El Concert: Marina Herlop.

Per Núria Calvó.

IMG-20161018-WA0004.jpg

MARINA HERLOP: Catarsi col·lectiva al Pumarejo (24.03.2018)

El Pumarejo s’està convertint en un local de culte sense ser ben bé una sala de concerts, tot i que sona a glòria perquè està molt ben equipat. És un lloc gestionat per músics i s’hi respira un respecte per la música i per la cultura en general que no hauria de ser l’excepció. Està fora del perímetre de la Barcelona més cool i costa trobar l’entrada. Per accedir t’has de fer soci. I ja en som uns quants centenars. En realitat es tracta d’un local d’assaig que de vegades s’obre al públic per oferir algun concert (i jam sessions), projecció cinematogràfica o taller. En definitiva, un d’aquells santuaris on l’amor per la música passa per davant de l’obsessió per sortir a la foto o ser rendible econòmicament.

Marina Herlop és una habitual d’aquesta escena incipient i molt interessant que s’ha forjat al voltant dels components del grup Ljubliana & The Seawolf entre d’altres formacions a tenir en compte. El passat 16 de febrer ja havia donat per tancada la gira de Nanook (el seu primer disc, publicat amb Aloud Music Ltd.) al mateix local. Però va ser un concert tan especial i hi va haver gent que es va quedar fora per falta d’aforament i va decidir repetir-lo. De fet es tractava d’un assaig general tancat per preparar els propers concerts que han de venir.

La seva amiga Mariona va obrir el foc recitant de memòria i amb molta gràcia el llarguíssim poema Profecía de Rafael de León -tota una perla: gràcies per la descoberta! Entre el públic pocs telèfons mòbils en acció -s’agraeix, també: és allò que dèiem del respecte. I respecte també per haver limitat l’aforament a 50 entrades, permetent que els assistents ens sentíssim còmodes amb un espai vital suficient per gaudir de l’esdeveniment. La Marina ja ho diu, que quan toca li interessa aconseguir la sensació de ritual.

Va arrencar sola amb el piano, i sonava clàssica i sonava experimental però hem de reconèixer que no s’assembla a res en concret. Omplia l’escenari amb la seva delicadesa i la seva força, a parts iguals, alternant la calma i el crit. De tant en tant pausa per respirar. Profundament. I tornar-hi. I s’hi van anar afegint músics, fins arribar a sis i un sarau de guitarres important, que fins i tot en algun moment sonava a rock and roll. La Marina es va anar relaxant a mesura que avançava la vetllada i va començar a repartir somriures i mirades de complicitat. Li brillaven els ulls. Vam esperar fins al final per dedicar-li una explosió d’aplaudiments. I tot seguit cadena d’abraçades, d’aquelles de veritat. L’efecte de catarsi col·lectiva s’havia produït. A fora quedaven la pluja i els llaços grocs que van inundar tot el cap de setmana.

La Marina va aconseguir crear un caliu especial d’energia ben canalitzada. Una persona molt propera ens la posa com a exemple de tenacitat i esforç. Esperem que tingui la seva recompensa en aquest món de la música tan dur on de vegades es perd la perspectiva entre tant de soroll. Té a punt de sortir el seu segon treball i el començarà a presentar ben aviat. Esperem que es torni a acostar per les nostres terres del sud.

I atenció al Pumarejo, que ens sembla un epicentre cultural a tenir en compte: constantment hi passen coses. Els trobareu a internet, Facebook, Instagram… Però res comparable a les vibracions en directe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s