El Qüestionari: Meritxell Neddermann.

Per Frederic Cervelló Rodes

[entrevista realitzada el 27 d’agost del 2020]

La Meritxell Neddermann és una pianista i cantant barcelonina. Ha desenvolupat part de la seva carrera acadèmica i professional als Estats Units, on va començar a escriure la seva pròpia música i a experimentar amb loops, pedals i vocòder. La seva proposta musical s’alimenta del jazz, la música clàssica i l’indie.

L’any 2019, un cop tornada a Catalunya, va publicar amb la seva germana Judit el disc Present (Satélite K), que incloïa nadales populars arranjades amb patrons musicals moderns, un tema propi basat en un poema de Salvador Espriu i una cançó tradicional veneçolana. Al març del 2020 va editar el seu primer disc en solitari, In the Backyard of the Castle (Halley Records), produït per Genís Trani. Es tracta d’un disc doble, un en format breu i l’altre amb la versió estesa de les cançons que el conformen i dos interludis de piano.

El passat 19 de setembre, la Meritxell va actuar a Ascó (Ribera d’Ebre) en el marc de la Nit de la Cultura.

1. El primer disc que et vas comprar.

“Dy-na-me-tee” de Dy-na-me-tee

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta dolça. Sí. 

3. El primer grup del que vas formar part.

Un que no tenia nom amb la meva germana i un veí del carrer que tocava la bateria, el Pepe. 

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les audicions de l’escola de música tocant el piano. 

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A les proves d’accés de l’escola superior de música. 

6. Si ens agrada Meritxell Neddermann, també ens hauria d’agradar…

…no ho se. A mi m’agrada Debussy, Bola de nieve, Frank Ocean, James Blake, Laura Mvula, els Beatles, els Yoruba Andabo i moltes altres coses.

Frank Ocean.

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“Inside” o potser “prec de Nadal”. 

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Noia que toca el piano que ve del clàssic i canta i li agraden els acords que tenen més de 3 notes. 

9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

James Blake.

James Blake.

10. El lloc més especial on has tocat.

Sobre el llac de Banyoles. 

11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

“Dreamer” de Supertramp.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Txeic.

Xeic!

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Amposta! 🙂

14. El darrer cop que has tocat a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Amposta!! 🙂

El Qüestionari: Maria Jacobs.

Per Frederic Cervelló Rodes.

 

Foto: Teodora Pop.

Maria Jacobs és una jove cantautora vallenca. La seva proposta musical flueix entre el pop i el country. El 2017 va publicar el seu primer disc, 7teen Secrets, produït per Xavier Llorach. El novembre passat va editar el seu segon disc, Invisible (Música Global, 2019), produït per Marc Martín als estudis La Vall (Santa Eulàlia de Ronçana) i masteritzat per Antonio Baglio als seus estudis de Florida.

Aquest setembre ha col·laborat amb el músic Joan Blau en el single “Una flor, un ocell”.

1. El primer disc que et vas comprar.

Doncs mira, el primer disc que recordo haver comprat jo mateixa ja tenia un estil country. Era Fearless de Taylor Swift. M’encantava la Taylor Swift.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

De ben petita em van regalar un piano de joguina. Diuen que era la meva joguina preferida. Així que ben aviat, tenia 8 anys, vaig començar classes de piano a l’escola  de música.

3. El primer grup del que vas formar part.

Als 12 anys, juntament amb el meu amic Jordi Vives, vam voler crear un grup juvenil. Érem una colla d’uns vuit o nou nois i noies, entre 10 i 17 anys. Vam posar-li el nom de Els Pessigolles. Cadascú tenia la seva tasca, jo m’encarregava de la direcció musical. La veritat és que va ser una etapa molt bonica perquè portàvem música i molta alegria allà on anàvem, a pobles, residències, hospitals… El grup va ser-hi fins al 2017.

Els Pessigolles.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Les primeres actuacions en directe van ser els finals de curs de l’escola de música on anava.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Bé, pànic, pànic no … però sí que vaig tenir uns quants nervis quan vaig anar a tocar aquest any, just abans del covid, a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona per presentar el segon disc “Invisible”. La veritat és que em feia una il.lusió molt i molt gran.

6. Trap si o trap no?

Depèn del “mood” del moment…jajaja

7. Si ens agrada Maria Jacobs, també ens hauria d’agradar…

Carrie Underwood.

8. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

És molt especial quan sents una cançó pròpia a la ràdio. El primer cop va ser a Ràdio Hit103, l’any 2016, que van posar cançons del primer disc “7teen Secrets”.

9. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

Doncs mira, el primer disc no em podria ningú encasellar en un estil concret, ja que el que vaig fer va ser una recopilació de cançons que havia estat escrivint els últims anys. De fet, en algun mitjà havien dit  “la cantautora vallenca expressa sentiments pop d’adolescència”. En aquest segon disc hi ha hagut un gir musical i he apostat pel pop-country. I m’encanta!!! Això no vol dir que en algun altre moment més endavant provi un altre estil, qui sap… potser més electrònic?

10. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Doncs, la veritat, m’agradaria treballar amb molta gent diferent perquè de tothom sempre s’aprenen moltes coses. Però si em fas escollir ara mateix un de sol, em quedaria amb en Miki Nuñez.

Miki Nuñez.

11. El lloc més especial on has tocat.

mmmm… aquesta és una pregunta complicada…  En realitat per a mi cada lloc és especial. Sí que hi ha escenaris que et fan molta il·lusió perquè els comparteixes amb músics que admires. Però m’agrada personalitzar cada escenari, gran o petit, ja que cada lloc té un encant i un públic especial que, en definitiva,  són allà per gaudir de la  teva música, i això… emociona.

12. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

Balance ton quoi – Angèle.

13. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Oixx… només un?? No puc… m’agraden tots i a més els tinc un apreci especial a tot@s.

14. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la còvid-19.

Durant el confinament no vaig parar de fer música. Vaig agafar la lletra de la cançó “Recordes” i la vaig rescriure amb una lletra adient a la situació, i aleshores amb la banda la vam gravar a distància i la vam publicar.  També vaig fer un munt de lives a l’instagram , i un concert de l’Ajuntament de Barberà de la Conca per Youtube al mes de maig. En sortir del confinament, el primer directe va ser a Altafulla per Sant Joan.

El Qüestionari: Donallop.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Biel Modino 1

Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de Donallop, duet format pels mallorquins Pere Bestard (veu i guitarra) i Joana Pol (veu i teclat), establerts des de fa uns anys a la ciutat de Solsona. El disc ha estat coproduït per Paco Loco i Joana Pol i enregistrat als estudis del Puerto de Santa Maria (Cadis), per on ha passat gran part de l’indie estatal. A Crisàlide, gravat en format power trio, amb en Josep Servera a la bateria, hi trobem el dream pop marca de la casa de Donallop mesclat, aquest cop, amb altres formes musicals com el synth pop dels 80, el trap, el house i l’slowcore.

Actualment, superat l’escull de la còvid, la banda està reprenent la gira de presentació de Crisàlide i està previst que aquesta tardor publiquin un EP, gravat de nou amb Paco Loco, el seu productor de capçalera.

Els mallorquins seran els protagonistes del concert inaugural de l’edició d’enguany del Festival Accents, que es celebrarà aquest dissabte 3 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus), a les 13 h.

1. El primer disc que us vau comprar.

Joana (J):Banda sonora de Dirty Dancing.

Pere (P):Va venir amb una botella de Pepsi “Generation Next by Pepsi”

2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

J: La veu, cantava abans de parlar.

P: El meu primer instrument va ser el trombó de vares, mig any va durar.

3. El primer grup del qual vau formar part.

J: DONALLOP.

 P: AIXÍ ANAM.

4. El primer cop que vau tocar en directe

J: En solitari, amb 8 anys, per les festes del poble, en lloc de fer playback van posar-me un micro per cantar “Pena, penita, pena” i “I will always Love you”

P: Amb 14 anys AIXÍ ANAM vam actuar al concurs de pop-rock d’Inca.

5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

J: El mateix dia que el Pere, record que em tremolaven les cames.

P: Pànic pànic com a tal no, nervis nervis sí, a la presentació del nostre primer àlbum al Teatre Principal de Palma.

6. Si ens agrada Donallop, també ens hauria d’agradar….

J: Cigarettes after sex.

P: Damien Rice, Sufjan Stevens, Debussy, Chopin, Fela Kuti, Neil Young (Na Joana em diu si n’he de posar més…hahaha).

Cigarettes after sex. Foto: Ebru Yildiz.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

“La ciclista suïcida”.

https://donallop.bandcamp.com/track/la-ciclista-su-cida-2

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.

P:Ningú de moment s’ha entestat en incloure-mos dins cap escena musical, no hi ha hagut res forçat, hem passat per la cançó d’autor, el pop-folk, el pop mediterrani i recentment el dream-pop, amb la llibertat d’anar cap a nous escenaris musicals en els propers treballs.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

J: Rick Rubin posats a demanar o Refree, tot i que també resideix als EUA i ara no estem per viatges això com a productors, com a músic m’agradaria treballar amb molts dels músics amb qui cohabito a l’escena

P: Mai hauria imaginat treballar amb en Paco Loco, ja és l’hòstia en vinagre, posats a demanar de nou, El Guincho & Rosalía com a tàndem de productors, reviure a George Martin i perquè no, Quincy Jones, o Brian Eno. Disculpeu l’excés.

Paco Loco.

10. El lloc més especial on heu actuat.

J: És massa difícil contestar aquesta pregunta, un concert és més que el lloc, són les persones que el viuen i que el fan, afortunadament moltes vegades s’ajunten els astres i són concerts que queden et guardes per sempre.

P: El Castell de Bellver a Palma.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

J: No sabe no contesta.

P: Qualsevol del “Californication” o “By the way” dels RHCP.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

P: Els Pets.

J: Intana (assajen a Vilanova).

Intana. Foto: Lluís Tudela.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19. 

A Solsona, al cicle “Solsona Dona la Nota”.

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

 Va ser Altacústic 2019  a Altafulla.

El Qüestionari: Núria Graham.

Per Frederic Cervelló Rodes.

marccusco_3

Foto: Marc Cuscó.

Marjorie (Primavera Labels, 2020), publicat el febrer d’enguany, és el tercer llarga durada d’una de les nostres músics de capçalera, la vigatana Núria Graham. Amb cançons que es mouen entre el soft-rock i el soul i la influència d’artistes com Joni Mitchell, Carole King, Cass McCombs o Angel Olsen, el disc té com a escenari principal la Irlanda de la seva família paterna, amb la qual sempre ha mantingut un intens vincle emocional, tot i que, com ella mateixa admet, no ha estat un fet premeditat, sinó que ha sorgit per pura casualitat.

Marjorie ha estat produït per la Núria i el Jordi Casadesús a la Fontderola, mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Heba Kadry. El disseny és d’Eduard Vila i les fotos de Marc Cuscó. El disc es va presentar oficialment el passat 27 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, en el marc del Guitar Fest BCN, però l’esclat, poc després, de la còvid 19 en va paralitzar, temporalment, la seva gira de concerts.

Aquest divendres 25 de setembre tindrem ocasió d’escoltar en directe les cançons que conformen aquest treball en el concert inaugural de la quarta edició del Festival Terrer Priorat, amb l’actuació també de Súper Gegant, que tindrà lloc a partir de les 19.30 h al Mas de Sant Marcell (Cornudella de Montsant).

1. El primer disc que et vas comprar.

No me’n recordo de quin debria ser el primer, perquè era molt jove i ara em falla la memòria. Però un dels més significatius va ser el “childish prodigy” d’en kurt vile. Estava a la Martulina Divina de Vic investigant discos i sonava aquest de fons, me’l vaig comprar corrents. Es va convertir en una gran influència.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica, des dels 6 anys. Des d’aquell moment que no me n’he separat.

3. El primer grup del que vas formar part.

El meu propi. Sempre havia volgut tenir un grup amb els meus amics, quedar per assajar, totes aquestes coses típiques, però amb 16 anys ja vaig començar amb el meu projecte en solitari!

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El primer concert que vaig fer com a Núria Graham va ser a Santa Eulàlia de Puig oriol, al lluçanès, un company de classe de l’escola d’arts em va enxufar a la festa major del seu poble. Va ser allà on va començar tot. Ho recordo com una meravella de nit, tocant sola, però amb tots els amics, i una bona festa després.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic pànic no n’he sentit mai, però l’última vegada que vam tocar a l’apolo, aquest febrer, estava tant nerviosa que em pensava que m’agafava un soponcio. Però no era pànic, era una exaltació i uns nervis molt bonics.

6. Si ens agrada Núria Graham, també ens hauria d’agradar…

Uff no ho sé, a mi m’agraden moltes coses i em sento relacionada amb moltes coses!  Us recomano una noia que he descobert fa poc irlandesa que ha tret un discasso: Aoife Nessa Francess. Parlant de noies irlandeses, aquí a Catalunya tenim a la Elle León que ha tret un EP preciós que us encantarà també.

Aoife Nessa Frances.

https://elleleon.bandcamp.com/album/heart-to-hearts

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No me’n recordo, crec que el primer cop que vaig sonar a la ràdio debria ser quan vaig anar en directe amb en Basté a rac1, un dia bastant mític! No volia anarhi perquè tenia classe de teatre, però clar jo no tenia ni idea de qui era en basté ni del programa. Me’n recordo que el meu pare deia: “que estàs boja? Has d’anarhi, aquest programa l’escolta molta gent!” hahaha

8. Lestil o escena musical dins la qual tots els mitjans sentesten en inclouret.

No ho sé, ha anat canviant. Per sort ara ja no sóc cap jove promesa, m’he tret aquest pes de sobre. Els mitjans sempre diuen una mica el que volen però a mi ja m’està bé perquè no m’hi menjo gaire el coco. Ben orgullosa de formar part de l’escena vigatana, i d’anar de la mà de tots els germans del pop metafísic… al cap I a la fi som amics.

9. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Ui, tinc molts somnis d’aquests I van canviant.  Estic obsessionada amb el Blake Mills, un guitarrista músic i productor increible i molt jove. Ha produit l’últim de’n bob dylan, el Perfume genious… en fi, un referent gros. També em ronda pel cap últimament una idea estrambòtica i brutal, que seria colaborar amb música del Sahara com les filles de illighadad. Trobo que hi ha alguna cosa molt forta que m’uneix amb aquesta música i em transporta a algo molt familiar, m’agradaria investigar-ho.

10. El lloc més especial on has tocat.

A molts, és difícil triar quin és el més especial. Sempre dic la Jazz Cava de vic, un dels primers bolos I primeres celebracions bojes del principi de tot. Una meravella.

11. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

moltes, de fet la majoria de música que m’escolto s’allunya molt del meu estil. D’algun bolero, per exemple. “vete de mi” del bola de nieve. No se’m dona bé cantar boleros, però.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Renaldo I Clara (compta com a sud?) la meva nova obsessió!

Renaldo & Clara. Foto: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Al Rec de Igualada, un gustasso de lloc i gent. Va ser preciós!

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de lEbre.

No me’n recordo, tinc un batibull de dates al cap… no deu fer gaire però! Ens veiem aviat!

Núria Graham al Portal 22 (Valls). 2018. Foto: Frederic Cervelló.

El Qüestionari: Dewinter.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Raquel Villar

Foto: Raquel Villar.

Dewinter és el projecte musical de la barcelonina Marta Forns (veus, bases electròniques). En directe, l’acompanyen l’Alba Laguna (sintetitzadors) i en Tiago Lopes (baix). Amb referents com Beach House, Cocteau Twins, Curve o Erasure, practiquen un dreamwave electrònic amb influències del synthpop, el post punk dels vuitanta i el trance dels noranta.

El gener del 2019 es va publicar el seu EP de debut, Cold Like The Winter (Musarañas Records), amb les col·laboracions de Dean Garcia (Curve), la soprano Laia Vidal i Ramacod. El disseny del disc era de Glòria Bonet i les fotos de la Marta Forns. El treball es va presentar el 2 de febrer del 2019 a la sala barcelonina Koitton Club. Aquest març, en plena pandèmia, van editar un segon EP, Contractures (Musaraña Records, 2020), amb disseny d’Alba Font, fotos de Marta Forns i en el què col·labora de nou la Laia Vidal. Tots dos discs han estat gravats i mesclats a Caballo Grande Estudios (Barcelona), produïts per Cristina Pallejà, Ferran Resines i Marta Forns i masteritzats per Zlaya Loud.

Dewinter van actuar el passat divendres 28 d’agost a la Glorieta de les Escoles de la Ràpita en el marc del festival Eufònic.

1. El primer disc que et vas comprar.

MARTA (M): Roxette, Look Sharp, en cassette.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

M: La flauta, a l’escola de primària.

3. El primer grup del qual vas formar part.

M: Dewinter.

4. El primer cop que vas tocar en directe.

M: 8 de desembre de 2018 a Sala New Underground (Barcelona).

5. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

M: Abans de cada concert.

6. Si ens agrada Dewinter, també ens hauria d’agradar….

M: Cocteau Twins, Erasure, Curve, Beach House, Pet Shop Boys, synth pop dels 80, trance dels 90.

Cocteau Twins.

7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

M: “Mayflower”, el primer single del nostre primer EP, Cold Like The Winter, a Catalunya Ràdio. Gràcies Blai Marsé!

https://dewinter.bandcamp.com/track/mayflower

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

M: dreamwave, synth pop.

9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

M: En Dean Garcia, de Curve.

10. El lloc més especial on heu actuat.

M: A l’Eufònic!

Dewinter a l’Eufònic 2020.

11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

M: “Danse Macabre”, de Camille Saint-Saëns.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

M: El Quico, el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.

M: El de l’Eufònic, aquest divendres [28 d’agost].

14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

M: Aquesta serà la primera vegada.

El Qüestionari: Anna Andreu.

Per Frederic Cervelló Rodes.

Anna Andreu x Silvia Pocj Horizontal
Foto: Silvia Poch.

Els Mals Costums (Hidden Track Records, 2020) és el debut en solitari de l’Anna Andreu, exmembre dels Cálido Home. La de Sant Quirze del Vallès, acompanyada a la bateria, cors i teclats per la Marina Arrufat, signa un dels discos a tenir en compte d’aquest incert 2020, produït per Jordi Matas (Ferran Palau, El Petit de Cal Eril).

El divendres 17 de juliol presentarà el disc al festival Altacústic (Altafulla, 20 h, plaça de l’Església), en un concert pel qual s’han exhaurit totes les invitacions. Nosaltres li hem demanat que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Un recopilatori de Gospel sense cap nom memorable.

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El piano.

  1. El primer grup del qual vas formar part.

Cálido Home.

cálido
Cálido Home.

  1. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Cálido Home, a la presentació del festival The Lemon Day, a l’Heliogàbal.

  1. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Abans del concert del dos de juliol al Fòrum per Les Nits del Primavera. Va ser el primer concert amb aquest format que vam fer i per molta gent el primer concert com a públic en molt temps.

200702_Anna-Andreu_©VPV_130
Foto Les Nits del Primavera: Víctor Parreño.

  1. Trap si o trap no?

Tot té el seu moment.

  1. Si ens agrada l’Anna Andreu, també ens hauria d’agradar

A mi m’agrada molt l’Andrew Bird, no puc dir que el que faig jo s’hi assembli, però crec que li dóna molta importància a les melodies i se serveix d’un imaginari que m’atrau molt.

  1. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

“I’m not blue” de Cálido Home.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

“La constel·lació del pop metafísic”.

  1. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

En Jordi Matas, un goig en tot els aspectes.

  1. El lloc més especial on has tocat.

Al bosc de les Estunes, a Porqueres; s’hi feia un festival que es deia Estunart. Preciós!

  1. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual voldries fer-ne una versió.

“Tortura”, de la Shakira.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Espaldamaceta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Foto Espaldamaceta: Luis Pérez Contreras.

  1. El primer concert que has ofert en directe després del confinament per la Còvid-19.

Les Nits del Primavera, al parc del Fòrum de Barcelona.

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Al Portal 22 de Valls, fa ben bé 3 o 4 anys.

Música per llegir i lectures per escoltar

S’apropa Sant Jordi, una festa que aquest 2020 serà diferent degut al maleït virus, però no volem deixar passar l’oportunitat de recomanar-vos 7 llibres per llegir o per regalar.

cubierta_Material_inflamable-779x1024RICHARD LLOYD “Material inflamable” (Contraediciones, 2019)

A Richard Lloyd el coneixem per ser, al costat de Tom Verlaine, un dels dos guitarres de Television (formació que des de LNE no ens cansarem de reivindicar). També per haver estat al servei de Matthew Sweet a principis dels ’90 facturant alguns clàssics del power pop de l’època. A “Material inflamable” trobem al llarg de 69 breus capítols les aventures i desventures d’un artista en una de les èpoques més creatives i convulses de la història del rock. Aventures creïbles i d’altres que ens fan dubtar de la seva veracitat però clar, al Nova York de finals dels ’70 tot era possible. Una història que comença amb el seu naixement i acaba l’any 2007 amb la seva retirada definitiva de Television passant per pàgines carregades de vivències personals on riurem, ens entristirem o al·lucinarem.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: Television “Marquee Moon” (1977) / Television “Adventure” (1978) / Richard Lloyd “Field of Fire” (1985) / Matthew Sweet “100% Fun” (1995) / Richard Lloyd “The Radiant Monkey” (2007)

33-revoluciones-por-minuto

DORIAN LYNSKEY “33 revoluciones por minuto. Historia de la canción protesta” (Malpaso, 2015)

La història social, política i econòmica del món contemporani a través de grans artistes com Billie Holiday, Woody Guthrie, Bob Dylan, Nina Simone, John Coltrane, Beatles, Aretha Franklin, John Lee Hooker, Stevie Wonder, The Clash, Bob Marley, REM, Billy Bragg, Prince, Public Enemy, Sonic Youth, Víctor Jara, Rage Against the Machine i un llarg etcètera de noms coneguts i no tan coneguts. Un gran assaig dividit en cinc capítols, un gran viatge a través de cançons que han ajudat a despertar la consciència humana a través d’estils com el jazz, el blues, el rock, el pop o el punk. Un llibre que atrau i sedueix des de la primera pàgina, una lectura obligatòria. L’únic però és que està centrat en el món anglosaxó i trobem a faltar referències d’artistes altres països.

Cançons per acompanyar aquesta lectura: 

Old-Records_med_3D-802x1024ERIC SPITZNAGEL “En busca de los discos perdidos” (Contraediciones, 2017)

En plena crisi d’identitat el periodista Eric Spitznagel decideix recuperar alguns dels discos de la seva vida. Discos que havia venut en el passat. Però no vol una còpia qualsevol, tampoc vol reedicions actuals. Vol recuperar la seva còpia de discos dels Rolling Stones, Replacements, Kiss, Bon Jovi o Guns n’ Roses. Aquella còpia ratllada en una cançó en concret, amb la portada escrita amb una amenaça de son germà o amb el número de telèfon d’una noia, o la còpia del disc que feia servir per amagar la marihuana. Ho aconseguirà? Tranquils que no us farem un spolier. Només dir-vos que, com a melòmans i adults de certa edat que som, hem rigut molt amb la lectura d’aquesta obra que podríem ficar en línia amb títols com “Alta Fidelitat” de Nick Hornby, “Lost in Music” de Giles Smith o “No olvides las canciones que te salvaron la vida” de Carlos Pérez de Ziriza.

5 Discos per escoltar amb aquesta lectura: The Replacements “Let it be” (1984) / The Rolling Stones “Exile on Main St.” (1972) / Bon Jovi “Slippery when wet” (1986) / Kiss “Alive II” (1977) / Guns N’ Roses “Appetite for Destruction” (1987)

santiago-auseron

SANTIAGO AUSERÓN “Semilla del son. Crónica de un hechizo” (Libros del Kultrum, 2019)

El que va ser líder de Radio Futura i també conegut artísticament com Juan Perro ha mantingut des de mitjans dels anys ‘80 una història d’amor amb el son cubà. Una història sincera i honesta que l’ha portat a produir discos recopilatoris i antologies d’artistes cubans com Compay Segundo. Una finestra a la història d’una illa que ara es complementa amb aquest llibre. Una compilació de textos previs i un inèdit sobre l’impacte de la música africana en la música peninsular a través del carib i on també trobem la influència de la música cubana en els orígens del rock.  La música no té fronteres geogràfiques ni mentals. La curiositat musical tampoc i aquest llibre és una bona mostra d’arqueologia musical molt ben feta.

5 discos produïts per Santiago Auseron per escoltar amb aquesta lectura: Diversos artistes “Semilla del son” (2008) / Antología de Francisco Repilado, “Compay Segundo” (1996) / Benny Moré “Benny Moré” (1992) / El Trío Matamoros “El Trío Matamoros” (1992) /Arsenio Rodríguez “Arsenio Rodríguez” (1992)

Freak-scene_medium-802x1024RICHARD KING “Freak Scene” (Contraediciones, 2018)

Amb el subtítol “Los chalados e incorformistas que crearon la música independiente, 1975-2005” ja està tot explicat. Una lectura àgil, documentada, divertida i amb situacions per a tots els gustos al llarg de 30 anys d’història per on trobem segells discogràfics (4AD, Rough Trade, Factory, Domino, Mute, Beggars Banquet o Creation) artistes diversos (Buzzcocks, Joy Division, Orange Juice, Smiths, The Go-Betweens, Sonic Youth, Pixies, Smog o Teenage Fanclub entre molts altres), promotors, dissenyadors de portades, managers, sales de concerts o tendes de discos. Una obra impagable per als que, d’una forma o un altra, vam viure amb intensitat aquella moguda.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: Buzzcocks “Another Music in a Different Kitchen” (1978) / Joy Division “Unknown Pleasures” (1979) / The Smiths “Meat is Murder” (1985) / Pixies “Surfer Rosa” (1988) / The Go-Betweens “Liberty Belle and the Black Diamond Express” (1986) /Depeche Mode “Violator” (1990) / KLF “Chill Out” (1990) / Teenage Fanclub “Bandwagonesque” (1991) / Boo Radleys “Wake Up!” (1995) / The Strokes “Is this it” (2001)

libro3DPEPE PRIETO “Sonidos circulares. Tesoros melódicos para el inicio de un nuevo milenio” (autoeditat, 2018)

Al Madrid de principis d’aquest segle, un jove inquiet i intrèpid al capdavant del programa de ràdio Hotel Arizona s’enfronta al repte de compilar amb rigor, serietat, bon gust i bona documentació una obra gairebé enciclopèdia amb alguns dels millors discos publicats durant les dos primeres dècades del segle XXI. “Sonidos circulares” és un excel·lent cofre on descobrirem molts tresors musicals inesperats. Per a mèrit seu i plaer nostre, Pepe Prieto, ens descobreix tota una sèrie de discos de folk, powerpop, countrycosmic, pop, indie, rock’n’roll o psicodèlia que hauries d’escoltar. Distribuït en 21 capítols i centenars de ressenyes que es poden llegir de forma independent, aquest és un llibre imprescindible pels amants de la música disposats a circular per carreteres secundàries.

10 discos per escoltar amb aquesta lectura: The Go-Betweens “The Friends of Rachel Worth” (2000) / Sufjan Stevens “Sufjan Stevens Invites You To: Come On feel The Illinoise” (2005) / Absentee “Schmotime” (2006) / Arthur & Yu “In càmera” (2007) / Eilen Jewell “Sea of Tears” (2009) / John Paul Keith “The Man That Time Forgot” (2011) / Kelley Stoltz “Double Exposure” (2013) / Phychic Ills “Inner Journey Out” (2016) / Jake La Botz “Sunnyside” (2017) / La Luz “Floating Features” (2018)

PORTADA-ROCK_addde97e-cabe-429e-98f4-28bcf6509440_1024x1024

SUSANA MONTEAGUDO & LUIS DEMANO “Historia ilustrada del Rock” (Litera Libros, 2018)

Un llibre destinat als més petits de la casa? No té perquè ser així. Estem segur que grans i petits gaudiran d’aquest llibre. Dividit en dinou capítols amb textos de Susana Monteagudo i il·lustracions de Luis Demano ens transporta de forma cronològica i temàtica pels moments clau i les anècdotes de la Història del Rock. A les seves pàgines trobareu els clàssics de cadascuna de les dècades a partir dels anys ’50 però també capítols dedicats a les tribus, a les cançons i àlbums imprescindibles, a les dones i el rock, a les discogràfiques o als cadàvers il·lustres. Un volum de gran format atractiu i divulgatiu a parts iguals que pot ser el mitjà perfecte per introduir als vostres fills o filles al rock.

10 artistes per escoltar amb aquesta lectura: Chuck Berry, Buddy Holly, The Beatles, Velvet Underground, Bob Marley, David Bowie, The Cure, Nirvana, Wilco, Amy Winehouse.

El Qüestionari: Marta Knight

Per Frederic Cervelló

28161496_559039517812085_2669796510702859212_o.jpg

La Marta Knight és una jove cantautora de Martorell (Baix Llobregat, Barcelona). Als 9 anys va descobrir als Oasis i als 13, en sortir d’un concert de Bruce Sprinsteen a l’Estadi Olímpic de Barcelona, va tenir clar que es volia dedicar a la música. Així que va començar a tocar la guitarra, sola, a la seva habitació, aprenent acords amb tutorials de Youtube.

Amb referents com Mac DeMarco, Declan McKenna, The Kooks i el Noel Gallagher de les cares B dels singles de Definetily Maybe, la seva proposta musical oscil·la entre el folk alternatiu i el britpop.

A inicis del 2017 va debutar amb l’EP Peterloo Heroes (autoeditat), gravat amb Xavier Nadal (Grushenka, Creamy Creature) als Binary Emotions Records. El disc va obtenir el vist-i-plau de crítica i públic i la va convertir, en un obrir i tancar d’ulls, en un dels fenòmens de l’escena musical més emergent.

Al 2018 va fitxar per Great Canyon Records, el segell de la vigatana Joana Serrat, amb el que va editar el single digital Resurrection, gravat, mesclat i masteritzat de nou per Xavier Nadal a Binary Emotions Records.

El passat 20 de juliol, Marta Knight va actuar a Altafulla en el marc del festival Altacústic, on va cloure la seva actuació amb una crua versió del “Atlantic City” de Bruce Springsteen.

Està previst que aquest 2019 la Marta publiqui el seu primer llarga durada. Mentrestant, podeu escoltar els seus treballs anteriors a: https://martaknight.bandcamp.com/

  1. El primer disc que et vas comprar.

Nevermind The BollocksSex Pistols.

0ea4bd09-999a-4ff5-883a-26f8269a8fe4.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

El primer (i l’únic) va ser la guitarra.

  1. El primer grup del que vas formar part.

A l’institut hi havia un grup i anàvem fent covers, però ni teníem nom ni vam fer mai cap bolo.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

El primer cop tocant davant de gent va ser a la Xarcuteria La Tieta fa dos anys, però el primer cop a un escenari va ser dies després a la Sidecar.

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

A l’Antiga Fàbrica de l’Estrella Damn, al novembre de l’any passat. Vaig prendre massa cafè abans de sortir.

  1. Si no fóssis músic, t’agradaria treballar de… / estudiar…

Estic estudiant Estudis Anglesos i m’agrada bastant, però la veritat és que encara no sé de què m’agradaria més treballar.

  1. Trap si o trap no.

Trap si!

  1. Si ens agrada Marta Knight, també ens agradarà/n….

Phoebe Bridgers, Julien Baker, Mac DeMarco, King Krule, Angel Olsen

Phoebe-Bridgers-1.jpg
Phoebe Bridgers.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure’t.

L’indie folk local.

  1. El músic amb qui t’agradaria col·laborar.

M’encantaria col·laborar a alguna cançó de The National.

p05p05tt.jpg

  1. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual t’agradaria fer-ne una versió.

Ready Pa Morir, de Yung Beef.

  1. El lloc més especial on has tocat.

Per algun motiu, a un campament de surf a França, vaig tocar a una rampa d’ skate.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que t’agradi.

Els VLIVM.

15137672_611203722420934_8821228650594317258_o.jpg

  1. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

A Les Granotes de Tarragona.

 

 

 

El Qüestionari: Aloha Bennets.

Per Frederic Cervelló.

Carlota Figueras.jpg
Foto: Carlota Figueras.

Guateque Sangriento (Hidden Track Records, 2019) és la darrera referència d’Aloha Bennets, quartet de garatge-punk amb tocs surfs del Baix Llobregat format per la Mireia (veu i guitarra), l’Olga (veu i baix), la Cris (veu i guitarra) i l’Álvaro (bateria). L’EP, que es va publicar el passat mes de febrer, conté dues cançons inèdites: “Katana” i “No Acabará” més un clàssic de la banda, “¿Qué es eso?”, inclosa ja en el seu EP de debut, Varadero (autoeditat, 2016). Guateque Sangriento es va gravar, mesclar i masteritzar a Binary Records per part de Xavi Nadal; l’artwork és de les mateixes Aloha Bennets.

Podeu veure en directe a les Aloha Bennets al Festival MAIG, que tindrà lloc aquest dissabte 18 de maig a Sant Gallard (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).

  1. El primer disc que us vau comprar.

Olga: Segurament seria de La Oreja de Van Gogh.

Cris: En tinc dos que recordo molt. Let Go, de l’Avril Lavigne, i On, dels Whyskin’s.

Mireia: El de l’Avril Lavigne, també.

Álvaro: Abbey Road, dels Beatles.

97803-l.jpg

  1. El primer instrument que vau aprendre a tocar.

Olga: La flauta al cole. Per elecció pròpia, l’ukelele.

Cris: També la flauta, m’encantava tocar la de Titanic. Després la guitarra.

Mireia: La guitarra.

Álvaro: El pal de l’escombra imaginant que era una guitarra.

  1. El primer grup del que vau formar part.

Olga: Aloha Bennets.

Cris: També.

Mireia: Un grup a l’institut, amb 16 anys, en el que només fèiem covers.

Álvaro: Un grup amb uns amics, amb 15 anys, fent covers dels Arctic Monkeys.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Olga: Aloha Bennets.

Cris: Amb Aloha, a un concurs de “jóvenes talentos”.

Mireia: A la festa de l’Institut, a 4rt de la ESO.

Álvaro: Amb 15 anys, a un centre cívic de Barcelona intentant donar una nota on corresponia.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Olga: Abans del primer concert d’Aloha Bennets.

Cris: Al Low Festival vaig sentir uns nervis que només havia tingut quan vaig fer l’examen del carnet de conduir.

Mireia: El primer concert sempre és el més difícil.

Álvaro: ¡NO LE TEMO A NADA!

  1. Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar…

Olga: Muntant concerts o fent la comunicació d’aquests.

Cris: Alguna cosa relacionada igualment amb la música. Si no, criminòloga.

Mireia: Amb poder viure de la música em conformaria.

Álvaro: You never know but I would like to see myself in anywhere where I can develop my skills and myself and be happy with that. (Això deia quan buscava feina a Liverpool)

  1. Trap si o trap no.

Olga: Trap si, segons l’artista, com tot.

Cris: Trap molt sí.

Mireia: Sempre.

Álvaro: Què és el trap?

  1. Si ens agrada Aloha Bennets, també ens agradarà/n….

Cris: Los Blenders.

Olga: Camellos.

Álvaro: Novedades Carminha.

LosBlenders.jpg
Los Blenders.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.

No sería escena musical, però a vegades ser un grup majoritàriament de dones sembla un gènere musical.

  1. El músic amb qui us agradaria col·laborar.

Amb alguna trapera.

  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.

Cris: “La de la reina del Pop”, de La Oreja de Van Gogh.

Olga: “No Scrubs”, TLC.

Álvaro: Danny Ocean, “Me rehúso” (la millor cançó del món).

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Cris: El Maldaltura, i aquí a Tarragona amb Sidonie ❤

Álvaro: A la sala 1 de Razz, a les 2:45 de la matinada.

Olga: Idem.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.

Segurament ens agraden uns quants més, però no els situem al mapa. A VLIVM els hem vist algun cop en directe i ens molen, i Gebre, que els hem descobert fa poc.

0006936327_10.jpg
VLIVM.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre. 

Al Festival Pingüí, a Flix [2017].

19748571_807368296097417_75393887194872154_n.jpg

 

 

 

 

El Qüestionari: Maria Arnal i Marcel Bagés.

Per Frederic Cervelló

Lita Bosch.jpg
Foto: Lita Bosch.

Un dels plats forts de l’edició d’enguany del Festival Accents és l’actuació que oferirà aquesta nit de dissabte (21h) el duet format per la cantant badalonina Maria Arnal i el guitarrista flixanco Marcel Bagés al Teatre Fortuny de Reus. El concert forma part del fi de gira del seu celebrat disc de debut, 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017), que els ha portat a actuar durant un any i mig per arreu de la geografia estatal i de l’estranger (incloent concerts als Estats Units, Rússia, el Regne Unit, Bulgària o el Marroc) i els ha convertit en una de les propostes indispensables de l’actual escena musical i en el grup català més important del que portem del segle XXI.

Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li al Marcel que ens respongui les preguntes del nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Doncs no ho recordo ben bé. Els primers van ser regals o cartes als reis… Amb 10-11 anys recordo que tenia i escoltava a tope l’Appetite for Destruction, de Guns’n’roses, Violator, de Depeche Mode, On every street, de Dire Straits…en k7. Un d’aquests devia ser el primer.

J22101000000000_IMAGE_00.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra. La primera la vaig comprar a Ca Pujol de Flix per 5mil pessetes. Em va caure i es va trencar el màstil…Des de llavors que sempre ho he volgut fer dalt d’un escenari.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Aldea del Arce. Érem 4 flixancos que assajàvem a una granja i imitàvem descaradament a Los Planetas.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Va ser amb Aldea del Arce a les Festes Majors del poble. El segon i últim concert el teníem a les Cotxeres de Sants invitats per uns amics de la Universitat, però el cotxe ens va deixar tirats a l’alçada de Reus i vam tornar cap al poble. Ja no vam aixecar cap després d’allò.

  1. El/la músic amb qui us agradaria col·laborar.

Complicat triar…però bé, últimament estic re-escoltant tota la discografia de John Frusciante (té més de 30 discos) i em fascina com ha transitat per tants estils diferents. De fa uns anys està editant discos techno amb el pseudònim Trickfinger i la veritat és que també molen. PJHarvey i Damon Albarn també em semblen 2 carreres exemplars per la seva continua reformulació i que m’agradaria conèixer d’a prop. Somiar…

john-frusciante.jpg

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-os.

Folk. Imagino que és pel format cantant-guitarrista…però no ens hi sentim gens representats.

  1. Si ens agrada Maria Arnal i Marcel Bagés també ens hauria d’agradar.

Sóc molt dolent fent associacions…però bé, El Niño de Elche és algú de qui ens sentim molt a prop.

NINO_DE_ELCHE

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Potser no va arribar a pànic, però l’últim concert que vam fer a Sevilla estava mooolt nerviós. El públic estava molt a sobre i jo pensava tota l’estona…”aquí tothom toca la guitarra increïble i es riuen de mi”…Ara, res a veure a quan feia un examen de guitarra al Conservatori, Em paralitzava. Sort que van ser molt benevolents amb mi.

  1. El lloc més especial on heu tocat.

Segurament a la fossa de La Pedraja (Burgos) on van trobar els 45 cervells i el cor que dóna nom al nostre disc. Vam ser-hi l’1 de novembre en un acte amb els familiars de les víctimes i va ser molt emotiu. Indescriptible.

  1. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

Si no recordo malament, fa molt. Diria que va ser a Flix de fet, per les festes Majors de l’any passat. Un gustasso tocar a casa.

02 Helena B.jpg
Foto: Helena Blanch.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant de/ estudiant….

Jugaria a la NBA, probablement…

  1. La cançó d’un estil molt diferent al vostre que us agradaria fer-ne una versió.

“A.D.R.O.M.I.C.F.M.S”, de Yung Beef.

  1. Trap si o trap no.

Com en tots els estils, n’hi ha que m’agraden i n’hi ha que no. Al final és una qüestió d’artistes. No sé, Yung beef em flipa.

yung-beef.jpg

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

No sé…estic entre Joan Bagés i Genís Bagés. Els dos grandíssims músics i artistes.