Per Frederic Cervelló Rodes

Walking Lands és un quartet barceloní format per Paloma Durán (Glitterhouse, Robot Emilio) al baix i veu, Clara Roman ((Shortfin) Mako Shark) a la guitarra i veu, Ernest Gómez (Salina, Wann, Lullavy) a la bateria, i Nina Anyayahan (Heartworms, The Creepy Eepys) a la guitarra principal. Amb The Van Pelt i American Football com a principals influències, la seva proposta musical abraça lo millor del rock alternatiu dels 90.
Escoltar-los em transporta a la meva adolescència. A Ràdio 3, la Tipo i la BID. A compartir mixtapes amb els amics del poble. A anar a correus a recollir els discos que m’havia demanat. A l’eufòria i l’ansietat de descobrir noves bandes. A Violent Brains i els concerts a la plaça de Mercat. Als estius Flix. A pensar que amb quatre acords ens menjaríem el món.
Però tornem a Walking Lands. Per què m’agraden tant? Per la contundència de la secció rítmica. Pels arpejats i arranjaments brillants de guitarra. Pel recitat de les lletres. Pel “I’m fucking alive”. Per la sensació coneguda i reconfortant (Weezer, The Smashing Pumpkins, Nirvana) de navegar entre la calma i la tempesta. Pels dos EPs collonuts que han publicat fins a la data: We Live & Breathe on the Same Planet (Beauty-fool Records, 2019) i Are You Coming? (Beauty-fool Records / Naife / Discos Delejos, 2021).
Si encara no els heu escoltat, ja trigueu a buscar-los per les plataformes. Si encara no els heu vist en directe, apunteu aquestes dates a l’agenda: 30 de setembre al Saltamarges Fest, a Sarrià de Ter; el 7 d’octubre al Beauty Fool Day, el festival que organitza el seu segell, Beauty-fool Records al Pumarejo, amb Island of Love, Phoac i Mai Jamàs; i el 14 d’octubre a l’Heliogàbal amb Pena Máxima.
1. El primer disc que us vau comprar.
Clara: tanto en cassette como en CD, seguro que fue alguno de los Backstreet Boys. En vinilo, tal vez uno de Lucero que se llama The Attic Tapes.
Nina: El primer disco que recuerdo haber comprado fue Reptile de Eric Clapton, lo compré con Let Go de Avril Lavigne.
Ernest: Brothers in Arms de Dire Straits.
Paloma: En CD y con mi propio dinero, The Greatest de Cat Power.
2. La primera vegada que vau pujar a un escenari.
Clara: Hice ballet y sevillanas de pequeña y teatro de adolescente. Con una banda fue en 2009, con The Destroyed Room en Madrid.
Nina: La primera vez fue en 2002 para un concurso de talentos, pero con una banda completa en 2013.
Ernest: Noviembre de 2008 con mi primera banda Fiun Poin tocando con las bandas alemanas Tick Trick und Fuck y Don’t Feed the Monkeys.
Paloma: En 2017, en LaContra en Poble Sec (Barcelona) con Glitterhouse.
3. El primer grup del que vau formar part.
Clara: (Shortfin) Mako Shark, un grupo que tuve entre 2008-2010 en Madrid. Tocábamos un estilo de pop/folk/twee inspirado en bandas de Plan-It-X, No Idea, etc.
Nina: Hillary Chillton (2013-2016), apodado más adelante Hill Chill. Mucha gente pensaba que se llamaba así por la política Hillary Clinton, pero en realidad se llamaba así por mi perra. El grupo era una hermosa y caótica mezcla de muchos géneros, con influencias desde el blues hasta el punk y el emo.
Ernest: Fiun Poin, haciendo locuras instrumentales de Mathrock con guitarra, stick y batería.
Paloma: Glitterhouse al bajo con Dani y Edu -ahora en Heal-. 90s a tope.
4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.
Clara: Creo que eso nunca ha pasado…
Nina: De mi primer grupo, Hill Chill, era o “Lola” o “Tunnel Vision” de nuestro EP, Bourbon Breath en 2014.
Ernest: Juraría que el tema “Rubicone” en Radio Ciutat Vella del primer LP de Wann Rubicone.
Paloma: “Nineteen Nineties”, de Glitter, en Capitán Demo de Radio3.
5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.
Clara: Me gustaría escribir canciones con Arlo Parks.
Nina: Siempre he querido grabar algo con Jack Shirley de Atomic Garden en Oakland, California o, en Headroom Studios en Philadelphia.
Ernest: Grabar con Paco Loco sería un puntazo, pero con Albini también me conformo!
Paloma: Sylvia Massy a los mandos 4ever.
6. La cançó o disc sense el qual no existiria Walking Lands.
Clara: “Trois Murs Pour la Salle de Torture” de Daïtro.
Ernest: The Bed is in the Ocean de Karate y Spiderland de Slint.
Paloma: “Axons and Dendrites” de Shipping News y “Berlitz” de Seam.
7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.
Clara: “In Your Eyes” de Kylie Minogue.
Nina: “Echolalia” de Yves Tumor.
Ernest: “Samaritans” de Idles.
Paloma: Últimamente pienso mucho en “Say It Ain’t So” de Weezer. Pero me imagino tocando la guitarra.
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.
Clara: De día, Hugo de Loyle Carner. De noche, Kid A de Radiohead.
Nina: De día, Fambly 42 de Toys That Kill. De noche, Well Soon de Walter Mitty and His Makeshift Orchestra o Self Titled de Winter Break.
Ernest: Ill Communication de los Beastie Boys y Pinkerton de Weezer.
Paloma: Any Day de The Sea and Cake.
9. La darrera descoberta musical.
Clara: Ghost Power. Su disco homónimo de 2022 es una mezcla de electrónica psicodélica cósmica bastante guay. La portada también es muy chula.
Nina: KAIYI, una rapera que rapea en inglés y chino. No puedo parar de escuchar su canción, “Psycho”.
Ernest: Taqbir, banda de hardcore protesta referente a la situación social en Marruecos. Con un par!
Paloma: Tomberlin. Ahora mismo la escucho en bucle.
10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.
Clara: De Madrid, Meeky. De Barcelona, Ultimate Frisbee.
Nina: Del sur de California, Summer Vacation / Winter Break. De Barcelona… Walking Lands.
Ernest: de L’Hospitalet de Llobregat el Indiosingracia, de Barcelona siempre Dcurs.
Paloma: Mis queridas Me and the Bees, de Barcelona.
