Per Frederic Cervelló Rodes
La Magalí Datzira és una contrabaixista, cantant, compositora i productora barcelonina. Va formar part de la Sant Andreu Jazz Band, una banda de jazz integrada per músics joves que compta amb la direcció artística de Joan Chamorro. En aquesta etapa, la Magalí va publicar dos discos: Joan Chamorro presenta Magalí Datzira (Temps Record, 2014) i Joan Chamorro presenta La Màgia de la Veu (Jazz to Jazz, 2015). Aquest darrer disc es va gravar amb altres talents de la Sant Andreu Jazz Band com l’ Andrea Motis, la Rita Payés i la Eva Fernández. La Magalí també ha cursat estudis musicals al Conservatori del Liceu, l’ Escola Superior de Música de Catalunya i el Conservatori d’Amsterdam.
A partir del 2020, la Magalí Datzira va iniciar el seu projecte personal, amb cançons pròpies i amb una proposta musical que beu de moltes fonts: jazz, funk, pop electrònic, ritmes urbans … La seva primera referència va ser el single “Better To The Top”, publicat el 2 d’abril de 2020. En la gravació hi va participar la Magalí al baix i veu, l’ Arnau Figueras a la bateria, el Leonardo Mezzini a la guitarra, el Toni Mora al teclat, l’Iscle Datzira al saxo, el Klaus Stroink a la trompeta, la Rita Payés al trombó, i l’Anna Blasco i la Xiluva Tomas a les veus. El van seguir els singles “Sad & Bad” i “Fruites”, el seu primer èxit, produït per Josep Munar. El 3 d’agost de 2021, va sortir l’ EP </3, una petita joia amb música i lletres de la Magalí, producció de Josep Munar, mescla d’Alex Pyle i Abbigail Lewis, i master de Jett Galindo. Del mateix any també és el single “Casida de la Rosa”, adaptació musical d’un poema de Federico Garcia Lorca, publicat el 21 de setembre, gravat i mesclat per Aniol Bastit i masteritzat per Raphael Jonin.
Aquest 2022, Magalí Datzira ha publicat dos singles amb el segell barceloní Bankrobber. El primer és “Ghosting”, tema que suposa un canvi en la sonoritat i estil de la músic barcelonina. Enregistrat a Ámsterdam i amb producció de Dario Trapani, hi predominen l’electrònica i els ritmes urbans. El segon és “Pedres blanques”, una cançó amb sonoritats mediterrànies editada en col·laboració amb el productor Tomás Susevich.
A l’estiu, la Magalí es va embarcar en una minigira en la que compaginava concerts en solitari i altres amb banda i que va fer parada a la ciutat de Tarragona el 7 de juliol, a l’ Espai Jove la Palmera. El passat mes de desembre, va viatjar a Mèxic per oferir un seguit de concerts, un dels quals al Festival de Jazz de Polanco (Ciudad de México).
Està previst que el febrer del 2023 es publiqui el seu primer disc en solitari, sota el segell Bankrobber. Es sap que estarà produït per la Magalí i que serà un compendi de moments viscuts i experiències recents, amb una sonoritat principalment acústica. El llançament del disc anirà acompanyat d’una nova gira en què Magalí Datzira actuarà al capdavant del seu quartet, amb guitarra, bateria i teclats, acompanyant la seva veu i el seu contrabaix.
1. El primer disc que et vas comprar
No me’n recordo del primer disc que em vaig comprar sincerament. Un dels primers va ser el de Mel Tormé – Comin’ home baby
2. El primer cop que vas pujar a un escenari
Tampoc me’n recordo. Si compta, l’escenari de l’aula d’orquestra de l’escola de música municipal de sant andreu, on vaig començar a tocar.
3. El primer grup del que vas formar part
Segurament el que eren els inicis de la Sant Andreu Jazz Band, i paralelament la Cartellà Jazz Teen Band, o les ‘Girls Code’
4. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio o a les xarxes
Segurament ‘Fruites’
5. El músic o productor amb qui t’ agradaria treballar
Moltíssima gent!!! James Blake m’encantaria per exemple.
6. La cançó o disc sense la qual no existiria el teu projecte en solitari
Tot el que he fet a partir de Fruites. Alies, la meva música.
7. La cançó d’un estil molt diferent al teu de la qual en voldries fer una versió
El concert per contrabaix de Koussevitzky, o la Elegia de Bottesini.
8. El disc que fa més agradables les hores a la carretera
Moderat – III (Deluxe Edition)
9. La darrera descoberta musical
Estrella Morente
10. Un grup o solista a reivindicar del teu poble o ciutat
No és de la meva ciutat, són d’Eivissa, i fan una feina genial recuperant cançons tradicionals que són precioses d’eivissa, i és ‘UC’.
lanovaescena.cat 