Per Frederic Cervelló Rodes
El 27 de novembre es va publicar “Al final un bolero”, nou single d’Ölivias i epíleg del seu primer llarga durada: Que baixi el cel (Segell Microscopi, 2024). La cançó, un bolero breu i despullat, parteix del poema “Tot l’enyor de demà”, de Joan Salvat – Papasseit, i reitera el concepte de Que baixi el cel: que la vida i la mort són dos cares d’una mateixa moneda.
“Al final un bolero” ha estat composada i produïda per les dues membres d’Ölivias: Clàudia Balletbó i Isabel Archs. La mescla i gravació ha anat a càrrec de Marc Cros i el màster és de Víctor Garcia.
La cançó, disponible a totes les plataformes, ve acompanyada d’un videoclip dirigit per Núria Gascón.
Nosaltres hem aprofitat la publicació del single per demanar a la Clàudia i la Isabel que ens responguin el Qüestionari.
1. Els discs i les cançons que us han acompanyat en el procés creatiu del vostre darrer disc.
Que baixi el cel és un àlbum que beu de músiques molt diverses, que poden anar des de referents clàssics fins a electrònica. No hi ha pròpiament discs o cançons que haguem volgut tenir a la retina a l’hora de composar però si que l’imaginari musical present en el disc podria estar compartit amb àlbums com Carrie & Lowell de Sufjan Stevens, que parla de la mort de la seva mare, o poemes d’Antonia Vicens. De fet, un cop vam publicar el disc vam elaborar una playlist que la podeu trobar al nostre perfil d’spotify de cançons que giren en torn la mort i que ens agrada escoltar.
2. La cançó que us cura tots els mals.
“Blue mesas” de Leon Bridges, la seva veu et cura l’ànima.
3. Els discs que van fer més suportable el confinament per la còvid-19.
La Isabel no va poder escoltar massa música durant aquella època perquè estava treballant a l’Hospital com a infermera. A la Clàudia li va fer molta companyia la cançó de “Too many drugs” de la no tan coneguda en aquell moment, Rigoberta Bandini.
4. La cançó que voldríeu que sonés al vostre funeral.
“Al final un bolero” una cançó que presentem el 27 de novembre i que és un clam a morir de forma tranquil·la i estimar la quotidianitat que ens envolta.
5. La cançó o disc sense la qual no existiria Ölivias.
Realment Ölivias existeix gràcies als nostres referents literaris, que ens van donar un gruix d’idees suficientment musicables per poder començar a produir les nostres peces. La primera de totes va ser “la mort i la primavera” sorgida d’un llistat de flors i plantes de l’obra de la Rodoreda.
6. El lloc que més trobeu a faltar quan esteu fora de casa, de gira.
No solem tenir gires d’aquest tipus, encara no ens ha donat temps de trobar a faltar res. Però si fantasiegem amb la idea, que ho fem, probablement seria la creperia del nostre poble que molt sovint és l’escenari de les nostres reunions i decisions logístiques.
7. El disc dins del qual us quedaríeu a viure.
Dins del disc de Carrie & Lowell, té una sonoritat que mai ens cansarà.
8. Un disc que hagueu escoltat només perquè us agradava la portada.
És complicat perquè ara mateix, que no hi ha massa costum d’anar a botigues físiques, les portades venen de forma simultània a l’àudio, però la portada de Manual de Cortejo de Rodrigo Cuevas ens sembla de les més potents que hi ha, estem segures que si la veiéssim i no coneguéssim la seva música l’agafaríem.
lanovaescena.cat 