El Qüestionari: Espaldamaceta

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Marta Mas

El divendres 29 d’abril es va publicar Yo y Espaldamaceta (Hidden Track Records, 2022), el nou disc del músic tarragoní José Juan González Nieto (aka Espaldamaceta). Es tracta d’un disc cru i auster que ens transporta als seus primers elapés. Sense cors, instrumentacions ni grans arranjaments. Amb la seva veu, sensibilitat i guitarra de nylon com a únics acompanyants.

Yo y Espaldamaceta ens ha semblat el seu treball més sincer i personal. No només perquè s’interpela a si mateix, tant en la dedicatòria del disc com en una de les cançons, el (gran) single d’avançament: “Yo y mi mal”. De fet, el títol del disc i de totes les cançons comença amb un contundent “Yo”.

Per compondre el disc, José Juan es va plantejar un repte: les cançons haurien de tenir un tempo de 60 bpm, només podia alternar dues cordes i havien de tenir dos compassos abans d’entrar la veu.

Yo y Espaldamaceta ha estat produït per Joan Pons Vilaró (El Petit de Cal Eril) i José Juan González, amb la col·laboració de Ferran Palau; gravat i mesclat al Teatre de ca l’Eril (Guissona) per Joan Pons, i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering. La foto de portada i direcció d’art és de Marta Mas i el vestuari d’Espaldamaceta d’Isabel Domènech. El disseny de l’àlbum és de l’estudi de disseny gràfic adeusiau.

Espaldamaceta va presentar per primer cop les cançons d’aquest disc el passat 10 d’abril al Teatret del Serrallo (Tarragona) en l’edició de primavera del festival Ja Veus.

1. El primer disc que et vas comprar.

Unplugged in new york de NIRVANA i el vaig aprendre a tocar i cantar amb tabulacions que vaig trobar a internet. Un programa que es deia Olga.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Com a actor de teatre amb el grup de l’institut Vis de Vanadi. Torna-la a tocar Sam de Woody Allen. Feia d’amic executiu agressiu i estressat de Woody Allen. Una comèdia fantàstica que em va enganxar als escenaris. 

3. El primer grup del qual vas formar part.

Improbables, era el cantant del grup de versions de música dels 60 en anglès. Els membres eren músics increibles però ningú volia cantar. Tocaven genial i em van ensenyar música, vaig aprendre a escoltar els grups diferenciant els sons de cada instrument.

Improbables

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Alguna del grup DeLma amb Jordi Valls, Nando Rabassó i Ramón Agustí.

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Thom Yorke.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Espaldamaceta.

Ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos.

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

GMF de Jhon Grant and Sinéad O’Connor.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Recopilatorio Eternelle 1987 de Edith Piaf.

9.  La darrera descoberta musical.

Anna Andreu.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Islandia nunca quema.

Islandia Nunca Quema. Foto: German Rull

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: