LNE us recomana: La Femme Brutal.

Per Frederic Cervelló Rodes.

74693497_452550155620003_442653511507771392_o

La Femme Brutal és un duet barceloní de punk-rock format l’any 2017 per la Laura Sisteró (bateria i veu) i l’Alba Miquel (guitarra i veu). Adherides al moviment riot grrrl i al do it yourself, la seva proposta musical és hereva de bandes com Bikini Kill i The Breeders.

El 22 de novembre del 2019 van publicar el seu EP de debut, The Future is Brutal, de la mà del segell Hidden Track Records. El disc es va gravar a Atlántida Estudio (Barcelona) i va ser produït i mesclat per l’Edu Bujalance (Aliment, Univers) i masteritzat per Daniel Husayn. L’artwork va a càrrec de La Femme Brutal.

L’EP va ser precedit pel single “Ciudad Muerta”, el videoclip del qual va comptar amb la direcció i muntatge de la Laura Sisteró, també directora de cinema, i amb estilisme de l’Alba Miquel, també dissenyadora i directora d’art.

 Podeu escoltar-les a: https://lafemmebrutal.bandcamp.com/releases

 

LNE us recomana: Yana Zafiro.

Per Frederic Cervelló Rodes.

unnamed.jpg

La Yana Zafiro és una jove artista nascuda a Ucraïna però criada a Múrcia. Segons explica, la seva carrera musical va començar el dia que li va regalar una guitarra al seu pare. La guitarra va acabar a les seves mans, va aprendre els quatre acords bàsics i el 26 de setembre del 2016 va escriure la seva primera cançó: “Raquel”.

Tot i que va començar el projecte en solitari, posteriorment s’hi van afegir en Jaime Arriaga, en Javi Garcia (Cometa) i l’Adrian Garcia Moreno (Adri), que s’encarreguen de la producció de les cançons i del treball a l’estudi de gravació. La Yana defineix la seva proposta musical com Bedroom Lo-fi Pop i se sent propera a altres artistes actuals com Cariño, Marcelo Criminal, Rebe y Confeti de Odio.

El setembre del 2018 va penjar a les xarxes un recull de demos gravades entre el juliol del 2017 i el maig del 2018, anomenat Demo Songs, l’artwork del qual anava a càrrec seu. El 2019 va fitxar pel segell madrileny Mont Ventoux, amb qui va publicar a l’octubre del mateix any la seva primera referència, l’EP Mi perro se va a morir, en una edició limitada de 20 unitats en cassette fetes a mà que es va esgotar ràpidament. El disc es va gravar, mesclar i masteritzar a Tocino Records (Múrcia) pel Jaime Arriaga, el Cometa i l’Adri.

La Yana Zafiro està molt vinculada a l’escena artística de Múrcia i forma part de Derrota, col·lectiu nascut a principis del 2018 amb l’objectiu de donar a conèixer joves artistes de la comunitat autònoma.

Es preveu que a principis d’aquest 2020 s’editi el seu primer llarga durada que durà el títol de Luceros del alba.

Podeu escoltar-la a: https://yanazafiro.bandcamp.com/

 

 

LNE us recomana: Museless.

 

Per Frederic Cervelló Rodes.

Enric Sant.jpg
Enric Sant.

Museless és un projecte d’electrònica-pop liderat per la sabadellenca Laura Llopart. L’Enric Sant és el responsable de la imatge de l’artista i de les visuals dels seus directes.

L’estiu del 2016 es va publicar la primera referència de Museless, l’EP Grey Boy, de la mà del segell blanenc Luup Records, amb qui ha editat tots els següents treballs.

El maig del 2017 sortia al mercat el seu LP de debut, Dichtomic History. Des de llavors, ha publicat quatre singles: “Cliché”, “Japanese Church”, “El Catolicismo” i “Anonymus”.

Podeu escoltar-la a: https://museless.bandcamp.com/

LNE us recomana: Albany.

Per Frederic Cervelló Rodes.

01.jpg

Albany és una de les artistes més interessants de la nova escena urbana. Nascuda a Girona, criada a Granada i resident a València, va començar a escriure cançons de ben jove, influenciada pel seu germà gran, Breakness. El gener del 2015, amb 17 anys, va penjar a YouTube la seva primera cançó, un freestyle anomenat “Trap niggareños”. La cançó la va gravar a l’estudi casolà del seu germà i com a nom artístic va escollir el títol d’una cançó de Kev Brown.

Comparada amb artistes com Kefta Boyz, Pedro Ladroga, Bladde o Lil Peep, es tendeix a incloure a l’Albany dins l’emo, un subgènere de la música urbana caracteritzat pels ritmes lents, els baixos potents, un cert desencís i malenconia en les lletres i l’ús de guitarres.

La publicació el 2018 del single “NADIE”, produït per DRIP 133, un dels responsables del segell nord-americà TeamSESH, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical, obrint-li les portes de festivals i públics diferents dels habituals, com el Cara B i el Primavera Sound.

Aquest 2019 ha editat els singles “Cosa Rara”, produït per Yibril Rue, “Articuno”, en col·laboració amb Yung Beef, i la mixtape (els músics urbans no graven discs sinó mixtapes) Alcohol & Sullivans, en la que hi col·laboren Goa, Hoseo Bby i Eliop i els beatmakers Karma C, Marvin Cruz i Tundra.

 

LNE us recomana: Cintia Lund.

 

Per Frederic Cervelló.

Marbai 02.jpg
Foto: Marbai.

Cintia Lund és una jove músic i artista canària d’origen suec. Amb referents com The Doors, The Beatles, Goldfrapp, Bob Dylan, The Velvet Underground, Andy Warhol i la Factory, la seva proposta musical és força eclèctica, bevent principalment del folk, el jazz i l’electrònica.

A la primavera del 2016 es va establir a Madrid, previ pas per les ciutats de Nova York i Estocolm. Aquell mateix any, acabada d’aterrar, va guanyar el concurs de maquetes Bdcoder, organitzar pel festival Dcode. Això va cridar l’atenció del segell madrileny Subterfuge Records que, en ple procés de renovació i modernització del seu catàleg d’artistes, la fitxaria el 2017. Amb ells, Lund va publicar el seu disc de debut, New York Anthem (Subterfuge Records, 2017), amb el que aconseguiria el premi Pop-Eye 2017 en la categoria d’Artista Revelació.

El 2018 va guanyar el premi a la Millor Artista de Pop de la Comunitat de Madrid i es va incorporar a la banda madrilenya Cycle, en substitució de la seva front woman original, La China Patino.

Aquest 2019, Cintia Lund ha editat dos singles digitals: “HOOK” i una relectura d’una cançó de Los Nikis, “Sangre en el museo de cera”. Actualment està preparant les cançons que donaran forma al seu proper treball, que es publicarà el 2020.

 

 

LNE us recomana: MOW.

Per Frederic Cervelló.

MOW-1200

MOW és el projecte musical de la jove madrilenya Gabriela Casero. L’acompanyen, com a banda de suport, els membres del grup canari Solo Astra. De fet, un d’ells, el bateria Dani, ja havia coincidit amb la Gabriela en un projecte anterior anomenat Hola.

La proposta musical de MOW fluctua entre el dream pop i l’electrònica i té similituds, com la pròpia Gabriela reconeix, amb les músiques d’ Angel Olsen, Sùcre, PAVVLA o Ganges.

La primera referència de MOW va ser el single digital “Grasiah”, enregistrat a l’estudi de Brian Hunt i editat el 2017. La cançó va esdevenir un èxit, tant a Espanya com a l’estranger, i va captar l’atenció de l’històric segell madrileny Subterfuge Records, que l’acabaria fitxant. Amb ells va publicar Wom (2017), un EP que recollia els seus primers tres singles acompanyats de dues noves cançons.

Al 2018 es va editar en format digital “Lizard party”, una cançó composada expresament per al fashion film Europa II, dirigit per Imanol Ruiz de Lara i protagonitzat per les actrius Ingrid Garcia-Johnson i Yao Xao. La cançó va ser nominada com a millor BSO a La Jolla Film Festival (Califòrnia), el festival més important de fashion films. Aquell mateix anys es publicava el single digital “17”, avançament del seu primer llarga durada, Woman (Subterfuge Records), que va veure la llum el novembre del 2018.

Enguany, MOW ha publicat la cançó “Anything”, en la que ha colaborat la músic madrilenya Ganges. La cançó, que és la carta de presentació del seu nou treball, que sortirà al mercat a inicis del 2020, es va gravar als estudis Camaleó (Barcelona) de l’Aleix Iglesias i, per primer cop, compta amb la producció de la mateixa Gabriela Casero.

 

 

LNE us recomana: Cariño.

Per Frederic Cervelló.

51720842_802685120065743_9039676246950150144_n

Cariño és un trio madrileny format l’estiu del 2017 per la Maria Talaverano (teclats i veu) i la Paola Rivero (guitarra). Poc després, s’hi va afegir la baixista i corista Alicia Ros, que compagina aquest projecte amb la banda El Buen Hijo. A l’ombra de la Maria, la Paola i l’Alicia hi ha en Martín Spangle, el quart Cariño, qui s’encarrega de l’arranjament, producció i masterització de les cançons.

Influenciades per La Casa Azul, Juniper Moon, Los Punsetes, Mujeres o TCR, la seva proposta musical es mou entre el POP en majúscules i l’electropop. Elles, però, prefereixen descriure el que fan com a pop de barrio para la bajuna.

A inicis del 2018 van publicar a Bandcamp el seu single de presentació: “Canción de Pop de Amor. La cançó es va convertir en un èxit i el segell madrileny Elefant Records les va fitxar immediatament. Poc després van editar un nou single digital, “Llorando En La Limo”, una adaptació d’una cançó de C. Tangana, que també va tenir una molt bona acollida.

Convertides ja en una de les bandes revelació del 2018, van publicar el seu disc de debut, Movidas (Elefant Records, 2018), un Mini-LP en vinil de color rosa amb una edició limitada i numerada de 500 còpies.

El proper divendres 25 d’octubre podrem veure a Cariño en directe a Tarragona, en un doble concert a La Capsa de Música, organitzat per la Capsa i Concerts Movistar, en el que també hi prendrà part la murciana Mavica.

Podeu escoltar-les a:

https://newadventuresinpop.bandcamp.com/album/movidas