Exposició Tot allò que veiem és bellesa per a algú

Tot allò que veiem és bellesa per a algú, és una frase tan certa que no l’hauríem d’oblidar. També és el títol de l’exposició creada per Ariadna Pérez Marín i Judit Sánchez Piñol i que hem pogut veure aquests dies a l’Escola d’Art i Disseny de Móra la Nova. Hi hem trobat fotografies de noies i nois, dones i homes que riuen o miren fixament a càmera. És a dir, son gent com tu i com jo, que han volgut mostrar-se tal i com són.

I és que quantes vegades ens hem mirat al mirall i hem pensat que ens sobraven uns quilos? O hem volgut maquillar allò que considerem les nostres imperfeccions?

I quantes vegades hem comentat que la nostra amiga s’ha engreixat o ens hem desil·lusionat en veure que aquell noi de l’institut de qui ens vam enamorar secretament ara és calb i li ha sortit panxa?

Encara avui, pensem que ser calb o gras o baixet o pelut són defectes i no responen a allò que considerem atractiu. Perquè la nostra societat, la publicitat, tots els estímuls que rebem, ens han fet creure que hi ha un model únic de bellesa.

Per això, l’exposició de l’Ariadna i la Judit ens interpel·la a totes les persones. Perquè deixem de banda els nostres prejudicis i fem un viatge per a recordar-nos que totes les belleses són úniques.

Mitjançant els codis QR que hi ha sota els textos que acompanyen les fotografies, coneixem el Carlos i l’Ariadna que ens expliquen com se senten amb els complexos sobre el seu físic que han tingut o que encara tenen. També ens fan pensar en tot allò que ens imposa la societat a la publicitat i el cinema fent-nos sentir que hem de reduir o esborrar les nostres “imperfeccions”. I fan reflexionar a joves estudiants sobre el seu concepte de bellesa i el concepte de bellesa que ens venen la publicitat i les revistes.

La Judit i l’Ari també ens ofereixen la possibilitat d’expressar tot allò que hem sentit veient les fotografies i els vídeos ja que podem deixar les nostres impressions al llibre en blanc que hi trobem. Les autores se senten satisfetes de veure que moltes persones hi han volgut deixar la seva empremta en notar que alguna cosa els han fet sentir.

L’Ari i la Judit, totes dues graduades en Comunicació Audiovisual, han treballat a parts iguals en aquesta exposició duent a terme tasques tècniques, artístiques, de producció i postproducció. En paraules de la Judit, l’Ari i ella es van retroalimentar a la perfecció durant el procés creatiu.

I com es va crear aquesta idea? La Judit ens comenta que va sorgir de plantejar-se com quedarien unes fotos a l’estil d’una portada de revista si anés sense depilar. I és que: per què hem d’amagar allò què és natural?

L’exposició, que es va iniciar el 2018 amb una prova pilot a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ja ha recorregut Flix, Móra d’Ebre, Ginestar i Móra la Nova. El desig de les autores és el d’acabar de recórrer la Ribera d’Ebre i després portar-la cap a Lleida. Esperem que moltes persones tinguin l’oportunitat de gaudir-la i preguntar-se:

I per a tu, què és la bellesa?

Fotografia i text: Marta Escolà Méndez · @laMartu30

A Cel Obert 2019

Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre, va tenir lloc la 6a edició del festival A Cel Obert. En aquesta ocasió van ser 10 (2 a l’EMD de Jesús i 8 a Tortosa) els espais que van allotjar les intervencions efímeres d’enguany, que tenien la PASSIÓ com a eix central. Com a novetat, el divendres dia 4 es va representar l’espectacle de dansa contemporània Àer de Laia Santanach, que va comptar amb la participació de la ballarina tortosina Anna Hierro.

Fotografies: Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer del mes: Alba Rodríguez Núñez

Alba Rodríguez Núñez

@albarodrigueznunez

L’Alba, fotògrafa tarragonina, ens diu això:

“Siempre le ha interesado el arte en sus diferentes expresiones.
Estudió en Barcelona. Primero en la escuela de diseño y arte Eina. Después se le abrió un nuevo mundo hacia la fotografía: empezó en el Institut d’estudis fotogràfics (2009) y  continuó en la escuela Gris Art haciendo una especialización en bodegón, retrato y moda (2012).
Ha colaborado en diferentes proyectos colectivos como: Display, De Temporada y Objectiu Barcelona.

También ha comisariado las exposiciones de fotografía en el Teatre Metropol, Tarragona. Ha hecho tres residencias artísticas, dos dentro del proyecto europeo Expediciones y una en Transmissions.
Ha expuesto dentro del festival de fotografía Scan, en Tarragona, así como en Barcelona, Mallorca, Francia, Polonia, Londres y Copenhague.
Ha ganado dos premios Laus y un premio del Diari Ara y Formentera Fotográfica.
Combina la docencia con el desarrollo de su obra tanto en estudio como en exterior”.

 

Les fotografies que ens proposa, plenes de força i de duende, formen part de la col·laboració amb la ballarina Marina Bautista i el Tablao “La Herrería” de Tarragona.

 

Si voleu conèixer el seu treball la trobareu a http://www.albarodriguez.es

Instagramer del mes: Oriol Clavera

Oriol Clavera

@oriolclavera

Ens diu l’Oriol:

De vegades m’etiqueten com a “fotògraf especialitzat en temes socials i humans” i la veritat és que em sento còmode amb aquesta definició. Tot i això, també és cert que toco diferents tecles.
M’agrada la fotografia d’espectacles (he fet cobertura de festivals i concerts), la de natura i paisatge (quan vaig decidir que volia ser fotògraf i vaig començar a fer les primeres fotos, somiava dedicar-me a la fotografia de fauna salvatge), la de tradicions i etnologia (aquí sí, la vessant social i humana que comentava), però també el fotoperiodisme estricte i que tant admiro de companys de professió.
El meu compte d’instagram és una olla barrejada. Pretén ser un recull d’imatges, un aparador de feines que faig, de projectes personals i un simple ‘divertimento’. Us en poso una mostra de sis imatges, intentant obrir un ventall que inciti a qui estigui llegint això (ep! sí sí, tu, no dissimulis…) a xafardejar més en el meu treball.
Per veure les coses fantàstiques que fa l’Oriol podeu consultar també:

El nostre Instagramer: Tonet Bonet

Toni Bonet

@tonet001

Ens diu en Tonet:

Les sis fotos escollides no són les preferides, ni les que considero millors. Són una mostra que resumeix el meu pas per Instagram. Tinc una galeria molt eclèctica, tant en temàtica com en tractament visual, un petit caos de més de 3000 fotografies recopilades en 7 anys.

FOTO 1: Palmera, 2012

Els meus inicis a Instagram. Fotos quadrades i molt editades. Saturacions impossibles, hdr cutre, marcs lletjos i una qualitat gràfica baixa. El més important era capturar el moment i després jugar a empastifar la foto. Forjar les primeres amistats igers via les igertrobades, retratar-ho tot i penjar-ho sense prejudicis… La millor època a IG amb diferència.

FOTO 2: Manifestació d’Unió de Pagesos, 2014

Aquí mostro una de les meves pautes dins el caos, la crònica. És un dels temes que trobo més interessants, donar a conèixer una part dels esdeveniments socials i culturals on participo, amb missatge o simplement lúdics. En aquesta etapa encara pesava més la captura que ‘la FOTOGRAFIA’.

FOTO 3: Indiana Jones a Nîmes, 2016

Un altre dels meus temes recurrents, fotografiar ninots.  Sense solta ni volta, amb missatge o, com el cas que ens ocupa, explicar una història a través de diferents entregues/fotos. De fet, el 2016 va ser any d’inflexió a IG i en línies generals vaig començar a pensar més les captures.

FOTO 4: Instagramers Tarragona /IgersTGN, també 2016

Aquesta és una foto del 2016 però podria ser de qualsevol any des de que vaig aterrar a IG. Hi surten els IgersTgn, dos dels fundadors, la Rosa Comes i l’Albert Anguera i les darreres incorporacions, la Marta ‘Flower’ i l’Araceli Fortuny. Via les igertrobades he conegut una gran comunitat de persones maquíssimes i també forjat algunes amistats especials. Gràcies IgersTGN! Força!

FOTO 5: Maleta de l’avi, 2017
Retornant als temes de la meva galeria, un altre d’ells és el de les golfes. Objectes que habiten a les golfes o altres elements del passat, bàsicament de la infància. Aquestes fotografies han inspirat el meu primer projecte fotogràfic seriós.

A més de les comentades, hi ha altres temàtiques que van i venen, barrejant-se amb les fotografies aleatòries del dia a dia.

FOTO 6: Ocells, 2018

El blanc i negre ha anat agafant protagonisme a la meva galeria. Abans de pujar una fotografia a la xarxa em diu si necessita color o blanc i i negre. És com un diàleg. Com si li poso una ombra, un marc… o no. Faig un tractament individual per a cada imatge, sèries al marge.  Ara ja penso totalment les fotografies, però sempre amb alguna excepció.

He de dir que Instagram ja no em diverteix com als inicis, tot i això és una bona plataforma per descobrir fantàstiques fotògrafes i fotografies així com diferents maneres de mirar temes ben trillats.  Definitivament estimo les galeries amb diversitat i imperfectes J

2012201420162016B20172018

 

Instagramer del mes: Miquel Bernús

Miquel Bernús

@mi.bernus

Ens diu el nostre fotògraf:

La meva passió per la fotografia va començar als 12 anys. Amb una reflex de 6 megapíxels vaig aprendre les nocions bàsiques del funcionament d’una càmera i poc a poc vaig ampliar i millorar l’equip. Amb l’objectiu de compartir i discutir sobre fotografia, em vaig unir a l’Agrupació Fotogràfica de Cambrils (AFC). Malgrat els inicis digitals, tenia inquietuds sobre les arrels fotogràfiques d’on venim per poder saber cap a on anem. Per aquest motiu, vaig proposar a la AFC realitzar un treball sobre processos primigenis de la fotografia anteriors a la pel·lícula, com cianotipies, gomes bicromatades i Van Dykes. Després de molta documentació i feina de laboratori, el resultat va ser una exposició col·lectiva: “Al voltant de la química”.

Uns anys més tard, una mica estancat amb el procés creatiu i volent un canvi, vaig decidir vendre tot el meu equip per mudar-me a l’analògic. La fotografia química es va presentar com una alternativa a passar hores davant d’una pantalla, a la immediatesa i una forma de poder gaudir de tot el procés i no només de la imatge final. A més a més, va ser una oportunitat per profunditzar en la tècnica i disciplina fotogràfica. Pot semblar difícil explicar per què treballar en analògic en un món digital, on clarament el menor cost i les avantatges són superiors; personalment diria que, com quan estàs a punt de desembolicar un regal, és el breu instant de neguit i expectació abans de comprovar un rodet acabat de revelar el que crea una estranya addició que fa que tots els altres motius passin a un segon pla.

Personalment, la fotografia és el medi d’expressió artística que em permet exterioritzar la connexió interior amb l’entorn. No pretenc la perfecció estètica amb les imatges sinó que, més aviat, em considero un observador del meu voltant tal com m’arriba. Com espectador intento sempre empatitzar cada vegada que acciono el disparador i poder transmetre la meva visió que, al cap i a la fi, no deixa de ser un diàleg amb l’observador. Per tal d’intentar comunicar més enllà de la pròpia imatge prescindeixo dels colors i em centro en el que ens pot dir la gama de grisos amb les ombres, mig tons i contrastos.

Actualment estic treballant en l’autoedició d’un llibre de fotografia de viatges, així mateix tinc un gran interès en la divulgació de la fotografia analògica i de la comunitat fotogràfica.

A Cel Obert 2018

Durant els dies 5, 6 i 7 d’octubre ha tingut lloc a Tortosa i a l’EMD de Jesús, la cinquena edició del festival d’art efímer A Cel Obert. Ha comptat amb 9 intervencions artístiques distribuïdes en alguns dels espais més emblemàtics del municipi.

Enguany la temàtica girava entorn del moviment. Els artistes convidats han estat Benjamin Joudrier i Léa Girault, que han instal·lat un Anemògraf a l’Espai ImmArt de Jesús. El premi del jurat s’ha otorgat a ELS ULLS AL VENT, de Sergi Roca i Núria Hernández, el premi del públic ha estat per ACÚSTIC, de Maria Gabriela Bondancia i Miguel Lorente i els xiquets han concedit un premi a ONES, de LA+LA.

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Desirée Casimiro

Desirée Casimiro

@safoworld

Ens diu la Desirée:

La fotografia ha estat sempre una mena d’abric, una eina d’evasió important i necessària que m’allunya de la quotidianitat i m’apropa a un espai propi de calma i serenitat. Sovint anem atrafegats amunt i avall, sense ser conscients ni de nosaltres mateixos. Tant és així que actuem per una mena d’inèrcia poderosa i caòtica, més pròpia dels robots i els autòmats que de persones amb alè i esperit.

La fotografia és una manera que tinc d’escapolir-me de la biònica i la cibernètica, almenys durant uns instants, i trobar un espai propi, un refugi. Em permet justament trobar i encaixar diferents peces, tenir una altra manera més de nodrir la creativitat que el model de societat tracta de posar a fer nones i d’estar en constant moviment a la recerca de noves mirades.

La fotografia que m’atreu i crec que configura la meva galeria és la fotografia de detall, tot i que darrerament no en faig tant, i de paisatge. La natura és essència i pilar important, però de vegades també m’agrada homenatjar alguns elements quotidians que solen passar desapercebuts i, que a través d’una imatge sòbria i de concepció minimalista tenen el seu moment de glòria.

 

FITT. Noves Dramatúrgies 2018

“El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. Y al hacerse, habla y grita, llora y se desespera. El teatro necesita que los personajes que aparezcan en la escena lleven un traje de poesía y al mismo tiempo que se les vean los huesos, la sangre.”

Federico García Lorca

I així és la vida, i el món, i la petita parcel·la d’un mateix: poesia i realitat. I així ha estat el Vè Festival de Teatre de Tarragona. Per uns dies Tarragona i els seus teatres (no sempre oberts lamentablement a l’experimentació, als nous formats i a una mirada rupturista i nova) han respirat drama, dansa, paraula, silenci, música i  vida.

Assaborim-ho, recordem-ho. Només queden 365 dies per la propera edició!

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Instagramer de l’estiu: Ariadna Pujol

Ariadna Pujol

@adnapujol

En una ocasió vaig creuar-me amb un professional del sector que em va dir “Aquí tenemos a una diseñadora gráfica haciendo fotos, buscas el orden, la composición, las líneas. Tus fotos son fotos gráficas”.

Després de dir-me això em va preguntar perquè fotografia i disseny, quan són dues disciplines completament oposades. Per mi, en canvi, hi ha un punt on les dues es troben, i és en aquest punt quan es complementen l’una amb l’altre.

La primera joguina que jo recordo de quan era petita és una càmera d’aquelles que quan feies una foto, l’objectiu sortia disparat de l’aparell acompanyat d’un soroll. La meva mare sempre em diu –Et tronxaves de riure!–. Més tard, als catorze anys, la meva tieta em va regalar una càmera compacta. Ella ja no la volia. Era una d’aquelles primeres càmeres digitals, grosses, lentes, i on es veien tots els píxels. Amb aquesta càmera vaig guanyar el meu primer concurs de fotografia.

No sé si ve d’aquí, o ve de les ganes d’explicar (d’explicar amb els meus ulls), però a partir d’aquell moment crec que sempre he portat una càmera a sobre (una reflex, una d’analògica, la Polaroid, el mateix iPhone…).

Qualsevol cosa que em cridi l’atenció em serveix: un moment, un raig de llum, una combinació de colors, textures, formes, línies, espais, buits… Per mi, la fotografia, és una manera d’escapar-me, de no pensar amb res més, de fer desaparèixer totes les preocupacions, i l’Instagram és l’eina que utilitzo al meu dia a dia (@adnapujol), hi penjo una mica el què faig i el que sóc. Cada fotografia és un món, una història, un sentiment, és com una autobiografia (només visual), ensenyant poc puc explicar molt.

Si voleu veure el seu treball: www.ariadnapujol.com