Per Frederic Cervelló
Un dels plats forts de l’edició d’enguany del Festival Accents és l’actuació que oferirà aquesta nit de dissabte (21h) el duet format per la cantant badalonina Maria Arnal i el guitarrista flixanco Marcel Bagés al Teatre Fortuny de Reus. El concert forma part del fi de gira del seu celebrat disc de debut, 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017), que els ha portat a actuar durant un any i mig per arreu de la geografia estatal i de l’estranger (incloent concerts als Estats Units, Rússia, el Regne Unit, Bulgària o el Marroc) i els ha convertit en una de les propostes indispensables de l’actual escena musical i en el grup català més important del que portem del segle XXI.
Nosaltres hem aprofitat l’ocasió per demanar-li al Marcel que ens respongui les preguntes del nostre Qüestionari.
- El primer disc que et vas comprar.
Doncs no ho recordo ben bé. Els primers van ser regals o cartes als reis… Amb 10-11 anys recordo que tenia i escoltava a tope l’Appetite for Destruction, de Guns’n’roses, Violator, de Depeche Mode, On every street, de Dire Straits…en k7. Un d’aquests devia ser el primer.
- El primer instrument que vas aprendre a tocar.
La guitarra. La primera la vaig comprar a Ca Pujol de Flix per 5mil pessetes. Em va caure i es va trencar el màstil…Des de llavors que sempre ho he volgut fer dalt d’un escenari.
- El primer grup del què vas formar part.
Aldea del Arce. Érem 4 flixancos que assajàvem a una granja i imitàvem descaradament a Los Planetas.
- El primer cop que vas tocar en directe.
Va ser amb Aldea del Arce a les Festes Majors del poble. El segon i últim concert el teníem a les Cotxeres de Sants invitats per uns amics de la Universitat, però el cotxe ens va deixar tirats a l’alçada de Reus i vam tornar cap al poble. Ja no vam aixecar cap després d’allò.
- El/la músic amb qui us agradaria col·laborar.
Complicat triar…però bé, últimament estic re-escoltant tota la discografia de John Frusciante (té més de 30 discos) i em fascina com ha transitat per tants estils diferents. De fa uns anys està editant discos techno amb el pseudònim Trickfinger i la veritat és que també molen. PJHarvey i Damon Albarn també em semblen 2 carreres exemplars per la seva continua reformulació i que m’agradaria conèixer d’a prop. Somiar…
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-os.
Folk. Imagino que és pel format cantant-guitarrista…però no ens hi sentim gens representats.
- Si ens agrada Maria Arnal i Marcel Bagés també ens hauria d’agradar.
Sóc molt dolent fent associacions…però bé, El Niño de Elche és algú de qui ens sentim molt a prop.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
Potser no va arribar a pànic, però l’últim concert que vam fer a Sevilla estava mooolt nerviós. El públic estava molt a sobre i jo pensava tota l’estona…”aquí tothom toca la guitarra increïble i es riuen de mi”…Ara, res a veure a quan feia un examen de guitarra al Conservatori, Em paralitzava. Sort que van ser molt benevolents amb mi.
- El lloc més especial on heu tocat.
Segurament a la fossa de La Pedraja (Burgos) on van trobar els 45 cervells i el cor que dóna nom al nostre disc. Vam ser-hi l’1 de novembre en un acte amb els familiars de les víctimes i va ser molt emotiu. Indescriptible.
- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Si no recordo malament, fa molt. Diria que va ser a Flix de fet, per les festes Majors de l’any passat. Un gustasso tocar a casa.
- Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant de/ estudiant….
Jugaria a la NBA, probablement…
- La cançó d’un estil molt diferent al vostre que us agradaria fer-ne una versió.
“A.D.R.O.M.I.C.F.M.S”, de Yung Beef.
- Trap si o trap no.
Com en tots els estils, n’hi ha que m’agraden i n’hi ha que no. Al final és una qüestió d’artistes. No sé, Yung beef em flipa.
- Un grup o solista del sud de Catalunya.
No sé…estic entre Joan Bagés i Genís Bagés. Els dos grandíssims músics i artistes.
lanovaescena.cat 