Per Frederic Cervelló Rodes
Foto: Juan Miguel Morales
La nit de divendres 18 de novembre, al Racó de La Palma i dins el cicle Reus Cultura Contemporània, organitzat per l’ Associació Cultural Anima’t, Miquel Serra, músic eivissenc resident a Manacor, presentarà el seu darrer disc: Una casa és pànic (Foehn Records, 2022), el desè de la seva extensa carrera musical.
El disc, publicat el passat febrer, confirma a Miquel Serra com un dels artistes més singulars i respectats de l’ escena musical balear. Reivindicat per músics més joves, com la mallorquina Maria Jaume, Serra és encara, paradoxalment, força desconegut pel gran públic.
Una casa és pànic suposa un cop de timó en la seva trajectòria artística. No només perquè no s’ha gravat, com de costum, als estudis Favela (Palma de Mallorca), sota la batuta de Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), sinó perquè amplia el seu ventall sonor, caracteritzat, fins ara, per la fusió entre folk i psicodèlia. Bona mostra d’això és “Quadre lleial”, cançó que descol·locarà al seguidor més incondicional de Serra i amb la qual s’endinsa en paisatges sonors orientals del bracet de Soleá Morente. La de la cantaora granadina no és la única col·laboració del disc: l’ admirada Carlota Serrahima (El Pèsol Feréstec, vàlius) canta amb Miquel Serra a “Amèrica dorm”.
Acudiu al Racó de La Palma, divendres. Penseu que és una de les poques ocasions que tindreu per veure en directe a Miquel Serra, poc amant de les gires i els avions. A més, l’acompanyarà la seva banda habitual: Miquel Perelló a la bateria, Michael Mesquida al baix i el gran Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) a les guitarres. Us hem avisat!
1. El primer disc que et vas comprar.
El primer casset va ser A kind of magic de Queen, estava senzillament al·lucinat de posseïr allò tan meravellós i intrigant.
2. El primer cop que vas pujar a un escenari.
Amb una banda més que oblidable que se deia Mosques i vespes, tenia 17 anys, a un poliesportiu d’un poble.
3. El primer grup del que vas formar part.
Aquest, Mosques i vespes
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.
Degué ser alguna dels primers discs que feia i repartia pel meu redol; ja no record els noms, la veritat, no eren gran cosa…
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar.
Amb na FKA twigs
6. La cançó o disc sense la qual no existiria Miquel Serra.
Petit omnívor o Opilions
7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió.
Gosh, Jamie XX
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera.
Nebraska, Bruce Springsteen
9. La darrera descoberta musical.
En Fermí, un músic que teniu a Catalunya que fa unes cançons molt amables, o la Ludwig band, que són massa
10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat.
Jorra i Gomorra
lanovaescena.cat 