LNE us recomana: Últim Cavall.

Per Frederic Cervelló

ultimoca

Aquesta setmana us recomanem Últim Cavall, banda de Sant Pere de Ribes (el Garraf, Barcelona) capitanejada per Rafa Monzó (veu, guitarres elèctriques, sintetitzadors) i Francesc Pascual (bateria). Els acompanyen Valle Plaza (teclats i veus), Jacob Serra (guitarra i veus) i Toni Jordan (baix). Amb influències de grups post-punk com Joy Division o The Jesus and Mary Chain, la proposta d’ Últim Cavall es mou entre el dream pop, el shoegaze i el noise pop.

L’any 2015 van editar la seva primera referència, Últim Cavall EP (auto-editat), gravat i masteritzat per Jordi Moncho, col·laborador de la banda des de l’inici i responsable del seu so. Al març d’aquest any van publicar el seu primer LP, Records de Kyoto (Discos de Kirlian), de nou gravat i masteritzat per Jordi Moncho als estudis La cova i Two Ties Recording.

Podeu escoltar-los a:

https://ultimcavall.bandcamp.com/

LNE us recomana: El Pèsol Feréstec.

Per Frederic Cervelló

Estrenem-Lot-avancament-pesol-ferestec_1768033259_39788630_3971x2647.jpg

El Pèsol Feréstec és una banda barcelonina que combina l’esperit i la immediatesa del punk amb la poesia. Formats l’any 2003, actualment en formen part en Gerard Segura (vàlius) a la guitarra i veu, en Marià Codina (Estruç) a la bateria i teclat, la Carlota Serrahima a la veu, la Montserrat Martin (Rombo) al baix i la poeta Maria Cabrera a la rapsòdia. També hi han pres part anteriorment en Vito Spampinato (baix) i la Cèlia Nadal (rapsòdia). Entre els seus referents trobem Pau Riba, Sisa, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, The Feelies i Young Marble Giants.

Després d’un primer disc fallit, Fa temps que ho diem (La Salseta Records, 2011), la banda es va fer un lloc a l’escena independent de casa nostra amb Cor de carn (The Indian Runners, 2015), gravat, mesclat i masteritzat per Cristian Pallejà i Ferran Resines als estudis cavall fort. El disc incloïa sis poemes musicats (Maria Mercè Marçal, Blai Bonet, Jordi Vintró, Carles Riba, Ausiàs March, Gabriel Ferrater i Marià Vilangómez), dos poemes d’Enric Casasses, una versió de Pepe Sales (“Virgo Vamp”) i tres cançons pròpies.

Aquest abril han editat la seva tercera referència, l’imperdible Treure’n robins (The Indian Runners, 2017), gravat, produït i mesclat als estudis Caballo Grande per en Ferran Resines i en Cristian Pallejà i masteritzat a l’Estudio Hukot per en Milo Gomberoff. El disc inclou tres poemes musicats de Maria Cabrera, recent guanyadora del premi Carles Riba de poesia, dos dels quals pertanyents a La Ciutat Cansada (Óssa Menor, 2017); un poema de Joan Vinyoli, quatre cançons pròpies i una versió del clàssic de Rino Gaetano Ma il cielo è sempre piu blu, que tanca el disc. La il·lustració de la coberta és de Pol Montserrat.

Els podeu escoltar a: https://pesol.bandcamp.com/

LNE us recomana: Tronco.

Per Frederic Cervelló

15156776_321299321588030_4516502936035557340_o.jpg

Aquesta setmana us recomanem Tronco, duet del Prat de Llobregat format pels germans Conxita (veu) i Fermí Herrero (guitarra i veus). Els que n’entenen han dit que la seva proposta musical es mou entre el pop de baixa fidelitat i l’antifolk; ells es defineixen com un grup de «punk i cançó protesta». Se’ls ha comparat amb Moldy Peaches, TV Personalities, Aventuras de Kirlian o Klaus & Kinski; ells admeten que els agrada Lorena Álvarez, Albert Pla, Martirio, Estopa, El Niño de la Hipoteca, Antonio Machín i les havaneres.

Tot va començar l’estiu del 2016, quan els germans Herrero van penjar a Bandcamp un parell de cançons, “El Helecho” i “Abducida por formar una pareja”, gravades i produïdes per Pigmy. Pocs dies després, Luis Calvo, responsable del segell madrileny Elefant Records, es va posar en contacte amb ells i els hi va proposar gravar un disc. Al desembre del mateix 2016, van editar un parell de cançons gravades a mitges amb les barcelonines Yumi Yumi Hip Hop.

El seu primer disc, Abducida por formar una pareja (Elefant Records, 2017), es va publicar a finals del passat mes d’abril. Va ser gravat a can Hi Jauh USB i produït per Eloy Bernal (Neleonard, Hibernales, Gúdar). El disc es tanca amb una remescla de la cançó “Ni Una Gota de Luz”, a càrrec de les Die Katapult.

Aquest juliol estaran tocant al Maldaltura, Festival de Música Independent de Llessui (Pallars Sobirà), compartint cartell amb Anímic, Cosmen Adelaida, Die Katapult, Hibernales, Joan Colomo, Me and The Bees i Renaldo & Clara.

La Conxita Herrero, a banda de cantar amb Tronco, fa un munt de coses més: dibuixa, fa fanzines, còmics – el seu Gran Bola de Helado (Apa Apa còmics, 2016) va ser considerat un dels millors còmics de l’any – i escriu poemes i cançons.

Més informació:

https://newadventuresinpop.bandcamp.com/album/abducida-por-formar-una-pareja

https://tronco.bandcamp.com/

http://megaqu.blogspot.com.es/

LNE us recomana: Neleonard.

Per Frederic Cervelló

neleonard1.jpg

Aquesta setmana us recomanem Nelonard, grup de Barcelona format per Manuel Navío, Nele (Gúdar, Hi Jauh USB) a la veu i guitarra, Laura Alonso a la veu, Elena Comas (Die Katapult) al baix, Eloy Bernal al teclat, Guille Rodríguez a la guitarra i Pedro Señalada a la bateria. Se’ls ha emparentat amb bandes com Doble Pletina, La Buena Vida o Magnetic Fields.

L’històric segell madrileny Elefant Records, molt atent darrerament a les bandes que sorgeixen a casa nostra, els va contractar només dos dies després que el grup pengés a Soundcloud les seves primeres cançons. Des de llavors, els ha editat tots els seus discs: l’EP Agosto (2014), el single Casi Cuela (2015) i el seu primer llarga durada Las Causas Perdidas (2016).

Aquest dissabte 20 de maig els podreu veure en directe al Molí de Baix (Sant Gallard, Conca de Barberà), prenent part del cartell de l’edició d’enguany del Festival de Música Actual Independent del Gaià i, més endavant, el 8 de juliol estaran tocant a Flix, en el marc del Festival Pingüí.

Els podeu escoltar a:

https://elefantrecords.bandcamp.com/album/las-causas-perdidas

Més informació:

http://www.festivalmaig.cat/

http://www.festivalpingui.cat/

 

LNE us recomana: Heather.

Per Frederic Cervelló

Laura Fernández & Stefano Bona
Foto: Laura Fernández

Aquesta setmana us recomanem Heather, banda de Barcelona formada per Heather Cameron, Germán López, Aitor Mohedano, Àlex Sardà i Sergi Vila. La seva proposta musical combina pop i post-punk i se’ls ha comparat amb grups com Protomartyr, Sonic Youth, The Smiths i Veronica Falls.

La seva primera referència va ser el 7’’ Inside, editat l’any 2015 pel segell vigatà Famèlic. El 20 d’abril del present 2017 van publicar Distance, single d’avançament del seu primer disc, Union (Famèlic, 2017), disc que va sortir al mercat el passat 28 d’abril. Union ha estat gravat per Sergio Pérez (Svper) als Estudis Maik Maier.

Distance és també el títol d’una exposició digital curada pels mateixos Heather en la qual van demanar a dotze artistes visuals que reinterpretssin la cançó en qüestió. Del material generat per aquests artistes es va confeccionar el vídeo de la cançó.

El proper 19 de maig presentaran el seu debut discogràfic a la Sala BeGood de Barcelona, en una festa en la què també hi prendran part Futura, Anarquia Vertical, Famèlic dj’s, Dead Moon Rex dj’s, Dj Anndelground i Dj Manager.

Els podeu escoltar a: https://somheather.bandcamp.com/

Més informació:

unionbyheather.org

www.instagram.com/som.heather

www.soundcloud.com/somheather/

LNE us recomana: PAVVLA.

Per Frederic Cervelló

p43-1024x678

Aquesta setmana us recomanem PAVVLA, projecte musical de la també actriu barcelonina Paula Jornet, a mig camí del folk, l’electrònica i el pop, i influenciat per músics com James Blake, Daughter o Bon Iver.

Amb només 19 anys, la Paula es va assentar a Brighton per estudiar composició a l’escola de música BIMM, de la què n’han sortit artistes com James Bay, The Kooks, George Ezra o Tom Odell. Allà, a part de foguejar-se en directe, va escriure la major part de les cançons del seu repertori.

PAVVLA va debutar al maig del 2016 de la mà del segell Luup Records, que li va editar dos singles, “Young” i “Skin”, amb els seus respectius vídeos, dirigits i produïts per Jordi Vissi. Al novembre del 2016 es va publicar el seu primer disc, Creatures (Luup Records), produït per Aleix Iglesias i gravat a Camaleó Estudi, disc que l’ha convertit en un dels noms a tenir en compte de l’escena musical de casa nostra.

El proper 3 de juny la podrem veure a Tarragona, al festival Minipop.

LNE us recomana: Polseguera.

Per Frederic Cervelló.

Polseguera - Àlex Sardà.jpg
Foto: Àlex Sardà

Polseguera és el nou projecte del mallorquí resident a Barcelona Tomeu Mulet, baixista i cantant de Beach Beach i ex-membre de Kana Kapila i Der Ventilator. En aquesta ocasió es fa acompanyar de la Verónica Alonso (Me and The Bees), a la bateria i veu, i d’en Sergi Egea (un dels fundadors del segell vigatà Famèlic Records) al baix.

El proper 4 de maig publicaran el seu debut discogràfic, l’EP Sa Mata Escrita (Famèlic Records, Bubota Discos, Discos Walden), que s’editarà en format casset i en una tirada limitada de només 100 còpies. El disc ha estat gravat a Barcelona per Sergi Egea i Tomeu Mulet; els arranjaments addicionals, la mescla i la masterització ha anat a càrrec d’Ander Agudo i el grafisme és obra del mateix Tomeu Mulet i l’Anna Vila Homs. El 19 de maig el presentaran en directe al festival Cul de Sac, Mallorca, i el 2 de juny al Primavera Sound.

Tot just ahir van estrenar el single d’avançament de l’EP, la cançó “Ja no me’n record”, que podeu escoltar clicant el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rj4BNfwCLTo&feature=youtu.be