El Qüestionari: Estruç

Per Frederic Cervelló Rodes

Estruç és un trio mig olotí – mig barceloní format el 2015 per Ota Quílez (veu i guitarra), Joel Santaeulària (baix) i Marià Codina (bateria). En Joel i en Marià ja havien tocat plegats en el grup Pingüill. En Marià també toca la bateria a El Pèsol Feréstec.

Il·luminats per Sonic Youth, My Bloody Valentine, Television, Galaxie 500, Slint o Neu!, la seva proposta musical fusiona pop sorollós, post-punk, post-hardcore i krautrock. Tot plegat, els dóna un so molt personal, singular i sorprenent. Estrany i cacofònic, fins i tot. Però molt interessant.

El seu darrer treball du per títol Kitsch Cliché Olé (The Indian Runners, 2022) i va ser gravat, mesclat i masteritzat per Milo Gomberoff al Estudio Hukot. La premissa del disc és la experimentació formal. Estruç ha escollit cinc gèneres musicals que han estripat i reconstruït, portant-lo al seu terreny. El resultat són cinc cançons que testimonien aquest procés. Seríeu capaços de distingir quin era l’estil musical original de cadascuna d’elles?

1. El primer disc que us vareu comprar.

Ota: No ho recordo del cert però juraria que era un CD triple o quàdriple de Pont Aeri, en una època molt dura de l’edat del pavo que per sort només em va durar un curs.

Joel: Amb una setmanada em vaig comprar Hip Hop Solo en Español II, un recopilatori de 3 CDs.

Marià: Que dur tornar a l’adolescència. El primer d’Slipknot i el primer de Gorillaz.

2. La primera vegada que vareu pujar a un escenari.

Ota: Com a grup musical podríem dir que al maig del 2008 amb ISO 646 (Proto Estruç) al Heliogàbal, Barcelona. El Pèsol Feréstec ens va convidar a tocar. Tot i que abans ja havia fet alguna audició de final de curs de quan estudiava cant, recordo que vaig cantar Rape me de Nirvana, amb tota la seva controvèrsia.

Joel: Els primers nervis escènics van ser amb el teatre, quan tenia 8 o 9 anys anava a l’escola municipal d’expressió d’Olot i a final de curs fèiem el passe al teatre principal. No sé dir si les obres eren infumables, però ens ho passàvem molt bé.

Marià: Abril 2006, a l’Empordà Roig davant de bastanta gent i també bastant tard. Record borrós, vaig conèixer un punki molt gros amb la cresta dreta que es deia Dimitri.

3. El primer grup del que vareu formar part.

Ota: ISO 646 (Proto Estruç) era el que després va passar a ser Estruç, llavors érem en Marià, en Guillem Camprodon i més endavant fins i tot l’Oriol Torné. No vam arribar a publicar res seriosament però teníem un MySpace amb un parell o tres de temes que havíem gravat a casa en Guillem.

Joel: El meu germà Dani assajava amb uns amics al garatge de sota casa, i com que no tenien baixista em van fitxar, es deia Renec de Xai i tocàvem música tradicional. Musicalment ho detestava però per mi era “lo más” que el meu germà em deixés anar amb ell i els seus amics.

Marià: Vaig entrar com a teclista a l’última etapa del grup d’ska Alerta Sometent. Fèiem allò de presentar els membres del grup i tot a la cançó final i després encara fèiem un bis o dos, déu ni do!

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Ota: amb 6 anys vaig cantar Rossinyol que vas a França en directe a ràdio Tordera.

Joel: A la ràdio comercial segurament va ser “A prop de lluny” a iCat, a Ràdio 90 (ràdio pirata) hi vaig posar un dia Pingüill, però va ser autobombo, potser no conta.

Marià: Alguna del pèsol feréstec, segurament.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Amb l’Aleix Clavera. Ens agrada molt tot l’exercici ideològic de reinterpretació que hi ha darrere d’Ulldeter, i la sensibilitat que té alhora de posar-ho en pràctica.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Estruç.

Ota: Quan era adolescent al estiu, i estava sola a casa hem flipava posar el disc Loveless de My Bloody Valentine a tot volum amb les finestres completament obertes, i sentir com ressonava per tot el barri. M’encantava aquesta sensació. No se si és això o molts altres grups que m’han fet estimar la manera d’Estruç, tot en són peces.

Joel: Tocar junts ens ha ajuntat més, però ja ens coneixem i tampoc no vam començar a tocar per fer res en concret, així que és complicat. He de dir però que quan encara tocava amb Pingüill hi havia una cançó al MySpace de l’Estruç original (amb Guillem i Oriol) que em tenia completament fascinat i feia que volgués tocar amb ells, es deia “la Capsa”, boníssima.

Marià: Se’m fa difícil de dir, però sí que grups com Beat Happening em van fer descobrir que hi havia altres maneres de fer música.

7. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.

Ota: A mi m’agradaria molt reinterpretar “Soy una Nube” de Elia y Elizabeth o “When love breaks down” de Prefab sprout, i moltes altres!

Joel: Boring Angel — Oneohtrix Point Never.

Marià: Trobo que For My Eyes Only de The Bad Plus seria molt guai de fer, amb la veu de l’Ota fent la melodia del piano. La podríem dur bastant al nostre terreny també, ho penso sovint a la feina.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Ota: M’encanta viatjar amb el disc Autobahn de Kraftwerk, si el viatge dura més que el disc, el posaría en loop.

Joel: Black Focus — Yussef Kamaal.

Marià: Hi ha el Sea Change d’en Beck al cotxe dels meus pares i trobo que mola bastant per fer kilòmetres, així tranquil·let amb alguns moments de clímax. De més petit m’agradava molt en Beck, i em vaig descarregar el disc cançó per cançó. Ara que hi penso, potser estan desordenades i tot.

9. La darrera descoberta musical.

Ota: Últimament m’ha fascinat el grup Tara Clerkin Trio.

Joel: OVVO.

Marià: La darrera que m’ha sorprès més són els Kukangendai, un disc que es diu Palm ( https://ideologicorgan.bandcamp.com/album/palm) els vaig trobar buscant al grup homònim, Palm, que també va ser una descoberta flipant. A aquests sí que els hi agrada comptar fort.

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

En SHAZUNO, que podríem dir que és el pioner del rap a la Garrotxa i és qui porta més anys traient temes sense parar. Als directes l’acompanya en Doux Beats, que també és un productor i dj de la comarca.

I així de grup clàssic, doncs tenim el Xucu-pa, que mai sobra reivindicar-lo .