El Qüestionari: Islandia Nunca Quema

Per Frederic Cervelló Rodes

Foto: German Rull

Després de gairebé quatre anys allunyats dels escenaris, Islandia Nunca Quema actuaran aquest dissabte 12 de març a l’Absenta de Reus dins la programació estable de música en viu Reus Cultura Contemporània, una iniciativa de l’Associació Cultural Anima’t amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

El concert serà molt especial per aquest grup de pop-rock del Camp de Tarragona, amant de les melodies i estridències d’Orange Juice, The Go-Betweens, The Kinks o Yo La Tengo. A part de retrobar-se amb el seu públic, Salvador Miranda (guitarra), Carles Ribas (veu i guitarra) i Jordi Ximeno (bateria) presentaran per primer cop les cançons del seu nou disc, gravat per German Rull a Llimac Estudis (Valls) i que es publicarà aquest 2022 amb el segell pratdipenc No Aloha Records. A més, serà el debut en directe del nou baixista de la banda: Marc Volpini, a qui coneixíem fins ara en la seva faceta de cantant i guitarrista (Brott, Zien Años). Tot plegat farà que les emocions estiguin a flor de pell.

1. El primer disc que us vau comprar.

Jordi: Communiqué, dels Dire Straits.

Carles: The Light, d’Afrika Bambaataa and Family.

Marc: Un recopilatori de músiques d’anuncis amb clàssics del soul (Locos por la tele, volum 2), en doble cassette.

Salva: Suposo que algun K7 de The Cure. Potser l’Standing on a Beach.

2. El primer cop que vau pujar a un escenari.

Jordi: Fent teatre a l’escola, i ja d’adolescent, en algun karaoke.

Carles: Hi ha diferents circumstàncies a tenir en compte, i sense comptar els karaokes. A mitjans dels 90, al Zeppelin de Salou, un grup convidava a pujar a gent del públic al final del concert hi vaig tocar la guitarra, però més val oblidar-ho. Amb inq, deuria ser al 2000, a Arbolí. Va ser el nostre primer concert.

Marc: Al festival Vallsona, del 2009.

Salva: De nen tocava la guitarra clàssica i feia concerts. En elèctric, el primer va ser amb els Pupille, el 97 o 98.

3. El primer grup del qual vau formar part.

Jordi: inq

Carles: inq (que no és Islandia nunca quema, encara que les sigles coincideixin) va existir del 1998 al 2008.

Marc: My Father Says (fèiem alguna cosa entre indie i punk rock).

Salva: Pupille.

4. La primera cançó vostra que va sonar a la ràdio.

Que en tinguem constància, crec que va ser The Wrong Parade, el nostre primer single, gravat el 2010.

5. El músic o productor amb qui us agradaria treballar.

Jordi: amb Phil Ek o Pat McCarthy de productors i amb músics com Elvis Costello, Doug Martsch, Daniel Romano, Sharon Van Etten o Kim Deal. Dels músics d’aquí amb Josele Santiago, Ross, Ferran Baucells o Lourdes Casany.

Carles: No tinc cap nom al cap. Més que amb un productor o un músic de renom, m’estimaria més treballar amb algú que ens ajudés en alguns arranjaments, sobretot de vents i cordes, ja que  són instruments que no controlem.

6. La cançó o disc sense la qual no existiria Islandia Nunca Quema.

Jordi: L’àlbum blanc dels Beatles, entre molts altres.

Carles: En el meu cas, crec que és més el moment o la circumstància en què comences a escoltar música amb una mica de criteri i fa que sorgeixi la urgència de fer música, o almenys, d’intentar-ho.

Salva: Impossible. Des del primer dia sempre hem parlat d’un munt de coses que ens agraden.

7. La cançó d’un estil molt diferent del vostre de la qual en voldríeu fer una versió.

Jordi: Can’t Get You out of My Head, de Kylie Minogue.

Carles: Agradecido, de Rosendo.

Salva: No Other, de Gene Clark.

8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.

Jordi: Pup Tent, de Luna.

Carles: Qualsevol de Nick Drake o Richard Hawley.

Salva: The Unseen In Between, d’Steve Gunn.

9.  La darrera descoberta musical.

Jordi:  Jerry Leger i Love, Burns.

Carles: RVG i Cut Worms.

Marc: Ara mateix estic escoltant Boogarins, un grup de pop psicodèlic del Brasil.

Salva: Anders & Poncia i Fontaines DC.

10. Un grup o solista a reivindicar del vostre poble o ciutat.

Tenint en compte que ens sentim més arrelats al territori que no a una ciutat en concret, parlarem de músics del Camp de Tarragona com Sebastià Puntí, Albert Jordà, Maurici Gené, Murmur, TMN, Celistia… Tot i que amb la majoria no tenim una clara afinitat estilística, cal reivindicar-los perquè tots aporten el seu propi segell i, a més, hi tenim una bona relació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: