas formar part.

Va ser amb unes noies de Sabadell que ens deiem Strident. Jo tocava la bateria i cantava. També hi havia una baixista i dues guitarristes que també cantaven.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que va ser amb el meu germà en alguna plaça d’un poble maresmenc. Ell feia els seus temes i jo tocava percussions i cantava. Recordo que va ser una experiència molt forta per mi.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Abans que sonés cap cançó meva a la ràdio, recordo haver tocat temes meus més d’una vegada a la ràdio. Però si em paro a pensar, el primer tema deuria ser “Madame Li”, que vaig arranjar a quatre veus pel Quartet Mèlt pel disc Maletes.

6. El lloc més especial on has tocat.

A 2100 m d’altura al Tirol del sud, prop de Bolzano.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

La Kimbra.

Kimbra

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

No ho sé del cert, però després de cinc discos i més de 10 anys en l’ofici encara em deien “talent emergent”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He fet tantes versions que ara només penso en música pròpia!

10. Si ens agrada Magalí Sare, també ens hauria d’agradar…

Celeste Alías, Cecile MacLorin i Salvador Sobral.

Celeste Alías

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Solista: Francesc Ortega Martí, cantant líric de Tarragona resident a Freiburg.

Grup: Ensemble O vos Omnes, dirigit per Xavier Pastrana.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El 27 d’abril de 2021 al Teatre Metropol [Tarragona] amb en Sebastià Gris

El Qüestionari: JOINA

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 26 de maig de 2021]

JOINA és el projecte musical de l’empordanesa Joina Canyet. Formada en piano clàssic a l’ESMUC, la JOINA va començar a compondre les seves pròpies cançons l’estiu del 2017, en una estada a París, molt influenciada per la rapera francesa Keny Arkana.

El seu estil és una barreja de pop, funk, jazz, flamenc, música clàssica, amb bases d’electrònica i urbana i una presència destacada del piano. El novembre del 2018 va publicar el seu disc de debut, Companyes (autoeditat), amb el que va resultar finalista del concurs Sona 9 del 2019, enduent-se el Premi Joventut. Enguany ha editat el seu segon treball, Òrbita 9.18 (Segell Microscopi, 2021).

El dissabte 17 de juliol podrem veure-la en directe a Altafulla en el marc d’una nova edició del festival Altacústic amb una banda d’acompanyament formada per Kevin Díaz als teclats i sintetitzadors, Abril Saurí a la bateria i PAD i Sebastià Gris a la guitarra elèctrica.

1. El primer disc que et vas comprar.

Fent Camí, Els esquirols.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Koalanú, amb els col·legues del poble.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Quan tenia 6 anys, amb l’escola de música vam fer un concert al Castell de Sant Ferran de Figueres. Vaig obrir el festival amb un ragtime. La meva mare sempre diu que no oblidarà la meva cara d’il·lusió. Diu: “allà vaig veure que t’agradava l’escenari jaja”.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“El món és seu” (Companyes).

6. El lloc més especial on has tocat.

El castell de Montjuïc de Barcelona.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Maria Arnal.

Foto: Helena Blanch

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

El rap en català.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Carinhoso”, Pixinguinha.

10. Si ens agrada Joina, també ens hauria d’agradar….

Noname.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Sandra Montfort.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Camp de Mart, el 28.08.20.

El Qüestionari: La nena Samsó

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 15 de juny de 2021]

La nena Samsó és un grup format per la poeta, cantant i actriu menorquina Enka Alonso i els catalans Marc Alongina, a la guitarra, i José Valera, a la bateria, ambdós membres de Les Atxes. Amb referents com PJ Harvey, Nick Cave o Aldous Harding, la sonoritat de la banda oscil·la entre el folk, la psicodèlia i el garatge.

A finals del 2019 van debutar amb l’EP Forat, cordill, la lluna i mil mamuts (El Mamut Traçut), encara sense Valera a la formació i amb un so més proper al pop lo-fi amb tocs electrònics. El disc, que el van gravar a casa seva, s’inspirava en el poemari de l’Enka Avui i set anys més.

Enguany, La nena Samsó ha publicat el seu primer llarga durada, Gana ferotge (El Mamut Traçut / Hidden Track Records), enregistrat per Bernat Sánchez a La Palmera Estudio.

El passat dissabte 3 de juliol, l’Enka, el Marc i el José van presentar aquest disc a l’Espluga de Francolí, en el marc del festival Riubombori, organitzat pels companys de l’Associació La Cultural Jordi Francolí.

1. El primer disc que us vau comprar.

Marc: Uns CDs col·leccionables al quiosc que es deien Los grandes del rock o alguna cosa així.

Jose: Le’ts dance de David Bowie.

Enka: These days de Bon Jovi.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Marc: La flauta al col·le. Tocàvem “Dónde vas Alfonso XXI” en bucle.

Jose: Un casio pt1al que un dia em vaig adonar que li havien crescut les octaves.

Enka: Suposo que la flauta dolça a l’escola, com tothom, jaja. Però seriosament, el piano.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Marc: Una banda amb companys de classe, però no teníem ni nom. Anàvem a uns bucs d’assaig que hi havia just a sobre del Razzmatazz. Crec que ara són lofts de luxe.

Jose: A mitjans dels 90’s tocava la bateria amb Normando bulla.

Enka: La nena Samsó.

4. El primer cop que vau actuar en directe.

Marc: Al Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó. Acompanyava amb la guitarra a un amic de l’institut.

Jose: Crec que a la festa de fi de curs al BUP.

Enka: Just abans d’estrenar-nos en directe amb La nena Samsó vaig participar en un cabaret que es deia Sous le François la plage, al Teatre Almería de Barcelona.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Marc: No recordo quina exactament, però una del primer disc de Les Atxes. Va sonar al Capitán Demo, de Ràdio 3.

Jose: “Incendi”, amb el grup barceloní Les Atxes.

Enka: “Jocs de nit”, de La nena Samsó.

https://lesatxes.bandcamp.com/track/incendi

6. El lloc més especial on heu tocat.

Marc: Al Kunstpavillon de Munich, amb els Megahaare. És un sol espai molt gran amb una volta enorme, i vam posar unes projeccions brutals.

Jose: Al festival BAM de Barcelona, amb Normando bulla.

Enka: Al castell de Sant Antoni de Fornells (Menorca).

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Marc: Amb qualsevol company del segell El mamut traçut.

Jose: No ho he pensat mai, suposo que no en tinc cap de predilecte. Ja gaudeixo de la química que es dóna entre els amics amb qui participo.

Enka: PJ Harvey, Angel Olsen, Sharon Van Etten, Maria Arnal, Don The Tiger, El niño de Elche, Raül Refree, El guincho… n’hi ha tants que m’agraden!

Foto Maria Arnal: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Marc: Indie pop electrònic ens ho han dit força, ens ha quedat una mica del primer EP.

Jose: Diria que Indie pop.

Enka: La veritat és que ens han posat etiquetes molt diverses, però en general ens etiqueten com a indie pop-rock.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Marc: “Voices”, de Russ Ballard.

Jose: Potser “Amor gitano” de la Lupe.

Enka: “La vie en rose” d’Edith Piaf.

10. Si ens agrada La nena Samsó, també ens hauria d’agradar….

Marc: Els Exploded View relaxant-se a l’ombra a una caleta.

Jose: Grups amb tall i caràcter propi, seduïts per les combinacions sonores i la post poesia.

Enka: Em costa molt trobar similituds clares amb altres bandes, igual que em costa posar una etiqueta al que som, musicalment parlant. Només puc dir-te que escolto estils de música molt diferents i m’alimento de tots ells.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Marc: Don Simón y Telefunken. Vaig veure un directe on anaven disfressats d’angelets, i vaig flipar.

Jose: No en conec cap.

Enka: Em sap greu, però no en conec cap.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

Marc: Aquest juliol al Festival Riubombori és la primera vegada.

Jose: Fa 4 anys a una festa privada d’una masia de Reus.

Enka: Per mi també serà la primera vegada.

La nena Samsó al Riubombori 2021

El Qüestionari: Alba Morena

Per Frederic Cervelló Rodes

Aquest diumenge 27 de juny, la jove cantant, compositora i productora salouenca Alba Morena presentarà el seu disc de debut, Las dos edades (Morena Records, 2021), al Molí de Cèsar Martinell – Oficina de Turisme d’Ulldecona, en el marc del nou cicle de concerts Secrets JMEP, que complementa les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat.

La proposta musical de l’Alba beu de l’electrònica i la música urbana, amb tocs de música clàssica i inspiració en el flamenc i gèneres alternatius.

1. El primer disc que et vas comprar.

Jo no he comprat mai un disc, sóc de la generació Z.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Vaig aprendre a tocar el violí amb set anys a l’Escola Municipal de Salou i em vaig graduar en el grau professional al Conservatori de Vila-seca.

També vaig fer uns pocs anys de piano quan era petita i cinc anys de cant líric i dos anys de viola al grau professional.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Vam fer un grup amb amics de Salou quan jo tenia 15 anys. M’enrecordo que quedàvem tots els dilluns i fèiem versions de tots els estils.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Uff era molt petita, jo diria que amb 4-5 anys en una coral. Igualment la primera audició que recordo era una de violí amb 7 anys d’una cançó que es deia l’aranya, crec.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La meva cançó “11” en un programa universitari dedicat a la salut mental.

6. El lloc més especial on has tocat.

En tots els llocs on toques acabes connectant d’una manera o una altra, però igual el primer lloc que em vindria al cap és la subhasta del estany.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Thom Yorke, Björk, Arca, Rosalía… si esteu llegint això, si us plau, contacteu-me.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Tota escena que es pugui sentir identificada amb “mediterranean screamings with classical flamenco jazz electronic knowladges and sad vibes”.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“La Cama de Piedra” de Lila Downs (La amo).

10. Si ens agrada Alba Morena, també ens hauria d’agradar…

Des de Mahler a J balvin.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Lluís Volts (Lluís Martínez) és dels músics que he tingut la sort de conèixer amb una sensibilitat molt única tant com a intèrpret com a compositor.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

El passat març amb Blue Velvet feat. Perico Sambeat a l’Auditori de Tortosa!

Podeu escoltar l’Alba Morena a:

El Qüestionari: Gebre.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 12 de maig de 2021]

Foto: Ferran Reyes

Gebre és el nou projecte musical del flixanco Aleix Ferrús (Palament, Pigmeo, Festival Pingüí, Monstres de l’Ebre), una banda de power pop amb reminiscències de The Lemonheads, Teenage Fanclub, Weezer o Matthew Sweet. L’acompanyen en aquest viatge als noranta, l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier, Valentí), a la guitarra elèctrica i cors, en Dani Cervera (Dj. a Kimberly i Clark), al baix i cors, i en Llorenç Coca (Mareta Bufona) a la bateria.

Van debutar el febrer del 2019 amb l’EP Marçà-Falset (The Indian Runners, Bones Festes), gravat a Caballo Grande Estudios amb Cristian Pallejà i Ferran Resines i masteritzat per l’Alex Ferrer a The Groove. Les bateries les va gravar en Pol Serrahima (vàlius). La fotografia de portada era un disseny de la Muntsa Casas a partir d’una fotografia de la Blanca Viñas. El títol de la cançó que donava nom al disc era una picada d’ullet a tots els que algun cop han sofert el trajecte Barcelona – Flix en tren. L’EP es va presentar oficialment el 22 de febrer del 2019 a la sala Vol (Barcelona).

Enguany, Gebre ha publicat el seu primer llarga durada, Riu Amunt (The Indian Runners, 2021), enregistrat també a Caballo Grande Estudios i masteritzat a The Groove amb el mateix equip. Aquest cop el títol del disc és un homenatge al també flixanco Xarim Aresté, amic i referent de l’Aleix. La portada és un disseny de l’Andreu Gallart a partir d’una fotografia del fons documental de Joan Cuxart, avi de l’Adrià Gonzàlez, gestionat per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. El single de presentació del disc, “Desapareix”, compta amb un lyric vídeo realitzat per la productora flixanca Lupini & Ratini Produccions Siderals.

L’estrena oficial de Riu Amunt va tenir lloc el passat 8 de maig en el marc de la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que us vau comprar.

ALEIX:El de Máquina total 8, aquell que sortia un presoner de Guantánamo calb en bigot.

ADRIÀ: Máquina Total 3.

LLORENÇ: En van ser 5 o 6 de cop, amb els diners del meu 13è aniversari. En recordo el VS de Pearl Jam, l’Angel Dust dels Faith no More i l’Out of Exile dels Audioslave.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

ALEIX: Lo piano a l’escola de Música de Flix.

ADRIÀ: La flauta a l’escola.

LLORENÇ: La bateria

3. El primer grup del qual vau formar part.

ALEIX: Un power trio grunge en dos amics de Flix, Bubi i Rolan.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions, no més de 4 cançons, repetidament. No teníem nom.

LLORENÇ: Ens dèiem Plan B, crec que deuria tenir uns 11 anys. Tocàvem “Basket Case” dels Green Day, “Llamando a la Tierra” dels M-Clan, el “Blue Bossa”, “l’Il Feel Good” del James Brown… I poca cosa més!

4. El primer cop que vau actuar en directe.

ALEIX: Al terrat d’un Sant Joan tocant l’ukelele i amb Genís Bagés al cajón. Recordo que vam versionar ‘Some Candy Talking’ dels ‘The Jesus and Mary Chain’.

ADRIÀ: Amb uns amics als 14 anys, tocant versions no més de 4 cançons, repetidament.  No teníem nom.

LLORENÇ: Al pati de l’institut en una festa de final de curs.

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

ALEIX: Marçà-Falset de l’EP que precedeix ‘Riu amunt’.

ADRIÀ: La versió de la maqueta de “La Pana T’escau” de l’Ana és un koala, el 2005.

LLORENÇSóc massa bona persona, dels Mareta Bufona.

https://theindianrunners.bandcamp.com/album/mar-falset

6. El lloc més especial on heu tocat.

ALEIX: Al concert de Festa Major de Flix. Sempre és molt màgic tocar a casa meua. 

ADRIÀ: A la presó de Lledoners amb Samitier en un cicle de concerts pels volts de 2011.

LLORENÇ:Al bar Melody de Vilanova i la Geltrú amb una banda tribut a Nirvana, no pel lloc en sí, que també, ja que és com una segona casa per mi, sinó per l’emoció de tocar-hi amb músics als que admiro i m’estimo moltíssim i tot l’ambient i energia que s’hi va crear durant el concert.

7. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

ALEIX:Amb Jeff Tweedy de Wilco.

ADRIÀ: Amb Brian Eno.

LLORENÇ: Ara que els Biscuit s’han especialitzat en fer de backing band, seria xulo fer uns temes amb aromes de Matthew Sweet amb ells.

Biscuit.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

ALEIX: Suposo que l’indi en català.

ADRIÀ: Música independent feta en català.

LLORENÇ: Potser la escena indie/pop catalana, però és una etiqueta tan àmplia i poc concreta que tampoc et defineix ni et delimita massa, però lo bo i per lo dolent. 

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

ALEIX: Intergalactic dels Beastie Boys.

ADRIÀ: Potser Wuthering Heights de la Kate Bush.

LLORENÇ: No vull aplanar el llom del Gitano de Balaguer.

10. Si ens agrada Gebre, també ens hauria d’agradar….

TOTS: Mareta Bufona, vàlius, Súper Gegant, Copa Lotus o Senior i el cor brutal.

Mareta Bufona.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

ALEIX:Xarim Aresté, amic i referent.

ADRIÀ: Els Pets.

LLORENÇ: Crim.

12. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona.

TOTS: El 8 de maig a la FiM de Vila-seca. Un festival que ens va encantar i que segur que els propers anys creixerà moltíssim.

Foto: FiM.

El Qüestionari: Cine Nuria

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 4 de maig de 2021]

Foto: Mireia Farran.

Cine Nuria és un duet de Mataró format per Fernando Herrero (exmembre dels enyorats Twin Drama) a la guitarra i  veu, i Leo Rey a la veu i piano. La seva proposta musical mescla el pop lo-fi i l’electrònica. El grup va publicar el seu primer EP, de títol homònim, el 2017, amb el segell Aiguamoll Records i amb la Laura Bellostas a la veu. El 2019 es va editar el seu segon EP, Otro Futuro (Aiguamoll Records, Hidden Track Records), ja amb la formació actual. El disc, amb un major protagonisme dels sintetitzadors, es va gravar a Spring Studios i Tiny Room i va ser produït pel Fernando i la Leo.

Aquest mes de març ha vist la llum el seu tercer EP, Año Luz (Microscopi, 2021), gestat a casa seva durant el confinament i produït per Carlos René (Axolotes Mexicanos, Confeti de Odio, La Bien Querida). El disc es va presentar oficialment el 9 d’abril a la Sala Clap de Mataró.

El passat 8 de maig Cine Nuria van actuar a la Fira de Música Emergent i Familiar de Via-seca – FiM. Nosaltres vam aprofitar l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en Fernando Herrero.

1. El primer disc que et vas comprar.

Bob Marley (Legend).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Flauta (nivell cole).

3. El primer grup del qual vas formar part.

Mr.Hankey.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Premià de Mar (Festival-in).

5. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Aviat.

https://aiguamollrecords.bandcamp.com/track/aviat

6.  El lloc més especial on heu tocat.

Plaça Santa Anna (Les Santes 2019).

7.  El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Alizzz.

8.  L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Dream pop.

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

La carretera – Julio Iglesias.

10. Si ens agrada Cine Nuria, també ens hauria d’agradar….

Black Marble.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

VLIVM, un grup de Tortosa, molt bons.

https://vlivm.bandcamp.com/album/the-new-record-by-vlivm

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Vaig anar amb un altre grup a Flix (Festival Pingüí), gent encantadora! Crec que l’organitzador toca amb un grup que es diu Gebre i coincidim al FiM de Vila-seca, tant de bo els pugui veure.

Foto Twin Drama: Jordi Ximeno

El Qüestionari: Celistia

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Valentina Jiménez

Després de mesos confinats a casa per l’eclosió de la CÒVID-19, Paulo Angulo González (The Transistor Arkestra), David Cobo Gómez (Harrison Ford Fiesta) i Pablo Vidal Valera (Lecirke, The Transistor Arkestra, Harrison Ford Fiesta), músics de coneguda trajectòria en l’escena musical tarragonina, es van reunir en un estudi de gravació per tocar i airejar-se. Naixia Celistia, banda de psicodèlia i pop del segle XX, amb influències de Pram, Pink Floyd, The Doors o El Petit de Cal Eril, a la qual s’unirien, uns mesos després, el baixista Ivan Rita Sánchez (Hexed Crows) i el bateria Jose Manuel Ruiz Esteve (Slowflames).

Quatre són les cançons que hem pogut escoltar, fins avui dia, de Celistia, distribuïdes en dos singles dobles: “Flores Sin Jardín” / “El Mar”, publicat l’11 de gener del 2021, i “El Ocaso” / “La Mañana”, publicat el 21 d’abril de 2021. Totes les cançons han estat gravades i mesclades per Pablo Vidal i produïdes per Celistia a La Sonora Estudios durant la desescalada de la CÒVID-19. La masterització ha anat a càrrec de Miguel Tadeo a Javhastudios i el disseny de les portades dels singles és obra de David Cobo. Arantxa ha escrit la lletra de diverses cançons.

Tot i que van prendre part del programa de Televisión Española Un País Para Escuharlo dedicat a l’escena musical de Barcelona i Tarragona, emès el 19 de febrer de 2021, en el qual van interpretar “Flores Sin Jardín” en el marc incomparable del Claustre de Sant Pau del Seminari de Tarragona, Celistia va debutar en directe el dissabte 8 de maig a la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca (FiM).

El 12 de juny tindrem una nova oportunitat per veure en directe aquesta superbanda al Jardí de la Casa Rull, dins el cicle Reus Cultura Contemporània.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari a en David Cobo, veu de Celistia.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer disc va ser un cassette al pryca de les Gavarres de Siniestro Total, Cuando se come aquí.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra.

3. El primer grup de què vas formar part.

The Jetsons.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb els Jetsons al Cau.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La primera meva, “Tu canción”, de Mega Purple Sex Toy Kit, i de Celistia “Flores sin jardín”.

https://roctopusrecords.bandcamp.com/track/tu-canci-n

6. El lloc més especial on has tocat.

A Escornalbou.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Amb el Pablo sempre!

Pablo Vidal. Foto: Laureta Rodríguez.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indie?

9. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

“Golden Brown” dels Stranglers.

10. Si ens agrada Celistia, també ens hauria d’agradar…

Uf, tantes coses… va, però si hem de dir un… Pram.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Foto: Luis Pérez Contreras

El Qüestionari: Ariana Abecasis

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 19 d’abril del 2021]

Foto: Maragda Farràs

L’Ariana Abecasis és una pianista, cantant i compositora de la Seu d’Urgell. De formació clàssica (va estudiar piano a l’Esmuc), el seu món va trontollar quan va descobrir Bon Iver. L’epifania va fer que comencés a compondre i que publiqués, l’octubre de 2015, el seu disc de debut, Philosophades (autoeditat). En la gestació del disc va comptar amb l’ajut d’altres exestudiants de l’Esmuc, com Joan Borràs (Oques Grasses), amb qui manté una intensa relació professional, o el baterista Aleix Bou (The Gramophone Allstars Big Band, Núria Graham, Mazoni). La producció va anar a càrrec de Joan Borràs i l’Ariana, la mescla de Jordi Mora i el mastering d’Yves Roussel.

Després d’una estada a Londres, on va estudiar producció musical, i de desaparèixer temporalment de l’escena musical, l’Ariana es va replantejar el seu projecte obrint-se a nous sons com l’electrònica, el latin o el trap. Fruit d’aquest procés és el seu nou disc, Adiós, no es para siempre (Luup Records), publicat enguany. El disc es va gravar a El Magatzem (Vic) i va ser produït de nou per Joan Borràs. El mastering va recaure en Joe Laporta i Randy Merrill.

Adiós, no es para siempre es va presentar a casa nostra el passat 8 de maig a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que et vas comprar.

La Oreja de Van GoghLo que te conté mientras te hacías la dormida.

EstopaEstopa.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

OMG! Un de heavy metal del poble. No recordo el nom… 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Als 7/8 anys? Mentres estudiava piano fèiem concerts a SANT Domènech, a la Seu.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Bonic.

https://arianaabecasis.bandcamp.com/track/bonic

6. El lloc més especial on has tocat.

A Siurana, a dalt d’un penya-segat mentre sortia el sol i al mig d’un bosc.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Molts! 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena de la música Urbana, si és que la música urbana té una escena.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

The Ministry of Defense – PJ Harvey.

10. Si ens agrada Ariana Abecasis, també ens hauria d’agradar…

La música clàssica, la música experimental, el pop, cantautors de tot tipus, i l’art en general.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Espaldamaceta.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

No recordo quan va ser el primer, fa anys, al cicle jaVeus.

Foto: Laureta Rodríguez.

El Qüestionari: Carlota Flâneur

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 15 d’abril de 2021]

Foto: Sílvia Poch

La barcelonina Carlota Flâneur s’ha envoltat d’un all stars del pop metafísic per a la gravació del seu EP de debut, Brains (Hidden Track Records / Pértiga Music), publicat en format analògic (vinil i cassette) el novembre del passat 2020. Jordi Matas al baix, Ferran Palau als sintetitzadors i Ildefonso Alonso (El Petit de Cal Eril, Valentina & The Electric Post) a la bateria, acompanyen a la Carlota, veu i guitarra, com a músics de sessió. A més, el Ferran Palau n’ha exercit de productor, l’Ildefonso Alonso s’ha encarregat de la gravació i la mescla, al Konvent de Cal Rosal, i en Víctor Garcia del Master, a Ultramarinos. Tot un luxe!

El passat 7 de maig, la Carlota va presentar el disc a la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca – FiM.

1. El primer disc que et vas comprar.

El primer vinil que em vaig comprar va ser el MTV Unplugged de Nirvana 🙂 Em sembla que el primer CD va ser Californication dels Red Hot Chili Peppers.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Quan tenia 5 anys vaig començar a aprendre a tocar el violí.

3. El primer grup del qual vas formar part.

The Artichokes.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A l’escenari del meu institut, vaig tocar Hotel California.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Generation of the young flesh”.

6. El lloc més especial on has tocat.

Pizza Lab (era la pizzeria on treballava quan vivia a Leipzig).

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’agradaria molt treballar amb the xx!

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

No sento que m’hagin volgut classificar gaire … però suposo que “pop”!

9. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Mmmmmm crec que versionaria qualsevol de Cala Vento.

10. Si ens agrada Carlota Flâneur, també ens hauria d’agradar…

Mmmmm no sé ben bé que dir, potser diria men I trust? Però no ho tinc clar! Crec que els gustos són una cosa molt plàstica 🙂

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Odina.

12. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Per Halloween de 2015 vaig tocar a Ascó amb The Artichokes! Crec que des de llavors no he tornat a tocar a Tarragona.