Per Frederic Cervelló.
Entre el 30 d’agost i el 3 de setembre tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita una nova edició de l’Eufònic, el festival d’arts sonores i visuals lligat als paisatges de les Terres de l’Ebre. En aquesta setena edició, el festival incorporarà més dosis de pop i presentarà una novetat molt interessant: el youFonic, un espai adreçat al públic jove i adolescent en el què es duran a terme tallers, debats i els concerts de D’Valentina i MC Buseta, dos dels talents més emergents de la nova escena urbana estatal.
A partir d’avui mateix, però, i durant tot el cap de setmana podeu gaudir de diversos actes previs al festival, amb propostes artístiques i musicals en diversos espais de les Terres de l’Ebre, com el concert de balago al castell de Miravet (Ribera d’Ebre) el diumenge 26 d’agost (19h, gratuït amb invitació a https://eufonic.net/activitat/balago-2/). El duet de La Garriga (Barcelona) format per David Crespo i Guim Serradesanferm, uns dels clàssics de l’electrònica, el drone i l’ambient de casa nostra, presentarà el seu darrer disc, El demà (Foehn Records, 2018).
Nosaltres hem volgut parlar amb ells abans del seu concert a Miravet.
- El primer disc que us vau comprar.
David: Michael Jackson, Thriller.
Guim: Autechre, Incunabula..
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
David: Piano.
Guim: Clarinet.
3. El primer grup del què vau formar part.
David: Un grup de pop fosc que es deia “Aanval” i que vaig formar a La Garriga amb dos amics més l’any 1993-1994 i que va durar fins el 1998.
Guim: Al mateix grup. Vaig entrar-hi més tard.
- La primera vegada que vau tocar en directe.
David: Amb el mateix grup que citem a la pregunta anterior, dins la festa major de Castellterçol (en Guim encara no hi era).
Guim: Amb el mateix grup que citem, a la festa major de Cardedeu.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
A la clausura del Festival Internacional de Cine de Gijón l’any 2001, al Teatro Jovellanos. Hi havia més de 1000 persones de públic, polítics, actors de cine, etc. Massa pressió…
- Si no fóssiu músics, segurament ara us dedicaríeu a…
No vàrem escollir ser músics, és quelcom implícit en la nostra persona i en la nostra inquietud per l’art que en aquest cas, expressem en forma de música. És un acte romàntic independentment del fet que, òbviament, ens paguin per tocar. A més de ser músics, tenim les nostres feines. En Guim es Programador Informàtic i ja es dedica al que li agradaria i jo (David) em dedico a compondre música per a diferents disciplines. Si no em guanyés la vida fent música per a tercers, m’hagués agradat ser Biòleg tot i que vaig estudiar Agrònom.
- Trap si o trap no?
Guim: Si, no em tanco a cap estil musical que d’una manera o altra em pugui sumar.
David: Si, tot i que el que he pogut escoltar i com es representen no m’acaba d’agradar.
- Si ens agrada balago, també ens hauria d’agradar…
Les bandes sonores.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.
Han passat per uns quants estils segons el disc que traiem. Això inevitablement desacredita les etiquetes que només serveixen per orientar al públic. Els adjectius per descriure la música són massa abstractes per a racionalitzar-los. Ara, per exemple, fa anys que ens posen l’etiqueta: Ambient.
- El músic amb qui voldríeu col·laborar.
Alan Sparhawk.
- Un grup o solista del sud de Catalunya.
Joan Rovira.
Fibla.
- L’última vegada que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Eufònic (2012).
lanovaescena.cat 