Litterarum 2018

Del 24 al 27 de maig han tingut lloc a Móra d’Ebre l’onzena edició de Litterarum i la quinzena de la Fira del Llibre Ebrenc. Enguany s’ha volgut potenciar la seva internacionalització amb la visita de dotze membres de comunitats universitàries europees de nou països diferents. Pel que fa al públic dels espectacles, ha augmentat un 15% respecte l’any anterior, passant de 1600 a 1880 espectadors. Han pogut gaudir de noms com Roger Mas, Enric Casasses o l’emotiu espectacle de la companyia de Valer Gisbert, Vestigis 2.0, entre d’altres.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Fira Trapezi 2018

Trapezi, Fira del Circ de Catalunya, celebra la seva 22a edició de l’10 al 13 de maig omplint de circ places, carrers i equipaments de Reus. Multitud de companyies mostraran els seus espectacles a la capital del Baix Camp que, durant quatre dies, serà la vitrina del millor circ nacional i internacional a Catalunya.

Llarga vida al circ!

 

Fotografies: LauretART fotografies · @castafioredixit

Instagramer de la quinzena: pieces_of_me

Ella és la Pilar. A Instagram la coneixem amb el nom de @pieces_of_me. Té 79 mil seguidors a la xarxa i és una de les fotògrafes emergents del Camp de Tarragona.

Ens presenta el seu projecte “Desde el interior” i ens diu:

Desde el interior llegó como un accidente de la razón. Un asidero del inconsciente, ese lugar en el que secretos y miedos se refugian.

Mi cuerpo sustituyó a la palabra, mis manos al verbo y me pareció natural que se expresaran en su propio lenguaje. Así empecé una serie de autorretratos con la ambición de entender el arraigo de la soledad.

Utilizar el Smartphone fue una consecuencia lógica de la necesidad de capturar un estado de ánimo siempre efímero y no planificado, en pro de una mayor espontaneidad y veracidad.

Quise que las imágenes fueran un reflejo fiel de lo que se esconde debajo de la piel, un espejo del alma. Que pudieran desvelar, sin engaños, la verdadera naturaleza de mi “yo”, de nuestro “yo”.

Desde el interior, nació y creció con un único objetivo, el de auto complacerme. No fue hasta mucho después que intuí en la serie, un propósito mayor; el de un viaje desde el “yo” más puro a un ente más universal, dramático aunque honesto y descarnado. Viaje que deseo compartir con el espectador.

 

 

Instagramer de la quinzena: Sergi Gavaldà

Sergi Gavaldà

@serpiaka

Ens diu en Sergi:

“Fa cosa de quatre anys vaig començar a fotografiar els carrers de Barcelona. Feia molts anys que no agafava una càmera així que es podria dir que vaig començar de 0. No tenia cap intenció de fer res en concret, però poc a poc vaig començar a jugar amb el blanc i negre, les llums i les ombres. Amb el temps te n’adones que aquestes són eines molt potents per a jugar amb la realitat i veure-la d’una altra manera.

Sóc una persona de poques paraules, una mica introvertit, i les meves fotos no són menys. No expliquen cap historia ni tenen cap discurs. Són directes, instintives, però m’agrada pensar que fan volar la imaginació i que força a l’espectador a buscar la seva pròpia historia. De fet es pot dir que és el que més m’agrada de tot això, i el que dóna sentit a sortir a buscar instantànies, la realitat s’ha tornat massa avorrida.”

 

Fira Litterarum: Residència Creativa de Sònia Moll i Alessio Arena

Un any més, i ja és el tercer, la Fira Litterarum de Móra d’Ebre impulsa una residència creativa en la qual dos artistes treballen plegats en una nova creació. Enguany, la poetessa Sònia Moll i el músic Alessio Arena han acceptat el repte de passar un cap de setmana a la població, passejant vora el riu i agafant idees per a l’espectacle que veurà la llum el proper 25 de maig durant la Fira. El 6 d’abril van presentar la seva residència creativa a Bassa, La Papereria.

Fotografies de Marta Escolà · @laMartu30

Instagramer de la quinzena: David Montserrat

David Montserrat

@davidmontserrat_

Ens diu en David:

Entenc la fotografia com una eina d’estudi i anàlisi, una manera de
mirar amb especial atenció quelcom m’envolta. No busco la perfecció en
la imatge, més aviar la senzillesa que permet posar el focus en el
moment que vull captar. Un llenguatge monocromàtic em permet
sintetitzar la imatge, i evidenciar els contrast, no tan sols en la
propia imatge sinò en una societat farcida de contrastos, i
desigualtat entre individus, ja sigui en questió de classes, raça,
sexe; o diferències culturals entre diferents regions.

La fotografia analògica em permet, o m’hi obliga més ben dit, a tenir
especial cura en el moment de premer l’obturador, no valen ràfagues,
no es pot repetir l’instant, de fer-ho ja seria un de nou. He perdut
imatges per falta de precisió a l’hora de disparar, aixi com per
aspectes tècnics dels processos químics del revelat; és part de
l’encant i al final tot aixó m’empeny a posar els cinc sentits a cada
imatge i a cada rodet. Vaig apendre fotografia amb camares
analògiques, amb una càmera dels anys setanta que encara m’acompanya.
M’agrada la textura, el gra la sencillesa i les imatges modestes i
sense pretensions que aquesta em regala.

M’nteressa la fotografia social i documental. Tracto de centrar-me en
allò que la gent no veu, o no vol veure. Per afinitat, m’agrada
treballar el tema de “l’art urbà”, bé, el graffiti més ben dit; per a
gran part de la societat molest i degradant, però on jo hi trobo una
una enorme dòsis de llibertat i i lleialtat als principis étics de
cada individu. El graffiti és molest per al sistema, un sistema al que
preten deixar en evidència. Per a mi l’art del graffiti no està tan
sols en l’obra, sinó en una forma de viure i entendre la societat; una
forma de sortir del sistema del qual ens considero esclaus, i sense el
qual no te sentit el graffiti en si. És en quest terreny on
desenvolupo part del meu treball en estudiar el MODVS VIVENDI i la
relació d’aquests individus amb la ciutat, el sistema, i la societat.

Una fotografia pot tenir sentit o no tenir-lo, i aquest pot variar
segons la seqüencia d’imatges que l’acompanyin; és amb la
seqüencialització on crec que les meves fotografies agafen un sentit
més trascendent, quan es relacionen amb altres imatges i formen part
d’un conjunt. De fet gran part de les imatges de la galeria formen
part d’un mateix projecte editorial, autoeditat, en el que treballo i
que espero aviat pugui enllestir i publicar.

A tot això gràcies per l’oportunitat de mostrar i explicar part del
meu treball, i als lectors per perdre uns minuts en llegir la meva
humil opinió.

www.davidmonserrat.com