Instagramer de la quinzena: David Magriñà

David Magriñà

@davidmvalls

@cestlaviemyfriend

En David ens diu:

Fotografia de viatge, reportatge i streetphoto són les variants que més m’atrauen. Sempre intento buscar la fotografia espontània, mostrar les coses tal com les trobo, sense manipular. M’agrada buscar aquells racons que acostumen a passar per alt però que a la vegada són molt representatius del lloc o de la situació, els que quan veus la fotografia rapidament et transporten.

Utilitzo Instagram com a diari personal visual, les meves fotografies són memòries del que veig, concretament en aquest compte (@davidmvalls) la gran part són fotografies de viatges.

M’encanta utilitzar instagram en aquest sentit, ja que és la manera de mostrar fàcilment a tothom totes aquestes imatges, sense tindre-ho que buscar per alguna xarxa més especifica, i a la vegada et permet publicar el contingut que tu vols sense passar pel filtre d’algun client.

També tinc un altre compte (@cestlaviemyfriend) amb imatges més del dia a dia, en què només utilitzo el mòbil per a fer-les.

També el podeu trobar a:

https://www.behance.net/davidmvalls

Instagramer de la quinzena: Aitor Estévez

Aitor Estévez

@aitorestevez

Aitor Estévez Olaizola (Irún, 1977) es arquitecto, fotógrafo de arquitectura, y profesor de Proyectos y Análisis de las Formas en la School of Architecture-UIC en Barcelona.

“Hago fotos para aprender a mirar. La belleza existe en los ojos del que mira. Aprendo a cultivar mi mirada. Cultivo mi capacidad de sorprenderme ante la realidad. Es una lucha constante contra la monotonía y la displicencia. Es una derrota anticipada, lo sé. Alcanzar la belleza es como alcanzar el horizonte, imposible. Pero la falsa esperanza de conseguirlo me mantiene despierto.

Hago fotos con cualquier cosa que sea capaz de registrar una imagen, con cámaras digitales,  con el teléfono móvil, con cámaras analógicas de gran y medio formato, de 35mm, incluso he convertido cajetillas de tabaco en cámaras estenopéicas. Lo que sea para poder seguir mirando.”

 

Si voleu veure més coses sobre l’Aitor no dubteu ni un minut, el trobareu a http://www.aitorestevez.com

Instagramer de la quinzena: Cristina Claramunt

La fotògrafa vallenca Cristina Claramunt ens diu això sobre la seva visió fotogràfica:

“Percebo la imatge com a forma d’exploració i de projecció. M’atrau especialment la simplicitat estètica i el que és subtil, m’agraden els espais oberts, la ciutat, la gent i l’encant d’allò que es troba fora de context.

La fotografia és el meu principal mitjà d’expressió i de subsistència. Em permet tenir un espai on fluir, alhora que m’ajuda a retenir instants i a crear una autobiografia visual. Instagram n’és el volum més reduït i compacte, un fragment semimaquillat de la meva intimitat, exposada al món i a qui la vulgui observar”.

La trobareu a Instagram com a @cristinaclaramunt

 

Instagramer de la quinzena: Noemí Elias

Noemí Elias Bascuñana

@beigott_noemielias

 

La fotografia que m’agrada més és el retrat, ara mateix tinc molta sort perquè faig retrats i portades de musics/discos i retrats a actors. Col·laboro amb la revista butxaca on cada més fan una entrevista a un personatge rellevant de la cultura i jo me’n encarrego de fer el retrat, tot molt lliure.

Però apart d’aquestes feines en faig moltes altres per poder pagar les meves factures i la vida en general.

M’inspira el meu entorn, les pel·lícules que he vist durant tota la meva vida, els fotògrafs que admiro, etc… imagino que el que ens inspira a tots.

Ara mateix no tinc web, tinc tantes imatges que no sé ni per on començar a sel·leccionar. És difícil saber que vols ensenyar al públic. Per una banda està la part artística que tira molt, però per altre la comercial que et fa guanyar diners i tirar endavant, sempre és el mateix dilema. Així que ara mateix el que em funciona millor és instagram, està totalment al dia i penjo el que em ve de gust, el que realment m’agradaria que fos la meva web. Potser és poc professional per segons quina sectors, però a mi em funciona i em fa sentir bé amb la meva feina, no penjo res per agradar a ningú en concret, només el que em ve de gust a mi.

 

 

Instagramer de la quinzena: Albert Rué

L’Albert ens diu:

Fotògraf i productor audiovisual, actualment treballant a Dancer’s Ways (www.dancersways.com).
Considero les meves creacions naturals, propres i tranquil·les, de la mateixa forma que sóc jo. M’inspira la naturalesa, els dies de pluja, un bosc mullat, la música d’hivern, la ambiental i la experimental i considero que tota llum puntual és bona per a fotografiar.
M’interessa tota fotografia o vídeo on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres, ja sigui un paisatge rural amb un/a pagès/esa treballant, o un retrat ben de prop que sigui intimista, personal i sensible.
Trobo molt interessants i enriquidores les produccions audiovisuals que barregen diverses facetes artístiques, com la dansa, la música i la imatge en moviment; és per això que actualment hi dedico la major part del meu temps.
El trobareu a:
@albert_rue a IG

Els Amics de les Arts a la Tarraco Arena Plaça

El passat 25 de novembre, Els Amics de les Arts van fer la segona parada d’aquesta gira a la demarcació de Tarragona. En un escenari que no havien trepitjat encara, la Tarraco Arena Plaça, van desplegar les cançons del seu últim disc “Un estrany poder” (Sony Music, 2017) i els hits més recordats dels anteriors treballs.

L’anècdota del concert es va produir quan una fallada tècnica va provocar que el joc lumínic que porten en aquesta gira deixés de funcionar. L’enginy i les taules acumulades durant aquests anys van fer que acabessin improvisant un jingle publicitari de quatre acords per a una coneguda casa de mobles, en una d’aquelles petites històries que explicaven entre cançó i cançó en les anteriors gires i que ara es troben a faltar. Van prometre que el tornarien a interpretar al final del concert.

Així, no van faltar algunes cançons com “L’Affaire Sofia”, “Les meves ex i tu” interpretades amb nous arranjaments o l’èxit “L’home que treballa fent de gos”, que han recuperat amb aires electrònics. “Jean-Luc” i “4-3-3”, van escalfar el públic en aquella nit freda de novembre. Van corejar “Louisiana o els camps de cotó”, que ja s’ha convertit en tot un himne per als seus seguidors. “El seu gran hit” va enganxar els assistents i “Un estrany poder” va tornar la vida en el moment més fosc de tots.

Van deixar la Tarraco Arena a dalt de tot, amb “El Matrimoni Arnolfini”. Però el públic no volia marxar sense tornar a escoltar el jingle improvisat. I van complir la promesa.

I és que quan es fa de nit a la Tarraco Arena, Els Amics de les Arts la il•luminen amb el seu “estrany poder”.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30