Per Frederic Cervelló.
Sandré són un quartet de Barcelona format a principis del 2018 per la Rosa (veu), la Stefi (baix), el Carles (guitarra) i el Marc (bateria). Amb influències reconegudes de L7, Devo, Grace Jones, Mark E Smith, Fugazi o B-52’s, reivindiquen, en la seva proposta musical, la part més festiva del punk, mesclada amb espurnes glam.
Van debutar en directe el maig del 2018, en el marc del Gutter Fest, la Fira d’Autoedició i Micro edició de Barcelona, i a l’agost del mateix any van editar el seu primer EP.
A principis del novembre d’enguany s’ha publicat el seu primer llarga durada, Ave Muñón (Bcore Disc, Snap Clap!, Mama Vynila), gravat i produït per Santi Garcia a Ultramarinos Costa Brava. El disc es presentarà oficialment aquest dijous 21 de novembre a l’Heliogàbal de Gràcia.
El dissabte 23 de novembre els podrem veure al Groove de Tarragona, acompanyats de Chicos Raros (21 h, 6 euros). Abans, però, a les 19.30 h hi haurà una exposició d’il·lustracions de Jorge Parras, Pablo Taladro, Irkus Zeberio, Néstor Fernández i Sergi Puyol, també components dels esmentats Chicos Raros.
- El primer disc que us vau comprar.
Marc (M): Salve, de La Polla Records.
Stefi (S): Play, de Moby.
Carles (C): Llença’t, Lax’n’ Busto.
Rosa (R): Lenny Kravitz – Greatest Hits.
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
M: La flauta dolça i el pito.
S: También la típica flauta escolar.
C: Flauta dolça.
R: Cap. Vaig intentar aprendre a tocar la bateria, però mai n’he sabut.
- El primer grup del qual vau formar part.
M: A Plomo, grup de versions punk rock de l’insti Barna-Congrés.
S: Con un amiga y compañera de piso montamos Satí, pero nunca salimos del piso en cuestión. Sandré es mi primera banda en plan “serio” y tal.
C: SEGALS, amb 14 anys, grup de versions eclèctic.
R: The flying Bed.
- El primer cop que vau tocar en directe.
M: A l’aula d’usos múltiples de l’Institut l’any 1994.
S i R: Al Gutter Fest de l’any 2018.
C: Al gimnàs de l’institut, l’any 2005.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
M: Ahir [18 de novembre] al plató del Feel de BTV.
C: Festigàbal.
R: Pànic em sembla exagerat, però vem tocar a Mallorca l’any passat i ho vaig passar força malament perquè va ser una caca de concert.
- Si no fóssiu músics, us agradaria treballar de… / estudiar…
M: Fem música però no som professionals! Jo em guanyo la vida d’il·lustrador i m’encanta.
S: Yo también soy ilustradora y he montado un taller de ceramica y estampación manual con una amiga, ademas trabajo en una sala musical de Barcelona, Heliogàbal.
C: Director de cine i fuster.
R: Cap de nosaltres es dedica a això de forma professional. Però m’encantaria estar sempre al paro o tenir un santuari d’animals.
O PODRIAMOS JUNTAR ROLLO:
Todos nos dedicamos a otras cosas…
- Trap si o trap no.
M: Tot sempre.
S: Hay momentos para todo.
C: trap no.
R: No ho sé.
- Si ens agrada Sandré, també ens agradarà…
Chicos raros.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloureu-vos.
M: Ni idea.
R: Punk.
- El músic amb qui us agradaria col·laborar.
M: Teddy Bautista.
S: Por pedir.. Battiato!
C: John Dwyer.
R: Ty Segall.

- La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.
S: Me fliparia “Me casó mi madre”, romance popular español.
R: Grapa – “I wish you”. El meu tiet era el teclista.
- El lloc més especial on heu tocat.
La Tetería de Úbeda.
R: Navahermosa.
- Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
M: Marcel Bages.

- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Mai encara!
R: Mai! És el primer cop.