Instagramer de la quinzena: Cristina Claramunt

La fotògrafa vallenca Cristina Claramunt ens diu això sobre la seva visió fotogràfica:

“Percebo la imatge com a forma d’exploració i de projecció. M’atrau especialment la simplicitat estètica i el que és subtil, m’agraden els espais oberts, la ciutat, la gent i l’encant d’allò que es troba fora de context.

La fotografia és el meu principal mitjà d’expressió i de subsistència. Em permet tenir un espai on fluir, alhora que m’ajuda a retenir instants i a crear una autobiografia visual. Instagram n’és el volum més reduït i compacte, un fragment semimaquillat de la meva intimitat, exposada al món i a qui la vulgui observar”.

La trobareu a Instagram com a @cristinaclaramunt

 

Versos contra la violència

Ahir, 29 de desembre, va tenir lloc al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa, la presentació del llibre “Versos contra la violència” on hi han participat més de setanta autors. I ho va fer amb un espectacle de poesia, música, dansa i teatre creat i dirigit pel dramaturg Valer Gisbert. La iniciativa va sorgir del col·lectiu diLLUMS d’Arts al Forn arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre, que van tenir un especial impacte a Roquetes i a Sant Carles de la Ràpita.

Valer i les seves actrius i actors van saber transmetre els sentiments al públic assistent a través de quatre capítols que reflectien quatre formes de violència diferents. Alguns dels organitzadors com Jesús M. Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto, del col·lectiu Mar de Fora, estaven desbordats per l’emoció no tenien paraules per descriure el que van viure i la resposta de tots els participants, ja que ho van fer de manera altruista.

I és que “El paper sempre guanya la pedra.”

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

 

Instagramer de la quinzena: Albert Rué

L’Albert ens diu:

Fotògraf i productor audiovisual, actualment treballant a Dancer’s Ways (www.dancersways.com).
Considero les meves creacions naturals, propres i tranquil·les, de la mateixa forma que sóc jo. M’inspira la naturalesa, els dies de pluja, un bosc mullat, la música d’hivern, la ambiental i la experimental i considero que tota llum puntual és bona per a fotografiar.
M’interessa tota fotografia o vídeo on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres, ja sigui un paisatge rural amb un/a pagès/esa treballant, o un retrat ben de prop que sigui intimista, personal i sensible.
Trobo molt interessants i enriquidores les produccions audiovisuals que barregen diverses facetes artístiques, com la dansa, la música i la imatge en moviment; és per això que actualment hi dedico la major part del meu temps.
El trobareu a:
@albert_rue a IG

Els Amics de les Arts a la Tarraco Arena Plaça

El passat 25 de novembre, Els Amics de les Arts van fer la segona parada d’aquesta gira a la demarcació de Tarragona. En un escenari que no havien trepitjat encara, la Tarraco Arena Plaça, van desplegar les cançons del seu últim disc “Un estrany poder” (Sony Music, 2017) i els hits més recordats dels anteriors treballs.

L’anècdota del concert es va produir quan una fallada tècnica va provocar que el joc lumínic que porten en aquesta gira deixés de funcionar. L’enginy i les taules acumulades durant aquests anys van fer que acabessin improvisant un jingle publicitari de quatre acords per a una coneguda casa de mobles, en una d’aquelles petites històries que explicaven entre cançó i cançó en les anteriors gires i que ara es troben a faltar. Van prometre que el tornarien a interpretar al final del concert.

Així, no van faltar algunes cançons com “L’Affaire Sofia”, “Les meves ex i tu” interpretades amb nous arranjaments o l’èxit “L’home que treballa fent de gos”, que han recuperat amb aires electrònics. “Jean-Luc” i “4-3-3”, van escalfar el públic en aquella nit freda de novembre. Van corejar “Louisiana o els camps de cotó”, que ja s’ha convertit en tot un himne per als seus seguidors. “El seu gran hit” va enganxar els assistents i “Un estrany poder” va tornar la vida en el moment més fosc de tots.

Van deixar la Tarraco Arena a dalt de tot, amb “El Matrimoni Arnolfini”. Però el públic no volia marxar sense tornar a escoltar el jingle improvisat. I van complir la promesa.

I és que quan es fa de nit a la Tarraco Arena, Els Amics de les Arts la il•luminen amb el seu “estrany poder”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Joan Miquel Oliver al Teatre Tarragona

Aquest dissabte 11 de novembre, Joan Miquel Oliver ha presentat “Atlantis” (Sony Music, 2017) al Teatre Tarragona. Acompanyat de Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria i percussions, ha alternat els temes del seu nou disc amb els clàssics de la seva discografia.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Albert Jordà

 

El nostre Instagramer de la Quinzena és el músic tarragoní Albert Jordà, @albert_jorda a IG. Ens diu això:

“Puc dir amb veu alta que no tinc ni idea de fotografia. La única tècnica que faig servir és la de l’impuls que em surt de dins quan veig alguna cosa susceptible a ser fotografiada o bé perquè en vull guardar el record.

L’esperit de l’app instagram em recorda els anys que duia una càmera lomogràfica  i cercava per racons intrèpids l’espontaneïtat d’una imatge atractiva i atrevida que se’m creués pel camí, però a més, aquesta aplicació gaudeix de la gràcia de compartir amb amics i seguidors allò que ens emociona i hem volgut retratar.

El meu compte instagram (@albert_jorda) es basa majoritàriament en instantànies  dedicades a les meves tres grans passions: paisatges (mar, muntanya, Tarragona…), música (concerts, discos, coses meves…) i tot allò que forma part del meu dia a dia (gent, família, objectes, etc).

Com veureu he fet una petita tria basant-me en aquest tres conceptes bàsics que m’envolten a diari. Imatges que tinc al cap, que guardo dins el meu cor i que ara també les comparteixo amb tots vosaltres”.

També el trobareu a: albertjorda.com o bé al Twitter com @albert_jorda

 

Instagramer de la quinzena: Jordi Abelló, per un Instagram creatiu.

Jordi Abelló

@abellovilella

El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:

Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.

Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:

#gaudiriudoms

Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre

#compintaeltemps

Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.

#souvenirs

Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.

#real

Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.

#dibuixos

Sèrie a  l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.

#grotesc

Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.

#arttrobat

És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)

 

Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.

Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.