Per Frederic Cervelló Rodes
[entrevista feta el 26 de setembre del 2020]
Rampaire és el projecte personal del músic i artista visual ampostí Alfred Porres. Rampaire és, també, el nom de l’arrossar que la família de l’Alfred fa generacions que conrea al Delta de l’Ebre. Música i tradició es donen la mà en aquest petit projecte, que beu del rock anglès dels 60 i 70 (Beatles, Stones, Kinks, Clash, Specials, Madness) i de bandes més actuals com Wilco o Bon Iver.
Rampaire dóna els seus primers passos l’abril del 2015, amb la publicació a Bandcamp de l’EP Sol (autoeditat), gravat a Airestudios amb l’ajut de Josep Lanau als teclats i la producció tècnica. La proposta musical de Rampaire es defineix bé en el seu segon EP, Pedretes (Segell Microscopi): cançons pop amb referències als clàssics dels 60 però amb la saó de la música i la cultura ebrenca.
El 2019, Rampaire publica el seu primer llarga durada, L’era de les revolucions (Segell Microscopi), un recull de cançons pop de factura més elèctrica que les del treball anterior. El disc és enregistrat i mesclat per l’Eduard González a 8 BITS ESTUDI (Sabadell) i masteritzat per Marc Ferrando als estudis El Molinet (Santa Coloma de Gramanet).
En directe, l’Alfred (veu i guitarres) es fa acompanyar d’una banda formada per Kike Pellicer (baix), Sergi Molina (bateria i percussions) i Josep Lanau (acordió i teclats).
Rampaire havia d’actuar el 17 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus) en el marc del Festival Accents, però la Còvid ho va impedir.
1. El primer disc que et vas comprar.
A casa sempre va haver música i conservo amb especial estima la col·lecció de ‘singles’ de grups dels seixanta del meu pare. Lo primer vinil que recordo haver-me comprat és Help! (The Beatles).
2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.
La guitarra. Una guitarra clàssica que vaig aconseguir d’un catàleg de regals d’SPAR. Me sembla recordar que van ser tretze llibretes i mitja, emplenades amb punts que et donaven amb cada compra.
3. El primer grup del qual vas formar part.
Atzucac va ser el primer projecte propi. Abans van haver altres grups o reunions esporàdiques amb amics per a aprendre i tocar versions dels grups que ens agradaven.
4. El primer cop que vas actuar en directe.
Als 14 anys, a un festival de música de l’institut, l’any 1982.
5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Pànic no n’he sentit mai, però sí responsabilitat i un cert vertigen just abans, que s’esvaeix al primer compàs.
6. Si ens agrada Rampaire, també ens hauria d’agradar…
Si us agrada Rampaire, segur que abans ja us agradava el pop britànic des de The Beatles, The Kinks, Radiohead, Ocean Colour Scene…
7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
“Per a ser tauró”, lo primer senzill del disc Paradisos possibles d’Atzucac.
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.
Rampaire no té gaire presència als mitjans. Això ens situa dins l’escena musical del “sotabosc”, de la munió de propostes de qualsevol signe que formiguegen per sota el mainstream. A banda d’això, l’única escena on los mitjans han situat Rampaire és l’escena musical ebrenca. Tot i reivindicar-la i sentir-me’n molt vinculat, esta classificació estrictament geogràfica emmascara la diversitat musical de les propostes que en formen part.
9. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.
Jeff Tweedy (Wilco).
10. El lloc més especial on has tocat.
Lo concert més especial que recordo no és pel lloc, sinó per la gent. Fa un any, just abans de la presentació amb banda del disc “L’era de les revolucions”, vaig fer una pre-estrena en solitari per a quinze amics i amigues. Vaig tocar només les cançons de “L’era de les revolucions”, en el mateix ordre en que apareixien al disc, i vaig aprofitar per explicar-les amb un nivell de detall que no s’adiu amb el ritme que intentem imposar habitualment als concerts. No recordo cap altre cop en que hagi arribat a un nivell de connexió i complicitat com el d’aquell dia. Va ser màgic!
11. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.
“All you fascists bound to lose” (Woody Guthrie).
12. Un grup o solista del sud de Catalunya.
Ubaldo.
13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.
Va ser en solitari a la Ràpita, un concert de retrobament amb amics i amigues del SUPWAY.
lanovaescena.cat 