LNE us recomana: Pinpilinpussies.

Per Frederic Cervelló.

56384167_448295369044624_3059863241451634688_o.jpg

Pinpilinpussies és un duet basco-català, amb seu a Barcelona, format a finals del 2017 per l’Ane Barcena (bateria, veu i guitarra) i la Raquel Pagès (guitarra, veu i bateria). El nom del grup prové d’una variació punk del mot «pinpilinpauxa», que significa papallona en euskera.

La seva proposta musical és directa i senzilla: rock cru i sense artificis, amb influències de la seva admirada Courtney Barnett (que dóna títol a una de les cançons, “Courtney”), Bikini Kill, Sleater – Kinney o Moldy Peaches.

Al març del 2018 van editar la seva primera referència, la demo Live at Freedonia, una gravació en directe del seu primer concert juntes, a la sala Freedonia, del Raval. La demo va ser escollida com una de les millors demos catalanes del 2018 per la revista Mondo Sonoro.

Al febrer del 2019 van publicar el seu EP de debut, 80/B (Producciones Polyklin), el títol del qual fa referència a la talla de sostenidor de totes dues. El disc ha estat produït per Bernat Sánchez i masteritzat per Víctor Garcia.

El passat 6 d’abril, l’Ane i la Raquel, que treballen en el món de la indústria musical, una a l’Apolo i l’altra al festival Vida, van organitzar el festival Cosa de Dos, a la sala VOL del Poble Nou, en el qual reunien a duets musicals que admiren: L’Hereu Escampa, Meconio, Lookmomnohands i Monsieur Cactus DJ Set, amb les Pinpilinpussies com a amfitriones, obrint el festival.

Podeu escoltar-les a: https://pinpilinpussies.bandcamp.com/releases

LNE us recomana: Yawners.

Per Frederic Cervelló.

WEB_Yawners_13033_18_Mariano_Regidor
Foto: Mariano Regidor.

Yawners és el projecte personal de la jove multiinstrumentista salmantina Elena Nieto, bateria de les Estrogenuinas i exbaixista dels FAVX.

La banda es va formar a finals del 2014 a Salamanca, llavors amb l’Elena a la veu i guitarra i l’Oliver Pahino a la bateria i veus. La seva proposta musical és hereva de l’escena dels 90, tot i que també reconeixen influències del skate punk, l’ emo i el pop. Els seus referents els trobem en bandes com Nirvana, Pavement, At the Drive In, Weezer o Slowdive.

L’agost del 2015 van publicar la seva primera referència, el cassette Dizzy (Crap Recordings, Monasterio de Cultura, Sello Bramante) que, amb petites joies com “Stinky Princess” i himnes instantanis com “So Long”, va tenir un important recorregut tant a l’Estat espanyol com a l’estranger.

A finals del 2017, després de passar l’Elena una temporada a Alemanya i ja amb el Martín Muñoz a la bateria i veus en substitució de l’Oliver Pahino, van publicar dos singles: “Arco Iris”, a l’octubre del 2017, gravat amb Dan Saló a Estudios Piccolo i masteritzat a Ultramarinos Costa Brava, i “Seaweed”, al novembre del 2017, gravat també amb Dan Saló.

Es té previst que aquest mes de març publiquin el seu segon disc, Just Calm Down, que serà editat pel segell barceloní La Castanya.

Podeu escoltar-los a: https://yawners.bandcamp.com/

 

 

 

LNE us recomana: Estruç.

 

Per Frederic Cervelló.

Diego Bustamante.jpg
Foto: Diego Bustamante.

Estruç són un trio mig olotí mig barceloní format l’any 2015 i integrat per l’Ota Quílez (guitarra i veu), el Joel Santaeulària (baix) i el Marià Codina (bateria). El Joel i el Marià ja havien tocat junts anteriorment amb els Pingüill, banda que completava el Pol Montserrat.

La proposta musical dels Estruç oscil·la entre el noise pop, el kraut rock i el post-punk, prenent com a referents bandes sorolloses com Sonic Youth, Yo La Tengo, Television, Galaxie 500, Slint o Neu!.

Van debutar en directe de la mà dels vàlius, que els van convidar a tocar en el concert de commemoració del seu cinquè aniversari sobre els escenaris; concert en el què van participar grups amics del duet barceloní. La vinculació amb vàlius no acaba aquí, doncs el Marià Codina toca la bateria al Pèsol Feréstec, el projecte personal i paral·lel del Gerard Segura.

La primera referència dels Estruç va veure la llum l’any 2016. Es tractava del cassette auto-editat DEMO K7 EP’16, gravat al local 16 del Bluespace de La Pau per Víctor Hernández i Yann de Couëssin i mesclat i masteritzat per Helio Reguera. Al 2017 varen aparèixer al recopilatori Monotemas (La Nada Colectiva, Shookdown Underzine).

El passat 2018 van publicar el seu disc de debut, Peça Fugaç (The Indian Runners, El Mamut Traçut, Estruç), gravat i masteritzat a l’estudi Hukot per Milo Gomberoff i produït i mesclat per Helio Reguera. L’artwork va anar a càrrec de Francesc Ruiz Abad.

Podeu escoltar-los a:

https://estruc.bandcamp.com/

 

LNE us recomana: North State.

Per Frederic Cervelló.

25395979_1637903672919806_7639473765893350503_n
Foto: Berta Pfirsich.

North State és un grup format per dos germans de Figueres, la Laia (veu i sintetitzadors) i el Pau Vehí (veu i programacions). L’origen de la banda el trobem l’any 2015 quan el Pau, que llavors estudiava producció musical, li va passar a la Laia, que en aquells moments tenia un projecte de tall més folk, unes bases en les què estava treballant. La Laia va flipar i van començar a treballar junts.

La seva proposta musical veu de tot allò que els agrada: pop electrònic, r&b, hip-hop, soul… i reconeixen influències compartides de músics com Kanye West, Flume, Little Dragon, James Blake, King Krule, Tyler, Radiohead, Foals i un llarg etcètera. El Pau i la Laia defineixen North State com un projecte artístic, doncs lo seu va més enllà de la música i, per això, cuiden fins al darrer detall les sessions fotogràfiques, l’art i disseny de les portades dels seus treballs i, sobretot, els videoclips, que s’han convertit en l’aparador musical del segle XXI, substituint la MTV per plataformes com Youtube o Vevo.

A l’octubre del 2017 van publicar, sota el paraigües del segell de nova creació Club Ruido, el seu primer single digital, “I Know You”, un èxit instantani que anava acompanyat d’un vídeo dirigit pel col·lectiu barceloní de creadors audiovisuals Yverz. Va ser el punt de partida d’un any de vertigen. Pocs mesos després debutaven en directe a la sala Sidecar, després tocaven a l’Apolo i la revista MondoSonoro els proclamava guanyadors de la millor demo catalana del 2017, el que els portava a actuar a la madrilenya Joy Eslava. Al primer single, el seguiren quatre més: “Can’t Forget You”, publicat al Nadal del 2017 i amb vídeo dirigit per l’artista madrileny Mario Sanz, “Late Night Calls” (2018), “Downhilli’n” (2018) i la darrera referència, “FML” (2018), versió gravada en directe de la cançó de Kanye West i The Weekend.

Tot això els ha convertit en un dels fenòmens del underground del 2018, obtenint les lloances de bona part de la crítica especialitzada, tocant en els principals festivals de l’estat (Primavera Sound, FIB, BBK, Eufònic) i deparant en ells moltes expectatives; expectatives que esperem que es compleixin el proper 2019, amb la publicació de més material i en molts més concerts, algun d’ells (esperem) per terres tarragonines.

Podeu escoltar-los a:

LNE us recomana: Marta Knight.

Per Frederic Cervelló.

28161496_559039517812085_2669796510702859212_o.jpg

La Marta Knight és una (molt) jove cantautora nascuda a Martorell (Barcelona). Amb 9 anys va començar a interessar-se per la música quan va descobrir als Oasis i als 13 va tenir ben clar que s’hi dedicaria en sortir d’un concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic de Barcelona. Influenciada pel Noel Gallagher de les cares B dels singles del Definetily Maybe, Johnny Cash, Mac DeMarco, Declan McKenna o The Kooks, la seva proposta musical oscil·la entre el folk intimista i l’esperit britpop.

A començaments del 2017 va publicar la seva primera referència, l’EP Peterloo Heroes (auto-editat), gravat amb Xavier Nadal (Grushenka, Creamy Creature) a Binary Emotions Records. El disc va obtenir el vist-i-plau de crítica i públic i la va convertir, en un obrir i tancar d’ulls, en un dels fenòmens de l’escena musical més emergent. Aquest 2018 ha fitxat per Great Canyon Records, el segell de la vigatana Joana Serrat. Amb ells ha editat, el recent 14 de setembre, el seu darrer treball, el single digital “Resurrection”, gravat, mesclat i masteritzat per Xavier Nadal a Binary Emotions Records.

Està previst que el 2019 es publiqui el seu primer LP. Mentrestant podeu escoltar els seus treballs anteriors a: https://martaknight.bandcamp.com/

 

LNE recomana: Puma Rai Tape Diana.

Per Frederic Cervelló

Puma Rai Tape Diana.jpg

Puma Rai Tape Diana és un grup d’electrònica amb pinzellades pop format per la Carola Llonch i el Vicenç Ferreres, dos músics amb un ampli bagatge dins l’escena musical barcelonina. La Carola havia editat en anterioritat un parell de singles en solitari i havia tocat amb Trasto (veu i baix), Tired Hippo (cors), Ran Ran Ran (cors) i Nando Caballero y la Orquestra del Llanero Solitari (baix). En Vicenç, per la seva part, havia participat en bandes efímeres com Rock and Roll Stars (veu i guitarra), NoBand 5 (baix), NoBand7 (bateria) i The RucsHead going Bananas (bateria i cors).

L’origen de la banda cal buscar-lo en el que havia de ser només una col·laboració puntual i exclusiva entre la Carola i el Vicenç per tal de participar en l’homenatge a Kraftwerk que van organitzar els de l’Ultra-Local Records de Poblenou, l’any 2016, amb motiu dels concerts que el grup alemany va realitzar al Guggenheim de Bilbao. L’experiència va ser tant satisfactòria que, passat l’homenatge, van decidir seguir endavant amb el projecte.

La seva primera referència va ser, precisament, la cançó que va comportar l’aparició de la banda, el senzill Establiment de Trucada, revisió del “The Telephone Call” de Kraftwerk, acompanyada de dos remixes, que es va publicar al setembre del 2016 a la seva pàgina de Bandcamp. Al desembre del mateix any van publicar, també a Bandcamp, la seva segona referència, el senzill Dolça Jane, revisió sui generis del clàssic “Sweet Jane” de The Velvet Underground, acompanyada de dos remixes.

A l’octubre del 2017 van editar l’EP [CV], el primer treball del duet amb composicions pròpies, produït per Velo Batuta i gravat i masteritzat a Barcelona, Torredembarra, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. A començament d’aquest 2018 van publicar [KW], un disc amb remescles i versions alternatives de les cançons que formaven part del seu disc de debut a càrrec de Velo Batuta.

Més informació:

https://pumaraitapediana.bandcamp.com/

www.pumaraitapediana.club.

LNE us recomana: Caseta.

Per Frederic Cervelló.

_26A3664.jpg

Caseta és una banda de Matadepera (Vallès Occidental, Barcelona) creada el 2013 i formada actualment per Jan Buxeda (composició, guitarra i veu), Josep Duran (guitarra), Kiku Llobet (baix), Xevi Garcia (bateria) i Pol Codina (sintetitzadors i teclat). Influenciats per Bon Iver, Pau Vallvé, Radiohead, Mishima, Sigur Ros o Inspira, la seva proposta musical es mou entre l’indie i un rock alternatiu, progressiu, atmosfèric i ambiental.

A meitats d’octubre del passat 2017 van publicar el seu disc de debut, Naufragi (Hidden Track DIY), enregistrat i produït als estudis La Peixera (Terrassa), amb en Genís Sobrado com a enginyer de so, i masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering (Barcelona). El disseny és de Jan Malgosa. El disc es va presentar oficialment el 16 de novembre a la Nova Jazz Cova de Terrassa.