Entrevista a Joan Miquel Oliver: “Avui en dia la música és molt pirotècnica, prefabricada i el que busca és impressionar”

Text: Laura Julià. Fotografies: Marta Escolà.

Dos anys després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver va tornar dissabte a Tarragona a presentar el seu nou àlbum, Atlantis (Sony Music, 2017) al Teatre Tarragona.

Ex fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font, Joan Miquel es defineix com un músic que es dedica a fer una espècie de món paral•lel a la realitat amb música i paraules. Remarca que la realitat no li agrada i està desordenada. Ell fa discos que fan que tot tingui més sentit.

jmotgn23

  • Què podem trobar a Atlantis? És una continuació de Pegasus?

Sí, però no és que jo m’ho proposés, jo crec que és perquè la música que m’agrada sempre va una mica a la mateixa línia i els meus discos en realitat sempre cerquen el mateix. Podríem dir que tant Pegasus com Atlantis són un intent de crear un micromón de Mediterrani, fantasia, molt de cromatisme, intentar cercar veritats molt pures i a la vegada molt senzilles. Són dos discos molt fets de la mateixa manera.

  • En el nou disc es nota un canvi a més electrònic. Pot afectar al directe?

Sí, hi ha un canvi més electrònic. Crec que la meva relació amb les maquinetes culmina una mica amb el disc Atlantis. A la cançó pròpia d’Atlantis, no hi ha ni una sola pista acústica, és 100% electrònica.

Pel que fa el directe, crec que és molt diferent respecte al disc. Si plantegéssim els discos de cara com s’han de fer en directe, tant el disc com el directe, perdrien molt. Crec que son dos àmbits molt diferents, especialment en el meu cas, ja que jo treballo sol en el disc i damunt l’escenari treballo en companyia. Es com si fóssim dos formacions musicals totalment diferents amb les mateixes cançons. Es podria dir que són versions diferents dels mateixos temes.

  • Ets el productor dels teus discos?

Sí, normalment si. La figura del productor en el meu cas és diferent. Les meves cançons no existeixen abans de començar a sonar, és a dir escric la música i la lletra tot a la vegada inclús abans de gravar, quan la cançó encara no està acabada. La meva música en el mateix temps que és creada ja comença a sonar d’una manera molt determinada. 

  • Com creus que has evolucionat com a músic?

Crec que cada vegada entenc més què és la música. Quan comences en aquest món ho fas copiant o imitant sonoritats d’altra gent. I poc a poc arribes a relacionar-te amb la música d’una manera molt intima i directa. La teva pròpia música es transforma amb un fenomen físic i tu duus a terme el teu projecte amb un material sonor, abstracte… que no té límits. És un llenguatge que pot ser molt experimental.

 jmotgn72

  • També escrius llibres, tens pensat publicar-ne algun de nou?

Sí, els llibres m’agraden molt. Sempre tinc una idea molt concreta i li poso paraules. La primera vegada que vaig escriure el llibre tenia la sensació de que estava fent un disc sense música. Jugava en les paraules sense el condicional musical. I em va agradar molt. Ara mateix he acabat d’escriure una novel·la i estem preparant la publicació per aquest any vinent. L’estil serà semblant a tot el que he fet fins ara.

  • Quins grups t’han influenciat més per a que ara et dediquis a la música?

The Police, Dire Straits, Mike Oldfield… els grups que havia en aquella època. Avui en dia aquesta música ja està superada, fins i tot superades pels seus propis autors. Ara mateix val molt més el que està fent; per exemple, Mark Knopfler, guitarrista i compositor de Dire Straits. Tot té la seva època, però jo encara els escolto.

Penso que avui en dia la música és molt pirotècnica, és prefabricada i el que busca és impressionar. En canvi als anys seixanta o setanta, es feia tot d’una manera molt més rudimentària, espontània o artesanal. Tot i que avui en dia també hi ha molts músics que et sorprenen, penso que estan més pendents de si funcionarà que de gaudir de la pròpia música.

  • Amb quin músic t’agradaria col·laborar?

M’encantaria fer una cançó amb Mike Oldfield o amb Frank Zappa, si estés viu.

  • A quin festival, ja sigui a nivell nacional o internacional, t’agradaria tocar que tinguis pendent?

Els festivals m’agraden tots pel que signifiquen. Tens cinquanta minuts per demostrar el que vals a davant de molta gent que no t’ha escoltat mai, i a mi això m’encanta. T’estimula molt trobar públic nou. Personalment m’és igual tocar a un festivalet d’un poble petit que al Primavera Sound.

No sabria dir-te un festival en concret perquè el més important per mi és tocar, és el que  més m’agrada.

  • Tens algun ritual abans de sortir a actuar?

Abans de sortir a actuar encara em fa una mica de por. Sempre surto preocupat per la veu. Per si cantaré bé o si tindré el to interpretatiu correcte… però és una cosa que he après a patir en silenci.

Ser cantant no és fàcil, el teu instrument és la veu i mai saps com reaccionarà.

La veu et defineix com a persona i per un músic és la seva identitat. Per això m’agrada molt fer servir la veu per comunicar-me amb la gent . Però no tinc cap ritual apart del típic per saber que tinc la veu bé.

  • Com composes i quan saps que una cançó està acabada?

Trec la meva guitarra i em poso a pensar i a improvisar. Intento posar paraules a totes les imatges que em passen pel cap.

La realitat m’inspira fins a cert punt, jo tinc molta imaginació.

Una cançó està acabada quan veus que no podia ser d’un altra manera. He de reconèixer que tinc cançons que no les he acabat i estan publicades. Cançons que no eren perfectes, però tenien les seves virtuts suficients com per justificar que algú a banda de mi les escoltés.

jmotgn08

  • Alguna de les teves cançons té un significat especial per a tu?

 Hi ha cançons que m’agraden del meu repertori. Com per exemple; “milers d’habitants”, una cançó d’Antònia Font o “marès a radial” del meu anterior treball Pegasus.

“Marès a radial” té una frase que per mi és el millor que he escrit mai “veig piràmides de sal coniformes”. Crec que la poesia es tracta d’això, de poder expirar l’actitud de la vida real.

  • M’agradaria preguntar-te sobre el panorama musical mallorquí i català. Com ho veus en els darrers anys?

 Molt bé, en els darrers anys ha pegat un salt increïble. Abans estava molt limitada, sempre amb els mateixos grups, però ara la música de casa nostra és molt més efímera i s’ha fet un espai dins la indústria musical. Ara l’èxit d’una cançó no dura res però està bé, així tenim més varietat.

  • Ja per acabar… quins plans de futur tens?

Pegasus i Atlantis eren dos discos d’una trilogia que em vaig comprometre a acabar. I em falta publicar aquest tercer disc, que ja el tinc bastant avançat. També comptaré amb la col·laboració del pintor Albert Pinya i a més el nom del disc torna a tenir un nom amb referències mitològiques.

Es traurà al mercat a principis del 2019, però després de publicar-lo no em sotmetré més a aquest ritme de mercat. Després potser faré un disc per any o descansaré una bona temporada.

Màrius Serra i Dani Alegret: “La Residència Creativa és una iniciativa magnífica, original i valenta”

Màrius Serra i Dani Alegret han participat en la tercera residència creativa organitzada per la Fira Litterarum de Móra d’Ebre. La creació en la que han estat treballant es podrà veure el 25 de maig al Teatre la Llanterna de la població.

Litterarum se celebrarà els dies 25, 26, 27 i 28 de maig a Móra d’Ebre. Més informació: http://www.llibresebrencs.org/

Agraïm a Sergio Bassa de Bassa, La Papereria que ens cedís els vídeos de la presentació de la residència creativa al seu establiment. Més informació: http://www.bassa1903.com/

Agraïm a Adriana Monclús de Ràdio Móra d’Ebre que ens cedís els micròfons. Més informació: http://radiomoradebre.cat/wp/

Càmera i edició: Marta Escolà

 

L’Entrevista: Clara Peya “Sóc pura intensitat”

Íntim, emotiu i amb contingut feminista d’empoderament de la dona són algunes paraules clau pel concert de la palafrugellenca Clara Peya, que presenta el seu últim disc “Oceanes” al Teatre el Magatzem – Cooperativa Obrera de Tarragona aquest vespre a les 20.30 h.

Càmera i edició: Helle Kettner

L’Entrevista: Màia “Volíem explorar valors que tenim”

Marina Prades i Gus Wallin són Màia. Es defineixen com un duet pop que explica històries amb una barreja de lírica urbana, metàfores personals, tints onírics i certa poesia.

Acaben de publicar ESCLAT (Música Global, 2017), el seu tercer disc, on exploren un pop amb aires electrònics.

Els vam entrevistar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Flix, després del concert que van oferir a la Plaça de l’Església durant els actes de la Diada de Sant Jordi.

Gràcies a Oriol Padrós per la seva assistència com a càmera durant l’entrevista.

Edició: Marta Escolà

L’Entrevista: Els Amics de les Arts “Serà una gira difícil d’oblidar”

Els Amics de les Arts acaben de publicar el seu quart disc “Un Estrany Poder”. Inicien gira el 21 d’abril a Valls i els de La Nova Escena hem aprofitat l’ocasió per parlar amb ells sobre el disc i les novetats de la gira.

Teníem molta curiositat per saber què en pensen del paper de vàter, pregunta que la nostra companya Helle Kettner sempre fa a les seves entrevistes. En Joan Enric, l’Eduard i en Ferran tenen un missatge per a ella.

 

Càmera i edició: Marta Escolà

L’entrevista: Beach Beach.

Per Laura Julià.

17392728_10158399209400300_822769967_n
Foto: Laura Julià.

Aquest passat divendres, dia 17 de març la Sala Zero de Tarragona va acollir el concert de Beach Beach + VLIVM dins del marc Radar Palmfest.

Beach Beach van revolucionar la sala amb cançons fresques i electrificants. Van sorprendre als espectadors tarragonins des del minut zero amb un fabulós directe on cada cançó contagiava al públic amb la seva energia.

Després del concert vam poder parlar una estona amb els mallorquins i això és el que ens van explicar.

  • Per la gent que no us conegui, us podeu presentar i explicar d’on ve Beach Beach?

Beach Beach som quatre amics de Mallorca.

  • Què podem trobar a “The Sea”?

12 cançons de pop que remeten, sense voler fer cap mena de revival, el millor pop dels 70, 80 i 90. Com M80. Tot i així, acabem de llançar un nou single Scrolling Down b/w Vegetating, dues cançons sobre la ressaca.

  • Entenem que la música és una part molt important de la vostra vida però què faríeu si no us dediquéssiu a la música?

Malauradament, no ens podem dedicar exclusivament a la música: en Pau compatibilitza Beach Beach amb fer de músic de El Guincho, Extraperlo i Elsa de Alfonso y Los Prestigio, a part de fer música per a publicitat, en Lluís és professor de guitarra, l’Àngel treballa al bar Heliogàbal de Barcelona i en projectes artístico-educatius i en Tomeu és dissenyador gràfic.

  • Quins grups us han influenciat més per a que ara us dediqueu a la música?

La veritat és que tenim pocs grups de capçalera, i els que tenim són clàssics bàsics. Ara mateix suposo que no seríem qui som sense Teenage Fanclub, però al llarg dels anys també ens han influït molt The Cure, New Order o Nueva Vulcano. Tot i així, el que més ens agrada és explorar propostes noves.

  • Quins grups escolteu actualment?

Durant la gira, a la furgoneta, ha sonat molt i variat, desde Teenage Filmstars, Ducktails, Whitney, Real Estate, Antònia Font, Kiko Veneno, El Guincho, pop francès, Guided by Voices… 

  • Teniu algun ritual abans de sortir a actuar?

La  veritat és que no, amb això som molt poc romàntics i ens agrada anar per feina.

  • Heu actuat a ciutats d’Anglaterra, Holanda o fins i tot Alemanya. Què suposo per vosaltres?

I també Xile i Perú! Suposa el mateix que per a qualsevol grup, és a dir, una oportunitat de veure món i ensenyar la teva proposta lluny de casa i de la teva zona de comfort.

  • A quin festival, ja sigui a nivell nacional o internacional, us encantaria tocar que encara tingueu pendent?

En Pau va anar a tocar a Austràlia amb El Guincho i en va tornar molt content, de com va anar tot, senyal de que hi hem d’anar!

  • Què tal la vostra experiència a Primavera Sound?

Molt bé, sempre ens han tingut en bastanta bona consideració des del nostre primer Ep i la veritat és que les vegades que hi hem tocat, hem tingut molt bon tracte i una afluència de públic més que acceptable.

  • Com composeu?

A casa i amb una guitarra.

  • Quan sabeu que una cançó està llesta?

Quan s’acosta el dia que hem de començar a gravar i hem d’anar enllestint coses.  

  • Teniu alguna cançó que tingui un significat especial per vosaltres?

Ara mateix crec que Scrolling Down és la nostra mimada.

  • Ja per acabar… quins plans de futur teniu? Disc nou a la vista?

Efectivament, nou LP a finals d’aquest any o al llarg de 2018.

Quedeu-vos amb aquest nom perquè els mallorquins han arribat per a quedar-se.