El Qüestionari: Xavier Baró

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: Juan Miguel Morales

Amb més de vint anys de carrera artística i una dotzena de discos publicats, l’almacellenc Xavier Baró és un dels músics més importants de les terres de ponent. La seva obra beu del rock, el folk americà, la psicodèlia dels 60 i 70, el simbolisme francès (Baudelaire, Rimbaud), el romanticisme anglès (Blake) i poetes catalans com Verdaguer, Salvat-Papasseit o Maria Mercè Marçal.

Enguany, Baró és un dels artistes que prendran part de la quinzena edició del MUDMúsiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’estat espanyol, que es durà a terme entre el 17 i el 19 de març en diversos escenaris de la ciutat de Lleida. Com Baró, els altres artistes programats mantenen un vincle amb la música d’arrel, ja sigui des d’una perspectiva més clàssica, però sempre pensant en la disrupció, l’experimentació i el pensament contemporani.

El divendres 18 de març a La Panera, Xavier Baró presentarà La veu de la muntanya (La Llàntia), el seu darrer treball, publicat l’abril de 2020. El disc, produït pel mateix Baró amb Héctor Beberide i enregistrat a La Bassa (Tarroja de Segre) i El Finestral Aeri (Almacelles), es concep com un conjunt de cançons contemporànies tocades amb instruments tradicionals.

  1. El primer disc que et vas comprar.

Un single, Get off of my cloud, de The Rolling Stones.

2. El primer cop que vas pujar a un escenari.

Quan tenia 8 anys. Un oncle meu tocava en una orquestra de ball. Un dia hi vaig anar amb els meus pares i com que el meu oncle sabia que m’agradava la música, em va fer pujar a tocar les maraques en una cançó.

3. El primer grup de què vas formar part.

Camps de cotó, grup de folk.

4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

Mitjanit, a Ràdio 3, l’any 1980.

5. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

Chie Hanawa, músic japonesa que toca el shamisen.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Xavier Baró com a projecte musical.

June 1, 1974, de Kevin Ayers – John Cale – Eno – Nico.

7. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

‘Round midnight, de Thelonious Monk.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

La felicidad salvaje, de Ramon Godes y Alejandro Royo.

9. La darrera descoberta musical.

Ki & Ki, duet japonès que barregen la música tradicional amb la contemporània amb una barreja d’instruments tradicionals, el shamisen i electrònics.

10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.

Fadane, cantant, guitarrista i compositor senegalès que viu al mateix carrer que jo. Va publicar un disc fa un any, que ha passat desapercebut i em sembla un dels discos més bonics que s’han fet últimament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: