Categoria: EL QÜESTIONARI

Per Frederic Cervelló Rodes

Sounds from the supermarket és un grup de Torredembarra format l’any 2019 per Jack Gilbert (guitarra), Guillem Cot (bateria), Martí Juan (baix) i el poeta anglès Ben Crawshaw a la veu. La seva proposta musical és força heterogènia. Hi trobem noise rock, spoken word, indie, garatge i punk. Tot plegat, fa de Sounds from the supermarket una banda salvatgement emocionant i molt personal, amb un so fàcilment identificable.

Al novembre del 2021 van publicar un EP de títol homònim, gravat i produït per ells mateixos, que, degut a les restriccions de la còvid-19, no van poder presentar en directe fins l’abril del 2022. Ho van fer al temple punk de Tarragona, el Mojo Club.

La banda està treballant en el que serà, quan es publiqui, el seu primer llarga durada. Aquesta nit podrem escoltar a la Sala El Cau, el temple indie pop dels 90 a Tarragona, algunes d’aquestes cançons. Unes cançons no tan eclèctiques com les precedents i que marquen un estil més definit, que deriva cap al post punk de bandes britàniques com black midi, Fontaines D.C. i Idles.

1. El primer disc que us vau comprar.

BEN: El single “Anarchy In The UK”, dels Sex Pistols.

JACK: “Spice”, de les Spice Girls.

GUILLEM: “74’ Jailbreak”, d’AC/DC.

MARTÍ: “Nimrod”, de Green Day.

2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.

B: El 1993, a la sala Communiqué de Barcelona.

J: Amb quinze anys al casal municipal de Torredembarra.

G: 2011, durant un Sant Jordi a l’Institut Torredembarra.

M: Suposo que durant algun recital de Cant Coral amb cinc o sis anys.

3. El primer grup del que vau formar part.

B: Far From Equilibrium.

J: The Kraits.

G: The Barbars.

M: També The Barbars.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

B: “Fear in my veins”, d’Slowflames.

J: “Sixty”, de Nemesis.

G: “Heading South”, de Sounds From The Supermarket.

M: També “Heading South”.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

B: Kate Bush.

J: Brendan o’Brien.

G: Kim Gordon, Josh Homme o James Murphy.

M: Sent realista dins el panorama nacional, Eric Fuentes. Sent utòpic, Steve Albini.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Sounds From The Supermarket.

B: “Why They Hide Their Bodies Under My Garage”, de Gilla Band.

J: “OK Computer”, de Radiohead.

G: “Schlagenheim”, de black midi.

M: El primer disc de christian fitness.

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

B: “Falling”, de Julee Cruise.

J: “Hanging Around”, de The Stranglers.

G: “Harder, Better, Faster, Stronger”, de Daft Punk.

M: “Run Away With Me”, de Carly Rae Japsen.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

B: “La Planète Sauvage”, d’Alain Goraguer.

J: “GP”, de Gram Parsons.

G: El debut d’LCD Soundsystem.

M: “Fate”, de Dr Dog.

9. La darrera descoberta musical.

B: Opus Kink.

J: Steve Earl.

G: Weatherday.

M: Charlotte Adigéry.

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

B: Lynne Martin Band.

J: Devorate the Universe.

G: Engendro.

M: Lua Baumann.

Per Frederic Cervelló Rodes

Avui, 17 de març, es publica el primer disc de socunbohemio, el projecte musical del jove barceloní Artur Viñas. La seva proposta mescla la música d’autor amb l’indie més suau i el pop metafísic, amb influències de Bon Iver, Men I Trust, Manel, la iaia o el Petit de Cal Eril. Socunbohemio es va donar a conèixer el 2020, en plena pandèmia, amb l’EP Les coses que no et diré mai.

Per la gravació del seu primer LP, de títol Conte de les quatre estacions (Vida Records, 2023), l’Artur s’ha envoltat d’alguns dels músics més destacats de la seva generació: Oscar Acón (Nasty Walkers, Baobab), Gerard Lopez (Sabana) i Biel Colomer (Massaviu, Lluc Planes, Moli), que també l’acompanyaran en els seus directes. El disc ha estat produït per socunbohemio i Biel Colomer i el Màster ha anat a càrrec de l’omnipresent Víctor Garcia.  

El divendres 24 de març, socunbohemio presentarà el seu flamant nou disc en directe a l’Espai Orfeó de Lleida, en el marc de la 16ª edició del MUD – Músiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’estat espanyol, que tindrà lloc del 23 al 26 de març i en el que també hi prendran part artistes tan interessants com Pau Vallvé i Baiuca.

1. La cançó o disc sense el qual no existiria el projecte Socunbohemio.

Les ratlles del banyador, La Iaia. Va ser l’àlbum que vaig tenir més present en la creació del meu EP Les coses que no et diré mai, amb el qual el projecte va començar a funcionar veritablement. Fins aleshores havia tret música encara sense un estil i direcció molt clars, va ser aleshores quan vaig entendre què volia fer, què volia dir i cap on volia que anessin les coses.

2. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

La veritat és que no ho tinc molt clar, em venen al cap en Joan Pons, Pau Vallvé, Jordi Casadesús, Arnau Vallvé, Alizz...

3. La primera cançó que vas aprendre a tocar.

Crec que la cançó amb que més he donat la tabarra segurament és Al Mar, de Manel. La tocava amb els amics a totes hores, és amb ells on vaig començar-ho tot.

4. La cançó d’un estil molt diferent al teu que t’agradaria fer-ne una versió.

En verano, Carolina Durante. M’encanta aquest grup.

5. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Out of the blue, Electric Light Orchestra.

6. Un guilty pleasure; és a dir, aquella cançó que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.

Lana del Rey, en general. M’agradava molt d’adolescent i escoltar-la em genera comoditat i bons records.

7. Un grup o solista a reivindicar del teu poble/ciutat.

Sempre que puc reivindico tota la comunitat emergent d’artistes que vam iniciar farà any i mig, parlo de Massaviu, Roserona, Lluc, Moli, Iglú, Xicu, Ven’nus, Paunez, Maio, Ariox…Espero no deixar-me a ningú! És amb ells amb qui vaig tenir el primer contacte amb el món musical.

8. L’última descoberta musical.

Últimament escolto bastant Sen Senra, Matt Maltese i The Marías.

9. La cançó o disc dins del qual et quedaries a viure.

Atletes baixin de l’escenari, Manel.

10. Els discos que van fer més suportable el confinament del 2020.

Fins a maig no revisc, Maria Jaume

Les ratlles del banyador, La Iaia

També em vaig tornar una mica boig i vaig escoltar molta música de Txaikovski.

Per Frederic Cervelló Rodes

Shego és una banda nascuda a Madrid el 2020, en plena pandèmia, i formada actualment per Maite, a la veu i guitarra, Raquel, a la veu i guitarra, Charlotte, al baix, i Aroa (aroa ay) a la bateria. La seva proposta mescla actitud, frescor, talent, veritat i píndoles de punk, rock i pop lo-fi. Entre els seus referents, trobem les Hinds, The Cure, Bad Gyal, Sen Senra, Lilly Allen i Simona.

Després de començar el 2021 publicant un grapat de bons singles, al juny va sortir el seu primer EP: Tantos chicos malos y tan poco tiempo, amb el segell gallec Ernie Records. El disc, produït per Bronquio i Carlangas (Novedades Carminha), era intencionadament eclèctic en el seu so (per no poder ser etiquetades en cap gènere musical en concret) però compacte en el seu discurs, que versava sobre els comportaments tòxics, tant els exercits per altres com els propis. El treball va obtenir una molt bona acollida i va sacsejar l’escena, posant el focus d’atenció sobre aquestes quatre amigues madrilenyes apassionades per la música.

Entre finals del 2022 i inicis del 2023 van girar per la península amb San Miguel On Air, parant a Tarragona, a la Sala Zero, el 13 de gener.

El 16 de febrer trauran el seu esperat LP de debut: Suerte, chica (Ernie Records), del qual n’han avançat dos poderosos singles: “LUCKY” i “QVAH – Qué Voy a Hacer”, cançó en la que col·labora Natalia Lacunza. El 17 de març presentaran el disc a Madrid, al Teatro Barceló.

Més informació a @shegomanda

1. La canción o disco sin el cual no existiría Shego.

‘Tantos chicos malos y tan poco tiempo’

https://shegomanda.bandcamp.com/album/tantos-chicos-malos-y-tan-poco-tiempo

2. El músico o productor con el que os gustaría trabajar.

Caroline Polachek

Maika Makovski

3. Aquel instrumento musical que se os resiste.

Arpa

4. La canción de un estilo musical muy diferente al vuestro que quisierais versionar.

1, 2, 3 las tres melliiiiizas

5. El disco que hace más agradables las horas a la carretera.

El silencio porque solo dormimos

6. Vuestro guilty pleasure; es decir, la canción o disco que os hace un poco de vergüenza admitir que os gusta.

No tenemos vergüenza

7. Un grupo o solista a reivindicar de vuestro pueblo o ciudad.

Charlotte: Baldosa (Canarias)

Raquel: Kay Rose y Sensenven (de Alcalá de Henares)

Maite: Constanza (Madrid)

Aroa: navxja (Leganés)

8. El último descubrimiento musical.

Maite: Policías y Ladrones

Aroa: Los Panchos

Raquel: Jelani Aryeh

Charlotte: The Cairos

9. La canción o disco dentro del cual os quedaríais a vivir.

Caribe 2000

10. Los discos que hicieron más soportable el confinamiento.

Aiko el grupo – va totalmente en serio

Per Frederic Cervelló Rodes

Selva Nua és un grup format el 2019 pels ponentins Joana Jové (veu, guitarra i composicions), Adrià Garcia (baix) i Gerard Català (bateria). Entre els seus referents trobem Alice Phoebe Lou, Men I Trust, Faye Webster o Yellow Days.

El 2020, en el moment més cru de la pandèmia, van gravar, cadascú des de casa seva, la cançó “Nuvolosa”, que els feu guanyadors del concurs per talents emergents confinats #UnaEstrellaACasa, organitzat per Estrella Damm i Cases de la Música. El premi era gravar un disc en un estudi professional i actuar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (Barcelona).

El disc resultant, titulat Momentani, es va gravar, produir i arranjar a Vstudio (Corbins) amb Josep Maria Serra, i es va mesclar i masteritzar a Camaleó Estudi (Tordera) amb Aleix Iglesias. Les cançons que el formen tenen una sonoritat pop, amb influències soul i picades d’ullet a l’electrònica. Les lletres de la Joana són introspectives i evocadores, amb aquell puntet mordaç de les d’una altra lleidatana il·lustre: la Clara Viñals de Renaldo & Clara. El disc inclou la cançó “No m’és”, que ens va atrapar ja a la primera escolta.

Momentani es va publicar el 14 d’octubre de 2022 amb el segell Bankrobber i es va presentar oficialment el 3 de desembre al teatre de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona) dins el festival Encalma.

Aquest dissabte 28 de gener, Selva Nua seran els protagonistes de la presentació i tret de sortida de la segona part de la temporada d’ enguany del cicle Reus Cultura Contemporània, programat per l’Associació Cultural Anima’t. L’acte i el concert es faran a l’Absenta, a les 20.30h.

1. El primer disc que us vau comprar

Joana: La oreja de Van Gogh – Guapa

Adrià: Nevermind – Nirvana

2. La primera vegada que vàreu pujar a un escenari

Joana: va ser a la sala Manolita de Lleida. Era un concert solidari que organitzava l’institut.

Adrià: al Centre Cívic de les Borges Blanques. En un concert de Nadal amb el primer grup de música que vaig tenir.

3. El primer grup del que vàreu formar part

Joana: ‘Alatzar‘. Érem una colla d’amics que estàvem farts del batxillerat i procrastinàvem fent versions. 

Adrià: ‘Level’. Era un grup de versions punk-rock nord-americà. Amb 4 acords ens fèiem nostres himnes de Green Day o Blink-182.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio o que vàreu compartir a les xarxes socials

Fums d’algú va ser el primer single!

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar

The Bird Yellow

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Selva Nua

Alice Phoebe Lou – Witches

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió

Xarim Aresté – Indomables

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera

Parcels – Day/Night

9. La darrera descoberta musical

Alvvays

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat

Renaldo & Clara

Per Frederic Cervelló Rodes

La Magalí Datzira és una contrabaixista, cantant, compositora i productora barcelonina. Va formar part de la Sant Andreu Jazz Band, una banda de jazz integrada per músics joves que compta amb la direcció artística de Joan Chamorro. En aquesta etapa, la Magalí va publicar dos discos: Joan Chamorro presenta Magalí Datzira (Temps Record, 2014) i Joan Chamorro presenta La Màgia de la Veu (Jazz to Jazz, 2015). Aquest darrer disc es va gravar amb altres talents de la Sant Andreu Jazz Band com l’ Andrea Motis, la Rita Payés i la Eva Fernández. La Magalí també ha cursat estudis musicals al Conservatori del Liceu, l’ Escola Superior de Música de Catalunya i el Conservatori d’Amsterdam.

A partir del 2020, la Magalí Datzira va iniciar el seu projecte personal, amb cançons pròpies i amb una proposta musical que beu de moltes fonts: jazz, funk, pop electrònic, ritmes urbans … La seva primera referència va ser el single “Better To The Top”, publicat el 2 d’abril de 2020. En la gravació hi va participar la Magalí al baix i veu, l’ Arnau Figueras a la bateria, el Leonardo Mezzini a la guitarra, el Toni Mora al teclat, l’Iscle Datzira al saxo, el Klaus Stroink a la trompeta, la Rita Payés al trombó, i l’Anna Blasco i la Xiluva Tomas a les veus. El van seguir els singles “Sad & Bad” i “Fruites”, el seu primer èxit, produït per Josep Munar. El 3 d’agost de 2021, va sortir l’ EP </3, una petita joia amb música i lletres de la Magalí, producció de Josep Munar, mescla d’Alex Pyle i Abbigail Lewis, i master de Jett Galindo. Del mateix any també és el single “Casida de la Rosa”, adaptació musical d’un poema de Federico Garcia Lorca, publicat el 21 de setembre, gravat i mesclat per Aniol Bastit i masteritzat per Raphael Jonin.

Aquest 2022, Magalí Datzira ha publicat dos singles amb el segell barceloní Bankrobber. El primer és “Ghosting”, tema que suposa un canvi en la sonoritat i estil de la músic barcelonina. Enregistrat a Ámsterdam i amb producció de Dario Trapani, hi predominen l’electrònica i els ritmes urbans. El segon és “Pedres blanques”, una cançó amb sonoritats mediterrànies editada en col·laboració amb el productor Tomás Susevich.

A l’estiu, la Magalí es va embarcar en una minigira en la que compaginava concerts en solitari i altres amb banda i que va fer parada a la ciutat de Tarragona el 7 de juliol, a l’ Espai Jove la Palmera. El passat mes de desembre, va viatjar a Mèxic per oferir un seguit de concerts, un dels quals al Festival de Jazz de Polanco (Ciudad de México).

Està previst que el febrer del 2023 es publiqui el seu primer disc en solitari, sota el segell Bankrobber. Es sap que estarà produït per la Magalí i que serà un compendi de moments viscuts i experiències recents, amb una sonoritat principalment acústica. El llançament del disc anirà acompanyat d’una nova gira en què Magalí Datzira actuarà al capdavant del seu quartet, amb guitarra, bateria i teclats, acompanyant la seva veu i el seu contrabaix.

1. El primer disc que et vas comprar

No me’n recordo del primer disc que em vaig comprar sincerament. Un dels primers va ser el de Mel Tormé – Comin’ home baby

2. El primer cop que vas pujar a un escenari

Tampoc me’n recordo. Si compta, l’escenari de l’aula d’orquestra de l’escola de música municipal de sant andreu, on vaig començar a tocar.

3. El primer grup del que vas formar part

Segurament el que eren els inicis de la Sant Andreu Jazz Band, i paralelament la Cartellà Jazz Teen Band, o les ‘Girls Code’

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio o a les xarxes

Segurament ‘Fruites’

5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar

Moltíssima gent!!! James Blake m’encantaria per exemple.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria el teu projecte en solitari

Tot el que he fet a partir de Fruites. Alies, la meva música. 

7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió

El concert per contrabaix de Koussevitzky, o la Elegia de Bottesini.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera

Moderat – III (Deluxe Edition)

9.  La darrera descoberta musical

Estrella Morente

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat

No és de la meva ciutat, són d’Eivissa, i fan una feina genial recuperant cançons tradicionals que són precioses d’eivissa, i és ‘UC’.

Per Frederic Cervelló Rodes

Filipin Yess és un grup de Barcelona format per Carles Guilera a la veu principal i al baix, Biel Solsona als teclats, Joan Vallbona a la guitarra elèctrica, i el tarragoní Joan Torné a la bateria. El Carles i el Joan toquen també amb Els Bulbs, banda de jazz – rock que vam poder veure aquest estiu al Cantaperdius (La Nou de Gaià).

El seu estil es mou entre el pop més clàssic i la psicodelia dels 60’s i 70’s, sense perdre de vista referències més actuals com Big Thief, Holy Hive o Sparklehorse.

El passat 30 de setembre van publicar el seu primer single “Ja no plou” amb El Jardí Amagat, nou segell discogràfic i agència de booking i management, que té el suport de Bankrobber i que vol fer créixer nous talents emergents de Catalunya. El single va acompanyat d’un videoclip realitzat per Anton Tendero.

Està previst que el 2 de desembre surti el disc de debut dels Filipin Yess, que durà per títol ***** (5 estrelles). Les bases de les cançons s’han gravat a Sant Pere de Ribes i les veus a El Miracle, Mataró. La mescla ha anat a càrrec de Litus Guilera, el màster d’Àngel Medina i el disseny de Bet Oliver.

Filipin Yess presentaran aquest disc el pròxim 21 d’octubre a la sala Tèxtil, de Barcelona, en la festa de presentació del Jardí Amagat, al costat de dos bandes més del segell: Elle Leon i Azul. El 16 de desembre ho faran al Racó de la Palma, Reus, dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat pels amics Anima’t.

1. El primer disc que us vau comprar.

American Idiot, Green Day

Pivot Point, Cece Giannotti

Made in Japan, Deep Purple

Jimi Hendrix Experience, Are you experienced

2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.

Ribes Rock

Mestissatge d’Igualada

Santanyí Rock

El meu primer concert amb la Banda Unió Municipal de Tarragona

3. El primer grup del que vau formar part.

Sota Zero

Electric danger

Per Força

Ivory

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Mr Soulful

Freedom

Avui serem

Alive & Kicking

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Geoffrey Emerick

James Krivchenia

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Filipin Yess.

Dreamt for light years in the belly of a mountain, Sparklehorse

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Walkin’ on the sun, Smash Mouth

The boys are back in town, Thin Lizzy

My Ship, Kurt Weill

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Curtis, Curtis Mayfield

Naturally, JJ Cale

Hether Who?, Hether

Float Back To You, Holy Hive

9. La darrera descoberta musical.

Noga Erez

Sand, Sand

Julia Jacklin

Amyl & The Sniffers

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Delight

Azul

Biel

Lecirke

Per Frederic Cervelló Rodes

Sandra Monfort és una compositora, guitarrista i cantant de Pedreguer (Marina Alta, País Valencià). Amb una llarga trajectòria com a músic a les seves esquenes (Xaluq, Marala), les ganes d’experimentar l’han dut a endegar un projecte en solitari.

Inspirada per músics tan diversos com Sevdaliza, FKA twigs, Nick Drake, Oklou, James Blake o Ferran Palau, la Sandra ens presenta una proposta en la què la música tradicional, l’avantguarda i l’electrònica es donen la mà i que s’adscriu en aquesta empenta global per recuperar i actualitzar les músiques d’arrel (Baiuca, Maria Arnal i Marcel Bagés, Rodrigo Cuevas, Tarta Relena).

El 12 de març de 2021, es va publicar el seu disc de debut: Niño Reptil Ángel (Hidden Track Records), on hi escoltem sons tradicionals, pop, flamenc, electrònica i música clàssica. El disc va ser gravat, produït i mesclat per crnds i Cibran Seixo als estudis Lindisfarne (Galicia). El màstering és d’Alex Psaroudakis i l’art i disseny d’ Álvaro Chior. El 29 de juny de 2022, la Sandra va treure el single “Flordemavida” (Hidden Track Records), una cançó en la que guanya terreny la música urbana. La cançó està gravada a Estudio Elefante, València, i produïda per Blu boi. La mescla és de crnds i el màster de Juait. El single ve acompanyat d’un videoclip realitzat per Elena Silvestre.

Aquest diumenge 11 de setembre tindrem l’ocasió de veure en directe la Sandra Monfort a la plaça de l’Església de Porrera, en el marc del Festival Terrer Priorat. A banda del concert, el preu de l’entrada també inclou un tast de vi del celler Alicia i Josep Viticultors (AJV).

1. El primer disc que et vas comprar.

Devia ser el de les Spice Girls o la Britney Spears, abans de fer-me Emo escoltava això i feia coreografies amb la meua germana. També m’encantava la Celine Dion i els Beatles

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Quan tenia 9 anys amb les actuacions del conservatori

3. El primer grup del que vas formar part.

XALUQ,va ser el meu projecte de final de carrera que es va convertir amb un grup actiu i van ser també els primers bolos que vaig començar a cobrar.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio o a les xarxes.

Doncs supose que alguna de Xaluq! Però no recorde quina

5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.

M’agradaria treballar amb James Blake, Tainy, Ruben Samama o Refree i molts més!

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Sandra Monfort.

Niño Reptil Ángel és el meu primer disc amb el que m’he donat a conèixer com a artista però Marala m’ha ajudat molt a impulsar-me.

7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Bizarre Love Triangle de New Order

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Bad Bunny “Un verano sin ti” jaja

9.  La darrera descoberta musical.

JUDELINE

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

John Exit

Per Frederic Cervelló Rodes

Aquest dimecres 7 de setembre, el Jardí de la Casa Rull (Reus, 18.30 h, gratuït) acollirà la presentació dels grups que formaran part de la nova temporada del Reus Cultura Contemporània, la programació estable de música en viu de l’Associació Cultural Anima’t, amb el suport de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, que complementa la resta de propostes musicals i culturals de la capital del Baix Camp.

L’acte comptarà amb l’actuació de Lenand, duo de guitarra i veu format l’any 2021 pel flixanco Andreu Peral (Lo Gitano Blanc, La Mano del Marciano) i la sabadellenca Elena García (Pasión Áurea). Amb referents com Silvana Estrada, James Blake, Guitarricadelafuente, Los Piratas o Bob Dylan, l’Elena i l’Andreu han construït un imaginari musical en el què hi tenen cabuda l’indie, el pop, girs flamencs, tocs d’electrònica i crítica social.

El 29 d’abril de 2022 es va publicar “Tragedia”, primer single del duet, gravat a Aclam Records, Barcelona. La producció de la cançó va anar a càrrec de l’Andreu i l’Ismael Salces, que també en va fer la mescla, mentre que el master és d’Angel Medina. La foto de la portada és obra de l’artista visual flixanco Pàtric Marín. El single va sortir acompanyat d’un videoclip realitzat per l’estudi flixanco Lupini & Ratini Produccions Siderals. El 29 de juliol de 2022, van treure el segon single: “Desig”, gravat per Marc Ribera a Magneti Studio, Terrassa. La producció de la cançó és de Ferran Gisbert, la mescla d’Ismael Salces i Andrés F. Giraldo i el master d’Angel Medina. La fantàstica portada, torna a ser del gran Pàtric Marín.

Lenand arribaran a Reus com a semifinalistes de l’edició d’enguany del concurs Sona9, cosa que els portarà a oferir un concert de petit format als estudis d’Icat.

Lenand són la nova bomba flixanca; el nou projecte a tenir en compte!

1. El primer disc que us vareu comprar.

A (ANDREU): Ultrasónica – Los Piratas

2. La primera vegada que vareu pujar a un escenari.

E (ELENA): De més jove tenia pànic escènic, i en un viatge a l’aventura a Cambodja em vaig apuntar a un micro obert, viatjar sempre m’ha fet posar-me a prova i atrevir-me a fer el que vibra amb mi, una cop vaig fer això, sabia que no hi havia marxa enrere.

3. El primer grup del que vareu formar part.

E: Pasión Áurea

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

A: La rumba al camp

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Music: Silvana Estrada

Productor: Marcel Bagés i David Soler

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Lenand.

Yo, tu meteorito

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Jodida però contenta – Buika

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

A: Qualsevol de Sufjan Stevens

9. La darrera descoberta musical.

E: Rusowsky

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

E: Andreu

Per Frederic Cervelló Rodes

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011 al Camp de Tarragona. Actualment està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Sandra Bracke i Eiden Sánchez (intèrprets en llengua de signes catalana), Laia Casanellas (guitarra espanyola, guitarra acústica, guitarró), Lidia Facerías (teclats i acordió), Clàudia Garcia-Albea (violí), Xerach Peñate (bateria), Gemma Polo (veus) i Anna Sardà (baix elèctric).

Rosa permanent (Halley Records, 2021) és el seu darrer disc, produït i enregistrat per Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest) a El MGTZM, Vic. Amb aquest treball, Roba Estesa reprenen el camí iniciat en l’ EP anterior, Dolors (Halley Records, 2020), que va suposar un canvi estètic i musical. A nivell estètic, van adoptar una nova imatge a través del collage, com a representació dels diversos gustos i maneres de fer de les integrants del grup. A nivell musical, aquesta evolució es va concretar en el pas del folk al pop; amb una clara intenció de fer dialogar l’electrònica i la sonoritat urbana amb la seva música i instruments tradicionals.

En la composició i arranjament de les cançons que conformen Rosa permanent, les membres del grup reconeixen influències molt diverses: Clara Peya, Billie Eilish, Coldplay, Doja Cat, Paul Simon, Vampire Weekend, Jorge Drexler, Las Migas, C. Tangana, Dua Lipa, Sufjan Stevens o Antònia Font; cosa que dóna fe de la varietat de sons i estils que hi trobem.

Les Roba Estesa, doncs, arriben avui al Festival Terrer Priorat en plena Gira Rosa Permanent 2022. Les podrem veure a partir de les 21 h a la Pista Poliesportiva de Les Eres, Capafonts. Una mica abans, a les 19 h, obrirà el concert la tarragonina Anna d’Ivori.

1. El primer disc que us vareu comprar.

Moltes de nosaltres coincidim amb La Oreja de Van Gogh.

2. La primera vegada que vareu pujar a un escenari.

Totes venim d’estudiar música des de ben petites, pel que entre audicions i concerts de les nostres escoles i conservatoris ja vam començar a trepitjar escenaris ben aviat. Ara bé, com a Ai, Carai! (posteriorment Roba Estesa) va ser el 2011.

3. El primer grup del que vareu formar part.

Ai, Carai! va ser el primer grup per moltes de nosaltres; de fet, algunes ni tan sols érem majors d’edat quan vam començar a trobar-nos per fer música juntes.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Doncs no ens en recordem gaire, però suposem que alguna de les del primer disc, com Viu, Les Criades o Una altra ronda.

5. El/la músic o productor/a amb qui us agradaria treballar.

Amb el Rodrigo Cuevas ho vam intentar per aquest últim disc, però no va poder ser, així que ens hem quedat amb això una mica pendent.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Roba Estesa.

Creiem que pel públic Cant de lluita s’ha convertit en una mena d’himne i per nosaltres es tracta d’una cançó molt especial quan la cantem en directe, ja que sempre es crea un moment molt especial, així que segurament sense aquesta cançó els concerts no serien el mateix.

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Amb haver pogut versionar “Puedes contar conmigo” de La Oreja de Van Gogh ens donem per més que satisfetes!

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Escoltem molta música diferent en ruta, però les cançons pop de quan érem adolescents no fallen mai.

9. La darrera descoberta musical.

Colectivo Da Silva

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Doncs, com que ara mateix Roba Estesa és una barreja de pobles i ciutats direm LaSol. Us animem a descobrir-la!

Per Frederic Cervelló Rodes

TWIN és el projecte en solitari de la músic valenciana Ana López. El projecte neix de la necessitat de l’Ana de donar sortida a aquelles cançons que havia anat component en els darrers anys i que guardava en un calaix perquè no tenien cabuda en el repertori del seu anterior grup, els barcelonins Her Little Donkey. Unes cançons en les quals els sintetitzadors tenien una importància cabdal, fruit de l’interès creixent de l’Ana per la música electrònica més minimalista. Amb el confinament, l’Ana va trobar el temps necessari per donar forma a aquestes cançons. Va ensenyar les demos al seu cercle més íntim d’amistats i la van animar a tirar endavant el projecte.

Amb James Blake, Empress Of, Kelly Lee Owens i Billie Eilish com a referents, la proposta musical de TWIN es mou en les coordenades del pop electrònic. El single escollit per presentar al públic el projecte va ser “Benasque”, cançó que anava acompanyada d’un videoclip dirigit per Carles Pons Altamira i produït pel col·lectiu Òrbita.

L’abril del 2021 va sortir l’EP de debut de TWIN, de títol homònim, amb el segell barceloní Hidden Track Records. El disc, produït per l’Ana López i b1n0, duet electrònic format per Emili Bosch i Malcus Codolà, es va gravar a l’estudi que els b1n0 tenen a la Bisbal d’Empordà. La mescla del disc va anar a càrrec de Miquel Cuxart i el màster de Víctor Garcia. La fotografia i el disseny és de Carles Rodrigo. Les cançons del disc versen sobre les diferents formes d’estimar i perdonar i de la lluita contra els dimonis interiors.

L’11 de febrer de 2022 es va publicar un remix ballable de la cançó “Escapar”, inclosa en l’EP de TWIN, a càrrec de Dj Coco.

En directe, l’Ana es fa acompanyar de l’Adrià Serasols (Bofirax) als sintetitzadors i de Lluís Campos a la percussió.

1. El primer disc que et vas comprar.

Realment no ho recordo, potser seria algun dels Backstreet Boys o de Nirvana.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

El primer cop que vaig pujar a un escenari va ser per cantar amb el grup que tenia la meva germana gran.

3. El primer grup del qual vas formar part.

Astall! Un grup de punk de València

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Benasque

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

M’encantaria poder treballar amb James Blake ❤

Ara bé, aquí també tenim grans productors, així que també et diria que amb Alizzz o amb Aaron Rux.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria TWIN.

Qualsevol de James Blake o d’Empress Of

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

Tu Calorro d’Estopa

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Depèn del moment, però els discos de Ferran Palau sempre són molt de carretera.

9. La darrera descoberta musical.

 BENEE

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Jo tinc dues ciutats, així que de Barcelona reivindico a Marta Knight i de València a Orxata Sound System