Albino Tena a Tortosa

El 7 d’octubre, el músic tortosí Albino Tena Mauri  va presentar al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el seu primer treball “Cap a on vas” (La Cúpula Music, 2017). Davant un públic entregat, va desgranar les cançons del seu àlbum i va versionar clàssics com “Hallelujah” de Leonard Cohen i “Knockin’ on Heaven’s Door” de Bob Dylan.

Cançons d’autor a cavall del pop i el folk americà on l’amor hi és ben present, conformen el seu disc.

Per a la seva posada de llarg va comptar amb David Espinós Querol (guitarra elèctrica), Manel Miró (teclats), Kike Pellicer Plazas (baix), Marc Pinyol (bateria), Eba Peransi (veu), Dani Bonnin (percussió), Maria Rosa Pons Tena (violoncel) i Lluís Figuerola Monzonís (fliscorn).

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Outer Space – Jornades Musicals de l’Ermita de La Pietat (Ulldecona)

Outer Space van actuar el passat 18 de juny a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona dins les Jornades Musicals, que ja van per la seva 13a edició.

El grup el formen Jordi Casas (percussió), Danko Compta (bateria), Àlex Molas (baix), Joan Urpinell (guitarra), Marc Mena (trompeta), Gorka Garay (saxo) i Aram Montagut (trombó). Es caracteritzen per interpretar ritmes africans com l’afrosoul,  l’ethnojazz i l’afrobeat.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Sílvia Pérez Cruz – Teatre Fortuny de Reus

El passat 30 de maig, Sílvia Pérez Cruz va presentar el seu últim treball, “Vestida de nit” (Universal Music, 2017) acompanyada per un quintet de corda format per Elena Rey (violí), Carlos Montfort (violí), Anna Aldomà (viola), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Joan Antoni Pich (violoncel). Feia 9 anys que no actuava a Reus.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Tarragona va ballar al ritme de Miss Caffeina i Izal

Per Laura Julià

img_0995
Izal. Foto: Helena Blanch.

El passat divendres, dia 28 d’octubre, van actuar al Camp de Mart de Tarragona dues de les bandes indie nacionals del moment: Miss caffeina i Izal .

El Tan fan festival va començar a les 20h amb les actuacions dels grups locals Ñeku i Doble Rombo i va acabar amb els més esperats de la nit; de fet ja havien d’actuar el passat mes d’agost però per diferents motius la organització va posposar-ho fins ara.

Miss Caffeina van tornar molt enèrgics amb el seu directe, després d’estar gairebé un any retirats dels escenaris per oxigenar-se i renovar-se. Van presentar el seu darrer treball Detroit, però també recuperant altres èxits dels seu segon disc Polvo y Flores.  Van encetar el concert amb “Venimos”, i un públic entregat va cantar cançons comMi rutina preferida”, “Modo avión”, “Hielo-T”, “Capitán” i “ Gigantes”.

La banda madrilenya va confessar que després de la seva pausa, el que causava furor a Espanya era el reggaeton i ells volien fer un disc més ballable i diferent per desmarcar-se dels seus anteriors treballs, i d’això van sortir cançons com “El Rescate”.

També van sonar cançons com “Ácido”o “Lobos” i van acabar amb el seu nou single  “Mira cómo vuelo” que no para de sonar a les ràdios i que està revolucionant les llistes d’èxits. I “Oh, Sana” una de les cançons més reivindicatives de la banda que parla de l’homofòbia i clarament condemna les agressions a homosexuals.

Miss Caffeina tal i com el seu nom indica va despertar al públic tarragoní amb una gran dosi de cafeïna per poder rebre a Izal, amb la seva esperadíssima actuació

El líder de la banda Mikel Izal va saludar en català al públic i va engegar l’actuació amb “Copacabana” la cançó que dóna nom al seu darrer disc. I va continuar amb “Asuntos Delicados” i “Hambre”.

Els madrilenys van continuar l’espectacle amb “Prueba y error”, “Los seres que me llenan” i “Despedida”. Els assistents van vibrar en cada cançó, on el cantant de la banda entregadíssim sortia a ballar i a contagiar la seva energia al públic.

Abans de finalitzar el concert, Izal no podia acomiadar-se sense alguns dels seus grans  èxits com, “Agujeros de gusano”, “Magia y efectos especiales” i “La mujer de verde” que ja s’ha convertit amb tot un himne. Van sonar a tot volum en un Camp de Mar on l’acústica era immillorable. Mikel Izal també va aprofitar per reivindicar i recolzar als grups que comencen o que no tenen tant ressò mediàtic i que actuen en sales petites, animant al públic que els vagin a veure. Izal porta 6 anys lluitant per aconseguir aquest somni però molts grups tenen més dificultats i no poden arribar tan lluny. I recorden amb molta il·lusió els seus primers concerts en aquelles sales tan petites.

Se’ns dubte un gran exemple de devoció i treball constant que tenen aquests músics, i ens quedem amb l’última frase dels Izal; mai deixeu de somiar.