Per Frederic Cervelló Rodes
La Maria és el projecte musical de la cantautora d’Oliva Maria Bertomeu. La Maria es va donar a conèixer el novembre del 2021, quan va penjar al Twitter un vídeo en el què cantava l’havanera tradicional d’Alcàsser “Arrenquen vinyes”. El vídeo es va fer viral i la Maria es va convertir, de cop i volta, en la gran esperança de la música en valencià.
El 24 de febrer del 2023, La Maria va publicar el seu disc de debut: L’Assumpció (Propaganda pel Fet!, 2023), produït per Tono Hurtado a Estudio Malamute. Un disc que, no cal dir-ho, va generar molta expectació. Formalment, L’Assumpció s’articula com un llibre. Està compost per un pròleg i un epíleg protagonitzat per les seves dos iaies, que també es diuen Maria, i 6 romanços o capítols que fan referència a diverses fases de la seva vida. Conceptualment, el disc narra el viatge artístic i vital de la Maria, des de la seva aparició fulgurant en l’escena musical del País Valencià fins a l’actualitat, i la gestió emocional que ha hagut de fer per digerir aquest èxit sobtat i inesperat. Fins aquí, tot sembla ser molt normal. Musicalment, és on L’Assumpció es converteix un disc trencador i valent. La Maria, seguint l’estela de joves músics dels Països Catalans (Marala, Júlia Colom, Sandra Monfort, Joana Gomila i Laia Vallès, Maria Arnal i Marcel Bagés) porta la cançó tradicional al segle XXI, ajudant-se dels instruments i eines que té a l’abast. Substituint guitarres i culleretes per bases electròniques i programacions. Entenent la tradició com una manera d’innovar i convertir la música tradicional en la més moderna de les nostres músiques.
Al setembre del 2023, va publicar el single i videoclip “Gall roig, gall negre” en el què adaptava al seu imaginari musical la cançó “Gallo rojo, gallo negro” del cantautor madrileny Chicho Sánchez Ferlosio.
La Maria va tancar el 2023 de la millor manera possible: rebent el reconeixement de la crítica musical i ascendint místicament al cim de la música valenciana. Va guanyar tres premis Ovidi de la Música en Valencià (millor artista revelació, millor cançó per “Mon Vetlatori”, i millor producció i arranjaments per L’Assumpció) i dos premis Carles Santos de la Música Valenciana (millor artista revelació, i millor disseny per L’Assumpció, obra de Branca Studio).
Després d’oferir un showcase el maig passat a la FIM de Vila-seca, aquest divendres 23 de febrer tornarem a tenir l’oportunitat de veure La Maria en directe a les nostres terres, al Teatre Bartina de Reus, en el que serà la traca final de celebració dels 10 anys del Festival Accents.
Abans, però, La Maria respon el nostre Qüestionari.
1. El primer grup o músic que et va impactar veure en directe.
El primer grup que em va impactar veure en directe fou Orxata Sound System. Era la primera vegada que anava de concert, tenia 16 anys. Donava la casualitat que era un Festival, no un concert solt d’Orxata, i anàvem les meues amigues jo i amb l’autorització de la família. No coneixia Orxata i, evidentment, em van impactar i enamorar des del primer segon.
2. La cançó o disc sense el qual no existiria el teu projecte musical.
Jo crec que, en el meu cas, no és un disc o cançó concret, sinó tota la música que he anat escoltant al llarg de la meua vida. Mon pare i ma mare no han sigut musics però si que s’ha escoltat des de sempre música a ma casa, i música de tot tipus, des de Glória Estefan fins a Amaral. I crec que això també va calant endins teu. Però, realment, sempre m’inspiren coses molt diferents al que faig. No puc escoltar com a inspiració artistes o grups que facen un tipus de música semblant al meu.
3. El disc que més sona al teu vehicle quan estàs de gira.
Gràcies a les noves plataformes podem llistes infinites jaja però si m’he quedar en un disc seria d’Eliseo Parra “Diez”, o “Limón i sal” de Julieta Venegas.
4. La teva botiga de discos preferida.
La meua botiga de discs preferida seria la tauleta de merxan de qualsevol artista que haja anat a veure. O qualsevol botiga de discs de segona mà.
5. El disc dins del qual et quedaries a viure.
Em quedaria a viure dintre del disc “Llar”, de la Neus Ferri, definitivament.
6. La cançó que et flipa i que els teus amics odien.
Qualsevol cançó d’Ortiga!
7. El productor o músic amb qui t’agradaria treballar.
M’encantaria treballar amb Baiuca.
8. El disc que t’hauria agradat veure com es gravava.
Mussol de Carles Dénia, perquè ho ha enregistrat tot ell mateix.
9. La cançó o disc que et fa una mica de vergonya admetre que t’agrada.
Cap!
10. Un grup o músic d’Oliva que cal reivindicar.
A Oliva hi ha molts artistes, a més en distintes disciplines, però vull anomenar a Invers.
lanovaescena.cat 