Melòmans: Vicent Fibla.

Per Frederic Cervelló.

GzLT0R3z.jpg

El rapitenc Vicent Fibla va començar a punxar música electrònica al bar dels seus pares, quan tenia 16 anys. De més grandet, se’n va anar a Barcelona, a estudiar Belles Arts, la seva altra passió. A mitjans dels 90 va crear, junt a l’artista visual olotí Carles Congost, The Congosound, projecte que mesclava a la perfecció la música electrònica i les arts visuals. Paral·lelament va encetar la seva carrera en solitari com a Fibla, editant tres discos (el primer dels quals al prestigiós segell belga Sub Rosa), realitzant bandes sonores per a instal·lacions artístiques i col·laborant amb altres músics, com el col·lectiu britànic D-Fuse o amb el sevillà Arbol, amb qui va musicar en directe la pel·lícula Goodbye Dragon Inn (Tsai-Ming Liang) per commemorar el desè aniversari del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona. Al 2001 va fundar el segell barceloní de música electrònica Spa.rk, casa d’artistes com Bradien i Escoffet, Wooky, Bruna, Arbol o el mateix Fibla.

Des del 2012 és director de l’Eufònic, Mostra d’Art Sonor i Visual de les Terres de l’Ebre, festival de referència i únic en la seva espècie, no només per l’acurada sel·lecció dels artistes que en prenen part, sinó per la seva vinculació i integració amb el paisatge de les Terres de l’Ebre i per la seva dispersió pel territori. També ha estat director del Centre d’Art Lo Pati (Amposta) al que va convertir en un dels punts capdavanters de l’art contemporani a casa nostra. Lo Pati i l’Eufònic han estat i són els motors de la revolució cultural que està vivint les Terres de l’Ebre en els darrers anys.

1- El disc que et transporta a l’adolescència.

Molts. Com que l’adolescència és un terreny inexplicable i ple d’incongruències, el cassete de “She works hard for the money” de Donna Summer, per exemple, en seria un.

2- La primera cançó que vas punxar com a DJ.

Recordo clarament una festa de final de curs de l’institut. Els “grans”, amb qui jo em feia més (i ja veus, ens portàvem un o dos anys), punxaven en una cabina lateral d’una sala de ball. Em van convidar a pujar i punxar, i d’entre el seus discos vaig triar la versió llarga de “Smalltown boy” de Bronski Beat. Vaig flipar de com sonava allò en un espai públic, com ballava la gent, com responia a una proposta d’inducció col·lectiva. Al fenomen de la música de ball, vaja. I recordo posar després alguna de “Low-Life” o “Brotherhood” de New Order. I així…

3- El millor disc que ha publicat el segell belga Sub Rosa.

Tots són del mateix nivell, depèn de en quin moment t’enxampa a tu com a oient. Però podríem triar “Complete Music For Films 1960-1984” de Luc Ferrari, per exemple.

r50380.jpg

4- La cançó que tothom hauria d’escoltar de Fibla.

“Suom nineteen seventies”. És una mica nyonyi, ho sé, però la melodia sempre m’ha tirat molt.

5- El disc on la música i l’art es donen la mà.

Qualsevol de Cabaret Voltaire o Pet Shop Boys, en qualsevol època o estat vital.

p01bqvr0.jpg
Cabaret Voltaire.

6- Un hit inqüestionable de The Congosound.

“Jessie’s theme” és inqüestionable, però el hit tapat és la versió en francès que vam fer de Guns N’ Roses. Gairebé ningú la va identificar, al seu moment.

wsi-imageoptim-175.jpg
The Congosound.

7- La joïa de la corona del segell spa.RK.

El maxi dels Eedl, un punt i apart en allò que s’estava fent al país baix el concepte del qual parlem: pràcticament res, vaja.

zacduat.jpg
Eedl.

8- Un disc per reivindicar l’escena musical ebrenca.

Veient el què s’entén com a “escena musical ebrenca” ara mateix, cap. Prefereixo coses Made in Tortosa no adscrites a cap escena.

9- El millor concert que ha acollit, fins ara, el Centre d’Art Lo Pati.

Corte Moderno. Molt bons i avant-la-lettre, amb una actitud inqüestionable. Però el dia de Maria Arnal i Marcel Bagès sempre tindrà alguna cosa de moment màgic.

05 Helena B.jpg
Maria Arnal i Marcel Bagés. Foto: Helena Blanch.

10- La cançó que hauria de fer grans als North State.

“Late night calls”. Ho té tot.

11- El grup que t’agradaria programar al festival Eufònic.

Un show sorpresa de Boards of Canada en algun lloc amagat i recòndit, envoltat d’oliveres.

boc_81513.jpg

  1. La teva darrera descoberta musical.

Els quatre discos ambient de Christina Vantzou. N’estic enganxat.

CV.jpg

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s