Per Núria Calvó.
HARRISON FORD FIESTA, Teatret del Serrallo (7.4.2018)
El cosmos i el caos
Era la presentació molt esperada del seu segon treball, La Fête, publicat de nou amb el segell Foehn Records, que tantes alegries (això sí, entre llums i ombres) ens ha donat durant els seus més de 15 anys d’existència.
M’instal·lo a l’última fila del Teatret del Serrallo, un espai acollidor i fins ara desconegut per a mi (i per a molts altres dels presents). Tinc de veïna la Helle Kettner, companya de La Nova Escena. No hem quedat però era el dia idoni per sortir sola perquè sabies que allà et trobaries “lo mejor de cada casa”. I així va ser. Molts músics entre el públic, moltes cares conegudes. Totes les entrades venudes. German Rull (Murmur) a la taula de so: un més de la colla.
Els quatre components de Harrison Ford Fiesta havien passat per la perruqueria. Fins i tot el cap pelat del cantant, Romain Aleberteau, lluïa una fantàstica i negra ratlla al mig. Elegància i sobrietat. Tots mudats. Tots nerviosos (al principi, i es van anar relaxant). Els dos primers temes costen, però després la veu va guanyant nitidesa i ja s’entén (gairebé) tot. Tots fan cors en francès. A Romain se li escapa algun somriure entre les escletxes de la seva timidesa. El so dels instruments es va ajustant. Tot quadra. Però és molt fosc.
La festa sembla que és un mal rotllo, una pel·lícula de por al bosc, i el protagonista és un tal Dimitri Arselan que s’intueix que acabarà fatal… Tot ben dramàtic. César Meler fent les seves genuflexions característiques. A David Cobo li costa aguantar assegut a la bateria. Pablo Vidal, darrera de la seva trinxera d’aparells, és el més contingut. Banda sonora ideal per a l’expiació de pecats. Lonely Ben (vell conegut del primer disc) torna a ser un viatge intergalàctic (de fet ens recorda Interestellar Overdrive de Pink Floyd, sense tenir-hi gaire a veure). Sensació de forat negre. L’invité ens sona més lluminosa. Amb L’Ascension de Dimitri Arselan (l’últim tema del repertori previst) arriba el festival de guitarres i l’èxtasi psicodèlic. El bis és Crédit Agricole, el tema que obria l’anterior treball, cantussejat per part del públic. Ens sentim ja com a casa.
Resumint, ens sembla un enorme disc defensat amb un enorme directe. Tots estem esgotats després de la tensió, però ens hem quedat la mar de bé. És l’efecte catàrtic, com en la tragèdia grega. Mentre a fora plou fang
Properes oportunitats per escoltar-los en viu: 4 de maig a Barcelona (a Artte, un local molt especial), 18 de maig a Reus (Sala Japan, per gentilesa de Radar Palmfest). I més que en vindran.
P.S: La primavera comença a donar fruits a la zona de Tarragona. José Juan (Espaldamaceta) també ens comenta que està treballant en format trio i aviat l’escoltarem. TMN (nova versió de Tarde Mañana Noche) van sonar al Siglo XXI de Radio 3, treuen disc (Matinada) aquesta mateixa setmana, i pinta molt i molt bé. Si tot va com s’espera, Islandia Nunca Quema presentaran un nou single coincidint amb el Record Store Day el dia 21.
lanovaescena.cat 