Instagramer de la quinzena: Jordi Abelló, per un Instagram creatiu.

Jordi Abelló

@abellovilella

El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:

Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.

Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:

#gaudiriudoms

Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre

#compintaeltemps

Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.

#souvenirs

Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.

#real

Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.

#dibuixos

Sèrie a  l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.

#grotesc

Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.

#arttrobat

És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)

 

Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.

Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.

 

Cicle Accents: Renaldo & Clara

Aquest dissabte 14 d’octubre, Renaldo & Clara han ofert el que ha estat l’últim concert a Cal Massó, ja que l’espai tanca l’etapa gestionada pel periodista Isaac Albesa i el seu equip.

Renaldo & Clara van presentar el seu últim disc “Els afores” (Bankrobber, 2017) dins la quarta edició del Cicle Accents, que continua la seva programació al Teatre Bartrina fins el 5 de novembre.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

A Cel Obert

Els dies 6,7 i 8 d’octubre s’ha celebrat a Tortosa la 4a edició del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. Hem pogut entrar als patis de vuit edificis històrics de la ciutat i hem descobert les cinc creacions seleccionades enguany i les tres convidades.

Un estol d’ocells, un gran globus verd, uns miralls cap al cel, unes siluetes que van empetitint, unes reflexions, il·lusions òptiques a través de franges grogues i negres, un prisma gegant i un punt de vista diferent han estat les intervencions que ens han permès interactuar amb aquests espais d’alt valor patrimonial.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Espaldamaceta i Manel a Falset

Espaldamaceta i Manel omplen l’Envelat de l’Euterpe a Falset. Organitzat per Reusdigital i LANOVA, els prioratins van poder gaudir d’una nit amb doble concert.

José Juan González Nieto va presentar els temes del seu últim treball “Els pares som públic d’un gran espectacle” (autoeditat, 2017) acompanyat a la bateria per Gerard Joan i al baix per Oriol Maymó Gatell. Va donar pas a Manel, que van centrar el seu repertori en el seu últim disc “Jo competeixo” (Warner Music Spain, 2016). Tot i que també van repassar els èxits dels seus anteriors treballs, ja que era la primera vegada que actuaven al Priorat. El públic va corejar les cançons dels barcelonins i va ser partícip en temes com “Boomerang”, “La Serotonina” o “Teresa Rampell” per acabar amb un “Sabotatge” col·lectiu amb Espaldamaceta.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Fitt 2017: Noves dramatúrgies

“Si la gent només volgués veure coses que pot entendre no haurien d’anar al teatre:
haurien d’anar al bany”
Bertolt Brecht

 

El teatre som nosaltres i tu i jo i el comú i el propi i el veí del replà i la peixatera del mercat i aquest i aquella i el conegut i l’amic íntim.

És el teatre què et fa anar més enllà: riure, plorar, sentir, pensar, qüestionar-te, refer-te.

I sí, també amb el teatre pots volar: deixar, per instants, que els peus i tu caminin cap a realitats fictícies on la veritat, curiosament, és un mateix.

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Instagramer de la quinzena: Laura Casas

@laury_winslow

La fotografia m’acompanya des de fa molts anys, però reconec que el “cuquet” real no se m’ha despertat fins que he començat  a necessitar-la de debò. I dic necessitar-la perquè és ben bé així: ha esdevingut el suport perfecte pel tipus de text que m’agrada escriure. Sovint arriba primer la lletra –la inspiració és una mena d’ésser que costa molt d’entendre– i em toca cercar la imatge que millor pot representar la idea novel·lada; altres cops és la foto la que apareix abans –allò d’estar al lloc ideal en el moment ideal, o simplement tenir fortuna– i d’allà emana tot un món real o fictici que adoptarà la forma de relat breu o conte fantàstic. M’encanta aquesta dependència i esprémer al màxim el vessant poètic de la imatge.

Tot plegat fa que la fotografia de carrer sigui la meva perdició. És allà on els petits detalls guanyen força, amagats o refugiats en el soroll, i m’agrada despullar-los sense pressa, anant sempre amb els ulls ben oberts. Una ombra que es trenca, un gos que s’humanitza, una mirada que es perd entre la multitud, una persona que fuig sense moure’s però que clarament t’està enviant algun tipus de missatge…en les coses petites hi ha les millors històries. És per això que no puc classificar les meves fotografies per temàtiques, em seria impossible, l’eclecticisme mana en tot moment.

Aviat farà dos anys que vaig obrir www.elandenvolatil.com.  Sempre explico l’anècdota. No tenia cap intenció de tenir web, però em vaig apuntar per error a un curs de WordPress –havia de ser de Photoshop– i la pràctica final consistia en dissenyar una pàgina per un projecte personal o empresarial. L’andana va començar a caminar de manera espontània i amb ella van néixer les inquietuds creatives d’avui. Les petites coses són l’espurna de tot.