LNE us recomana: Marina Herlop.

Per Frederic Cervelló

Laia Ros2.jpg
Foto: Laia Ros

La Marina Herlop és una pianista i cantant de Piera (Anoia, Barcelona). Va començar a composar les seves primeres cançons l’any 2013, a partir de la dissolució del seu anterior grup, el duet Viva Vladimir. En aquest mateix any va reprendre els seus estudis musicals, després d’anys d’haver-los abandonat.

Quan va tenir un bon grapat de cançons enllestides les va gravar en una demo, anomenada Nanook, amb la intenció de passar-la als llocs on estava interessada en tocar. La bona acollida de la demo va fer que es decidís a enviar-la a diversos segells discogràfics, entre ells a Instrumental Records, la discogràfica que acabava de crear el pianista James Rhodes, doncs en aquells moments la Marina n’estava llegint la seva autobiografia. Els d’Instrumental es van mostrar interessats en el disc i el van publicar el novembre del 2016, convertint-se en la primera referència del segell.

La proposta musical de la Marina Herlop bascula entre harmonies clàssiques i melodies viscerals en les què la veu és un instrument més que dóna personalitat i distinció al seu so. Se l’ha comparat amb músics com Joanna Newsom, James Blake, Coco Rosie, Portishead, Julia Holter, Claude Debussy o Maria Coma.

És interessant remarcar la seva vinculació amb les Terres de l’Ebre. El 2016 va tocar al Formes Diverses de Vida, festival de música experimental que es celebra anualment a Ulldecona i que organitzen els companys de Boira Discos. Aquest passat estiu va fer una estada al Delta de l’Ebre, on va composar part de les cançons del que serà el seu segon elapé, que es publicarà a la propera primavera, i va formar part del cartell de l’edició d’enguany del Eufònic, oferint un dels concerts – a l’Església Nova de La Ràpita – més destacats del festival.

Al marge del seu projecte musical, la Marina estudia actualment al Conservatori de Badalona.

Per saber-ne més:

https://www.marinaherlop.com/index.php/ca/

https://open.spotify.com/album/61OC3nL40pN2KejEuIBj63

LNE us recomana: Cor Blanc.

Per Frederic Cervelló

Zelia Vega.jpg
Foto: Zelia Vega.

Cor Blanc és un duet format a Barcelona l’any 2015 per la Mireia Bernat (guitarra i veu) i el Sergi Serra Mir (sintetitzadors i programacions). Les seves primeres gravacions, els EPs Pròleg en Fred, publicat en cassette per Mondo Canapé Records el 2015 i Res Acaba, editat en digital pel segell japonès Element Perspective també el 2015, tenien un aire folk lo-fi que han anat polint cap a un pop electrònic amb tocs dreampop. La seva proposta musical té reminiscències de la vessant més pop de la indietrònica (Múm, Lali Puna, CocoRosie) i de grups com Beat Happening o Au Revoir Simone.

Aquest estiu han fitxat per Luup Records, un dels segells més inquiets i interessants de casa nostra, seu d’artistes com Pavvla, Museless o Marion Harper, amb qui han editat el seu primer single oficial, “Alice”, i amb qui publicaran, ben aviat, el seu esperat disc de debut.

Podeu escoltar-los a: https://corblanc.bandcamp.com/

LNE us recomana: Albert Lax.

Per Frederic Cervelló

ALbert Lax por Andreu Riba.jpg
Foto: Andreu Riba

Albert Lax és un jove cantautor de Granollers amb influències evidents de Jeff Buckley i Muse. Al 2014 va publicar un recull de les seves primeres cançons sota el títol de First Demos. Aquest setembre ha editat el seu àlbum de debut, The Deepest String (Hidden Track DIY, 2017), format per cançons  que beuen del rock alternatiu dels 90 (Pearl Jam, Alice in Chains) i del folk-rock americà. El disc, produït per Victor Valiente, ha estat gravat entre Arenys de Mar (Nautilus) i Barcelona (La Mole). Victor Garcia s’ha encarregat de la masterització i Enric Lax del dibuix de la portada.

 Podeu escoltar-lo a https://albertlax.bandcamp.com/

LNE us recomana: Júlia.

Per Frederic Cervelló

Jordi Arques2
Foto: Jordi Arques.

Júlia és un duet d’Alcoi (l’Alcoià, València) format per Estela Tormo (guitarra elèctrica, baix, programacions i veu) i Lídia Vila (sintetitzadors, bases, guitarra elèctrica). La seva proposta musical fusiona folk, pop i electrònica, fet que fa que se les compari amb bandes de dreampop com Beach House, els primers Maga o Austra.

L’any 2012 van editar la seva primera referència, El mecanoscrit, que va rebre el premi Ovidi Montllor a la millor maqueta. El seu debut en llarg no va arribar fins tres anys més tard, amb la publicació de Nuvolàstic (Malatesta Records, 2015), produït per Dani Cardona, gravat i mesclat a El Sotano, València, i masteritzat per Enrique Soriano a Crossfade Mastering, València. L’artwork del disc, a càrrec de Soysoft, va guanyar el premi Ovidi Montllor a la categoria de millor disseny.

El passat 14 d’octubre van presentar, en un concert al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, el seu segon disc, Pròxima B (Malatesta Records / Hidden Track Records, 2017), un treball ple d’atmosferes lo –fi i en el què l’electrònica juga un paper més destacat que les ha convertit en una de les bandes emergents més interessants de l’escena musical valenciana. Pròxima B ha estat gravat als estudis White Recorder d’Alcoi per Adrià Sempere, mesclat per Javier Vicente Carasueño a Saragossa i masteritzat per Javier Roldón als estudis Vacuum de Saragossa. La producció ha anat a càrrec de Carasueño i de Júlia; l’artwork és obra de Magda Arques i Sofia Hernández.

Podeu escoltar-les a: https://malatestarecords.bandcamp.com/album/pr-xima-b

LNE us recomana: L’Hereu Escampa.

Per Frederic Cervelló

Alberto Polo.jpg
Foto: Alberto Polo.

Algun dia ens haurem d’arromangar les mànigues i escriure amb deteniment sobre la proliferació dins l’escena musical de casa nostra en els darrers anys de grups de hardcore – en totes les seves variants – formats només per un guitarra i un bateria, reduint el set a la mínima expressió, des de Les Aus a Cala Vento passant per vàlius, Meconio o Retirada!

Avui, però, toca parlar en exclusiva d’un d’aquests grups: L’Hereu Escampa, duet punk de Manlleu (Osona, Barcelona) format l’any 2010 per Carles Generó (guitarra i veus) i Guillem Colomer (bateria i veus), músics que ja havien participat anteriorment en altres projectes musicals sorgits a la Plana de Vic, epicentre musical del país, com Woses, Desperdicios o Turnstile.

Influenciats per bandes com Japandroids, Cap’n Jazz o Japanther, la seva proposta es basa en l’austeritat en el format, els canvis de ritme, la contundència de les percussions, l’agressivitat de les guitarres i el crit com a màxima expressió. El nom del grup el prenen del títol d’un dels capítols de La memòria dels cargols, mítica sèrie de TV3, i d’un text de Josep Pla.

Al 2011 van editar la seva primera referència, el seminal S/T (Famèlic Records), gravat, coproduït i mesclat per Edgar Rodríguez, masteritzat per Ryan Schwabe i amb artwork de Tània Terror. Un any després van compartir EP amb els Her Only Presence en l’ Split EP, editat per Famèlic. El debut en llarg de la banda va arribar el 2013, amb Llamp de Déu (Famèlic Records), amb el què començaren una prolífica relació amb els germans Garcia, d’Ultramarinos Costa Brava, responsables de la gravació, mescla i masterització del disc. Al 2015 van editar el single L’Esclafit (Famèlic Records), gravat i mesclat per Edgar Rodríguez i masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Costa Brava.

Aquest mes d’octubre han editat el seu segon disc, Pren la matinada (Famèlic Records), que arriba quatre anys després del primer, un lapse de temps provocat, segons indiquen des del seu segell, per diversos canvis de local d’assaig i per un seguit de dificultats que han acabat tenyint les seves noves cançons d’un to més reflexiu, personal i místic. L’ LP ha estat gravat entre Cal Pau Recordings i Ultramarinos Costa Brava i ha comptat amb la participació de Santi Garcia, Borja Pérez i Víctor Garcia en la gravació, producció, mescla i masterització. L’artwork ha anat de nou a càrrec de la Tània Terror.

Podeu escoltar-los a: https://lhereuescampa.bandcamp.com/

LNE us recomana: Somadamantina.

Per Frederic Cervelló

somadamantina-1200x590

La madrilenya Somadamantina és considerada una de les pioneres de l’escena dancehall i trap de l’Estat espanyol. Va debutar el 2012 penjant, com la resta dels seus col·legues, les seves cançons a Internet i adquirint immediatament el rang de reina del trap. Vinculada amb el col·lectiu La Vendición, va col·laborar amb Young Beef abans que aquest passés a formar part de Pxxr Gvng, (actualment coneguts com Los Santos).

Se la va catalogar com a rara avis dins l’escena, doncs a banda de la qualitat de les seves lletres (reconeix la influència de Oscar Wilde, Plató, Oriana Fallaci o Miguel Hernández) tenia gustos musicals diversos: The Strokes, Led Zepellin, Nirvana o La Mala Rodríguez.

Durant uns anys va estar desconnectada de la música però aquest 2017 ha tornat amb força amb l’edició de dos senzills: Wet (amb el àlies de Original Brillantes) i Hermoso, tots dos sota el paraigües de La Vendición Records. Aquest any ha ofert més concerts del que era habitual en ella, fet que li donava cert toc enigmàtic, i l’hem pogut veure, per exemple, al Eufònic Festival.

https://soundcloud.com/somadamantina

http://lavendicion.com/

LNE us recomana: Ubaldo.

Per Frederic Cervelló.

ubaldo5-1200x590.jpg

Ubaldo és el projecte més personal del guitarrista ampostí Andreu G. Serra, responsable del segell discogràfic Boira Discos i ex-membre dels també ebrencs Ensemble Topogràfic.

La seva proposta veu del noise, l’ambient, la improvisació i la música experimental. L’any 2014 va editar el seu primer treball, Sud Ego (Boira Discos), un disc, produït i mesclat per Carlos Martorell (Shoeg, Ensemble Topogràfic), que «sorgeix de les improvisacions en un mateix, entre Amposta i Barcelona, entre el local d’assaig de Tosses i l’habitació del carrer Unió durant el 2014». L’artwork i el disseny del disc anava a càrrec d’Alex Basterra.

Aquest 2017 ha editat la seva segona referència, La pèrdua de l’estat (Boira Discos), en el què hi predominen atmosferes humides que contrasten amb guitarres hiperactives i veus que es perden entre capes i repeticions. Aquest cop ha estat ell mateix, llicenciat en Art i Disseny a l’Escola Massana (Barcelona), qui s’ha encarregat de l’art i el disseny del disc.

La pèrdua de l’estat es va editar originalment en cassette però l’Andreu ha aconseguit aquest estiu els diners suficients, gràcies a una exitosa campanya de verkami, per poder-lo publicar també en format vinil.

Es comenta que quan els Yo La Tengo va efectuar la seva mítica visita a l’Ultra-Local Records de Poblenou, aprofitant que prenien part del cartell del Tibidabo Live Festival (2015), d’entre els discos que es van comprar hi figurava el cassette de debut d’Ubaldo. Ira Kaplan ja coneix la proposta musical de l’Andreu. Ara us toca a vosaltres.

https://ubaldo.bandcamp.com/