El Qüestionari: FOO.

Per Frederic Cervelló.

17761239_1503472709665880_9058916016116214895_o.jpg

Aquest divendres 17 de novembre, els lleidatans FOO presentaran a la ciutat de Tarragona el seu nou treball discogràfic, The seeker (Grans Records / Onorama Records, 2017), en un concert a la Sala El Cau (21.30h, 8 euros) en el qual aniran acompanyats dels bisbalencs Medusa Box.

The seeker és el quart disc d’aquesta banda de rock psicodèlic formada per Oriol Senan (veu i guitarra), Ernesto Moles (baix), Daniel Ishanda (bateria i percussions) i Pol Ishanda (guitarra i veu), un EP concebut com a disc conceptual i publicat en vinil en una edició limitada de 500 còpies. El disc ha estat enregistrat i mesclat per Marc Molas al Sunrise Studio (Barcelona), masteritzat per       Alexis Psaroudakis a Sterling Sound (Nova York) i produït per Marc Molas i FOO. L’artwork ha anat a càrrec de la Núria Farré.

Hem aprofitat l’excusa del bolo dels FOO a Tarragona per demanar-li a un dels membres de la banda, Pol Ishanda, que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Una mena de recopilatori que es deia Máquina total.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Molt abans de dir-nos FOO ens dèiem “The Flying Peppers”. Aquell era el nostre primer grup. Quan la gent ens veia en directe, posava la mateixa cara que quan prens “absenta” per primer cop.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Va ser en la millor festa universitària que es fa a Lleida. Es diu “Agrònom de ferro”. Tocàvem en un terra totalment metàl·lic i estava plovent lleugerament. Recordo enrampar-me en vàries ocasions amb les cordes de la meva guitarra.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Oficinista de banca.

  1. Si ens agrada FOO també ens hauria d’agradar….

Assemble head in sunbust sound, Boogarins, The Carrousels, Love, Kurt Vile, Temples, etc.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Probablement amb Gem Archer o Daft Punk.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

Ara mateix. És com estar a la cresta d’una onada que és a punt d’estimbar-se contra un barranc afilat.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Suposo que la psicodèlica o el rock independent, tot i que ens considerem molt fans de la música llatina, sobretot de la “salsa añeja”. La gent hauria d’escoltar els discs que va gravar el germà del Santana.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Mai hem sentit pànic en un escenari. El més semblant és sentir pànic d’algú del públic. Sentim molta admiració per aquells a qui nosaltres anomenem “els cangrejo”.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Xarim Aresté. Ens encanta i creiem que és un dels artistes amb més talent del panorama actual.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Doncs va ser a Flix precisament, a la festa de presentació del Festival Pingüí. Estan molt bojos/es els i les flixanques. Vam veure com un jove ensangrentat vestit amb faldilla escocesa i sense res davall, pujava espontàniament a tocar la pandereta al nostre últim tema del concert. Ha sigut la col·laboració més brillant que hem tingut mai.

 

El Qüestionari: Brighton 64.

Per Frederic Cervelló

B64_XavierPrat1.jpg
Foto: Xavier Prat.

Brighton 64, la mítica banda barcelonina fundada als 80 pels germans Albert i Ricky Gil i reunida de nou l’any 2011, aterrarà a Tarragona el proper dissabte 11 de novembre a la Sala El Cau (22.30h, 10-14 euros) per presentar-nos el seu darrer disc, El Tren de la Bruja (BCore Disc, 2017), un disc doble que pren com a fil conductor un relat inèdit i exclusiu de l’escriptor barceloní Carlos Zanón. El disc, amb artwork d’Adrià Marquès (membre dels Penny Cocks), ha estat gravat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava i masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Els de La Nova Escena hem volgut demanar-li a Ricky Gil (veu, guitarra elèctrica i harmònica) que ens respongui el nostre Qüestionari per anar fent boca abans del bolo de dissabte.

  1. El primer disc que et vas comprar.

     Em sembla que va ser Discovery, de Electric Light Orquestra.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

    De petit vaig fer algunes classes de piano, però no en vaig aprendre gaire!

  1. El primer grup del què vau formar part.

     Els Heretges (Ricky). The Rucs (Albert i Jordi). Eren grups de l’escola, quan teníem 15 anys.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

     Amb Brighton 64, a la sala Magic de Barcelona, al novembre de 1981.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant/fent a/de...

En realitat portem molts anys treballant per poder-nos pagar el caprici de ser músics!

  1. Si ens agrada Brighton 64 també ens hauria d’agradar….

     Potser The Jam?

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

     Sisa i Little Richard.

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

    El concert de la Mercè al Moll de la Fusta. Setembre de 2017.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

    L’escena mod. Sempre parlen d’això. Sempre pregunten el mateix. Gràcies per no preguntar-ho. Us estimem.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

  Acostuma a passar quan has venut moltes entrades i des del camerino ja tens la sensació que la sala està plena. Però per desgràcia això no és habitual!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

   Xarim Aresté.

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

   A Tarragona vam tocar-hi fa un parell d’anys, a la Sala Zero. I a les Terres de l’Ebre, segurament va ser a Ulldecona cap a l’any 2004, amb Sex Museum… Ja seria hora de tornar-hi!

El Qüestionari: Esperit!

Per Frederic Cervelló

mau

Els companys de l’Associació Santa Teca estan d’enhorabona. Des d’aquest mes de setembre disposen d’un local propi a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al número 20 del carrer de Sant Llorenç, a la ciutat de Tarragona. De fet, és en aquest nou espai on enguany té lloc el tradicional Mercat de Territori de Santa Teca, un dels actes més esperats per sibarites i melòmans de les festes grans de la ciutat.

El Mercat va obrir portes el passat 15 de setembre i no tancarà fins al proper dissabte 23. Durant aquests dies s’hi duen a terme mostres de productes locals de qualitat, xerrades, maridatges, tallers, show cooking de cuina de territori i, com a marca de la casa, interessants actuacions musicals, com la que protagonitzarà Esperit! el dissabte 23 de setembre, dia de Santa Tecla, a les 22.30h.

Esperit! és el projecte més personal i inclassificable del músic i productor de Sant Celoni Mau Boada (Zeidún, Les Aus), tot un tros d’història, malgrat la seva joventut, de l’escena musical de casa nostra. Company d’aventures d’un munt de músics del país, entre els quals Joan Pons (El Petit de Cal Eril) o Joan Colomo, el del Montseny ens ofereix amb Esperit! una proposta musical orgànica i onírica, plena de cançons al·lucinògenes, tel·lúriques i psicodèliques. La seva darrera referència és Heráclito (La Castanya – Bankrobber, 2016), un disc compartit amb Negro (Fernando Junquera), músic de trajectòria i gustos similars.

Els de La Nova Escena hem aprofitat l’imminent visita de Mau Boada a casa nostra per fer-li un Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

L’últim Segell, de Sangtraït, en K7, crec que tenia 9 anys.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El baix. Vam decidir fer un grup amb uns amics a 6è d’EGB.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Sigue Buskando

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Amb Sigue Buskando vam fer un concert a Sant Celoni, teníem 12 anys la majoria d’integrants del grup. Amb Esperit!, en canvi, el primer concert va ser al bar El Coleccionista, a Gràcia, amb el Missing Leech.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent a/de...

Potser alguna cosa relacionada amb la Natura i l’Educació… O potser en alguna tasca relacionada amb el creixement personal.

  1. Si ens agrada Esperit! també ens hauria d’agradar….

Pink Floyd (primer disc), Pau Riba, Frank Zappa, Active Minds, Whysp, Les Aus, Xesco Boix...

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

David Lynch.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Actual.

9. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Potser he sentit a dir molt lo d’home orquestra, tot i que està be per mi.

També se’m relaciona molt amb el Montseny i el món natura…   i trobo que és prou cert.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

No recordo haver sentit pànic abans de pujar a un escenari…  Moments de tensió i nerviosisme si, en canvi.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Ensemble Topogràfic (Amposta).

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Diria que va ser a Amposta fa dos o tres anys..

mmm   !!!  espera!   Vam tocar a Altafulla fa un parell d’anys amb en Joan Colomo i en Joan Pons.. un projecte anomenat “Es Declivi“.

El Qüestionari: Senior i el Cor Brutal

Per Frederic Cervelló

Laura07.jpg
Foto: Laura Rodríguez

Aquest diumenge 6 d’agost Senior i el Cor Brutal tancaran la seva gira d’estiu al Ganxo d’Estiu, restaurant situat a Masmolets (Valls, Alt Camp, 19.30h, gratuït). Ho faran amb un concert en solitari i en acústic del seu líder, Miquel Angel Landete, un dels músics més singulars i imprescindibles de l’actual escena musical de València.

Senior farà un repàs al seu cançoner propi i ens presentarà alguna de les cançons d’altri que omplen Valenciana, Vol. 1 (Malatesta Records, 2017), un darrer disc en el què els valencians, màxims exponents de la valenciana, etiqueta creada pel mateix Landete per definir la seva proposta, música d’arrel nord-americana cantada en valencià, s’han fet acompanyar de les veus més preuades de la nova escena musical catalana (Joan Pons, d’El Petit de Cal Eril, Artur Estrada, de Nueva Vulcano, Núria Graham, Mazoni, David Caraben, de Mishima) i d’un sorprenent Manu Ferrón (Grupo de Expertos Sol y Nieve) per versionar bandes que els flipen, com The Jesus and Mary Chain, Tom Waits, Johnny Cash o Courtney Barnett.

El concert forma part del cicle de concerts de diumenge Ganxo en viu’17, que durant els mesos de juliol i agost omple de música la terrassa del Ganxo d’Estiu.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per fer-li un Qüestionari a Miquel Angel Landete.

  1. El primer disc que et vas comprar.

The Waterboys – «This Is The Sea»

  1. El primer instrument que vas tocar.

Guitarra espanyola.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Elephantiasis.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Març de 1992.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant de…

Sóc també professor.

  1. Si ens agrada Senior i el Cor Brutal també ens hauria d’agradar….

El rock americà/escocès de 1985 a 2005.

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Bigott.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Cada vegada que acabe una cançó nova.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Música en valencià. No és un escena, ni tan sols un estil.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Març de 1992.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Maria Arnal.

  1. L’última vegada que vas tocar a la demarcació de Tarragona.

Reus, octubre passat.

EL QÜESTIONARI: PAVVLA

Per Frederic Cervelló

Pablo Luna Chao 1.jpg
Foto: Pablo Luna Chao

Si us vau perdre el concert de la PAVVLA al passat Minipop, no patiu; aquest mes de juliol teniu dues oportunitats més per veure-la en directe ben a prop de casa. La primera, aquest dimecres 12 de juliol a Valls, a la terrassa del Portal 22, en el marc del cicle de petits concerts a la fresca De Gust (20h, gratuït), cicle que es va inaugurar el 28 de juny amb l’actuació d’un altre dels nostres grups de capçalera, Renaldo & Clara, i que es perllongarà fins a finals d’agost. La segona oportunitat la tindreu el proper 22 de juliol a Altafulla, aquest cop en el context d’una nova edició del festival Altacústic.

La PAVVLA ens presentarà les cançons del seu disc de debut, el molt recomanable Creatures (Luup Records, 2016), que es mou entre el folk i l’electrònica i que ha convertit a la jove barcelonina en un dels noms a tenir en compte de l’escena musical de casa nostra.

Els de La Nova Escena hem aprofitat la visita de la PAVVLA a les nostres terres per fer-li un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Maroon 5, Songs about Jane.

  1. El primer instrument que vas tocar.

El piano.

  1. El primer grup del que vas formar part.

Un grup amb dos amics de la ESO. Va durar dues setmanes. Cadascú volia fer una cosa diferent i cap dels tres escoltàvem la mateixa música!

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

A un showcase de primer de Batxillerat.

  1. Si no fossis músic, segurament que ara estaries…

Estaria estudiant interpretació o treballant com a actriu! I si tampoc pogués ser-ho, seria mestre de parvulari.

  1. Si ens agrada PAVVLA, també ens hauria d’agradar…

L’últim disc de Daughter.

  1. Un músic amb qui vulguis col·laborar.

Banks.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Cada vegada que algú em diu que escolta i que li agrada el que faig i quan vam gravar i produir l’àlbum. Sóc feliç creant a l’estudi.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Més d’una vegada he sentit dir que tinc un estil “james blakià”. No sé si és del tot encertat però l’adoro moltíssim i és un súper “piropo”; o sigui, que tampoc em queixo.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Ara no recordo cap dia que sentís pànic; sempre estic una mica nerviosa, però res més. El primer concert en acústic que vaig fer com a PAVVLA, obrint per la Marion Harper als Jardins de Marimurtra, allà si que vaig sentir pànic!

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Els Pets!

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona.

Al Minipop [3 de juny del 2017].

El Qüestionari: Renaldo & Clara.

Per Frederic Cervelló

Néstor Noci2

El proper dimecres 28 de juny arrenca una nova edició del Cicle de petits concerts a la fresca De Gust, organitzat pel Portal 22 de Valls. Durant els mesos de juny i agost passaran per la terrassa del Portal 22 (Portal Nou, 22) alguns dels artistes més interessants de l’escena musical de casa nostra: Pavvla, Pau Vallvé, Cèlia Pallí & François Klark, Mazoni i Renaldo & Clara. Aquests darrers seran els encarregats de encetar aquest cicle de concerts de petit format.

Hem aprofitat l’ocasió per demanar-li a la Clara Viñals, líder de Renaldo & Clara, que ens respongui les preguntes del nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

No ho sé segur, però possiblement el Doolittle de Pixies.

  1. El primer instrument que vas tocar.

Una guitarra que hi havia per casa.

  1. El primer grup del què vas formar part.

El primer primer grup del que vaig formar part va ser un de versions al que hi vaig entrar perquè els hi havia fallat el guitarrista i tenien un concert al cap de dos setmanes. Vam fer un parell d’assajos, el bolo i ja està.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

No me’n recordo…

  1. Si ens agrada Renaldo & Clara, també ens hauria d’agradar…

Uf, els gustos musicals són curiosos i eclèctics, jo que sé, hauria d’agradar el pop.

  1. Un músic amb qui volguessis col·laborar.

Es veu que té molt mal caràcter però tindria curiositat de col·laborar amb el Mark Kozelek.

  1. El millor moment de la teva vida com a músic.

Per sort hi ha hagut moltíssims moments bons, es van acumulant. Quan algú et diu que li agrada el que fas, conèixer a músics a qui admires, poder treure discos…

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure a Renaldo & Clara.

Sovint han parlat de nosaltres com un grup indie-folk, jo no hi acabo d’estar d’acord.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Abans d’un concert acostumo a estar nerviosa, però tant com pànic…

  1. El darrer cop que vas tocar a la província de Tarragona.

Va ser fa pocs mesos, a Tarragona ciutat, on vam fer el primer concert tenint publicat el disc “Els afores”. Vam tocar amb El petit de cal Eril.

El Qüestionari: Retirada!

Per Frederic Cervelló

13087053_1183843568322904_8510322892912862336_o.jpg

Aquest cap de setmana es celebra una nova edició del Minipop, el Festival de Música de Tarragona. Durant tres dies, del divendres 2 al diumenge 4 de juny, tindrem ocasió de veure en directe, al Passeig de Les Palmeres, les bandes i solistes que configuren el tros de cartell d’enguany.

A nosaltres ens fa especial il·lusió el concert del duet barceloní Retirada!; el seu darrer treball discogràfic, Victòria / Derrota (auto-editat, 2016) ens va agradar molt i, a més, serà el primer cop que toquen a la província de Tarragona.  Per a qui no els conegueu, que sapigueu que és una banda de post-rock amb tics psicodèlics i influències de Nueva Vulcano, Dinosaur Jr, Yo la Tengo o El Petit de Cal Eril. Recentment han fitxat per la discogràfica barcelonina El Segell del Primavera i aquesta nit mateix actuaran en el showcase que aquest segell ha organitzat a la Sala Apolo amb motiu del festival Primavera Sound.

Hem aprofitat, doncs, l’ocasió per fer-los un dels nostres Qüestionaris.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Albert (bateria): Buff, tothom té un passat… No sabria dir el primer, però recordo algun dels Back Street Boys o un recopilatori de Michael Jackson.

Cuervo (guitarra i veu): Lo dels Back Street Boys em trenca el cor, Albert. Jo, el primer que em vaig comprar amb diners meus va ser el Discovery de Daft Punk.

  1. El primer instrument que vau tocar.

Albert: La guitarra, als 13 anys.

Cuervo: M’imagino que la flauta dolça o el triangle a l’escola, jajaja

  1. El primer grup del què vau formar part.

Albert: Fuera de Órbita, fèiem versions de Los Planetas (d’aquí el nom), Yo La Tengo, Interpol i alguna cançó pròpia.

Cuervo: Aquesta és complicada, el primer grup amb el que vaig tocar no vam arribar a tenir nom, fèiem versions de grups de hardcore melòdic en plan Millencolin i No use for a name.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Albert: Amb Fuera de Órbita a la Universitat ETSEIB de Barcelona. Per ser el primer cop, no va anar gens malament jeje.

Cuervo: Recital de flauta dolça, jajaja

  1. Un músic amb qui volguéssiu col·laborar.

Albert: Seria maco compartir escenari amb els Cala Vento, ajuntar forces i transmetre tant com ho fan ells.

Cuervo: De fora suposo que amb l’Ira Kaplan o l’Anthony Gonzalez, molaria col·laborar bastant.

  1. El millor moment de la vostra vida com a músics.

Albert: Només puc dir un? Et diria anar a gravar a Ultramarinos amb en Santi Garcia. Després d’anys d’escoltar els discos que havia gravat i fantasiejar en gravar algun dia allà… anar-hi, sentir-me molt a gust i flipar amb el resultat.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Albert: Doncs feia temps que no em passava, però en el concert de Primavera als Barris de fa unes setmanes, em vaig tancar al backstage a practicar abans de tocar. Volia que sortís bé!

Cuervo: Potser el del Primavera Club va ser l’últim en que vaig estar nerviós, hi havia molta gent i va haver-hi un moment que van obrir les llums i vaig flipar bastant.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Cuervo: Musicalment parlant creiem que no pertanyem a cap escena concreta, de cor i anima, som de l’escena Poblenou, el que passa al voltant de l’Ultra-local records i Hi jauh USB? és vida.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Cuervo: Em flipen bastant els CRIM.

Albert: A mi no em faria res poder col·laborar amb l’Espaldamaceta.

  1. El darrer cop que vau tocar a la província de Tarragona.

Albert: No hi hem anat encara i en tenim moltes ganes!

  1. Si ens agrada Retirada! també ens hauria d’agradar……

Cuervo: Mogwai, El petit de cal Eril, Súper gegant, Últim cavall, Chicharrón, M83, Sigur Rós

  1. Tocar al Minipop serà especial per vosaltres perquè…..

Albert: És el primer cop que baixem a tocar a Tarragona, això ja és una cosa màgica. Es nota que la gent que fa el festival ho fa amb amor i dedicació, ho hem notat des del principi, això ens emociona i ho donarem tot. Finalment, el fet de que hi hagi canalla és especial, ho fa molt bonic.