Fira Litterarum: Residència Creativa de Sònia Moll i Alessio Arena

Un any més, i ja és el tercer, la Fira Litterarum de Móra d’Ebre impulsa una residència creativa en la qual dos artistes treballen plegats en una nova creació. Enguany, la poetessa Sònia Moll i el músic Alessio Arena han acceptat el repte de passar un cap de setmana a la població, passejant vora el riu i agafant idees per a l’espectacle que veurà la llum el proper 25 de maig durant la Fira. El 6 d’abril van presentar la seva residència creativa a Bassa, La Papereria.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: David Montserrat

David Montserrat

@davidmontserrat_

Ens diu en David:

Entenc la fotografia com una eina d’estudi i anàlisi, una manera de
mirar amb especial atenció quelcom m’envolta. No busco la perfecció en
la imatge, més aviar la senzillesa que permet posar el focus en el
moment que vull captar. Un llenguatge monocromàtic em permet
sintetitzar la imatge, i evidenciar els contrast, no tan sols en la
propia imatge sinò en una societat farcida de contrastos, i
desigualtat entre individus, ja sigui en questió de classes, raça,
sexe; o diferències culturals entre diferents regions.

La fotografia analògica em permet, o m’hi obliga més ben dit, a tenir
especial cura en el moment de premer l’obturador, no valen ràfagues,
no es pot repetir l’instant, de fer-ho ja seria un de nou. He perdut
imatges per falta de precisió a l’hora de disparar, aixi com per
aspectes tècnics dels processos químics del revelat; és part de
l’encant i al final tot aixó m’empeny a posar els cinc sentits a cada
imatge i a cada rodet. Vaig apendre fotografia amb camares
analògiques, amb una càmera dels anys setanta que encara m’acompanya.
M’agrada la textura, el gra la sencillesa i les imatges modestes i
sense pretensions que aquesta em regala.

M’nteressa la fotografia social i documental. Tracto de centrar-me en
allò que la gent no veu, o no vol veure. Per afinitat, m’agrada
treballar el tema de “l’art urbà”, bé, el graffiti més ben dit; per a
gran part de la societat molest i degradant, però on jo hi trobo una
una enorme dòsis de llibertat i i lleialtat als principis étics de
cada individu. El graffiti és molest per al sistema, un sistema al que
preten deixar en evidència. Per a mi l’art del graffiti no està tan
sols en l’obra, sinó en una forma de viure i entendre la societat; una
forma de sortir del sistema del qual ens considero esclaus, i sense el
qual no te sentit el graffiti en si. És en quest terreny on
desenvolupo part del meu treball en estudiar el MODVS VIVENDI i la
relació d’aquests individus amb la ciutat, el sistema, i la societat.

Una fotografia pot tenir sentit o no tenir-lo, i aquest pot variar
segons la seqüencia d’imatges que l’acompanyin; és amb la
seqüencialització on crec que les meves fotografies agafen un sentit
més trascendent, quan es relacionen amb altres imatges i formen part
d’un conjunt. De fet gran part de les imatges de la galeria formen
part d’un mateix projecte editorial, autoeditat, en el que treballo i
que espero aviat pugui enllestir i publicar.

A tot això gràcies per l’oportunitat de mostrar i explicar part del
meu treball, i als lectors per perdre uns minuts en llegir la meva
humil opinió.

www.davidmonserrat.com

 

Instagramer de la quinzena: Jordi Flores

Jordi Flores

@miralflores

En Jordi ens proposa una reflexió molt interessant sobre la seva mirada:

“La ciència ens parla de la capacitat per a aprendre al llarg de la vida, l’epigenètica admet que fins i tot podem modificar els gens mitjançant l’aprenentatge. Un dels elements que participen i propicien aquest canvi es la creativitat, tan present en tots els processos artístics i també a la fotografia. A través de la pràctica artística podem impulsar canvis a l’àmbit personal i al social, però aquests processos únicament es donen a partir de la consciencia i les formes de creació producte de la reflexió.

Un dels majors enemics dels processos creatius i d’elaboració dins el marc de les disciplines artístiques i de la imatge es l’actual cultura d’impacte visual i el seu gran abast divulgatiu pels medis de comunicació i les xarxes socials. Immediat, efímer, espectacular, prolífic i frenètic el mon de la cultura de la imatge actual es fidel reflex de la contemporaneïtat, la principal característica de la qual es la superficialitat d’un model primordialment estètic i generalment per sobre del contingut.

Des del mon de la fotografia tenim la gran oportunitat de generar projectes basats en el respecte i l’elaboració de treballs per posar en valor els continguts i mantenir uns estàndards estètics i de qualitat. S’escau potenciar fluxos de treball pensats, treballats i amb fonaments que creixin i posin en valor una forma alternativa de fer les coses de forma diferent, que respecti els ritmes i que ofereixin una oportunitat de reflexionar sobre la societat a la qual vivim i aposti per crear un mon mes just, mes sa i mes digne.

El meu projecte actualment en curs es diu La memòria de l’aigua i te com a principal fil conductor el territori del Delta del Llobregat i la seva antropologia, la seva gent i els seus costums, com a gran oportunitat per a reflexionar sobre el nostre passat recent, el nostre present i el futur que ens volem trobar. La particularitat d’un espai antigament inundat, d’un riu assetiat, que ha sofert diverses modificacions en el seu curs fins a arribar a la definitiva canalització actual i que s’ha vist envaït per les grans àrees logístiques del port i l’aeroport de la ciutat de Barcelona, pel gran creixement urbanístic , vial i de serveis de la seva àrea metropolitana i pel frenètic desenvolupament industrial del darrer terç del segle passat fins a convertir-la en una de les zones mes contaminades d’Europa, li confereixen un particular i delicat estatus d’espai en risc permanent de desaparició. El seu present es un present de supervivència, i la lluita per la seva preservació es mes necessària que mai. Mitjançant el meu projecte vull mostrar el gran valor d’aquest territori que conté un parc agrari amb una de les vegues mes fèrtils del mon juntament amb la del Nil, de la lluita per la pervivència de molts dels seus habitants, de la importància per a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana com a espai natural protegit , com a parc natural i per la seva enorme oportunitat d’acollir tot tipus d’activitats a l’aire lliure d’oci i pràctica esportiva amb desenes de camins i entorns recuperats que inclou la pròpia llera del riu i el renovat litoral”.

 

Acompanyo l’article amb algunes de les fotos que integren aquest projecte amb l’esperança d’ajudar a enfortir el valor del territori del Delta del Llobregat, les seves gents i la seva riquesa natural, els seus usos i la seva delicada casuística.

“La memòria de l’aigua” gener 2018

 

Instagramer de la quinzena: Cristina Claramunt

La fotògrafa vallenca Cristina Claramunt ens diu això sobre la seva visió fotogràfica:

“Percebo la imatge com a forma d’exploració i de projecció. M’atrau especialment la simplicitat estètica i el que és subtil, m’agraden els espais oberts, la ciutat, la gent i l’encant d’allò que es troba fora de context.

La fotografia és el meu principal mitjà d’expressió i de subsistència. Em permet tenir un espai on fluir, alhora que m’ajuda a retenir instants i a crear una autobiografia visual. Instagram n’és el volum més reduït i compacte, un fragment semimaquillat de la meva intimitat, exposada al món i a qui la vulgui observar”.

La trobareu a Instagram com a @cristinaclaramunt

 

Versos contra la violència

Ahir, 29 de desembre, va tenir lloc al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa, la presentació del llibre “Versos contra la violència” on hi han participat més de setanta autors. I ho va fer amb un espectacle de poesia, música, dansa i teatre creat i dirigit pel dramaturg Valer Gisbert. La iniciativa va sorgir del col·lectiu diLLUMS d’Arts al Forn arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre, que van tenir un especial impacte a Roquetes i a Sant Carles de la Ràpita.

Valer i les seves actrius i actors van saber transmetre els sentiments al públic assistent a través de quatre capítols que reflectien quatre formes de violència diferents. Alguns dels organitzadors com Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto, del col·lectiu Mar de Fora, estaven desbordats per l’emoció no tenien paraules per descriure el que van viure i la resposta de tots els participants, ja que ho van fer de manera altruista.

I és que “El paper sempre guanya la pedra.”

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

 

Instagramer de la quinzena: Albert Rué

L’Albert ens diu:

Fotògraf i productor audiovisual, actualment treballant a Dancer’s Ways (www.dancersways.com).
Considero les meves creacions naturals, propres i tranquil·les, de la mateixa forma que sóc jo. M’inspira la naturalesa, els dies de pluja, un bosc mullat, la música d’hivern, la ambiental i la experimental i considero que tota llum puntual és bona per a fotografiar.
M’interessa tota fotografia o vídeo on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres, ja sigui un paisatge rural amb un/a pagès/esa treballant, o un retrat ben de prop que sigui intimista, personal i sensible.
Trobo molt interessants i enriquidores les produccions audiovisuals que barregen diverses facetes artístiques, com la dansa, la música i la imatge en moviment; és per això que actualment hi dedico la major part del meu temps.
El trobareu a:
@albert_rue a IG

Els Amics de les Arts a la Tarraco Arena Plaça

El passat 25 de novembre, Els Amics de les Arts van fer la segona parada d’aquesta gira a la demarcació de Tarragona. En un escenari que no havien trepitjat encara, la Tarraco Arena Plaça, van desplegar les cançons del seu últim disc “Un estrany poder” (Sony Music, 2017) i els hits més recordats dels anteriors treballs.

L’anècdota del concert es va produir quan una fallada tècnica va provocar que el joc lumínic que porten en aquesta gira deixés de funcionar. L’enginy i les taules acumulades durant aquests anys van fer que acabessin improvisant un jingle publicitari de quatre acords per a una coneguda casa de mobles, en una d’aquelles petites històries que explicaven entre cançó i cançó en les anteriors gires i que ara es troben a faltar. Van prometre que el tornarien a interpretar al final del concert.

Així, no van faltar algunes cançons com “L’Affaire Sofia”, “Les meves ex i tu” interpretades amb nous arranjaments o l’èxit “L’home que treballa fent de gos”, que han recuperat amb aires electrònics. “Jean-Luc” i “4-3-3”, van escalfar el públic en aquella nit freda de novembre. Van corejar “Louisiana o els camps de cotó”, que ja s’ha convertit en tot un himne per als seus seguidors. “El seu gran hit” va enganxar els assistents i “Un estrany poder” va tornar la vida en el moment més fosc de tots.

Van deixar la Tarraco Arena a dalt de tot, amb “El Matrimoni Arnolfini”. Però el públic no volia marxar sense tornar a escoltar el jingle improvisat. I van complir la promesa.

I és que quan es fa de nit a la Tarraco Arena, Els Amics de les Arts la il•luminen amb el seu “estrany poder”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30