El Qüestionari: Albert Jordà

Per Frederic Cervelló Rodes

[Entrevista feta el 28 de maig de 2021]

“Obre els Ulls” (Segell Microscopi) és la darrera referència del músic tarragoní Albert Jordà. Publicada el passat mes de maig, la cançó, composta durant el confinament, segueix la sonoritat propera al pop electrònic que ja s’intuïa en el seu treball anterior, La grandesa d’un silenci (Segell Microscopi, 2019). El single s’acompanya d’una relectura de la mateixa cançó a càrrec dels també tarragonins TMN i d’un videoclip enregistrat per Nando Caballero (La Produktiva Films).

L’Albert Jordà va presentar aquest treball en l’edició d’enguany del festival Minipop Sant Magí, celebrat el 22 d’agost al Camp de Mart (Tarragona), el primer concert que oferia des de la seva participació en el TwinPalm (L’Hospitalet de l’Infant) l’octubre del 2020.

A banda de la publicació d’aquest single, l’Albert ha col·laborat enguany amb altres projectes: ha gravat teclats per al nou i esperat disc d’Islandia Nunca Quema i ha posat sintetitzadors i pianos a les noves cançons de Xavi Moyano.

1. El primer disc que et vas comprar.

Crec que algun de l’Elèctrica Dharma. Possiblement el directe “No volem ser”. Tenia 13 o 14 anys.

2. El primer instrument que vas aprendre a tocar.

L’harmònica a l’escola.

3. El primer grup de què vas formar part.

Sarau Nocturn.

4. El primer cop que vas actuar en directe.

Amb Sarau Nocturn a Torredembarra el juny de 1991, és a dir, fa 30 anys.

5. La primera cançó teva que va sonar a la ràdio.

No ho sabria dir amb exactitud, però segurament “Ardent”, amb Papa:Noes.

6. El lloc més especial on has tocat.

Difícil de contestar perquè no he fet centenars de concerts, però sí que he tocat en llocs molt bonics. El Teatrino del Conservatori de Liceu, l’Església Mare de Déu dels Dolors de Girona amb el projecte Asterisc*, o a dalt de la torre del Castell de la Nou de Gaià.

7. El músic o productor amb qui t’agradaria treballar.

D’aquí Catalunya m’agradaria amb Marc Parrot. L’he admirat sempre, des del seu primer disc “Solo para locos” fins a l’actualitat. Em transmet molta calma, les cançons, les lletres, el seu món imaginari i la seva manera de ser. I com no, gravant al seu estudi. Fora d’aquí i per apuntar amunt, cridaria a Nigel Godrich o a Jonathan Wilson. Finneas O’Connell també em sembla molt interessant.

8. L’escena musical dins la qual tots els mitjans s’entesten a incloure’t.

Normalment em classifiquen amb l’etiqueta de cantautor i no m’agrada, bàsicament perquè l’estil musical que s’entén per cantautor no m’hi sento massa identificat. Si ho fos ja hagués tocat al BarnaSants i no hi he anat mai, jajaja. Prefereixo que m’identifiquen com a músic inquiet, alternatiu, independent, de corrent alterna. Amb Papa:Noes m’incloïen a l’escena underground tarragonina. En fi, interessant tot plegat, però suposo que serveix per a aquells que no et coneixen.

9. La cançó d’un estil molt diferent del teu de la qual en voldries fer una versió.

He versionat “Heaven” de Depeche Mode i “Life on Mars?” de David Bowie. Després d’aquesta valentia crec que podria enfrontar-me a versionar “Neon Lights” o “The Hall Of Mirrors” de Kraftwerk en format acústic. Tots ells són fonts que m’han inspirat durant tota la meva carrera musical.

10. Si ens agrada l’Albert Jordà, també ens hauria d’agradar…

Si t’agrada Albert Jordà també t’haurien d’agradar els que m’agraden a mi, és a dir, Eels, Beck, Jonathan Wilson, Thom Yorke, Cigarettes After Sex, Jay-Jay Johansons, Nick Cave, des de fa poc a Lana Del Rey, els primers Coldplay, AIR, Radiohead, Lluís Llach, Marc Parrot… Segur que em deixo molts. Com veieu, influències de tota mena. No us fieu dels algoritmes de Spotify, jajaja.

11. Un grup o solista del sud de Catalunya.

Un de sol? Vaja. Doncs… TMN. Va, si pots posar a Xarim Aresté, Celistia i els estimats Islàndia Nunca Quema t’ho agrairé.