Melòmans: Aida Bañeres.

Per Frederic Cervelló

Ayesha L. Rubio
Foto: Ayesha L. Rubio

La nostra melòmana del mes de desembre és la lleidatana Aida Bañeres, productora i programadora de festivals musicals i audiovisuals (Doc’n’roll Film Festival, Minipop, British Summer Festival, Standon Calling).

Col·leccionista compulsiva de vinils, l’Aida és una enamorada de la música negra, des dels clàssics sons jamaicans i les noves onades, la música mod (early reggae, rocksteady, skinhead reggae, ska, 2-tone), el soul, des dels orígens més jazzístics, passant pel northern soul, el southern soul, el doo-wop, fins a algunes noves adquisicions de neo-soul. També li agrada el balkan o gipsy, els sons caribenys com el mambo, el calypso, els sons llatins com la cúmbia, l’electro-cúmbia, champeta, afrobeats i els sons africans. Tots aquests estils els mescla com a Dj selectora amb el nom de guerra de Dj Lupe Brown.

Actualment viu a Londres, ciutat que, segons ens explica, satisfà la seva set de cultura, música i cinema. Allà fa de mànager musical dels Maroon Town, coneguda banda d’ ska dels 80, i d’agent d’altres bandes d’ ska clàssic – old school anglès i world music. Tot i això, segueix vinculada a Tarragona, amb diferents projectes, com la direcció de La Terrasseta de Santa Tecla, festival de música i cultura de Tarragona, o la producció del Rec – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que ben aviat, entre el 4 i el 10 d’aquest mateix mes, celebrarà la seva dissetena edició.

1- El disc que et transporta a l’adolescència.

Arde ribera, de Piperrak, o Dookie, de Green Day.

 

Piperrak-Arde_Ribera-Frontal.jpg

2- La cançó que fa que enyoris la teva Lleida natal.

M’agraden els grups de Lleida que canten en català perquè així puc cantar la lletra sense haver de canviar l’accent; es tot un alliberament, tu! Així que em recorda a Lleida el projecte de l’Home Llop i els Astramats, que versionen clàssics jamaicans en lleidatà o com també em recorda a Lleida la cançó festiva per excel·lència de “Som de l’oest” 😉

3- El disc que aconsegueix que els viatges entre Tarragona i Londres es facin més curts.

Ostres, em costa moltíssim escoltar un disc sencer varies vegades. Normalment m’agraden una o dos cançons de cada disc i vaig sempre carregada de mil cançons o playlists amb una mica de tot; però discos que trobo molt complerts i no em canso d’escoltar últimament son Blau sang, vermell cel, de Crim, qualsevol de The Four Tops o Madness  o Nina Simone o La Casa Azul o Kishi Bashi o Caro Emerald (quin pupurri d’estils!).

0008848882_10.jpg

4- La joia de la corona de la teva col·lecció de vinils.

Ui, que difícil. Pues varies joies tinc, perquè com que tinc aquesta dèria romàntica de no comprar vinils per internet, només comprar-los en mercadets o botigues de discos, em passo anys buscant alguns vinils en concret; així cadascú te la seva història i me’n recordo del moment i lloc on els vaig comprar i de la sensació de tenir-los a les mans!  Algunes joies son el primer vinil que vaig tenir de Desmond Dekker, King of ska, que em va regalar la Laureta (Dj Luna) quan l’hi vaig explicar que encara no havia trobat cap vinil del Desmond Dekker tot i que es un dels meus artistes preferits! Different Class, de Pulp, el vaig tenir a les meves mans el primer cap de setmana que vaig anar a viure a Londres i no portava cash llavors el vaig deixar pensant que seria facilíssim tornar-lo a trobar en algun mercadet i m’ha costat vora 2 anys trobar-lo de nou! El que fa anys que se’m resisteix es el de Easy, dels Easybeats però algun dia el trobaré!

R-5494506-1394832303-7780.jpeg.jpg

5- Un disc per endinsar-se en el Northern Soul.

El vinil recopilatori de Northern Soul – All nighter ,  i sinó grans clàssics de Frankie Valli, Melba Moore o The Four Tops, Marlena Shaw o What, de Judy Street. Per mi, es impossible que no ballis amb aquest estil de música…

R-8445210-1461758821-6765.jpeg.jpg

6- Un clàssic indiscutible dels Maroon Town.

“Nostalgia” o “Fire”, sens dubte, encara que el meu clàssic preferit es “City Riot” o “Every little step by step”, tot i que crec que el que serà el meu clàssic preferit està a punt de sortir del forn al seu nou disc!

7- Una cançó per obrir una sessió de Dj Lupe.

“Wipe out”, de The Surfaris, per exemple, o un “ça plain pour moi”, de Plastic Bertran, o la cançó que no m’hagi pogut treure del cap aquella setmana,…però mai em preparo les sessions, així que depèn del mood de la gent i del meu 😉

8- Aquell vinil que no punxaràs més per por de ratllar-lo.

Ui, potser ja es massa tard perquè ja n’he rallat algun de tant punxar-lo en sessions o a casa, com m’ha passat amb el Keep the fire burning, de Mr Review. No acostumo a deixar vinils que m’agraden a casa, m’agrada portar-los a passejar arreu!

41kOhlR6OUL

9- La cançó que millor descriu la ciutat de Londres.

Londres es una ciutat massa intensa com per ser descrita amb una cançó, a l’hivern i a l’estiu semblen dues ciutats totalment diferents. Ara que ve l’hivern podria descriure-la “Ghost town”, de The Specials, o les melancòliques  “Cornerstone” o “London”, de Benjamin Clementine, però quan després del llarg letargi arriba el sol, els dies llargs, els parcs, les bbq i la música en directe per tot arreu, “Bills”, de Lunchmoney Lewis, o “Run”, de Tiggs Da Author, per exemple.

10- La B.S.O. de la teva vida.

Mira que no sóc de BSO, però la de Reservoir Dogs potser es la meva preferida. Però, si hagués de ficar música a la meva vida, suposo que seria un pupurri variat amb sons 60s, passant per Different Class de Pulp, passant per diferents estils jamaicans i arribant al boogaloo de Ray Barretto o a  algun remix de cumbia de Quantic.

D1E.jpg

11- La cançó perfecta per clausurar una altra edició exitosa de La Terrasseta de Santa Tecla.

M’agrada acabar amb “Fever”, de La Lupe, però molts cops cau “You are wondering now” cantada per la Amy, o “Take me home, country roads” cantada per Toots & The Maytals, però també he de dir que “Festa Major”, de La Trinca, mai falla.

12- La teva darrera descoberta musical.

Ui, descobreixo música cada dia! fa poquet que m’he endinsat en l’Afrobeat i una banda que m’encanta i té un directe brutal es London Afrobeat Collective; els argentins poperos Onda vaga també els escolto bastant últimament,  Nathan Fox també es una descoberta de fa poc, el seu disc soul-jazzero All’ done em dona molt bon rotllo, les londinenques grrrl pop-punk band Dream Nails les vaig descobrir fa poc en una festa a Londres i tot i que no es el meu estil de música preferit són súper energètiques i les lletres són molt divertides, i… últimament estic escoltant molta música francesa nova i antiga també com Pupkulies & Rebecca , Keny Arkana, France Gall, Alister, Stromae…

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s