El Qüestionari: Últim Cavall.

Per Frederic Cervelló.

ULTIMCAVALL1

La ciutat de Tarragona acollirà el proper divendres 15 de setembre una de les quatre semifinals de l’edició d’enguany del concurs per a grups novells Sona9. Les altres tres semifinals es celebraran, també aquest mes de setembre, al Festival Acústica de Figueres, al Mercat de Música Viva de Vic i al BAM de Barcelona.

A la semifinal tarragonina (Capsa de Música – Antiga Tabacalera, 20h, gratuït) hi participarà, junt a Lildami (hip-hop & trap, Terrassa), Barbaritats (funk-rock, Xàtiva) i els locals Mostassa, com a grup convidat en la seva condició de guanyadors de la darrera edició del D.O. Tarragona, una de les bandes del moment, Últim Cavall. Els garrafencs, que ja ens van cridar l’atenció amb el seu debut, Últim Cavall EP (auto-editat, 2015), han publicat el que està cridat a ser un dels grans discs d’aquest 2017, Records de Kyoto (Discos de Kirlian), disc que acabem de saber que serà editat ben aviat a Amèrica per la discogràfica mexicana Emma’s House Records.

Els de La Nova Escena hem demanat a Rafa Monzó (veu, guitarres i sintetitzadors) i Francesc Pascual (bateria), jockeys d’Últim Cavall, que ens responguin el nostre Qüestionari abans d’estrenar-se en directe a la nostra ciutat.

  1. El primer disc que us vau comprar.

Francesc: no recordo quin va ser el primer però sí que recordo quin va ser el primer que em va fer especial il·lusió. Un dels primers discs que em vaig comprar va ser Live After Death, un àlbum en directe d’ Iron Maiden gravat a Los Angeles l’any 1985.

Rafa: el primer amb els meus diners va ser un cassette de Lo Mejor del Soul al Guitar Shop de Sitges, que ja no existeix. Em va enamorar la portada, que sortia una noia amb una mirada enigmàtica. Al cassette posava “anunciado en TV”. Hi havia cançons de Sam Cooke, l’Otis, etc. Era l’any 92 i tenia 11 anys.

  1. El primer instrument musical que vau tocar.

Cada un dels components de la banda té una història i relació diferent amb la música i amb el seu instrument; alguns van començar a tocar el mateix instrument que toquen amb Últim Cavall. Per exemple, en Jacob (guitarra), Francesc (bateria) o en Toni (baix), i d’altres van començar tocant un instrument diferent, com per exemple en Rafa (piano) i la Valle (que va començar a tocar el piano i ara toca un germà cosí com és el sintetitzador).

  1. El primer grup del què vau formar part.

A la comarca del Garraf hi havia força afició, a formar bandes en èpoques d’estudiant. Nosaltres érem uns d’aquells joves que vem començar a tocar amb amics en varies bandes de l’època.

  1. El primer cop que vau tocar en directe.

Ens va fer especial il·lusió tocar a la Sala Apolo, és una sala mítica, si no la millor de les millors del país, on hem anat a veure molts concerts. Hi vam tocar el segon concert de la història d’Últim Cavall dins del BIS Festival 2016 i ens va fer molta il·lusió.

  1. Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu estudiant/treballant a/de...

Cadascú tenim altres professions, tot i que per a nosaltres, donar-li la importància que es mereix la música al nostre dia a dia, és vital i necessari.

  1. Si ens agrada Últim Cavall també ens hauria d’agradar….

No ho sabem si us hauria d’agradar alguna banda en concret, però últimament estem enganxats als discos d’ Acid Ghost.

  1. Un músic amb qui vulgueu col·laborar.

Hi ha moltes bandes que admirem que seria un plaer col·laborar amb ells. No hi cabrien aquí.

  1. El millor moment de la vostra vida com a músics.

No sabem si és el nostre millor moment, però fa un parell de setmanes ens va escriure un segell mexicà que es diu Emma’s House Records. Ens explicaven que volien editar en físic el nostre disc Records de Kyoto al continent americà. Ens va fer moltíssima il·lusió perquè ens faran una edició limitada i especial, amb 3 bonus tracks de l’EP del 2015, que només el vem publicar en digital. Sortirà el proper 27 de setembre.

  1. L’escena musical o estil dins el qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Ens diuen que estem de camí entre el dream-pop i el shoegaze. Pensem que etiquetar i emmarcar dins d’un estil a una banda, és tasca dels periodistes, crítics i oients. Nosaltres aspirem a fer cançons que ens agradin i que transmetin emocions.

  1. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Sempre hi ha molts nervis abans de pujar a l’escenari, però també és cert que una mica de tensió ja va bé. En tot cas, gaudim molt quan estem tocant.

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Un grup del sud que ens agrada molt és VLIVM, i compartim segell amb ells, a més! (Discos de Kirlian).

  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.

No hi hem tocat i en tenim moltes ganes. El proper divendres 15 de setembre serà la primera vegada. A l’Espai Tabacalera – Capsa de Música, dins de les semifinals del concurs Sona9, a les 21h.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s