LNE us recomana: Soledad Vélez.

Per Frederic Cervelló Rodes

07

Soledad Vélez és una cantant i compositora xilena establerta a València. Entre els seus referents hi trobem PJ Harvey, Beach House i Florence and The Machine. Tot i que els seus dos primers discos beuen del folk anglosaxó, a partir del tercer, Dance and Hunt (Subterfuge Records, 2016), comença a incorporar sintetitzadors i bases electròniques a la seva proposta musical, derivant cap al pop electrònic o, segons les seves pròpies paraules, a l’”electropop-sad“.

El 2017, va presentar en directe l’espectacle “Violeta Siempre”, en el qual reinterpretava el repertori de la també xilena Violeta Parra amb motiu del centenari del seu naixement. El 2018 va publicar el disc Nuevas Épocas (Subterfuge Records), coproduït per Guille Mostaza (Ellos), gravat a El Álamo Shock i amb les col·laboracions de Gerard Alegre (El último Vecino) i Joe Crepúsculo. El treball, tocat íntegrament amb sintetitzadors i teclats analògics, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical: era el primer cop que compartia la producció d’un disc i era el primer àlbum que gravava íntegrament en castellà.

L’any 2019 va publicar el single “No Vuelvas”, coproduït de nou amb Guille Mostaza, amb el qual feia un nou gir estilístic tot apropant-se a la música urbana, i va col·laborar amb la valenciana Ley DJ en el single “50 latidos”.

Enguany ha presentat dos singles més: “Perverso” i “Tu Mejor Amigo”, cançó entre el reggaeton i el trap produïda per Joaco J. Fox (Mueveloreina), i ha col·laborat amb Centauros, projecte musical liderat per Dani Balaguer i Anna Escurriola, en la cançó “Costa Daurada”, inclosa a l’EP Disco Drama (El Genio Equivocado, 2020).

 

 

LNE us recomana: Ganges.

Per Frederic Cervelló Rodes.

4

Ganges és el projecte personal de la santanderina establerta a Madrid Teresa Gutíerrez (veu, piano, lletres). En un principi, també en prenien part els músics Álvaro Berceruelo (baix i veus) i Jorge Aylagas (percussió electrònica). La seva música beu del dreampop, amb referents com London Grammar, The XX, James Blake, Chet Faker i Lykke Li. El projecte compta amb una part visual molt potent, a càrrec de Juanjo Marbai.

El 2017 van editar, amb el segell blanenc Luup Records, l’EP Lost Aesthetics, gravat a l’estudi El Invernadero, de Brian Hunt. Aquell mateix any van resultar finalistes dels concursos Proyecto Demo, organitzat per Radio 3 i el FIB, i del DCODE, i van guanyar el concurs de bandes del festival Mad Cool. L’any següent van publicar el seu disc de debut, de títol homònim, Ganges (Luup Records, 2018).

L’any 2019 va sortir al mercat el seu segon disc, Boy, Love, Amor (Luup Records), ja com a projecte en solitari de la Teresa. El disc va ser produït per l’Aleix Iglesias al Camaleó Estudi i fou presentat oficialment al Café Berlín (Madrid) el 23 de novembre, dins el cicle Madtown Days.

Segons hem pogut saber, la Teresa té llestos els temes del que serà el seu proper disc. Esperem poder escoltar-lo ben aviat!

 

 

 

 

LNE us recomana: Desert.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Mar ORDOÑEZ
Foto: Mar Ordoñez.

Desert és un duet de Barcelona format per la Cristina Checa (producció, composició i veu) i l’Eloi Caballé (producció, composició i disseny de so). Les arrels del projecte les trobem en un grup anterior, Granit, del qual en formaven part la Cristina i l’Alba Blasi (Extraperlo) i en el qual l’Eloi exercia de productor.

La seva música és permeable a diferents gèneres i estils, passant del pop electrònic al dream pop. Entre els seus referents trobem Laurel Halo, Cocteau Twins, Kate Bush, Grimes i Julia Holter.

Desert es van donar a conèixer a finals del 2012, amb els senzills “Camins” i “Desert”. El 2014 van publicar el seu EP de debut, Envalira, amb el segell nord-americà Minty Fresh, i el van presentar en festivals com el South by Southwest o el Sònar. El disc va tenir una seqüela, Envalira Remixes (Modern Obscure Music, 2015), amb versions a càrrec d’alguns dels productors electrònics més importants de Barcelona (Sunny Graves, Sau Poler, Pedro Vian). L’octubre del 2018 van editar un nou EP, Sense EP, aquest cop amb el segell La Castanya.

L’abril d’aquest 2020 han publicat el seu darrer treball, This Feeling Is You, de la mà del segell barceloní Passat Continu. Es tracta d’una experiència immersiva, meitat musical, meitat hipnosis i meditació, en la qual ells han posat la música, mentre que la veu i les lletres han anat a càrrec de la hipnoterapeuta cognitiva londinenca Jessica Boston.

 

 

LNE us recomana: Confeti de Odio.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Confeti de Odio_02_Xavier Llanas
Foto: Xavier Llanas.

Confeti de Odio és el projecte personal del músic madrileny Lucas de Laiglesia (Axolotes Mexicanos, Verano, Saint Clementine). Anteriorment, ja havia publicat un parell de discos en solitari sota el nom de Lucas Vidaur: Light Comes In, You’re Forever (2016) i Whimsical Drama and the Deathlesness of You (2017). En aquest nou projecte l’acompanyen els seus amics Juan Pedrayes (Axolotes Mexicanos, Carolina Durante) i Carlos René (Axolotes Mexicanos).

Lucas defineix la seva proposta musical com a pop dramàtic, mentre que Dani Cantó, responsable del segell barceloní Snap! Clap! Club!, que edita el material del músic madrileny, prefereix parlar de deprepop. Entre els seus referents, hi podem trobar The Smiths, Los Punsetes, La Estrella de David, Of Montreal o Pale Fountains.

El desembre del 2018 va sortir al mercat el primer EP de Confeti de Odio, Llorar de fiesta (Snap! Clap!), en una edició limitada de 100 còpies en cassette purpurina. El disc estava gravat per Juan Pedrayes, produït per Pedrayes i Carlos René, i masteritzat i mesclat per René. La portada era de Zazi White i el disseny de Kos. El 2019 va editar diversos singles: “Hasta Romper el Móvil”, en el que s’apropava a la música urbana, produït per René i amb portada d’Olaya Pedrayes (Axolotes Mexicanos); “Hechizo”, versió del “haunt me (x3)”, dels americans Teen Suicide, inclosa en el cassette recopilatori del festival Prom Party Fest, editat pel segell Jeanne d’Arc; i el doble single “Quiéreme / Si Me Quiero”.

El gener del 2020 va editar la cançó “Muchísimo”, gravada per Pedrayes, produïda per Pedrayes i René, i mesclada i masteritzada per René. Es tractava del single d’avançament del seu primer LP, Tragedia Española (Snap! Clap!), publicat el passat 24 d’abril, en plena pandèmia. El disc ha estat produït per Juan Pedrayes i masteritzat per Carlos Hernández.

Aquest 2020, Lucas també ha publicat la seva primera novela, El tejido de las cosas, editada per Libros Walden, sota el nom de Lucas Vidaur.

Per saber-ne més:

 

 

 

 

Música per llegir i lectures per escoltar

S’apropa Sant Jordi, una festa que aquest 2020 serà diferent degut al maleït virus, però no volem deixar passar l’oportunitat de recomanar-vos 7 llibres per llegir o per regalar.

cubierta_Material_inflamable-779x1024RICHARD LLOYD “Material inflamable” (Contraediciones, 2019)

A Richard Lloyd el coneixem per ser, al costat de Tom Verlaine, un dels dos guitarres de Television (formació que des de LNE no ens cansarem de reivindicar). També per haver estat al servei de Matthew Sweet a principis dels ’90 facturant alguns clàssics del power pop de l’època. A “Material inflamable” trobem al llarg de 69 breus capítols les aventures i desventures d’un artista en una de les èpoques més creatives i convulses de la història del rock. Aventures creïbles i d’altres que ens fan dubtar de la seva veracitat però clar, al Nova York de finals dels ’70 tot era possible. Una història que comença amb el seu naixement i acaba l’any 2007 amb la seva retirada definitiva de Television passant per pàgines carregades de vivències personals on riurem, ens entristirem o al·lucinarem.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: Television “Marquee Moon” (1977) / Television “Adventure” (1978) / Richard Lloyd “Field of Fire” (1985) / Matthew Sweet “100% Fun” (1995) / Richard Lloyd “The Radiant Monkey” (2007)

33-revoluciones-por-minuto

DORIAN LYNSKEY “33 revoluciones por minuto. Historia de la canción protesta” (Malpaso, 2015)

La història social, política i econòmica del món contemporani a través de grans artistes com Billie Holiday, Woody Guthrie, Bob Dylan, Nina Simone, John Coltrane, Beatles, Aretha Franklin, John Lee Hooker, Stevie Wonder, The Clash, Bob Marley, REM, Billy Bragg, Prince, Public Enemy, Sonic Youth, Víctor Jara, Rage Against the Machine i un llarg etcètera de noms coneguts i no tan coneguts. Un gran assaig dividit en cinc capítols, un gran viatge a través de cançons que han ajudat a despertar la consciència humana a través d’estils com el jazz, el blues, el rock, el pop o el punk. Un llibre que atrau i sedueix des de la primera pàgina, una lectura obligatòria. L’únic però és que està centrat en el món anglosaxó i trobem a faltar referències d’artistes altres països.

Cançons per acompanyar aquesta lectura: 

Old-Records_med_3D-802x1024ERIC SPITZNAGEL “En busca de los discos perdidos” (Contraediciones, 2017)

En plena crisi d’identitat el periodista Eric Spitznagel decideix recuperar alguns dels discos de la seva vida. Discos que havia venut en el passat. Però no vol una còpia qualsevol, tampoc vol reedicions actuals. Vol recuperar la seva còpia de discos dels Rolling Stones, Replacements, Kiss, Bon Jovi o Guns n’ Roses. Aquella còpia ratllada en una cançó en concret, amb la portada escrita amb una amenaça de son germà o amb el número de telèfon d’una noia, o la còpia del disc que feia servir per amagar la marihuana. Ho aconseguirà? Tranquils que no us farem un spolier. Només dir-vos que, com a melòmans i adults de certa edat que som, hem rigut molt amb la lectura d’aquesta obra que podríem ficar en línia amb títols com “Alta Fidelitat” de Nick Hornby, “Lost in Music” de Giles Smith o “No olvides las canciones que te salvaron la vida” de Carlos Pérez de Ziriza.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: The Replacements “Let it be” (1984) / The Rolling Stones “Exile on Main St.” (1972) / Bon Jovi “Slippery when wet” (1986) / Kiss “Alive II” (1977) / Guns N’ Roses “Appetite for Destruction” (1987)

santiago-auseron

SANTIAGO AUSERÓN “Semilla del son. Crónica de un hechizo” (Libros del Kultrum, 2019)

El que va ser líder de Radio Futura i també conegut artísticament com Juan Perro ha mantingut des de mitjans dels anys ‘80 una història d’amor amb el son cubà. Una història sincera i honesta que l’ha portat a produir discos recopilatoris i antologies d’artistes cubans com Compay Segundo. Una finestra a la història d’una illa que ara es complementa amb aquest llibre. Una compilació de textos previs i un inèdit sobre l’impacte de la música africana en la música peninsular a través del carib i on també trobem la influència de la música cubana en els orígens del rock.  La música no té fronteres geogràfiques ni mentals. La curiositat musical tampoc i aquest llibre és una bona mostra d’arqueologia musical molt ben feta.

5 discos produïts per Santiago Auseron per escoltar amb aquesta lectura: Diversos artistes “Semilla del son” (2008) / Antología de Francisco Repilado, “Compay Segundo” (1996) / Benny Moré “Benny Moré” (1992) / El Trío Matamoros “El Trío Matamoros” (1992) /Arsenio Rodríguez “Arsenio Rodríguez” (1992)

Freak-scene_medium-802x1024RICHARD KING “Freak Scene” (Contraediciones, 2018)

Amb el subtítol “Los chalados e incorformistas que crearon la música independiente, 1975-2005” ja està tot explicat. Una lectura àgil, documentada, divertida i amb situacions per a tots els gustos al llarg de 30 anys d’història per on trobem segells discogràfics (4AD, Rough Trade, Factory, Domino, Mute, Beggars Banquet o Creation) artistes diversos (Buzzcocks, Joy Division, Orange Juice, Smiths, The Go-Betweens, Sonic Youth, Pixies, Smog o Teenage Fanclub entre molts altres), promotors, dissenyadors de portades, managers, sales de concerts o tendes de discos. Una obra impagable per als que, d’una forma o un altra, vam viure amb intensitat aquella moguda.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: Buzzcocks “Another Music in a Different Kitchen” (1978) / Joy Division “Unknown Pleasures” (1979) / The Smiths “Meat is Murder” (1985) / Pixies “Surfer Rosa” (1988) / The Go-Betweens “Liberty Belle and the Black Diamond Express” (1986) /Depeche Mode “Violator” (1990) / KLF “Chill Out” (1990) / Teenage Fanclub “Bandwagonesque” (1991) / Boo Radleys “Wake Up!” (1995) / The Strokes “Is this it” (2001)

libro3DPEPE PRIETO “Sonidos circulares. Tesoros melódicos para el inicio de un nuevo milenio” (autoeditat, 2018)

Al Madrid de principis d’aquest segle, un jove inquiet i intrèpid al capdavant del programa de ràdio Hotel Arizona s’enfronta al repte de compilar amb rigor, serietat, bon gust i bona documentació una obra gairebé enciclopèdia amb alguns dels millors discos publicats durant les dos primeres dècades del segle XXI. “Sonidos circulares” és un excel·lent cofre on descobrirem molts tresors musicals inesperats. Per a mèrit seu i plaer nostre, Pepe Prieto, ens descobreix tota una sèrie de discos de folk, powerpop, countrycosmic, pop, indie, rock’n’roll o psicodèlia que hauries d’escoltar. Distribuït en 21 capítols i centenars de ressenyes que es poden llegir de forma independent, aquest és un llibre imprescindible pels amants de la música disposats a circular per carreteres secundàries.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: The Go-Betweens “The Friends of Rachel Worth” (2000) / Sufjan Stevens “Sufjan Stevens Invites You To: Come On feel The Illinoise” (2005) / Absentee “Schmotime” (2006) / Arthur & Yu “In càmera” (2007) / Eilen Jewell “Sea of Tears” (2009) / John Paul Keith “The Man That Time Forgot” (2011) / Kelley Stoltz “Double Exposure” (2013) / Phychic Ills “Inner Journey Out” (2016) / Jake La Botz “Sunnyside” (2017) / La Luz “Floating Features” (2018)

PORTADA-ROCK_addde97e-cabe-429e-98f4-28bcf6509440_1024x1024

SUSANA MONTEAGUDO & LUIS DEMANO “Historia ilustrada del Rock” (Litera Libros, 2018)

Un llibre destinat als més petits de la casa? No té perquè ser així. Estem segur que grans i petits gaudiran d’aquest llibre. Dividit en dinou capítols amb textos de Susana Monteagudo i il·lustracions de Luis Demano ens transporta de forma cronològica i temàtica pels moments clau i les anècdotes de la Història del Rock. A les seves pàgines trobareu els clàssics de cadascuna de les dècades a partir dels anys ’50 però també capítols dedicats a les tribus, a les cançons i àlbums imprescindibles, a les dones i el rock, a les discogràfiques o als cadàvers il·lustres. Un volum de gran format atractiu i divulgatiu a parts iguals que pot ser el mitjà perfecte per introduir als vostres fills o filles al rock.

10 artistes per escoltar amb aquesta lectura: Chuck Berry, Buddy Holly, The Beatles, Velvet Underground, Bob Marley, David Bowie, The Cure, Nirvana, Wilco, Amy Winehouse.

LNE us recomana: La Femme Brutal.

Per Frederic Cervelló Rodes.

74693497_452550155620003_442653511507771392_o

La Femme Brutal és un duet barceloní de punk-rock format l’any 2017 per la Laura Sisteró (bateria i veu) i l’Alba Miquel (guitarra i veu). Adherides al moviment riot grrrl i al do it yourself, la seva proposta musical és hereva de bandes com Bikini Kill i The Breeders.

El 22 de novembre del 2019 van publicar el seu EP de debut, The Future is Brutal, de la mà del segell Hidden Track Records. El disc es va gravar a Atlántida Estudio (Barcelona) i va ser produït i mesclat per l’Edu Bujalance (Aliment, Univers) i masteritzat per Daniel Husayn. L’artwork va a càrrec de La Femme Brutal.

L’EP va ser precedit pel single “Ciudad Muerta”, el videoclip del qual va comptar amb la direcció i muntatge de la Laura Sisteró, també directora de cinema, i amb estilisme de l’Alba Miquel, també dissenyadora i directora d’art.

 Podeu escoltar-les a: https://lafemmebrutal.bandcamp.com/releases

 

LNE us recomana: Yana Zafiro.

Per Frederic Cervelló Rodes.

unnamed.jpg

La Yana Zafiro és una jove artista nascuda a Ucraïna però criada a Múrcia. Segons explica, la seva carrera musical va començar el dia que li va regalar una guitarra al seu pare. La guitarra va acabar a les seves mans, va aprendre els quatre acords bàsics i el 26 de setembre del 2016 va escriure la seva primera cançó: “Raquel”.

Tot i que va començar el projecte en solitari, posteriorment s’hi van afegir en Jaime Arriaga, en Javi Garcia (Cometa) i l’Adrian Garcia Moreno (Adri), que s’encarreguen de la producció de les cançons i del treball a l’estudi de gravació. La Yana defineix la seva proposta musical com Bedroom Lo-fi Pop i se sent propera a altres artistes actuals com Cariño, Marcelo Criminal, Rebe y Confeti de Odio.

El setembre del 2018 va penjar a les xarxes un recull de demos gravades entre el juliol del 2017 i el maig del 2018, anomenat Demo Songs, l’artwork del qual anava a càrrec seu. El 2019 va fitxar pel segell madrileny Mont Ventoux, amb qui va publicar a l’octubre del mateix any la seva primera referència, l’EP Mi perro se va a morir, en una edició limitada de 20 unitats en cassette fetes a mà que es va esgotar ràpidament. El disc es va gravar, mesclar i masteritzar a Tocino Records (Múrcia) pel Jaime Arriaga, el Cometa i l’Adri.

La Yana Zafiro està molt vinculada a l’escena artística de Múrcia i forma part de Derrota, col·lectiu nascut a principis del 2018 amb l’objectiu de donar a conèixer joves artistes de la comunitat autònoma.

Es preveu que a principis d’aquest 2020 s’editi el seu primer llarga durada que durà el títol de Luceros del alba.

Podeu escoltar-la a: https://yanazafiro.bandcamp.com/

 

 

LNE us recomana: Museless.

 

Per Frederic Cervelló Rodes.

Enric Sant.jpg
Enric Sant.

Museless és un projecte d’electrònica-pop liderat per la sabadellenca Laura Llopart. L’Enric Sant és el responsable de la imatge de l’artista i de les visuals dels seus directes.

L’estiu del 2016 es va publicar la primera referència de Museless, l’EP Grey Boy, de la mà del segell blanenc Luup Records, amb qui ha editat tots els següents treballs.

El maig del 2017 sortia al mercat el seu LP de debut, Dichtomic History. Des de llavors, ha publicat quatre singles: “Cliché”, “Japanese Church”, “El Catolicismo” i “Anonymus”.

Podeu escoltar-la a: https://museless.bandcamp.com/

LNE us recomana: Albany.

Per Frederic Cervelló Rodes.

01.jpg

Albany és una de les artistes més interessants de la nova escena urbana. Nascuda a Girona, criada a Granada i resident a València, va començar a escriure cançons de ben jove, influenciada pel seu germà gran, Breakness. El gener del 2015, amb 17 anys, va penjar a YouTube la seva primera cançó, un freestyle anomenat “Trap niggareños”. La cançó la va gravar a l’estudi casolà del seu germà i com a nom artístic va escollir el títol d’una cançó de Kev Brown.

Comparada amb artistes com Kefta Boyz, Pedro Ladroga, Bladde o Lil Peep, es tendeix a incloure a l’Albany dins l’emo, un subgènere de la música urbana caracteritzat pels ritmes lents, els baixos potents, un cert desencís i malenconia en les lletres i l’ús de guitarres.

La publicació el 2018 del single “NADIE”, produït per DRIP 133, un dels responsables del segell nord-americà TeamSESH, va significar un punt d’inflexió en la seva carrera musical, obrint-li les portes de festivals i públics diferents dels habituals, com el Cara B i el Primavera Sound.

Aquest 2019 ha editat els singles “Cosa Rara”, produït per Yibril Rue, “Articuno”, en col·laboració amb Yung Beef, i la mixtape (els músics urbans no graven discs sinó mixtapes) Alcohol & Sullivans, en la que hi col·laboren Goa, Hoseo Bby i Eliop i els beatmakers Karma C, Marvin Cruz i Tundra.

 

LNE us recomana: Cintia Lund.

 

Per Frederic Cervelló.

Marbai 02.jpg
Foto: Marbai.

Cintia Lund és una jove músic i artista canària d’origen suec. Amb referents com The Doors, The Beatles, Goldfrapp, Bob Dylan, The Velvet Underground, Andy Warhol i la Factory, la seva proposta musical és força eclèctica, bevent principalment del folk, el jazz i l’electrònica.

A la primavera del 2016 es va establir a Madrid, previ pas per les ciutats de Nova York i Estocolm. Aquell mateix any, acabada d’aterrar, va guanyar el concurs de maquetes Bdcoder, organitzar pel festival Dcode. Això va cridar l’atenció del segell madrileny Subterfuge Records que, en ple procés de renovació i modernització del seu catàleg d’artistes, la fitxaria el 2017. Amb ells, Lund va publicar el seu disc de debut, New York Anthem (Subterfuge Records, 2017), amb el que aconseguiria el premi Pop-Eye 2017 en la categoria d’Artista Revelació.

El 2018 va guanyar el premi a la Millor Artista de Pop de la Comunitat de Madrid i es va incorporar a la banda madrilenya Cycle, en substitució de la seva front woman original, La China Patino.

Aquest 2019, Cintia Lund ha editat dos singles digitals: “HOOK” i una relectura d’una cançó de Los Nikis, “Sangre en el museo de cera”. Actualment està preparant les cançons que donaran forma al seu proper treball, que es publicarà el 2020.