El Qüestionari: Mishima.

Per Frederic Cervelló.

3_Mishima_LeilaMendez.jpg
Foto: Leila Mendez.

El festival Minipop arriba aquest cap de setmana a la seva vuitena edició. I ho fa amb un sold out d’entrades anticipades des de fa setmanes, amb un cartell de traca i mocador i amb la confirmació que el que va néixer com un petit festival destinat a pares (i nens) primerencs ha crescut tant que ja no n’entén de perfils de públic. És apte i recomanable per tothom; tingui o no canalla.

Sens dubte, un dels plats forts de l’edició d’enguany serà el concert de Mishima, potser el de més envergadura, pel que fa al pedigrí de la banda i al nombre de públic que arrastra, dels que es recorda al festival tarragoní. Els barcelonins presentaran el seu darrer disc, Ara i res (The Rest Is Silence / Warner Music Spain, 2017), el vuitè (ja) en la seva carrera, enregistrat de nou amb Peter Deimel a Black Box Studio (Angers, França). El títol del disc, el més pop i accessible de la banda, fa referència a un poema de Joan Vinyoli, autor que ha servit d’inspiració i punt de partida d’aquest treball.

Li hem demanat a en Xavi Caparrós, baixista de Mishima, que ens respongui el nostre Qüestionari.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Blood Sugar Sex Magik , de Red Hot Chili Peppers.

R-367882-1193559996.jpeg.jpg

  1. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La flauta.

  1. El primer grup del què vas formar part.

Shiba, un grup amb companys de l’escola.

  1. El primer cop que vas tocar en directe.

Va ser al Casal de Sarrià, a Barcelona, compartint cartell amb La Bella Medusa.

  1. Si no fossis músic, segurament ara estaries treballant/fent de…

Estaria treballant en el sector audiovisual.

  1. Si en agrada Mishima també ens hauria d’agradar…

El bon vi!

  1. Un músic amb qui us agradaria col·laborar.

Personalment, amb Will Oldham. Trobo que és una figura interesantíssima i podria aprendre moltes coses de la seva manera d’entendre la música i el procés de composició.

WILLOLDHAM-608x450.jpg

  1. El millor moment de la vostra carrera musical.

Per a mi va ser durant la gira de presentació d’Ordre i Aventura, al 2010. Va ser quan vaig entrar al grup i tot era nou per a mi. Jo venia de tocar en bandes més indies, no tan conegudes, i recordo que la primera vegada que vaig veure que el públic cantava les cançons que estàvem tocant va ser una sensació indescriptible.

  1. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.

Pop català

  1. El darrer cop que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

No va ser pànic, però fa poc teníem un concert per la nit i al vespre jo tenia un rodatge d’un concert on tocava el Dani Vega (guitarrista de Mishima) amb el seu projecte personal. Els timings eren molt ajustats i vaig estar patint per arribar puntual al concert de Mishima

  1. Un grup o solista del sud de Catalunya.

En diré dos, als qual m’estimo molt. Per una banda, el José Juan Gonzáez, amb el seu projecte Espaldamaceta. El considero un bon amic, m’agrada molt el que fa i sempre que venim per terres tarragonines ve a veure’ns. I l’altre grup serien Els Pets, que crec que són un grup fonamental per entendre el pop fet a casa nostra. Amb el Lluis Gavaldà i companyia ens uneix també una bona amistat.

LP 04.jpg
Foto: Luis Pérez Contreras.
  1. L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.  

Va ser a Reus, al meravellós teatre Fortuny.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s