El Qüestionari: Rampaire

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 26 de setembre del 2020]

Rampaire és el projecte personal del músic i artista visual ampostí Alfred Porres. Rampaire és, també, el nom de l’arrossar que la família de l’Alfred fa generacions que conrea al Delta de l’Ebre. Música i tradició es donen la mà en aquest petit projecte, que beu del rock anglès dels 60 i 70 (Beatles, Stones, Kinks, Clash, Specials, Madness) i de bandes més actuals com Wilco o Bon Iver.

Rampaire dóna els seus primers passos l’abril del 2015, amb la publicació a Bandcamp de l’EP Sol (autoeditat), gravat a Airestudios amb l’ajut de Josep Lanau als teclats i la producció tècnica. La proposta musical de Rampaire es defineix bé en el seu segon EP, Pedretes (Segell Microscopi): cançons pop amb referències als clàssics dels 60 però amb la saó de la música i la cultura ebrenca.

El 2019, Rampaire publica el seu primer llarga durada, L’era de les revolucions (Segell Microscopi), un recull de cançons pop de factura més elèctrica que les del treball anterior. El disc és enregistrat i mesclat per l’Eduard González a 8 BITS ESTUDI (Sabadell) i masteritzat per Marc Ferrando als estudis El Molinet (Santa Coloma de Gramanet).

En directe, l’Alfred (veu i guitarres) es fa acompanyar d’una banda formada per Kike Pellicer (baix), Sergi Molina (bateria i percussions) i Josep Lanau (acordió i teclats).

Rampaire havia d’actuar el 17 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus) en el marc del Festival Accents, però la Còvid ho va impedir.

1. El primer disc que et vas comprar.

A casa sempre va haver música i conservo amb especial estima la col·lecció de ‘singles’ de grups dels seixanta del meu pare. Lo primer vinil que recordo haver-me comprat és Help! (The Beatles).

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra. Una guitarra clàssica que vaig aconseguir d’un catàleg de regals d’SPAR. Me sembla recordar que van ser tretze llibretes i mitja, emplenades amb punts que et donaven amb cada compra.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Atzucac va ser el primer projecte propi. Abans van haver altres grups o reunions esporàdiques amb amics per a aprendre i tocar versions dels grups que ens agradaven.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Als 14 anys, a un festival de música de l’institut, l’any 1982.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic no n’he sentit mai, però sí responsabilitat i un cert vertigen just abans, que s’esvaeix al primer compàs.

6. Si ens agrada Rampaire, també ens hauria d’agradar…

Si us agrada Rampaire, segur que abans ja us agradava el pop britànic des de The Beatles, The Kinks, Radiohead, Ocean Colour Scene

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Per a ser tauró”, lo primer senzill del disc Paradisos possibles d’Atzucac.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Rampaire no té gaire presència als mitjans. Això ens situa dins l’escena musical del “sotabosc”, de la munió de propostes de qualsevol signe que formiguegen per sota el mainstream. A banda d’això, l’única escena on los mitjans han situat Rampaire és l’escena musical ebrenca. Tot i reivindicar-la i sentir-me’n molt vinculat, esta classificació estrictament geogràfica emmascara la diversitat musical de les propostes que en formen part.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Jeff Tweedy (Wilco).

10. El lloc més especial on has tocat.

Lo concert més especial que recordo no és pel lloc, sinó per la gent. Fa un any, just abans de la presentació amb banda del disc “L’era de les revolucions”, vaig fer una pre-estrena en solitari per a quinze amics i amigues. Vaig tocar només les cançons de “L’era de les revolucions”, en el mateix ordre en que apareixien al disc, i vaig aprofitar per explicar-les amb un nivell de detall que no s’adiu amb el ritme que intentem imposar habitualment als concerts. No recordo cap altre cop en que hagi arribat a un nivell de connexió i complicitat com el d’aquell dia. Va ser màgic!

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“All you fascists bound to lose” (Woody Guthrie).

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ubaldo.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Va ser en solitari a la Ràpita, un concert de retrobament amb amics i amigues del SUPWAY.

El Qüestionari: Gaya.

Per Frederic Cervelló Rodes.

[entrevista feta el 5 de setembre de 2020]

Foto: Anna Sarlé.

Gaya és el projecte personal de la cantant i grallera junedenca Heura Gaya i Escué, que ha format part de diverses formacions de música d’arrel (Tornaveus, Marcel Caselles, Cobla Catalana dels Sons Essencials). El seu repertori és intimista i viatja entre el pop, el folk i la cançó d’autor més arrelada a la terra.

El seu primer disc, Gaya (Segell Microscopi), es va publicar el 8 de març del 2019 i està format per cançons pròpies i versions. El disc es va enregistrar als estudis Aurha (Esplugues de Llobregat), a càrrec de Mauricio Tonelli, i va ser mesclat per David Casamitjana als seus estudis de Montoliu de Segarra. Eduard Iniesta es va encarregar de la producció i els arranjaments. L’Heura Gaya és, també, la responsable del disseny gràfic. El disc es va estrenar en directe al Festival Tradicionàrius (Barcelona).

A l’Heura l’acompanyen en directe l’Eduard Iniesta (guitarres i cordes), la Cristina Menbrive (baix i contrabaix), la Cati Plana (acordió diatònic), l’Andreu Moreno (bateria) i el Marc Vall (percussions).

L’Heura Gaya va actuar el passat 3 d’octubre a l’ermita del Loreto d’Ulldemolins en el marc del Festival Terrer.

1. El primer disc que et vas comprar.

Algún de Sopa de cabra.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El violí, el piano, la veu, unes olles… tot servia per fer música.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Skalivada i els grallers dels nou salts de Juneda.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Gaya el 8 de març del 2019, al Tradicionàrius; de la vida devia ser amb els grallers de Juneda.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic em sembla molt dur, no recordo haver tingut mai pànic de sortir a l’escenari, nervis en graus diversos sempre. Potser quan he passat més nervis recentment, ha sigut en alguna audició de cant a l’Esmuc on portava repertori força arriscat.

6. Si ens agrada Gaya, també ens hauria d’agradar…

Un passeig a la natura, la pluja, la poesia, el silenci…

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

D’aquest projecte, “La teva pell”; d’altres, suposo que alguna de la Cobla dels Sons Essencials.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Folk.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Em quedo en blanc, depèn del camí que volgués seguir…

10. El lloc més especial on has tocat.

Al mig de les Garrigues, al festival Delicadeses.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Walk on by”, de Dionne Warwick.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Pau Puig.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Cobla dels Sons Essencials + Germà negre al Rodafolk (20 persones a l’escenari, ideal).

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El Cant de la Sibil·la amb Tornaveus al monestir de Poblet, el Nadal passat.

El Qüestionari: The Escarteen Sisters

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 29 d’agost del 2020]

The Escarteen Sisters és un duet format per les germanes Laia (violí, veu i percussió) i Flavia Escartin Pede. Naturals de Font-rubí (Alt Penedès), actualment resideixen a Rotterdam, on estudien. La seva proposta musical és molt eclèctica: hi podem trobar jazz, folk, bossa nova, funk i, sobretot, la naturalesa de la masia on es van criar, envoltades de vinyes i oliveres.

L’any 2016 van guanyar el primer premi i el premi del públic del concurs Música Acústica Barcelona. El 2018 van publicar el seu primer disc, Escarteen Sisters (Rocket Music), que, segons la Laia Escartin, és la benvinguda al món imaginari que porten creant des de petites: íntim, colorit, femení i on tothom està convidat a descobrir-lo.

El passat 3 d’octubre van actuar al Teatre La Renaixença (Cornudella de Montsant), dins la programació del Festival Terrer.

1. El primer disc que us vau comprar.

Highlander’s Farwell – Alisdair Fraser and Natelie Haas.

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

El violí (Laia) i el violoncel (Flavia).

3. El primer grup del qual vau formar part.

Sense comptar els grups de cambra i d’orquestra:

Laia: Goscomfuig, un quintet amb els meus amics d’adolescència. Assajàvem al garatge i versionavem a Lou Reed, The Beach Boys, The Fugees… Però tant se’m valia a mi el repertori perquè estava enamorada del pianista.

Flavia: The Escarteen Sisters.

4. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb el nostre duet, el 2014, per l’open mic que organitzàvem a les festes de tardor que fèiem anualment a casa al Penedès.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Flavia: Més que pànic, els nervis per pujar a l’escenari. El que recordo és quan havia de tocar de memòria la Tercera suite de J. S. Bach, ara farà un any d’això, davant els meus companys i professors en una audició al conservatori de Codarts (Rotterdam). Aquell moment que se t’escalfen les galtes i sents una veueta dins teu dient-te “Seràs capaç?”. I com qui es tira a una piscina freda, fas el salt i ja no vols escoltar la veueta que sols et provoca més nervis.

Laia: En les audicions del conservatori. Tinc pànic quan sento que haig de sortir a l’escenari per obligació. No se’m dóna bé fer exàmens, perquè puc oblidar que hi ha examinadors i això em posa molt nerviosa, em fa terriblement conscient i autocrítica de cada gest que faig. En els concerts normalment no em sento obligada a pujar perquè gaudeixo molt de compartir música, però si que tinc por i respecte a vegades, especialment quan hi ha gent al públic els quals la seva opinió m’importa, i a vegades m’importa massa, la por t’emmuralla.

6. Si ens agrada The Escarteen Sisters, també ens hauria d’agradar….

Tants caps tants barrets, no ens considerem d’un estil molt definit i el bonic és que cada u faci les seves associacions i que combini al seu gust. Nosaltres mateixes escoltem un popurri d’estils durant el dia: per exemple, de vegades comences el dia amb una Aria de Purcell, pel migdia Ron Carter amb Rosa Passos amb el seu so tan acollidor i pel vespre acabes les intrínseques peces de la Maria Schneider.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Split of Light”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Folk extrany.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Amb en Dani Lopez.

10. El lloc més especial on heu actuat.

A la festa major de Alcafar en una cala a Menorca.

11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

Pel primer disc vam arranjar “Please Don’t Stop the Music”, de la Rihanna, cercant un estil molt diferent i adaptar-lo a la nostra formació. En el repertori nou tenim algunes sorpreses. Petits spoilers: l’arranjament d’una peça impressionista i l’arranjament d’una cançó d’un cantautor català molt emblemàtic.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Anna Roig.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

El 8 d’agost a les Caves Rexach Baqués, a Guardiola de Font Rubí.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Als concerts a la fresca de La Secuita, l’estiu passat. L’escenari amb millor vista que hem tingut mai, envers els camps d’oliveres i la posta de sol, preciós!

El Qüestionari: Carles Viarnès

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista feta el 31 d’agost del 2020]

Foto: Ramon Enrich.

Carles Viarnès és un pianista i compositor igualadí de formació clàssica. Amb influències de Peter Broderick i Nils Frahm, la seva proposta musical es fonamenta en el minimalisme, la música contemporània i pinzellades d’electrònica i experimentació.

Viarnès va debutar el 2012 amb Urban Tactus (Repetidor), al que va seguir una relectura del Llibre Vermell de Montserrat (Repetidor, 2013). El 2016 va publicar el disc Schematismus (1631 Recordings, Repetidor). El novembre del 2019 va sortir al mercat Nun (Bankrobber), un treball amb peces íntimes i evocadores en el qual el pas del temps té un gran protagonisme. El disc va ser enregistrat per Toni Sistaré i masteritzat per Yves Roussel. L’obra gràfica anava a càrrec de Ramon Enrich. Enguany, Carles Viarnès ha parit, en ple confinament, l’EP Ecos (Bankrobber), amb relectures de cançons de Camarón de la Isla, La Casa Azul i El Petit de Cal Eril.

El passat 27 de setembre, Carles Viarnès va actuar a La Cartoixa d’Escaladei en el context del Festival Terrer.

1. El primer disc que et vas comprar.

El Concert núm. 3 de Rakhmàninov interpretat per E. Kissin.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

El primer realment va ser l’Escolania de Montserrat, dels 10 als 14 anys. Als 16 anys vam fundar Lapsus Quintet, una formació de música contemporània experimental.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

No recordo quin va ser el primer concert amb l’Escolania. Amb Lapsus Quintet va ser a Igualada, el 1993, en una performance artística multidisciplinar en una antiga fàbrica tèxtil.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic no, però la vegada que més vaig patir abans de sortir va ser en una inauguració de l’Eufònic, a causa d’un soroll a les proves de so que no marxava. Al final va anar tot bé, però el concert va començar amb mitja hora de retard.

6. Si ens agrada Carles Viarnès, també ens hauria d’agradar…

Trobar noves dimensions en les emocions, hehe.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

La Balalaika, crec.

https://carlesviarnes.bandcamp.com/track/balalaika

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Neoclàssica.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Jon Hopkins, Beth Gibbons, Sara Fontán, Herman Kolgen

Beth Gibbons.

10. El lloc més especial on has tocat.

Molts! El Konvent, els Vespres de la UB, Potsdam, L’Estrany, l’Eufònic

11. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Acabo de treure un EP de versions en el qual s’inclou “La leyenda del tiempo” de Camarón. Volia versionar “Roots” de Sepultura, però no me’n vaig sortir.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Shoeg.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

A la seu d’Ègara de Terrassa. Molt estrany tot plegat.

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A les golfes de ca Flassada, a La Selva del Camp.

El Qüestionari: Laura Guarch

Per Frederic Cervelló Rodes

Laura Roig Guarch by Raphaël Neal

Laura Guarch és una cantant, compositora i multiinstrumentista d’Ulldecona establerta a Londres. Després de prendre part de diverses formacions musicals, aquest 2020 la Laura ha iniciat el seu propi projecte. Amb referents com Nina Simone, Björk, Clara Peya, Agnes Obel i Florence + The Machine, la seva proposta beu del pop electrònic i la música d’avantguarda.

Al juliol va publicar el seu single de debut, “Fleeting Light”, en el qual s’estrenava en la creació i producció de música original. La cançó, disponible a totes les plataformes digitals, es va enregistrar al Studio 9 (Londres) amb la col·laboració de Chris Murphy, Paul Reynolds (baix) i Ingmar Kamalagharan (bateria). La mescla va anar a càrrec de Matthew Ker. Aquest desembre, la Laura ha editat un nou single, “Nàufrags”, produït per ella mateixa, braç a braç amb Chris Murphy, i amb Paul Reynolds al baix i Ben G. Brown a la bateria.

El pròxim 19 de desembre, Laura Guarch i Chris Murphy presentaran en directe aquests dos singles i la resta de cançons que formaran part del primer LP de la músic falduda, previst per al 2021, a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta, dins el Cicle de Música Ciutat d’Amposta.

1. El primer disc que et vas comprar.

Dile al Sol, de La Oreja de Van Gogh.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Laura Guarch Trio.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Juny de 2011, al local Big Bang de Barcelona, amb Laura Guarch Trio.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Una audició de música de cambra com a pianista al Conservatori de Tortosa, fa molts anys!

6. Si ens agrada Laura Guarch, també ens hauria d’agradar…

Clara Peya, Magalí Sare, Maria Arnal, FKA Twigs, Florence + The Machine, Kate Bush.

Clara Peya.

7. La primera cançó de Laura Guarch que va sonar a la ràdio.

El meu primer senzill, “Fleeting Light”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Pop alternatiu, pop d’avantguarda, art-pop, pop experimental

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Björk, Aurora, Meredith Monk.

Meredith Monk

10. El lloc més especial on has tocat.

Sota la Torre Eiffel de París, per a una proposició de matrimoni.

11. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

“Vestida de nit”, de Sílvia Pérez Cruz.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Coneixeu al duet de clarinets i electrònica Auver Less? Ulldecona – La Ràpita.

Auver Less

13. El primer concert que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

El 19 de desembre a Amposta, amb Chris Murphy.

El Qüestionari: Odina.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Odina_PressShot

Odina és el projecte personal de la músic i productora tarragonina Blanca Romeo, actualment assentada a Londres. Amb Dylan i Springsteen com a banda sonora de la seva infància i Keaton Henson, Bon Iver, Björk i Regina Spektor com a referents, la seva proposta beu del folk i del pop alternatiu.

El 2016 va debutar amb l’EP Broken, editat pel segell Silverball Records. El 2018 va publicar un segon EP, Nothing Makes Sense, autoeditat. Enguany, ha vist la llum el seu primer llarga durada, What I Never Told You, també autoeditat.

El passat 29 d’agost va tornar a casa per prendre part del festival Eufònic en un concert celebrat a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita.

1. El primer disc que et vas comprar.

Un de la Hannah Montana.

rs_1024x818-161027110450-1024.hannah-montana.102716
Hannah Montana.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

Piano.

3. El primer grup del que vas formar part.

Era un grup de covers, però mai vam arribar a fer cap concert.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

A una audició de piano, al conservatori de Tarragona.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A finals de l’any passat, en el primer concert de la meva primera gira per Anglaterra.

6. Si ens agrada Odina, també ens hauria d’agradar…

Mavica, St Woods

MAVICA BY Vitoria cranstoun2
Foto Mavica: Vitoria Cranstoun.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“You Loved Me, You Killed Me”.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

   Alt-Folk, alt-pop.

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Weyes Blood.

Weyes Blood.

10. El lloc més especial on has tocat.

A les montanyes a prop de Derborence, a Suissa.

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Una que ja he versionat, “Love Will Tear Us Apart “, de Joy Division.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets.

Els Pets.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Encara no n’he fet cap, el primer serà dissabte a l’Eufònic.

Foto: Odina a l’Eufònic 2020.

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Vaig tocar al Faristol, a Altafulla, fa bastants anys.

El Qüestionari: Tarta Relena.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene Moray
Foto: Irene Moray.

Tarta Relena neix el 2016, a Barcelona, com el projecte de dues cantants, la Marta Torrella (contralt) i l’Helena Ros (soprano), per explorar a cappella les sonoritats de cants tradicionals de diversos pobles mediterranis.

El gener del 2019 van publicar el seu EP de debut, Ora Pro Nobis (The Indian Runners), gravat, mesclat i masteritzat a Caballo Grande Estudios, excepte la cançó “Tou Votanikóu”, masteritzada a Vacuum Mastering. La portada del disc és obra de la Clàudia Torrents.

Aquest 2020, en ple confinament, han editat un segon EP, Intercede Pro Nobis (The Indian Runners), gravat l’abril del 2019 a Hermitage Works Studios (Londres). El disc ha estat produït i mesclat per Los Nerobambola (Juan Luís Batalla i Nathan Ridley) entre Hermitage Works Studios i Chez la Morgue (l’Hospitalet de Llobregat). La masterització ha anat a càrrec de Ferran Conangla.

El dissabte 29 d’agost tindrem ocasió de veure-les en directe a les nostres terres, concretament a la Glorieta de les Escoles (la Ràpita), a les 20 h, en una nova edició del festival Eufònic.

  1. El primer disc que us vau comprar.

HELENA: Simple Plan.

MARTA: un Grandes Exitos de Shakira.

simple-plan-1061x640
Simple Plan.

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

HELENA: el violoncel.

MARTA: el clarinet.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

HELENA: Cor Jove de l’Arc.

MARTA: Cor Jove de l’Arc.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Amb tarta relena, va ser l’octubre del 2016.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

HELENA: nervis sempre, pànic mai.

MARTA: a una audició de final de quadrimestre de piano, a primer de carrera.

  1. Trap si o trap no?

Trap si.

  1. Si ens agrada Tarta Relena, també ens hauria d’agradar….

La pasta al pesto i el tahin.

  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Toú Votanikoú.

https://tartarelena.bandcamp.com/track/tou-votaniko-2

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Folk.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

HELENA: amb la Christina Pluhar.

MARTA: Diego del Morao.

diego
Diego del Morao.

  1. El lloc més especial on heu actuat.

A Líthica, al festival Pedra Viva de Menorca.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Badulake”, de za!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Xarim Aresté.

IMG-20190929-WA0002 NC
Foto: Núria Calvó.

  1. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

Un concert semiprivat al Pumarejo.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

A Solivella, el 18 de juliol.

El Qüestionari: CARLA.

Per Frederic Cervelló Rodes.

04CARLA_IGNASI ROVIRÓ
Foto: Ignasi Roviró.

CARLA és el projecte personal de la vigatana Carla Serrat. Amb referents com Beach House, FKA Twigs, Everything But The Girl o Cocteau Twins, la seva proposta musical beu del synth-pop i el dream soul. Les bases de les seves cançons són majoritàriament analògiques i estan interpretades per ella mateixa (veu i sintetitzadors) i el seu germà Toni Serrat (bateries i percussions).

El 2014 va publicar el seu primer single, “Let’s Burn A Forest” (autoeditat) i un parell d’anys després va veure la llum el seu disc de debut, Night Thoughts (Sones, 2016), gravat als estudis ACLAM Records (Barcelona), produït per Edu Martínez i CARLA i masteritzat per John Davis.

L’estiu passat es va publicar el seu segon disc, Kill a Feeling, editat pel segell osonenc Great Canyon Records, un treball més lluminós i obert al pop que l’anterior. El disc ha estat produït per Alex Ferrer (The Requesters) i masteritzat de nou pel prestigiós John Davis. La seva germana Joana hi col·labora amb algunes veus i guitarres elèctriques.

La CARLA estarà actuant el pròxim 10 d’octubre al festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant).

  1. El primer disc que et vas comprar.

Give up, de The Postal Service.

1200px-PostalService_cover300dpi

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Ixòdids.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Crec que a l’Institut, a Vic.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Les primeres vegades que vaig pujar a un escenari, quan acompanyava a la meva germana Joana.

FC 4
Joana Serrat al Minipop. Foto: Frederic Cervelló.

 

  1. Trap si o trap no?

No…

  1. Si ens agrada CARLA, també ens hauria d’agradar…

Electric Youth.

electric
Electric Youth.

  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“In The Forest”.

https://carlamusica.bandcamp.com/track/in-the-forest-3

NIGHT

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

L’escena musical de la Comarca d’Osona, quan sempre ens pregunten: què us donen aquí?

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Dan Snaith, de Caribou.

Caribou
Dan Snaith.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Lucky Now”, de Ryan Adams.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

2 ESPALDAMACETA_H

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

El 2016, a la Sala Zero, telonejant a Delafé.

 

El Qüestionari: Kids From Mars.

Per Frederic Cervelló Rodes.

89776634_1083032288719576_8393906374735560704_o

Kids From Mars és un duet  format a Blanes l’estiu del 2018 per en Roger Borrell (bateria i veus) i l’Oskar Jiménez (veu, guitarra i sintetitzadors). Amb referents com The Neighbourhood, Twenty One Pilots o The Beatles, la seva proposta musical fusiona electrònica, indie, hip hop i música urbana. El magnetisme i efervescència dels seus directes recorda als primers Sidonie.

El 2018, els Kids From Mars van penjar tres cançons a Internet que van captar l’atenció del segell blanenc Luup Records, que els va fitxar immediatament i els va editar, l’octubre del mateix any, el seu primer single, “August” (Luup Records).

Com els seus companys de generació, el Roger i l’Oskar estan poc interessats a gravar discos, prefereixen anar publicant singles que després recullen en EPS. El febrer del 2019 van editar el seu EP de debut, </3 (Luup Records), al qual van seguir els singles “Sadflames”, “Tenth” i “Afraid of You”.

El 13 de març del 2020 es va publicar el seu segon EP, I don’t know what you feel, but I feel it too (Luup Records). Malauradament, l’eclosió de la Covid 19 ha impedit que el presentessin en directe.

Els Kids From Mars participaran de l’edició d’enguany del festival TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant), que s’ha posposat per al 10 d’octubre del 2020.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Roger): El primer disc que em vaig comprar va ser Is This It, dels Strokes.

(Oskar): Que jo recordi, el meu primer va ser The Queen is Dead, dels The Smiths.

the-strokes-is-this-it-1-1068x1068

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

(Roger): El primer instrument que vaig aprendre a tocar és la bateria.

(Oskar): Jo, la guitarra!

  1. El primer grup del qual vau formar part.

Abans de Kids From Mars, vam tenir altres grups. El primer es deia Silver Box.

  1. La primera vegada que vau tocar en directe.

(Roger): La primera vegada que vaig tocar en directe, a part dels festivals de l’escola de música, va ser a la festa major d’Olot, fent de bateria de la Marion Harper.

(Oskar): La meva primera vegada va ser a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (a Barcelona). Va ser el primer concert de Kids From Mars, també.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic abans de pujar a un escenari; simplement estem més o menys nerviosos.

  1. Trap si o trap no?

Trap sí! Sempre que estigui elaborat, és clar.

  1. Si ens agrada Kids From Mars, també ens hauria d’agradar…

Twenty One Pilots, seguríssim.

21
Twenty One Pilots.

  1. La primera cançó de Kids From Mars que va sonar a la ràdio.

La primera que va sonar a la ràdio va ser “August”. Justament, a El Món a Rac 1, d’en Jordi Basté.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Indietrónica; no falla mai.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Ens encantaria treballar amb mil artistes diferents, però ens interessa particularment El Petit de Cal Eril; només per veure què surt.

AB2
Foto: Ariadna Brunet.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Personalment, la Sala Apolo. Va ser màgica aquella tarda. Vam sentir que era allò al que ens hi volíem dedicar per a tota la vida.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Vam fer una versió de “Seven Nation Army” per la festa d’El Desconcert, d’Icat.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Buhos són de Tarragona, no? Molen massa, la veritat hahaha.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

L’últim cop vam tocar a Reus i ens ho vam passar flipant.

El Qüestionari: Irene & François.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Irene et François
Foto: Alan Douglas Aranda.

La Irene Paracuellos (veu) i en François Masson (guitarra i banjo) lideren aquest projecte nascut a Barcelona l’abril del 2018 en el si del moviment cultural i musical Open Folk. L’Olalla Wallin (violí) i en Nicolás Palladino (contrabaix) els acompanyen en directe. Amb referències com Simon & Garfunkel, Crosby, Stills, Nash & Young, Bob Dylan, The Tallest Man on Earth o Fleet Foxes, la seva proposta musical beu de les arrels del Folk i el Bluegrass americà.

El gener del 2020 van editar el single “Atlantic Perfumes”, gravat per Carlos Dueñas, mesclat i masteritzat per Nacho de la Riega i produït per Nacho de la Riega i François Masson. Es preveu que aquest 2020 publiquin el seu disc de debut.

Irene & François formen part del cartell d’enguany del Selectes (La Ràpita), festival que s’hauria d’estar celebrant avui mateix però que la Covid 19 ha obligat a ajornar.

  1. El primer disc que us vau comprar.

(Irene) Amb el meu primer sou em vaig comprar Home on High, de Nat Simons, inclús, anys després d’haver sortit. És un dels àlbums que més m’ha inspirat en els últims 10 anys.

(François)  Jo, el primer disc que em vaig comprar va ser In my Room, de Jacob Collier. Una meravella.

nat

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Tots dos vam començar aprenent piano. Amb el temps, però, ens hem anat decantant per la guitarra, l’instrument que més ens ajuda a compondre i ensenyar la música que fem.

  1. El primer grup del qual vau formar part.

(François) “A priori” va ser el meu primer grup, amb els amics de Batxillerat. Una cacofonia de versions de rock.

  1. La primera vegada que vau actuar en directe.

Amb 17 anys al Festival de música de Batxillerat. El François amb la seva banda de rock i la Irene cantant a Lucie Silvas.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Cada cop que pugem dalt d’un escenari hi ha un breu moment de pànic del “bo”, que canalitzem en adrenalina per tocar i estar en el present, fent música.

  1. Trap si o trap no?

Trap no. No sintonitzem amb aquest gènere.

  1. Si ens agrada Irene & François, també ens hauria d’agradar…

Grups com First Aid Kit, The Milk Carton Kids, Gillian Welch & David Rawlings, The Tallest Man on Earth

milk-carton-kids-650-430
The Milk Carton Kids.

  1. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“Balaruc”. És un dels temes que formarà part del nostre àlbum debut. Recordem que van fer sonar una versió d’aquesta cançó del Youtube, d’una actuació en viu. Després de gairebé un any, ara que ja tenim la cançó gravada i masteritzada i tenim moltes ganes que es torni a escoltar per la ràdio, però amb la versió de l’estudi, que està més cuidada i té altres instruments.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

Fa relativament poc que estem treballant en aquest projecte, i pocs mitjans de comunicació ens coneixen. Si és cert que des del començament hem estat bastant immersos dins l’escena musical de Folk de Barcelona. Que ens ha inspirat, ens ha permès construir amistats i anar fet, a poc a poc, el nostre camí.

  1. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Posats a desitjar, seria un somni poder cantar en harmonies amb Klara i Johanna de First Aid Kit. És un dels grups de Folk que més ens ha inspirat darrerament.

first
First Aid Kit.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

El castell mil·lenari de Claramunt, sota un cel estelat, en una bonica nit d’estiu.

  1. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.

“Life on Mars?” de David Bowie.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Específicament del sud de Catalunya, no en sabríem dir. Hi ha grups d’aquí Catalunya que ens agraden molt, però són d’altres territoris.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

És el primer cop que venim a tocar a les Terres de l’Ebre al capdavant del nostre projecte i tenim moltes ganes que arribi el dia!

Podeu escoltar-los a: https://ireneandfrancois.bandcamp.com/releases