Per Frederic Cervelló Rodes.
Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de Donallop, duet format pels mallorquins Pere Bestard (veu i guitarra) i Joana Pol (veu i teclat), establerts des de fa uns anys a la ciutat de Solsona. El disc ha estat coproduït per Paco Loco i Joana Pol i enregistrat als estudis del Puerto de Santa Maria (Cadis), per on ha passat gran part de l’indie estatal. A Crisàlide, gravat en format power trio, amb en Josep Servera a la bateria, hi trobem el dream pop marca de la casa de Donallop mesclat, aquest cop, amb altres formes musicals com el synth pop dels 80, el trap, el house i l’slowcore.
Actualment, superat l’escull de la còvid, la banda està reprenent la gira de presentació de Crisàlide i està previst que aquesta tardor publiquin un EP, gravat de nou amb Paco Loco, el seu productor de capçalera.
Els mallorquins seran els protagonistes del concert inaugural de l’edició d’enguany del Festival Accents, que es celebrarà aquest dissabte 3 d’octubre als Jardins de la Casa Rull (Reus), a les 13 h.
1. El primer disc que us vau comprar.
Joana (J):Banda sonora de Dirty Dancing.
Pere (P):Va venir amb una botella de Pepsi “Generation Next by Pepsi”
2. El primer instrument que vau aprendre a tocar.
J: La veu, cantava abans de parlar.
P: El meu primer instrument va ser el trombó de vares, mig any va durar.
3. El primer grup del qual vau formar part.
J: DONALLOP.
P: AIXÍ ANAM.
4. El primer cop que vau tocar en directe
J: En solitari, amb 8 anys, per les festes del poble, en lloc de fer playback van posar-me un micro per cantar “Pena, penita, pena” i “I will always Love you”
P: Amb 14 anys AIXÍ ANAM vam actuar al concurs de pop-rock d’Inca.
5. El darrer cop que vau sentir pànic abans de pujar a un escenari.
J: El mateix dia que el Pere, record que em tremolaven les cames.
P: Pànic pànic com a tal no, nervis nervis sí, a la presentació del nostre primer àlbum al Teatre Principal de Palma.
6. Si ens agrada Donallop, també ens hauria d’agradar….
J: Cigarettes after sex.
P: Damien Rice, Sufjan Stevens, Debussy, Chopin, Fela Kuti, Neil Young (Na Joana em diu si n’he de posar més…hahaha).
7. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.
“La ciclista suïcida”.
https://donallop.bandcamp.com/track/la-ciclista-su-cida-2
8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure-us.
P:Ningú de moment s’ha entestat en incloure-mos dins cap escena musical, no hi ha hagut res forçat, hem passat per la cançó d’autor, el pop-folk, el pop mediterrani i recentment el dream-pop, amb la llibertat d’anar cap a nous escenaris musicals en els propers treballs.
9. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.
J: Rick Rubin posats a demanar o Refree, tot i que també resideix als EUA i ara no estem per viatges això com a productors, com a músic m’agradaria treballar amb molts dels músics amb qui cohabito a l’escena
P: Mai hauria imaginat treballar amb en Paco Loco, ja és l’hòstia en vinagre, posats a demanar de nou, El Guincho & Rosalía com a tàndem de productors, reviure a George Martin i perquè no, Quincy Jones, o Brian Eno. Disculpeu l’excés.
10. El lloc més especial on heu actuat.
J: És massa difícil contestar aquesta pregunta, un concert és més que el lloc, són les persones que el viuen i que el fan, afortunadament moltes vegades s’ajunten els astres i són concerts que queden et guardes per sempre.
P: El Castell de Bellver a Palma.
11. La cançó d’un estil molt diferent al vostre de la què voldríeu fer-ne una versió.
J: No sabe no contesta.
P: Qualsevol del “Californication” o “By the way” dels RHCP.
12. Un grup o solista del sud de Catalunya que us agradi.
P: Els Pets.
J: Intana (assajen a Vilanova).
13. El primer concert en directe que vau fer després del confinament per la Còvid-19.
A Solsona, al cicle “Solsona Dona la Nota”.
14. El darrer cop que vau tocar a la demarcació de Tarragona – Terres de l’Ebre.
Va ser Altacústic 2019 a Altafulla.
lanovaescena.cat 