Per Frederic Cervelló
Entre el 23 i el 25 de novembre del present 2018 tindrà lloc al Centre d’Art Lo Pati (Amposta) la segona edició del Femme in Arts. Visibles a escena, un certamen que pretén reivindicar la visibilitat de la dona en totes les vessants de l’escena cultural.
El certamen, comissariat per l’Anna Zaera i coorganitzat per Lo Pati i les àrees de serveis socials i atenció a la dona de l’Ajuntament d’Amposta, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Montsià i el Servei d’Intervenció Especialitzada de les Terres de l’Ebre que exerceix la Fundació Montsià, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu crear consciència i incentivar el debat social sobre la violència masclista i la desigualtat de gènere a les Terres de l’Ebre aprofitant la celebració del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra la dona.
Durant aquests tres dies es duran a terme diferents activitats: exposicions fotogràfiques, cinema, mostra de llibres de literatura feminista o un Poetry Slam, convocatòria oberta on dones del territori es podran fer visibles a escena a partir de recitacions de poesia, pròpia o aliena, en espais públics.
En l’apartat musical hi haurà les actuacions de Jansky (diumenge 25, 13h) i Pentina’t Lula (divendres 23, 20.15h).
Pentina’t Lula és un grup barceloní format per les germanes Anna (veu i teclats) i Laia (veu i bateria) Pantinat i la Lula Thomas (veu i guitarra). Durant un temps les va acompanyar al baix «el Panotxa», personatge mític del underground barceloní i membre dels Ultratruita. Les seves influències van de la música garatge dels 60 a la new wave dels 80, passant per l’actitud de les primeres bandes punk dels 70. Els seus referents són Nina Hagen, Siouxsie and The Banshees, B-52’s, Devo o Kraftwerk. Al 2014 van publicar el seu primer single, Escapi del Rock (auto-editat) i al 2016 el single Projecte (auto-editat), un homenatge als Kraftwerk i a la «ruta del bacalao». Aquest any han editat dues referències més, l’EP Una gran reforma moral (Repetidor Disc), i un recopilatori de totes les seves gravacions, Pentina’t Lula Playlist. Emparentades amb el moviment Riot Grrrl dels 90 als Estats Units, les Pentina’t Lula estan compromeses amb el feminisme i la llibertat d’expressió, col·laboren amb diversos col·lectius feministes i organitzen conferències i altres esdeveniments per donar suport a les dones dins el sector musical. Són les protagonistes, també, del documental El passat és un error, dirigit per Vicenç Ferreres, de Plans Films, i estrenat en l’edició d’enguany del Festival In-Edit.
Els de La Nova Escena li hem demanat a l’Anna Pantinat que ens respongui el nostre Qüestionari.
- El primer disc que et vas comprar.
El primer cd va ser “In Utero”, de Nirvana; vaig fer campana de l’insti per anar-lo a buscar al Virgin Megastore. Llavors em flipava aquella botiga perquè podies escoltar els discos abans de comprar-los. Després ja vaig tenir més consciència que era una companyia mainstream i que per tant eren “l’enemic”, així que em vaig alegrar quan van tancar-la. Ara, en aquell local hi ha un Zara.
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
La Laia i jo vam aprendre a tocar el piano, i la Lula el saxo. Ja veus que hem canviat totes d’instruments.
- El primer grup del què vau formar part.
Amb la Laia i la Lula vam començar tocant amb La Polifònica Industrial, després amb Cruceros Perfídia; i jo, abans, també havia tocat, principalment amb Craab, Gran Sol i Will Spector y Los Fatus.
- El primer cop que vau tocar en directe.
El primer concert de Pentina’t Lula va ser el 7 de febrer de 2014.
- El/la músic amb qui us agradaria col·laborar.
Ens encantaria tocar amb Violeta, de Rata Negra, i Juanita y Los feos.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-us.
En la categoria de grups “femenins”. Nosaltres fem punk, garatge i new wave, i volem jugar a la mateixa lliga que la resta de bandes, siguin del sexe que siguin.
- Si ens agrada Pentina’t Lula, també ens hauria d’agradar…
B-52’s, Devo, Archie and the Bunkers…
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
En un festival a Lleida, on plovia tant que no sabíem si moriríem electrocutades.
- El lloc més especial on heu tocat.
Dins d’un antic convent.
- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Al festival Bouesia, a Deltebre, el 2015.
- Si no fóssiu músics, segurament ara estaríeu treballant de…/estudiant…
Dient-nos Pantinat de cognom, suposo que el més lògic és que fóssim perruqueres, sens dubte.
- La cançó d’un estil molt diferent al vostre que us agradaria fer-ne una versió.
Qualsevol de Raffaella Carrà.
- Trap si o trap no.
Trap si, però del bo; amb bones lletres i bona producció. El que més ens agrada és el trap feminista.
- Un grup o solista del sud de Catalunya.
El clarinetista Miquel Àngel Marín.
Més informació:
https://pentinatlula.bandcamp.com/
https://www.lopati.cat/ca/arxiu/projecte/femme-in-arts-2018/466/
lanovaescena.cat 