Per Frederic Cervelló Rodes
[entrevista feta el 29 d’agost del 2020]
The Escarteen Sisters és un duet format per les germanes Laia (violí, veu i percussió) i Flavia Escartin Pede. Naturals de Font-rubí (Alt Penedès), actualment resideixen a Rotterdam, on estudien. La seva proposta musical és molt eclèctica: hi podem trobar jazz, folk, bossa nova, funk i, sobretot, la naturalesa de la masia on es van criar, envoltades de vinyes i oliveres.
L’any 2016 van guanyar el primer premi i el premi del públic del concurs Música Acústica Barcelona. El 2018 van publicar el seu primer disc, Escarteen Sisters (Rocket Music), que, segons la Laia Escartin, és la benvinguda al món imaginari que porten creant des de petites: íntim, colorit, femení i on tothom està convidat a descobrir-lo.
El passat 3 d’octubre van actuar al Teatre La Renaixença (Cornudella de Montsant), dins la programació del Festival Terrer.
1. El primer disc que us vau comprar.
Highlander’s Farwell – Alisdair Fraser and Natelie Haas.
2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.
El violí (Laia) i el violoncel (Flavia).
3. El primer grup del qual vau formar part.
Sense comptar els grups de cambra i d’orquestra:
Laia: Goscomfuig, un quintet amb els meus amics d’adolescència. Assajàvem al garatge i versionavem a Lou Reed, The Beach Boys, The Fugees… Però tant se’m valia a mi el repertori perquè estava enamorada del pianista.
Flavia: The Escarteen Sisters.
4. El primer cop que vau tocar en directe.
Amb el nostre duet, el 2014, per l’open mic que organitzàvem a les festes de tardor que fèiem anualment a casa al Penedès.
5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Flavia: Més que pànic, els nervis per pujar a l’escenari. El que recordo és quan havia de tocar de memòria la Tercera suite de J. S. Bach, ara farà un any d’això, davant els meus companys i professors en una audició al conservatori de Codarts (Rotterdam). Aquell moment que se t’escalfen les galtes i sents una veueta dins teu dient-te “Seràs capaç?”. I com qui es tira a una piscina freda, fas el salt i ja no vols escoltar la veueta que sols et provoca més nervis.
Laia: En les audicions del conservatori. Tinc pànic quan sento que haig de sortir a l’escenari per obligació. No se’m dóna bé fer exàmens, perquè puc oblidar que hi ha examinadors i això em posa molt nerviosa, em fa terriblement conscient i autocrítica de cada gest que faig. En els concerts normalment no em sento obligada a pujar perquè gaudeixo molt de compartir música, però si que tinc por i respecte a vegades, especialment quan hi ha gent al públic els quals la seva opinió m’importa, i a vegades m’importa massa, la por t’emmuralla.
6. Si ens agrada The Escarteen Sisters, també ens hauria d’agradar….
Tants caps tants barrets, no ens considerem d’un estil molt definit i el bonic és que cada u faci les seves associacions i que combini al seu gust. Nosaltres mateixes escoltem un popurri d’estils durant el dia: per exemple, de vegades comences el dia amb una Aria de Purcell, pel migdia Ron Carter amb Rosa Passos amb el seu so tan acollidor i pel vespre acabes les intrínseques peces de la Maria Schneider.
7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.
“Split of Light”.
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.
Folk extrany.
9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.
Amb en Dani Lopez.
10. El lloc més especial on heu actuat.
A la festa major de Alcafar en una cala a Menorca.
11. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual voldríeu fer-ne una versió.
Pel primer disc vam arranjar “Please Don’t Stop the Music”, de la Rihanna, cercant un estil molt diferent i adaptar-lo a la nostra formació. En el repertori nou tenim algunes sorpreses. Petits spoilers: l’arranjament d’una peça impressionista i l’arranjament d’una cançó d’un cantautor català molt emblemàtic.
12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
Anna Roig.
13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.
El 8 d’agost a les Caves Rexach Baqués, a Guardiola de Font Rubí.
14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Als concerts a la fresca de La Secuita, l’estiu passat. L’escenari amb millor vista que hem tingut mai, envers els camps d’oliveres i la posta de sol, preciós!
lanovaescena.cat 