El Qüestionari: Núria Graham.

Per Frederic Cervelló Rodes.

marccusco_3

Foto: Marc Cuscó.

Marjorie (Primavera Labels, 2020), publicat el febrer d’enguany, és el tercer llarga durada d’una de les nostres músics de capçalera, la vigatana Núria Graham. Amb cançons que es mouen entre el soft-rock i el soul i la influència d’artistes com Joni Mitchell, Carole King, Cass McCombs o Angel Olsen, el disc té com a escenari principal la Irlanda de la seva família paterna, amb la qual sempre ha mantingut un intens vincle emocional, tot i que, com ella mateixa admet, no ha estat un fet premeditat, sinó que ha sorgit per pura casualitat.

Marjorie ha estat produït per la Núria i el Jordi Casadesús a la Fontderola, mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Heba Kadry. El disseny és d’Eduard Vila i les fotos de Marc Cuscó. El disc es va presentar oficialment el passat 27 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, en el marc del Guitar Fest BCN, però l’esclat, poc després, de la còvid 19 en va paralitzar, temporalment, la seva gira de concerts.

Aquest divendres 25 de setembre tindrem ocasió d’escoltar en directe les cançons que conformen aquest treball en el concert inaugural de la quarta edició del Festival Terrer Priorat, amb l’actuació també de Súper Gegant, que tindrà lloc a partir de les 19.30 h al Mas de Sant Marcell (Cornudella de Montsant).

1. El primer disc que et vas comprar.

No me’n recordo de quin debria ser el primer, perquè era molt jove i ara em falla la memòria. Però un dels més significatius va ser el “childish prodigy” d’en kurt vile. Estava a la Martulina Divina de Vic investigant discos i sonava aquest de fons, me’l vaig comprar corrents. Es va convertir en una gran influència.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

La guitarra clàssica, des dels 6 anys. Des d’aquell moment que no me n’he separat.

3. El primer grup del que vas formar part.

El meu propi. Sempre havia volgut tenir un grup amb els meus amics, quedar per assajar, totes aquestes coses típiques, però amb 16 anys ja vaig començar amb el meu projecte en solitari!

4. El primer cop que vas actuar en directe.

El primer concert que vaig fer com a Núria Graham va ser a Santa Eulàlia de Puig oriol, al lluçanès, un company de classe de l’escola d’arts em va enxufar a la festa major del seu poble. Va ser allà on va començar tot. Ho recordo com una meravella de nit, tocant sola, però amb tots els amics, i una bona festa després.

5. La darrera vegada que vas sentir pànic abans de pujar a un escenari.

Pànic pànic no n’he sentit mai, però l’última vegada que vam tocar a l’apolo, aquest febrer, estava tant nerviosa que em pensava que m’agafava un soponcio. Però no era pànic, era una exaltació i uns nervis molt bonics.

6. Si ens agrada Núria Graham, també ens hauria d’agradar…

Uff no ho sé, a mi m’agraden moltes coses i em sento relacionada amb moltes coses!  Us recomano una noia que he descobert fa poc irlandesa que ha tret un discasso: Aoife Nessa Francess. Parlant de noies irlandeses, aquí a Catalunya tenim a la Elle León que ha tret un EP preciós que us encantarà també.

Aoife Nessa Frances.

https://elleleon.bandcamp.com/album/heart-to-hearts

7. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No me’n recordo, crec que el primer cop que vaig sonar a la ràdio debria ser quan vaig anar en directe amb en Basté a rac1, un dia bastant mític! No volia anarhi perquè tenia classe de teatre, però clar jo no tenia ni idea de qui era en basté ni del programa. Me’n recordo que el meu pare deia: “que estàs boja? Has d’anarhi, aquest programa l’escolta molta gent!” hahaha

8. Lestil o escena musical dins la qual tots els mitjans sentesten en inclouret.

No ho sé, ha anat canviant. Per sort ara ja no sóc cap jove promesa, m’he tret aquest pes de sobre. Els mitjans sempre diuen una mica el que volen però a mi ja m’està bé perquè no m’hi menjo gaire el coco. Ben orgullosa de formar part de l’escena vigatana, i d’anar de la mà de tots els germans del pop metafísic… al cap I a la fi som amics.

9. El músic o productor amb qui tagradaria treballar.

Ui, tinc molts somnis d’aquests I van canviant.  Estic obsessionada amb el Blake Mills, un guitarrista músic i productor increible i molt jove. Ha produit l’últim de’n bob dylan, el Perfume genious… en fi, un referent gros. També em ronda pel cap últimament una idea estrambòtica i brutal, que seria colaborar amb música del Sahara com les filles de illighadad. Trobo que hi ha alguna cosa molt forta que m’uneix amb aquesta música i em transporta a algo molt familiar, m’agradaria investigar-ho.

10. El lloc més especial on has tocat.

A molts, és difícil triar quin és el més especial. Sempre dic la Jazz Cava de vic, un dels primers bolos I primeres celebracions bojes del principi de tot. Una meravella.

11. La cançó dun estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.

moltes, de fet la majoria de música que m’escolto s’allunya molt del meu estil. D’algun bolero, per exemple. “vete de mi” del bola de nieve. No se’m dona bé cantar boleros, però.

12. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Renaldo I Clara (compta com a sud?) la meva nova obsessió!

Renaldo & Clara. Foto: Frederic Cervelló.

13. El primer concert en directe que vas fer després del confinament per la Còvid-19.

Al Rec de Igualada, un gustasso de lloc i gent. Va ser preciós!

14. El darrer cop que vas tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de lEbre.

No me’n recordo, tinc un batibull de dates al cap… no deu fer gaire però! Ens veiem aviat!

Núria Graham al Portal 22 (Valls). 2018. Foto: Frederic Cervelló.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s