LNE us recomana: Marta Knight.

Per Frederic Cervelló.

28161496_559039517812085_2669796510702859212_o.jpg

La Marta Knight és una (molt) jove cantautora nascuda a Martorell (Barcelona). Amb 9 anys va començar a interessar-se per la música quan va descobrir als Oasis i als 13 va tenir ben clar que s’hi dedicaria en sortir d’un concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic de Barcelona. Influenciada pel Noel Gallagher de les cares B dels singles del Definetily Maybe, Johnny Cash, Mac DeMarco, Declan McKenna o The Kooks, la seva proposta musical oscil·la entre el folk intimista i l’esperit britpop.

A començaments del 2017 va publicar la seva primera referència, l’EP Peterloo Heroes (auto-editat), gravat amb Xavier Nadal (Grushenka, Creamy Creature) a Binary Emotions Records. El disc va obtenir el vist-i-plau de crítica i públic i la va convertir, en un obrir i tancar d’ulls, en un dels fenòmens de l’escena musical més emergent. Aquest 2018 ha fitxat per Great Canyon Records, el segell de la vigatana Joana Serrat. Amb ells ha editat, el recent 14 de setembre, el seu darrer treball, el single digital “Resurrection”, gravat, mesclat i masteritzat per Xavier Nadal a Binary Emotions Records.

Està previst que el 2019 es publiqui el seu primer LP. Mentrestant podeu escoltar els seus treballs anteriors a: https://martaknight.bandcamp.com/

LNE recomana: Puma Rai Tape Diana.

Per Frederic Cervelló

Puma Rai Tape Diana.jpg

Puma Rai Tape Diana és un grup d’electrònica amb pinzellades pop format per la Carola Llonch i el Vicenç Ferreres, dos músics amb un ampli bagatge dins l’escena musical barcelonina. La Carola havia editat en anterioritat un parell de singles en solitari i havia tocat amb Trasto (veu i baix), Tired Hippo (cors), Ran Ran Ran (cors) i Nando Caballero y la Orquestra del Llanero Solitari (baix). En Vicenç, per la seva part, havia participat en bandes efímeres com Rock and Roll Stars (veu i guitarra), NoBand 5 (baix), NoBand7 (bateria) i The RucsHead going Bananas (bateria i cors).

L’origen de la banda cal buscar-lo en el que havia de ser només una col·laboració puntual i exclusiva entre la Carola i el Vicenç per tal de participar en l’homenatge a Kraftwerk que van organitzar els de l’Ultra-Local Records de Poblenou, l’any 2016, amb motiu dels concerts que el grup alemany va realitzar al Guggenheim de Bilbao. L’experiència va ser tant satisfactòria que, passat l’homenatge, van decidir seguir endavant amb el projecte.

La seva primera referència va ser, precisament, la cançó que va comportar l’aparició de la banda, el senzill Establiment de Trucada, revisió del “The Telephone Call” de Kraftwerk, acompanyada de dos remixes, que es va publicar al setembre del 2016 a la seva pàgina de Bandcamp. Al desembre del mateix any van publicar, també a Bandcamp, la seva segona referència, el senzill Dolça Jane, revisió sui generis del clàssic “Sweet Jane” de The Velvet Underground, acompanyada de dos remixes.

A l’octubre del 2017 van editar l’EP [CV], el primer treball del duet amb composicions pròpies, produït per Velo Batuta i gravat i masteritzat a Barcelona, Torredembarra, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. A començament d’aquest 2018 van publicar [KW], un disc amb remescles i versions alternatives de les cançons que formaven part del seu disc de debut a càrrec de Velo Batuta.

Més informació:

https://pumaraitapediana.bandcamp.com/

www.pumaraitapediana.club.

LNE us recomana: Caseta.

Per Frederic Cervelló.

_26A3664.jpg

Caseta és una banda de Matadepera (Vallès Occidental, Barcelona) creada el 2013 i formada actualment per Jan Buxeda (composició, guitarra i veu), Josep Duran (guitarra), Kiku Llobet (baix), Xevi Garcia (bateria) i Pol Codina (sintetitzadors i teclat). Influenciats per Bon Iver, Pau Vallvé, Radiohead, Mishima, Sigur Ros o Inspira, la seva proposta musical es mou entre l’indie i un rock alternatiu, progressiu, atmosfèric i ambiental.

A meitats d’octubre del passat 2017 van publicar el seu disc de debut, Naufragi (Hidden Track DIY), enregistrat i produït als estudis La Peixera (Terrassa), amb en Genís Sobrado com a enginyer de so, i masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering (Barcelona). El disseny és de Jan Malgosa. El disc es va presentar oficialment el 16 de novembre a la Nova Jazz Cova de Terrassa.

LNE us recomana: Melenas.

Per Frederic Cervelló

Ander Iribarren

 

Cançons pop, algunes més garatgeres, altres més punk, en les que les melodies i les harmonies hi juguen un paper destacat. Aquesta és la fórmula, senzilla però eficaç, que ha portat a Melenas, banda pamplonesa formada l’agost del 2016 per Oihana, guitarra, veu i composició, Leire (Los Ginkas), al baix, María, als teclats, i Laura (Panty Pantera), a la bateria, a convertir-se en la nova sensació de l’escena musical de l’Estat espanyol.

Les quatre es coneixien de vista i es van fer amigues en coincidir al Nébula, un petit bar de Pamplona. L’Oihana, que té formació clàssica i toca el violí des de petita, va començar a practicar amb la guitarra. Poques setmanes després ja tenia una pila de cançons que va ensenyar a les altres tres. Un any i escaig més tard publicaven el seu disc de debut, de títol homònim, editat a mitges per Snap! Clap! (Barcelona), Elsa Records (Donosti) i El Nébula Recordings (Pamplona). La primera tirada, de 300 còpies, es va esgotar en dos mesos.

Amb influències de bandes com The Go-Betweens, The Goon Sax, Tge Go-Violets, Martha and the Muffins o Heavenly, les Melenas han girat per arreu. De fet, ara mateix acaben de tornar d’Austin (Estats Units), on han pres part de l’edició d’enguany del SXSW, oferint nou concerts en set dies.

Si encara no les coneixeu, les podeu escoltar a: https://melenas.bandcamp.com/

LNE recomana: La Mano del Marciano

Per Frederic Cervelló

Lydia Beltri
Foto: Lydia Beltri.

La Mano del Marciano és una nova banda flixanca d’ indie-pop amb influències de Love of Lesbian, Sidonie o Piratas, formada per Andreu Peral (veu, cors i percussió), Marcel Bagés (guitarra elèctrica), Genís Bagés (bateria), Julián López (teclats i sintetitzadors) i Aleix Meix (baix).

Al juny del 2017 van publicar el seu EP de debut, Dios los cria y ellos se asustan (auto-editat), gravat i mesclat a Blind Records, Barcelona, per Sergi Bautista i Roger Marín, disc que presentaran oficialment a la capital catalana el proper 7 d’abril a la Sidecar, tot i que ja en van oferir un tastet a la seva vila natal, Flix, el Nadal passat.

Podeu escoltar-los a: https://lamanodelmarciano.bandcamp.com/releases

LNE us recomana: Marina Herlop.

Per Frederic Cervelló

Laia Ros2.jpg
Foto: Laia Ros

La Marina Herlop és una pianista i cantant de Piera (Anoia, Barcelona). Va començar a composar les seves primeres cançons l’any 2013, a partir de la dissolució del seu anterior grup, el duet Viva Vladimir. En aquest mateix any va reprendre els seus estudis musicals, després d’anys d’haver-los abandonat.

Quan va tenir un bon grapat de cançons enllestides les va gravar en una demo, anomenada Nanook, amb la intenció de passar-la als llocs on estava interessada en tocar. La bona acollida de la demo va fer que es decidís a enviar-la a diversos segells discogràfics, entre ells a Instrumental Records, la discogràfica que acabava de crear el pianista James Rhodes, doncs en aquells moments la Marina n’estava llegint la seva autobiografia. Els d’Instrumental es van mostrar interessats en el disc i el van publicar el novembre del 2016, convertint-se en la primera referència del segell.

La proposta musical de la Marina Herlop bascula entre harmonies clàssiques i melodies viscerals en les què la veu és un instrument més que dóna personalitat i distinció al seu so. Se l’ha comparat amb músics com Joanna Newsom, James Blake, Coco Rosie, Portishead, Julia Holter, Claude Debussy o Maria Coma.

És interessant remarcar la seva vinculació amb les Terres de l’Ebre. El 2016 va tocar al Formes Diverses de Vida, festival de música experimental que es celebra anualment a Ulldecona i que organitzen els companys de Boira Discos. Aquest passat estiu va fer una estada al Delta de l’Ebre, on va composar part de les cançons del que serà el seu segon elapé, que es publicarà a la propera primavera, i va formar part del cartell de l’edició d’enguany del Eufònic, oferint un dels concerts – a l’Església Nova de La Ràpita – més destacats del festival.

Al marge del seu projecte musical, la Marina estudia actualment al Conservatori de Badalona.

Per saber-ne més:

https://www.marinaherlop.com/index.php/ca/

https://open.spotify.com/album/61OC3nL40pN2KejEuIBj63

LNE us recomana: Cor Blanc.

Per Frederic Cervelló

Zelia Vega.jpg
Foto: Zelia Vega.

Cor Blanc és un duet format a Barcelona l’any 2015 per la Mireia Bernat (guitarra i veu) i el Sergi Serra Mir (sintetitzadors i programacions). Les seves primeres gravacions, els EPs Pròleg en Fred, publicat en cassette per Mondo Canapé Records el 2015 i Res Acaba, editat en digital pel segell japonès Element Perspective també el 2015, tenien un aire folk lo-fi que han anat polint cap a un pop electrònic amb tocs dreampop. La seva proposta musical té reminiscències de la vessant més pop de la indietrònica (Múm, Lali Puna, CocoRosie) i de grups com Beat Happening o Au Revoir Simone.

Aquest estiu han fitxat per Luup Records, un dels segells més inquiets i interessants de casa nostra, seu d’artistes com Pavvla, Museless o Marion Harper, amb qui han editat el seu primer single oficial, “Alice”, i amb qui publicaran, ben aviat, el seu esperat disc de debut.

Podeu escoltar-los a: https://corblanc.bandcamp.com/