LNE us recomana: Cintia Lund.

 

Per Frederic Cervelló.

Marbai 02.jpg
Foto: Marbai.

Cintia Lund és una jove músic i artista canària d’origen suec. Amb referents com The Doors, The Beatles, Goldfrapp, Bob Dylan, The Velvet Underground, Andy Warhol i la Factory, la seva proposta musical és força eclèctica, bevent principalment del folk, el jazz i l’electrònica.

A la primavera del 2016 es va establir a Madrid, previ pas per les ciutats de Nova York i Estocolm. Aquell mateix any, acabada d’aterrar, va guanyar el concurs de maquetes Bdcoder, organitzar pel festival Dcode. Això va cridar l’atenció del segell madrileny Subterfuge Records que, en ple procés de renovació i modernització del seu catàleg d’artistes, la fitxaria el 2017. Amb ells, Lund va publicar el seu disc de debut, New York Anthem (Subterfuge Records, 2017), amb el que aconseguiria el premi Pop-Eye 2017 en la categoria d’Artista Revelació.

El 2018 va guanyar el premi a la Millor Artista de Pop de la Comunitat de Madrid i es va incorporar a la banda madrilenya Cycle, en substitució de la seva front woman original, La China Patino.

Aquest 2019, Cintia Lund ha editat dos singles digitals: “HOOK” i una relectura d’una cançó de Los Nikis, “Sangre en el museo de cera”. Actualment està preparant les cançons que donaran forma al seu proper treball, que es publicarà el 2020.

 

 

LNE us recomana: MOW.

Per Frederic Cervelló.

MOW-1200

MOW és el projecte musical de la jove madrilenya Gabriela Casero. L’acompanyen, com a banda de suport, els membres del grup canari Solo Astra. De fet, un d’ells, el bateria Dani, ja havia coincidit amb la Gabriela en un projecte anterior anomenat Hola.

La proposta musical de MOW fluctua entre el dream pop i l’electrònica i té similituds, com la pròpia Gabriela reconeix, amb les músiques d’ Angel Olsen, Sùcre, PAVVLA o Ganges.

La primera referència de MOW va ser el single digital “Grasiah”, enregistrat a l’estudi de Brian Hunt i editat el 2017. La cançó va esdevenir un èxit, tant a Espanya com a l’estranger, i va captar l’atenció de l’històric segell madrileny Subterfuge Records, que l’acabaria fitxant. Amb ells va publicar Wom (2017), un EP que recollia els seus primers tres singles acompanyats de dues noves cançons.

Al 2018 es va editar en format digital “Lizard party”, una cançó composada expresament per al fashion film Europa II, dirigit per Imanol Ruiz de Lara i protagonitzat per les actrius Ingrid Garcia-Johnson i Yao Xao. La cançó va ser nominada com a millor BSO a La Jolla Film Festival (Califòrnia), el festival més important de fashion films. Aquell mateix anys es publicava el single digital “17”, avançament del seu primer llarga durada, Woman (Subterfuge Records), que va veure la llum el novembre del 2018.

Enguany, MOW ha publicat la cançó “Anything”, en la que ha colaborat la músic madrilenya Ganges. La cançó, que és la carta de presentació del seu nou treball, que sortirà al mercat a inicis del 2020, es va gravar als estudis Camaleó (Barcelona) de l’Aleix Iglesias i, per primer cop, compta amb la producció de la mateixa Gabriela Casero.

 

 

LNE us recomana: Cariño.

Per Frederic Cervelló.

51720842_802685120065743_9039676246950150144_n

Cariño és un trio madrileny format l’estiu del 2017 per la Maria Talaverano (teclats i veu) i la Paola Rivero (guitarra). Poc després, s’hi va afegir la baixista i corista Alicia Ros, que compagina aquest projecte amb la banda El Buen Hijo. A l’ombra de la Maria, la Paola i l’Alicia hi ha en Martín Spangle, el quart Cariño, qui s’encarrega de l’arranjament, producció i masterització de les cançons.

Influenciades per La Casa Azul, Juniper Moon, Los Punsetes, Mujeres o TCR, la seva proposta musical es mou entre el POP en majúscules i l’electropop. Elles, però, prefereixen descriure el que fan com a pop de barrio para la bajuna.

A inicis del 2018 van publicar a Bandcamp el seu single de presentació: “Canción de Pop de Amor. La cançó es va convertir en un èxit i el segell madrileny Elefant Records les va fitxar immediatament. Poc després van editar un nou single digital, “Llorando En La Limo”, una adaptació d’una cançó de C. Tangana, que també va tenir una molt bona acollida.

Convertides ja en una de les bandes revelació del 2018, van publicar el seu disc de debut, Movidas (Elefant Records, 2018), un Mini-LP en vinil de color rosa amb una edició limitada i numerada de 500 còpies.

El proper divendres 25 d’octubre podrem veure a Cariño en directe a Tarragona, en un doble concert a La Capsa de Música, organitzat per la Capsa i Concerts Movistar, en el que també hi prendrà part la murciana Mavica.

Podeu escoltar-les a:

https://newadventuresinpop.bandcamp.com/album/movidas

 

LNE us recomana: Pinpilinpussies.

Per Frederic Cervelló.

56384167_448295369044624_3059863241451634688_o.jpg

Pinpilinpussies és un duet basco-català, amb seu a Barcelona, format a finals del 2017 per l’Ane Barcena (bateria, veu i guitarra) i la Raquel Pagès (guitarra, veu i bateria). El nom del grup prové d’una variació punk del mot «pinpilinpauxa», que significa papallona en euskera.

La seva proposta musical és directa i senzilla: rock cru i sense artificis, amb influències de la seva admirada Courtney Barnett (que dóna títol a una de les cançons, “Courtney”), Bikini Kill, Sleater – Kinney o Moldy Peaches.

Al març del 2018 van editar la seva primera referència, la demo Live at Freedonia, una gravació en directe del seu primer concert juntes, a la sala Freedonia, del Raval. La demo va ser escollida com una de les millors demos catalanes del 2018 per la revista Mondo Sonoro.

Al febrer del 2019 van publicar el seu EP de debut, 80/B (Producciones Polyklin), el títol del qual fa referència a la talla de sostenidor de totes dues. El disc ha estat produït per Bernat Sánchez i masteritzat per Víctor Garcia.

El passat 6 d’abril, l’Ane i la Raquel, que treballen en el món de la indústria musical, una a l’Apolo i l’altra al festival Vida, van organitzar el festival Cosa de Dos, a la sala VOL del Poble Nou, en el qual reunien a duets musicals que admiren: L’Hereu Escampa, Meconio, Lookmomnohands i Monsieur Cactus DJ Set, amb les Pinpilinpussies com a amfitriones, obrint el festival.

Podeu escoltar-les a: https://pinpilinpussies.bandcamp.com/releases

LNE us recomana: Yawners.

Per Frederic Cervelló.

WEB_Yawners_13033_18_Mariano_Regidor
Foto: Mariano Regidor.

Yawners és el projecte personal de la jove multiinstrumentista salmantina Elena Nieto, bateria de les Estrogenuinas i exbaixista dels FAVX.

La banda es va formar a finals del 2014 a Salamanca, llavors amb l’Elena a la veu i guitarra i l’Oliver Pahino a la bateria i veus. La seva proposta musical és hereva de l’escena dels 90, tot i que també reconeixen influències del skate punk, l’ emo i el pop. Els seus referents els trobem en bandes com Nirvana, Pavement, At the Drive In, Weezer o Slowdive.

L’agost del 2015 van publicar la seva primera referència, el cassette Dizzy (Crap Recordings, Monasterio de Cultura, Sello Bramante) que, amb petites joies com “Stinky Princess” i himnes instantanis com “So Long”, va tenir un important recorregut tant a l’Estat espanyol com a l’estranger.

A finals del 2017, després de passar l’Elena una temporada a Alemanya i ja amb el Martín Muñoz a la bateria i veus en substitució de l’Oliver Pahino, van publicar dos singles: “Arco Iris”, a l’octubre del 2017, gravat amb Dan Saló a Estudios Piccolo i masteritzat a Ultramarinos Costa Brava, i “Seaweed”, al novembre del 2017, gravat també amb Dan Saló.

Es té previst que aquest mes de març publiquin el seu segon disc, Just Calm Down, que serà editat pel segell barceloní La Castanya.

Podeu escoltar-los a: https://yawners.bandcamp.com/

 

 

 

LNE us recomana: Estruç.

 

Per Frederic Cervelló.

Diego Bustamante.jpg
Foto: Diego Bustamante.

Estruç són un trio mig olotí mig barceloní format l’any 2015 i integrat per l’Ota Quílez (guitarra i veu), el Joel Santaeulària (baix) i el Marià Codina (bateria). El Joel i el Marià ja havien tocat junts anteriorment amb els Pingüill, banda que completava el Pol Montserrat.

La proposta musical dels Estruç oscil·la entre el noise pop, el kraut rock i el post-punk, prenent com a referents bandes sorolloses com Sonic Youth, Yo La Tengo, Television, Galaxie 500, Slint o Neu!.

Van debutar en directe de la mà dels vàlius, que els van convidar a tocar en el concert de commemoració del seu cinquè aniversari sobre els escenaris; concert en el què van participar grups amics del duet barceloní. La vinculació amb vàlius no acaba aquí, doncs el Marià Codina toca la bateria al Pèsol Feréstec, el projecte personal i paral·lel del Gerard Segura.

La primera referència dels Estruç va veure la llum l’any 2016. Es tractava del cassette auto-editat DEMO K7 EP’16, gravat al local 16 del Bluespace de La Pau per Víctor Hernández i Yann de Couëssin i mesclat i masteritzat per Helio Reguera. Al 2017 varen aparèixer al recopilatori Monotemas (La Nada Colectiva, Shookdown Underzine).

El passat 2018 van publicar el seu disc de debut, Peça Fugaç (The Indian Runners, El Mamut Traçut, Estruç), gravat i masteritzat a l’estudi Hukot per Milo Gomberoff i produït i mesclat per Helio Reguera. L’artwork va anar a càrrec de Francesc Ruiz Abad.

Podeu escoltar-los a:

https://estruc.bandcamp.com/

 

LNE us recomana: North State.

Per Frederic Cervelló.

25395979_1637903672919806_7639473765893350503_n
Foto: Berta Pfirsich.

North State és un grup format per dos germans de Figueres, la Laia (veu i sintetitzadors) i el Pau Vehí (veu i programacions). L’origen de la banda el trobem l’any 2015 quan el Pau, que llavors estudiava producció musical, li va passar a la Laia, que en aquells moments tenia un projecte de tall més folk, unes bases en les què estava treballant. La Laia va flipar i van començar a treballar junts.

La seva proposta musical veu de tot allò que els agrada: pop electrònic, r&b, hip-hop, soul… i reconeixen influències compartides de músics com Kanye West, Flume, Little Dragon, James Blake, King Krule, Tyler, Radiohead, Foals i un llarg etcètera. El Pau i la Laia defineixen North State com un projecte artístic, doncs lo seu va més enllà de la música i, per això, cuiden fins al darrer detall les sessions fotogràfiques, l’art i disseny de les portades dels seus treballs i, sobretot, els videoclips, que s’han convertit en l’aparador musical del segle XXI, substituint la MTV per plataformes com Youtube o Vevo.

A l’octubre del 2017 van publicar, sota el paraigües del segell de nova creació Club Ruido, el seu primer single digital, “I Know You”, un èxit instantani que anava acompanyat d’un vídeo dirigit pel col·lectiu barceloní de creadors audiovisuals Yverz. Va ser el punt de partida d’un any de vertigen. Pocs mesos després debutaven en directe a la sala Sidecar, després tocaven a l’Apolo i la revista MondoSonoro els proclamava guanyadors de la millor demo catalana del 2017, el que els portava a actuar a la madrilenya Joy Eslava. Al primer single, el seguiren quatre més: “Can’t Forget You”, publicat al Nadal del 2017 i amb vídeo dirigit per l’artista madrileny Mario Sanz, “Late Night Calls” (2018), “Downhilli’n” (2018) i la darrera referència, “FML” (2018), versió gravada en directe de la cançó de Kanye West i The Weekend.

Tot això els ha convertit en un dels fenòmens del underground del 2018, obtenint les lloances de bona part de la crítica especialitzada, tocant en els principals festivals de l’estat (Primavera Sound, FIB, BBK, Eufònic) i deparant en ells moltes expectatives; expectatives que esperem que es compleixin el proper 2019, amb la publicació de més material i en molts més concerts, algun d’ells (esperem) per terres tarragonines.

Podeu escoltar-los a: