Per Laura Julià
El passat divendres, dia 28 d’octubre, van actuar al Camp de Mart de Tarragona dues de les bandes indie nacionals del moment: Miss caffeina i Izal .
El Tan fan festival va començar a les 20h amb les actuacions dels grups locals Ñeku i Doble Rombo i va acabar amb els més esperats de la nit; de fet ja havien d’actuar el passat mes d’agost però per diferents motius la organització va posposar-ho fins ara.
Miss Caffeina van tornar molt enèrgics amb el seu directe, després d’estar gairebé un any retirats dels escenaris per oxigenar-se i renovar-se. Van presentar el seu darrer treball Detroit, però també recuperant altres èxits dels seu segon disc Polvo y Flores. Van encetar el concert amb “Venimos”, i un públic entregat va cantar cançons com “Mi rutina preferida”, “Modo avión”, “Hielo-T”, “Capitán” i “ Gigantes”.
La banda madrilenya va confessar que després de la seva pausa, el que causava furor a Espanya era el reggaeton i ells volien fer un disc més ballable i diferent per desmarcar-se dels seus anteriors treballs, i d’això van sortir cançons com “El Rescate”.
També van sonar cançons com “Ácido”o “Lobos” i van acabar amb el seu nou single “Mira cómo vuelo” que no para de sonar a les ràdios i que està revolucionant les llistes d’èxits. I “Oh, Sana” una de les cançons més reivindicatives de la banda que parla de l’homofòbia i clarament condemna les agressions a homosexuals.
Miss Caffeina tal i com el seu nom indica va despertar al públic tarragoní amb una gran dosi de cafeïna per poder rebre a Izal, amb la seva esperadíssima actuació
El líder de la banda Mikel Izal va saludar en català al públic i va engegar l’actuació amb “Copacabana” la cançó que dóna nom al seu darrer disc. I va continuar amb “Asuntos Delicados” i “Hambre”.
Els madrilenys van continuar l’espectacle amb “Prueba y error”, “Los seres que me llenan” i “Despedida”. Els assistents van vibrar en cada cançó, on el cantant de la banda entregadíssim sortia a ballar i a contagiar la seva energia al públic.
Abans de finalitzar el concert, Izal no podia acomiadar-se sense alguns dels seus grans èxits com, “Agujeros de gusano”, “Magia y efectos especiales” i “La mujer de verde” que ja s’ha convertit amb tot un himne. Van sonar a tot volum en un Camp de Mar on l’acústica era immillorable. Mikel Izal també va aprofitar per reivindicar i recolzar als grups que comencen o que no tenen tant ressò mediàtic i que actuen en sales petites, animant al públic que els vagin a veure. Izal porta 6 anys lluitant per aconseguir aquest somni però molts grups tenen més dificultats i no poden arribar tan lluny. I recorden amb molta il·lusió els seus primers concerts en aquelles sales tan petites.
Se’ns dubte un gran exemple de devoció i treball constant que tenen aquests músics, i ens quedem amb l’última frase dels Izal; mai deixeu de somiar.
lanovaescena.cat 