Per Frederic Cervelló.
Her Little Donkey és una banda barcelonina formada per Ana López (sintetitzadors i veu), Patrick Aranda (veu i guitarra), Carlos Pérez de Tudela (baix i sintetitzadors) i Michel Bonilla (bateria). Amb influències de grups com Beach House, Prefab Sprout o Wild Nothing, la seva proposta musical oscil·la entre el dream pop i el pop de finals dels 80.
Van debutar el 2013 amb l’EP Probation (autoeditat), gravat, mesclat i produït a La Atlántida Estudio (Barcelona) per Mario Patiño i Edgar Beltri i masteritzat per Yves Roussel. El disseny del disc era obra de l’Ana López. Al 2015 van editar un nou EP, Chromatic Landscapes (autoeditat), de nou gravat, mesclat i produït a La Atlántida Estudio per Mario Patiño i Edgar Beltri i masteritzat per Yves Roussel. Aquest cop RuLú Shop es va fer càrrec del disseny. El primer llarga durada dels Her Little Donkey, Campestral (autoeditat), va sortir al mercat el 2016. El disc va ser gravat, mesclat i produït per Cristian Pallejà i Ferran Resines als estudis Caballo Grande (Barcelona) i masteritzat a Joe Lambert Studio (New York). Al disc hi col·laboraven Pau Roca (La Habitación Roja), Carlotto (Me and The Bees) i Raúl Muñoz (Catpeople).
La seva darrera referència és l’elepé Where’s the glow, publicat l’ 1 de març del 2019, en el qual han abandonat l’autoedició per entrar a formar part de la família Hidden Track Records, segell barceloní creat per la Louise Sansom (Animic) i la mateixa Ana López. Per a la gravació, mescla i producció del disc han comptat de nou amb l’ajut d’en Ferran Resines i en Cristian Pallejà (estudis Caballo Grande, Barcelona) i per la masterització amb en Justin Colleti, dels estudis Joe Lambert. El disseny del disc és obra de la Carla Fuentes. Where’s the glow es va presentar oficialment el passat 11 de maig a la sala VOL de Barcelona.
Her Little Donkey actuen aquest divendres 14 de juny a la Capsa de Música de Tarragona, acompanyats dels madrilenys Delaporte, en un nou concert ofert per Movistar.
- El primer disc que us vau comprar.
Carlos: Diria que el primer amb els meus estalvis va ser el Greatest Hits I de Queen (i ara ja no puc amb ells, jejeje!).
Ana: No ho recorde, però segurament dels Backstreet Boys!
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
Carlos: El baix.
Ana: El piano.
- El primer grup del que vau formar part.
Carlos: Un grup de pop espanyol amb els amics de Badalona. No era el meu estil…
Ana: Astall, un grup de punk a València.
- El primer cop que vau tocar en directe.
Carlos: Amb el mateix grup, a un bar de Badalona. Nosaltres vam posar tot l’equip i vam estar assajant tres dies seguits allà mateix abans del bolo!!
Ana: Va ser amb Astall, a un bar molt a prop de la universitat on estudiava.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Carlos: Pànic crec que mai, una mica de nervis sempre hi ha.
Ana: Crec que va ser al concert de presentació del primer LP de Her Little Donkey. Em tremolava tot!
- Si no fóssiu músics, us hauria agradat treballar de… / estudiar…
Carlos: Ho plantejo a l’inversa. M’agradaria viure de ser músic; però ara mateix això és inviable.
Ana: Com diu Carlos, tant de bó poder viure de la música! Jajaja!
- Trap si o trap no.
Carlos: Trap si, però amb moderació. Com a tot, hi ha coses bones i que em fan gaudir.
Ana: Trap si, sobretot el que està socialment compromès.
- Si ens agrada Her Little Donkey, també ens agradarà/n….
Carlos: Difícil… però diria el pop; des del dream pop més ruidós fins al sofisti-pop més elegant.
Ana: Doncs, podria agradar-te també Prefab Sprout si mirem cap enrere o Beach House, Deerhunter i Unknown Mortal Orchestra si pensem en present.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.
Carlos: Tampoc s’aclaren massa. Amb aquest últim disc es posen en comú que seguim el patró del pop anglosaxó dels 80.
- El músic amb qui us agradaria col·laborar.
Carlos: Bradford Cox, de Deerhunter, però en podria dir mil més. Per somiar que no quedi…
Ana: A mi m’agradaria molt col·laborar amb M.I.A. o, per exemple, amb Sascha Ring, d’Apparat.
- La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.
Carlos: Moltíssimes! Per dir una que m’encanta: “El Dia de mi Suerte”, de Willie Colón i Héctor Lavoe.
Ana: Mmmm, que difícil! Potser alguna de Portishead o de Battiato.
- El lloc més especial on heu tocat.
Carlos: El concert del Primavera Sound 2017 ens va fer moltíssima il·lusió. Mai penses que pots acabar al cartell d’un festival tan gran.
Ana: Si, el Primavera Sound va ser molt guay!
- Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
Carlos: Els Harrison Ford Fiesta.
Ana: A mi m’agraden molt Últim Cavall, però no sé si es poden considerar del sud!
- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Carlos: Va ser al 2017, a la sala El Cau, amb els Tyco Brae, que són de Tarragona. Va ser una bona experiència, però esperem atraure a més gent aquesta vegada.
lanovaescena.cat 