Per Frederic Cervelló Rodes
Foto: Sílvia Poch
Fa un parell de dies ens assabentàvem que l’ admirat Ferran Palau, pal de paller del pop metafísic, deixa els escenaris. No és un adéu definitiu; més aviat, una parada en el camí. En el comunicat que va emetre el segell Hidden Track Records es deia el següent: «Ferran deixa els escenaris una temporada per agafar aire i respirar tranquil». L’ última ocasió que tindrem de veure’l en directe abans de l’ aturada serà el pròxim 17 de desembre a la sala Paral·lel 62 (Barcelona), en una festa en la qual es celebrarà el final de gira del seu darrer disc i el cinquè aniversari de Hidden Track Records.
L’ últim concert de Ferran Palau a casa nostra va ser el que va oferir en solitari el passat 22 d’ octubre al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Montferri) en el marc de Fermenta!, la fira de fermentats organitzada per l’ Associació Cultural Santa Teca.
Hi presentava Joia, el disc que, en un principi, havia de ser una pel·lícula inspirada en les sectes. Com que els tempos del cinema són lents i Ferran ja tenia les cançons enllestides, el projecte de pel·lícula es va reconvertir en un videoclip: el de la cançó que dóna nom al disc. El vídeo, realitzat pel col·lectiu Òrbita, mostra la família (o la secta) del Ferran i la Louise Sansom: les artistes i les responsables del segell Hidden Track Records reunides en un espai de seguretat, amor i creativitat.
Joia és un disc a pèl, sense arranjaments ni (gaire) producció. Tal com raja. Gravat durant tot el 2021 en els moments de descans de les produccions dels discs de Maria Hein, Carlota Flaneur i Iris Deco, artistes que han acabat posant veus, com petits mantres amagats, a algunes de les cançons. El disc s’ ha enregistrat a casa del Jordi Matas (Esparreguera), als Estudis Dotze (Banyoles), amb Panxii Badii, i al Konvent Puntzero (Berga), amb Ildefons Alonso. La producció ha anat a càrrec de Jordi Matas i Ferran Palau, la mescla és de Jordi Matas i el master de Víctor Garcia. El disseny del disc és una gran foto de família amb totes les artistes de Hidden Track vestides de groc (tornem a la secta!) feta per la gran Sílvia Poch al Konvent.
Amb motiu del concert a Montferri, li vam demanar al Ferran que ens respongués el Qüestionari. Aquestes són les seves respostes:
1. El primer disc que et vas comprar
To The Extreme de Vanilla Ice. En realitat el va comprar el meu germà però va ser el primer disc que recordo escoltar molt.
2. El primer grup del que vas formar part
El meu primer grup va ser Tipex on tocava la guitarra i cantava. Rollo hardcore skater.
3. El primer cop que vas pujar a un escenari
Cuan tenia 13 anys a la festa Major de La Font del Còdol a Collbató.
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio
1,2,3 (es el títol de la cançó) Del primer disc d anímic. Va ser la meva primera cançó que va sonar a les ràdios i recordo que també posaven el videoclip a la tele
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar
Sam Evian te un so que li aniria molt bé a les meves cançons però en realitat el productor dels meus somnis ja el tinc al costat. Es el Jordi Matas, el millor productor del mon.
Foto: Frederic Cervelló Rodes
6. La cançó o disc sense la qual no existiria Ferran Palau
Five Leaves Left de Nick Drake
7. La cançó d’ un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió
Potu de Sandré
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera
Hell Among The Yearlings de Gillian Welch
9. La darrera descoberta musical
Aldous Harding. Ja la coneixia però no la seguia gaire i ara m’ he enganxat molt al seu últim disc.
10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat
El pianista Carles Viarnès que viu entre Monistrol i Collbató.
lanovaescena.cat 