Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Mishima a Tortosa

Mishima  va portar “Ara i res” (Warner Music Spain, 2017) a les Festes de la Cinta de Tortosa.

El passat dia 3 de setembre, la capital del Baix Ebre va acollir a l’escenari del Parc Teodor González el concert de la banda barcelonina liderada per David Carabén Vandermeer. Van presentar els temes del seu últim treball “Ara i res” i també van incloure en el seu repertori cançons dels seus anteriors treballs: “L’ànsia que cura”, “L’amor feliç”, “Ordre i aventura”, “Set tota la vida” i “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.” Feia 4 anys que no actuaven a les Terres de l’Ebre.

 

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Fitt 2017: Noves dramatúrgies

“Si la gent només volgués veure coses que pot entendre no haurien d’anar al teatre:
haurien d’anar al bany”
Bertolt Brecht

 

El teatre som nosaltres i tu i jo i el comú i el propi i el veí del replà i la peixatera del mercat i aquest i aquella i el conegut i l’amic íntim.

És el teatre què et fa anar més enllà: riure, plorar, sentir, pensar, qüestionar-te, refer-te.

I sí, també amb el teatre pots volar: deixar, per instants, que els peus i tu caminin cap a realitats fictícies on la veritat, curiosament, és un mateix.

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit

Instagramer de la quinzena: Laura Casas

@laury_winslow

La fotografia m’acompanya des de fa molts anys, però reconec que el “cuquet” real no se m’ha despertat fins que he començat  a necessitar-la de debò. I dic necessitar-la perquè és ben bé així: ha esdevingut el suport perfecte pel tipus de text que m’agrada escriure. Sovint arriba primer la lletra –la inspiració és una mena d’ésser que costa molt d’entendre– i em toca cercar la imatge que millor pot representar la idea novel·lada; altres cops és la foto la que apareix abans –allò d’estar al lloc ideal en el moment ideal, o simplement tenir fortuna– i d’allà emana tot un món real o fictici que adoptarà la forma de relat breu o conte fantàstic. M’encanta aquesta dependència i esprémer al màxim el vessant poètic de la imatge.

Tot plegat fa que la fotografia de carrer sigui la meva perdició. És allà on els petits detalls guanyen força, amagats o refugiats en el soroll, i m’agrada despullar-los sense pressa, anant sempre amb els ulls ben oberts. Una ombra que es trenca, un gos que s’humanitza, una mirada que es perd entre la multitud, una persona que fuig sense moure’s però que clarament t’està enviant algun tipus de missatge…en les coses petites hi ha les millors històries. És per això que no puc classificar les meves fotografies per temàtiques, em seria impossible, l’eclecticisme mana en tot moment.

Aviat farà dos anys que vaig obrir www.elandenvolatil.com.  Sempre explico l’anècdota. No tenia cap intenció de tenir web, però em vaig apuntar per error a un curs de WordPress –havia de ser de Photoshop– i la pràctica final consistia en dissenyar una pàgina per un projecte personal o empresarial. L’andana va començar a caminar de manera espontània i amb ella van néixer les inquietuds creatives d’avui. Les petites coses són l’espurna de tot.

 

 

Instagramer de la quinzena: Pau A.C

PAU A.C
@Holapauet
Soy Pau de Barcelona, un pluviofílico con astrafilia amante del petricor. 

He descubierto la fotografía precisamente gracias a Instagram. Empecé a usarlo como si se tratara de Facebook, usando los filtros clásicos sobre imágenes puramente amateur. Poco a poco fui notando como mi mirada iba cambiando, fijándome cada vez más en detalles y situaciones a los que antes no prestaba atención. Me di cuenta de que había descubierto la fotografía (se puede reconocer fácilmente comparando los inicios con las últimas imágenes).

Ahora voy por la vida, siempre móvil en mano, fotografiando todo lo que, según mi punto de vista, sea digno de ser inmortalizado. Guardo esas fotos en una carpeta especial y de ahí las voy colgando en mi cuenta. Quizás una foto que comparto hoy… ¡es de hace 3 meses! Y la que haya hecho hoy… la subiré dentro de otros 3 meses. O de 3 horas. Es mi ánimo y el espíritu de cada momento quien “me llama” a compartir cada instante.
No tengo una temática definida, aunque suelo capturar paisajes naturales y urbanos, detalles de edificios, personas anónimas con su entorno, momentos irrepetibles… Experimento y voy expandiendo mis intereses a la vez que profundizo en mi técnica, amateur y autodidacta. Eso sí, casi nunca cuelgo fotos personales, aunque alguna que otra se me haya escapado. Disfruto de la libertad de ser casi anónimo.
Ah, por cierto, mi galería también se “escucha”. En mi perfil veréis una canción pensada para escuchar mientras descubrís la colección.
Os invito a seguirme y conocernos a través de las imágenes.  ¡Nos vemos en Instagram! “

Outer Space – Jornades Musicals de l’Ermita de La Pietat (Ulldecona)

Outer Space van actuar el passat 18 de juny a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona dins les Jornades Musicals, que ja van per la seva 13a edició.

El grup el formen Jordi Casas (percussió), Danko Compta (bateria), Àlex Molas (baix), Joan Urpinell (guitarra), Marc Mena (trompeta), Gorka Garay (saxo) i Aram Montagut (trombó). Es caracteritzen per interpretar ritmes africans com l’afrosoul,  l’ethnojazz i l’afrobeat.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30