Joan Miquel Oliver al Teatre Tarragona

Aquest dissabte 11 de novembre, Joan Miquel Oliver ha presentat “Atlantis” (Sony Music, 2017) al Teatre Tarragona. Acompanyat de Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria i percussions, ha alternat els temes del seu nou disc amb els clàssics de la seva discografia.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: Albert Jordà

 

El nostre Instagramer de la Quinzena és el músic tarragoní Albert Jordà, @albert_jorda a IG. Ens diu això:

“Puc dir amb veu alta que no tinc ni idea de fotografia. La única tècnica que faig servir és la de l’impuls que em surt de dins quan veig alguna cosa susceptible a ser fotografiada o bé perquè en vull guardar el record.

L’esperit de l’app instagram em recorda els anys que duia una càmera lomogràfica  i cercava per racons intrèpids l’espontaneïtat d’una imatge atractiva i atrevida que se’m creués pel camí, però a més, aquesta aplicació gaudeix de la gràcia de compartir amb amics i seguidors allò que ens emociona i hem volgut retratar.

El meu compte instagram (@albert_jorda) es basa majoritàriament en instantànies  dedicades a les meves tres grans passions: paisatges (mar, muntanya, Tarragona…), música (concerts, discos, coses meves…) i tot allò que forma part del meu dia a dia (gent, família, objectes, etc).

Com veureu he fet una petita tria basant-me en aquest tres conceptes bàsics que m’envolten a diari. Imatges que tinc al cap, que guardo dins el meu cor i que ara també les comparteixo amb tots vosaltres”.

També el trobareu a: albertjorda.com o bé al Twitter com @albert_jorda

 

Instagramer de la quinzena: Jordi Abelló, per un Instagram creatiu.

Jordi Abelló

@abellovilella

El nostre instagramer d’aquest mes ens diu:

Sempre he reivindicat que les noves tecnologies poden estar al servei de la creació, de l’art… i, a més, ser un lloc d’experimentació i, per què no, d’exposició. Per aquest motiu, des que vaig començar a publicar a Instagram, he intentat desenvolupar sèries específiques per al mitjà per tal d’aportar treballs coherents i pensats específicament per a aquesta xarxa.

Actualment, i després de penjar prop de 3.000 imatges, he fet les següents sèries:

#gaudiriudoms

Hi fotografiava elements populars i de la natura que em recordaven Gaudí. Intentava trobar fonts d’inspiració ficticis que en l’imaginari del que ho veia el transportessin a l’arquitectura del mestre

#compintaeltemps

Vaig documentar-hi com pintava el temps en multitud de superfícies, on descobria pintures d’una gran bellesa. El treball em va servir per reivindicar el Temps com el millor i més prolífic pintor de tota la història.

#souvenirs

Fotos executades amb la meva càmera Harinezumi en els viatges que anava fent. Les fotos, desenfocades i borroses, eren suggerents pel seu misteri i per ser poc precises, tot al contrari de les fotografies que fan els turistes.

#real

Sèrie fotogràfica en què em vaig dedicar a fotografiar persones i situacions de carrer que em semblaven reals i que desprenien una aura especial. Volia trobar la humanitat en estat pur.

#dibuixos

Sèrie a  l’estil del diari de dibuixos que feia i de dibuixos que em trobava pel camí. Una manera d’entendre el que veia i de transportar-ho al sentiment del dibuix.

#grotesc

Dibuixos de la sèrie que vaig realitzar per definir el rostre grotesc de la societat. La deformació, el gest, l’expressió… per descobrir les passions amagades i obscures.

#arttrobat

És la sèrie que estic desenvolupant actualment en què fotografio elements de la realitat que em semblen art. Una reivindicació que l’art és arreu i que la realitat és el més gran museu que existeix. (Les fotos que he seleccionat formen part d’aquest treball)

 

Totes les sèries han comptat amb la participació d’algunes persones que em segueixen i que m’han fet arribar aportacions, cosa que m’encanta perquè complementa i millora el propi treball.

Segur que en el futur arribaran noves sèries. Estic segur que, com a pintor, continuaré mirant la realitat amb ulls de sorpresa, compartint mirada, pensant que hi ha moments màgics, i que el mòbil és el pinzell que més a prop tinc.

 

A Cel Obert

Els dies 6,7 i 8 d’octubre s’ha celebrat a Tortosa la 4a edició del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. Hem pogut entrar als patis de vuit edificis històrics de la ciutat i hem descobert les cinc creacions seleccionades enguany i les tres convidades.

Un estol d’ocells, un gran globus verd, uns miralls cap al cel, unes siluetes que van empetitint, unes reflexions, il·lusions òptiques a través de franges grogues i negres, un prisma gegant i un punt de vista diferent han estat les intervencions que ens han permès interactuar amb aquests espais d’alt valor patrimonial.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Més informació: http://www.acelobertfestival.cat/

Instagramer de la quinzena: Chema Novell

Chema Novell

@chemeta

 

Les meves fotos són un itinerari vital. Instagram em permet explicar el meu dia a dia. En el que busco instants, parets,arquitectures,carrers, terres… que em provoquin una determinada bellesa… i poder-los habitar per un moment i per un #today.

La moda, l’estilisme, els collarets que em poso (que em faig jo mateixa i d’altres d’adquirits) determinen el meu apropament al món de la moda. D’una moda viscuda i real. I que veu i s’inspira dels grans popes, com Chanel, i sobretot de Karl Lagerfeld al que considero el meu pare.

Mishima a Tortosa

Mishima  va portar “Ara i res” (Warner Music Spain, 2017) a les Festes de la Cinta de Tortosa.

El passat dia 3 de setembre, la capital del Baix Ebre va acollir a l’escenari del Parc Teodor González el concert de la banda barcelonina liderada per David Carabén Vandermeer. Van presentar els temes del seu últim treball “Ara i res” i també van incloure en el seu repertori cançons dels seus anteriors treballs: “L’ànsia que cura”, “L’amor feliç”, “Ordre i aventura”, “Set tota la vida” i “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.” Feia 4 anys que no actuaven a les Terres de l’Ebre.

 

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Fitt 2017: Noves dramatúrgies

“Si la gent només volgués veure coses que pot entendre no haurien d’anar al teatre:
haurien d’anar al bany”
Bertolt Brecht

 

El teatre som nosaltres i tu i jo i el comú i el propi i el veí del replà i la peixatera del mercat i aquest i aquella i el conegut i l’amic íntim.

És el teatre què et fa anar més enllà: riure, plorar, sentir, pensar, qüestionar-te, refer-te.

I sí, també amb el teatre pots volar: deixar, per instants, que els peus i tu caminin cap a realitats fictícies on la veritat, curiosament, és un mateix.

 

 

Text i fotografies: LauretART Fotografies · @castafioredixit