Per Frederic Cervelló
Ran Ran Ran és un grup barceloní format per en Ferran Baucells (veu, guitarra i harmònica) i en Jordi Farreras (bateria i percussió). Vinculats a l’escena del Poblenou (Ultra-Local Records, Hi Jauh USB?), la seva proposta musical veu de l’americana, el folk i el rock lo fi.
Van debutar el novembre del 2015 amb el disc homònim Ran Ran Ran (Bankrobber), en el que es recollien cançons de tres maquetes precedents gravades en moments i estudis diferents: Més brots (2013), Tot ok stop (2015) i L’Encyclopédie (2015). Al març del 2017 es publicava L’hereu (Bankrobber), un disc conceptual enregistrat i produït per Arnau Vallvé. A finals del mateix any, Ran Ran Ran completaven la història de l’hereu amb l’EP digital Aventures extraordinàries de l’hereu, que incloïa tres temes inèdits i “La cançó del lladre”, que ja formava part del disc precedent.
A l’octubre del passat 2018 van editar Ran de Mar (Bankrobber / Ulta-Local Records), enregistrat per Josep Tvrdy a Vapor Studio (Sabadell), produït per Valentí Adell i Ferran Baucells i masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos. El disc va confirmar-los com una de les bandes més interessants de l’escena musica de casa nostra. La Martina Borrut (Mad’zelle), que ja havia col·laborat en discos anteriors, es va integrar definitivament a la banda, juntament amb en Valentí Adell com a guitarrista i l’Armand Rodríguez com a tècnic de so.
Al febrer d’enguany han publicat l’EP digital Havent sopat EP, amb dos versions diferents de la cançó que li dóna títol i que ja la trobàvem a Ran de Mar, i un tema inèdit. Aquest mes de maig està previst que surti a la llum un segon EP digital, que durà per títol Un darrer ball, amb cançons inèdites.
Ran Ran Ran actuaran aquest diumenge 12 de maig, juntament amb la DJ Albeta Franklin, a la festa de presentació del festival Minipop, que tindrà lloc a la plaça del Pati de Valls a partir de les 12h.
- El primer disc que us vau comprar.
FERRAN: El single de “Don’t get me wrong”, dels Pretenders.
JORDI: Europe: “The final countdown”.
- El primer instrument que vau aprendre a tocar.
FERRAN: La guitarra.
JORDI: Una bateria autofabricada, amb 10 anys.
- El primer grup del que vau formar part.
FERRAN: The Chicken Shake, una banda de versions, amb algun tema propi, que vam formar amb companys de la UAB.
JORDI: Mucouse membrane.
- El primer cop que vau tocar en directe.
FERRAN: Al 1998, a la mateixa UAB amb The Chicken Shake, i hi havia en Jordi entre el públic. Precisament ell ens va donar un cop de mà quan el vent va tombar la bateria mentre tocàvem “Paint it black”, dels Stones… per sort, només ha passat al meu primer concert que el vent se’ns emporti els instruments.
JORDI: Diria que l’1 de juny de 1996.
- El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
FERRAN: A Cornellà, fa un parell d’anys. Éren les festes Toc de corn; hi havia molta gent i estava caient una tormenta espectacular. Vam acabar el tercer tema amb els tècnics ja desmuntant amb por que ens electrocutéssim o ens caiés un llamp… En realitat, ens ho vam passar molt bé.
JORDI: Aquest dissabte passat [4 de maig 2019], abans de tocar els meus temes amb l’ajut de companys de Ran Ran Ran.
- Si no fóssiu músics us hauria agradat treballar de… / estudiar…
FERRAN: Seria dibuixant de còmics. Si pugués dibuixar bé, no hagues agafat mai una guitarra. Em passaria el dia dibuixant.
JORDI: De professor.
- Trap si o trap no.
FERRAN: La veritat que no n’he escoltat mai i no en tinc cap opinió.
JORDI: Trap si!
MARTINA: El trap del Tram si; la resta, no.
- Si ens agrada Ran Ran Ran, també ens agradarà/n….
FERRAN: Seria bonic que us agradés Sentridoh, Sebadoh o Yo la tengo.
JORDI: Gúdar, Retirada, vàlius, Espígol.
- L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten en incloure-vos.
FERRAN: L’escena indie catalana.
JORDI: L’escena independent de Barcelona… què hi farem!
- El músic amb qui us agradaria col·laborar.
FERRAN: D’aqui, amb El Petit de Cal Eril. De més enllà, Sufjan Stevens.
JORDI: Robert Fripp, Brian Eno.
- La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la qual us agradaria fer-ne una versió.
FERRAN: Una d’en Robert Mitchum, “From a logical point of view”… d’aquí uns anys farem un disc de calypso i ens retirarem.
JORDI: Boney M: “Nightflying to Venus / Rasputin”.
- El lloc més especial on heu tocat.
FERRAN: Hem tingut la sort de tocar en llocs molt bonics. Potser el Paranimf de la UB estaria en el top, amb la sala noble del Convent de Sant Agustí, la Nova Jazz Cava de Terrassa, el Festival Brunzit, que hi vam estar fa poc i ens va encantar, o la botiga d’Ultra-Local Records, perquè tocar envoltat de discos és una sensació que m’encanta.
JORDI: Amb Ran Ran Ran, a Ultra-Local Records i al Paranimf de la UB. El més insòlit, amb Kitsch, a una escala de veïns a Banyoles.
- Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
FERRAN: Islandia Nunca Quema.
JORDI: Srta. Y.
MARTINA: Ensemble Topogràfic.
- El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
FERRAN: Al Portal 22, a Valls (màgic). També entraria al top de la pregunta 12.
JORDI: A Reus, amb Tancat per Defunció, fa prop d’un any. I a Sant Carles de la Ràpita, al Matadero festival al 2009; i amb Ran Ran Ran, al Portal 22 de Valls.
Podeu escoltar-los a: https://ranranran.bandcamp.com/
lanovaescena.cat 