Per Frederic Cervelló.
Guateque Sangriento (Hidden Track Records, 2019) és la darrera referència d’Aloha Bennets, quartet de garatge-punk amb tocs surfs del Baix Llobregat format per la Mireia (veu i guitarra), l’Olga (veu i baix), la Cris (veu i guitarra) i l’Álvaro (bateria). L’EP, que es va publicar el passat mes de febrer, conté dues cançons inèdites: “Katana” i “No Acabará” més un clàssic de la banda, “¿Qué es eso?”, inclosa ja en el seu EP de debut, Varadero (autoeditat, 2016). Guateque Sangriento es va gravar, mesclar i masteritzar a Binary Records per part de Xavi Nadal; l’artwork és de les mateixes Aloha Bennets.
Podeu veure en directe a les Aloha Bennets al Festival MAIG, que tindrà lloc aquest dissabte 18 de maig a Sant Gallard (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).
- El primer disc que us vau comprar.
Olga: Segurament seria de La Oreja de Van Gogh.
Cris: En tinc dos que recordo molt. Let Go, de l’Avril Lavigne, i On, dels Whyskin’s.
Mireia: El de l’Avril Lavigne, també.
Álvaro: Abbey Road, dels Beatles.
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
Olga: La flauta al cole. Per elecció pròpia, l’ukelele.
Cris: També la flauta, m’encantava tocar la de Titanic. Després la guitarra.
Mireia: La guitarra.
Álvaro: El pal de l’escombra imaginant que era una guitarra.
- El primer grup del que vau formar part.
Olga: Aloha Bennets.
Cris: També.
Mireia: Un grup a l’institut, amb 16 anys, en el que només fèiem covers.
Álvaro: Un grup amb uns amics, amb 15 anys, fent covers dels Arctic Monkeys.
- El primer cop que vau tocar en directe.
Olga: Aloha Bennets.
Cris: Amb Aloha, a un concurs de “jóvenes talentos”.
Mireia: A la festa de l’Institut, a 4rt de la ESO.
Álvaro: Amb 15 anys, a un centre cívic de Barcelona intentant donar una nota on corresponia.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Olga: Abans del primer concert d’Aloha Bennets.
Cris: Al Low Festival vaig sentir uns nervis que només havia tingut quan vaig fer l’examen del carnet de conduir.
Mireia: El primer concert sempre és el més difícil.
Álvaro: ¡NO LE TEMO A NADA!
- Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar…
Olga: Muntant concerts o fent la comunicació d’aquests.
Cris: Alguna cosa relacionada igualment amb la música. Si no, criminòloga.
Mireia: Amb poder viure de la música em conformaria.
Álvaro: You never know but I would like to see myself in anywhere where I can develop my skills and myself and be happy with that. (Això deia quan buscava feina a Liverpool)
- Trap si o trap no.
Olga: Trap si, segons l’artista, com tot.
Cris: Trap molt sí.
Mireia: Sempre.
Álvaro: Què és el trap?
- Si ens agrada Aloha Bennets, també ens agradarà/n….
Cris: Los Blenders.
Olga: Camellos.
Álvaro: Novedades Carminha.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.
No sería escena musical, però a vegades ser un grup majoritàriament de dones sembla un gènere musical.
- El músic amb qui us agradaria col·laborar.
Amb alguna trapera.
- La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.
Cris: “La de la reina del Pop”, de La Oreja de Van Gogh.
Olga: “No Scrubs”, TLC.
Álvaro: Danny Ocean, “Me rehúso” (la millor cançó del món).
- El lloc més especial on heu tocat.
Cris: El Maldaltura, i aquí a Tarragona amb Sidonie ❤
Álvaro: A la sala 1 de Razz, a les 2:45 de la matinada.
Olga: Idem.
- Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
Segurament ens agraden uns quants més, però no els situem al mapa. A VLIVM els hem vist algun cop en directe i ens molen, i Gebre, que els hem descobert fa poc.
- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Al Festival Pingüí, a Flix [2017].
lanovaescena.cat 